Monthly Archives: juliol 2005

Cap risc ser poeta?

Al blog del Llibreter, el poeta o la poetessa Dafnis, sigui qui sigui, escriví :

Anar de poeta
Fer de poeta
Esser poeta
Tot plegat
No té cap risc.

Quan els soldats de les paraules
Perden el combat dels dies
Neix una flor de plàstic
A l’algar de l’entrecuix.

I jo li contesto …

Macos els versos, macos, Dafnis… Ho reconec.
Però vols dir que això li ho pots dir al Biel?

Mira, els teus retrets m’inspiren, Dafnis…
I et dedico tot això, valgui el que valgui… que pel que dius, valdrà molt poc, encenalls de plàstic … ;-)

El risc de ser poeta
Vols una poesia compromesa
Que faci nèixer poncelles de debò
Res de plàstic ni cartró
Em vols soldat agressiu
Que desperti les consciències?
Que inciti a la revolta, a l’acció
Que no té cap risc ser poeta?

Posa´t dempeus, oh fill d’Hermes
E
m tindràs al teu costat
Amb tot de destrals de paraules
La ploma serà el meu punxó
I mil metàfores mes dagues
Cada vers flexta enverinada
Com una dent d’escurçó

Junts tu i jo serem temibles
Podrem, com Adrià, arrasar-ho tot
Perquè tot torni a renèixer
Vencerem el combat dels dies
Farem poncelles de debò
Res de plàstic ni cartró
Ets prou valent, t’hi atreveixes?

Sols hi ha un risc per als poetes
Que no els llegeixi
Que no els escolti
Ni no els entengui ningú
Ni tan sols un altre poeta
Ni …Oh Dafnis, Dafnis!
Que no els entengui ni tu!

_________________________________

[Aquesta és la versió definitiva, sense faltes d’ortografia, espero !!!
Vegeu la primera versió aquí i, si en sou capaços, resseguiu-ne l’evolució o bé imagineu-vos-la fins aquesta d’ara mateix.
21/7/2005

Història d’uns retocs si no "anunciats"… necessaris:
Dafnis, que no Dafne. L’analfabetisme mitològic porta a fer grans cagades ;-)
Adrià, en català, no Hadrià com Hadrien. Sani ! Saaaaani !!!!
Escurçó… Jo pensava en fibló d’escorpí. Dent d’escurçó o fibló d’escorpí. Però fan més por les mossegades, oi? :-))
Doncs hi posarem escurçó.

En plural a l’estrofa final, és així com més m’agrada. El problema, "el risc" .. no és el d’un poeta només, sinó el de tots els poetes. Plural…

Voilà. That’s it … Aquí us ho deixo … a tots els qui ho podeu entendre … més o menys o poc o molt.
Si us agrada bon profit. I si no … Deixeu-ho córrer.
Encenalls de plàstic… Palabres … res més que palabres d’estiu.

[@more@]



2 Comments

Iraq i el “paraiso terrenal”

Terra Internacional: 19-07-2005

Desde marzo de 2003 "Cerca de 25.000 civiles han muerto ya en Irak desde la invasión de EEUU.

Cerca de veinticinco mil civiles han muerto víctimas de la violencia en Irak desde el comienzo de la invasión liderada por Estados Unidos en marzo de 2003, se afirma hoy en un estudio de ‘Iraq Body Count’ y ‘Oxford Research Group’."

Aquí hi va l’article sencer, però al bell mig de l’article hi ha penjada aquesta digressió:

“Irak

¿Es el violento Irak un país inculto y atrasado? Nada de eso. El territorio iraquí es considerado cuna de las civilizaciones porque allí estuvieron asentadas las culturas sumeria, babilonia, asiria y persa, hasta que entraron los árabes casi a la vez que en España. Después formó parte del Imperio Otomano y más tarde colonia británica hasta la independencia en 1932.

Donde ahora hay bombas, muerte y destrucción hace tiempo se inventaron la escritura, el sistema matemático, la legislación, la división del círculo en 360º, los códigos de navegación geográfica, etc. Bañado por los ríos Tigris y Éufrates, por algún paraje de Irak habrían disfrutado Adán y Eva del paraíso terrenal.

Fernando Gª Romanillos

Ja ho veieu. Tot anava bé fins que al Fernando se li ha anat “ la olla” i se li ha escapat la vena carpetovetònicocatolicocatequista de la confèrencia episcopal i ens ha engaltat que Adan i Eva i la serp , i les tres pometes té el pomer, i el Deu de Gavà, suposo … corrien per allà … Verge Maria ora pro nobis!
Ressucita Buñuel!

Que se n’ha de ser de ser burro per escriure aquesta “paràbola” (?) al mig d’un article seriós que reproduiex les dades de la guerra a l’Irak!
Amb aquesta mena de periodistes anem apanyats !

Eh, Garcia Romanillos! Contesta ! Que te has fumado algun porrillo? O que te has bebido una doble de Anís del Mono?Com diria Juan de Mairena: Que me traigan unas orejas de burro para Fernandito!

[@more@]



Comentaris tancats a Iraq i el “paraiso terrenal”

Memòries d’Adrià. Disciplina augusta

Crec que era al blog del Llibreter però no n’estic segur. Parlàvem de Memòries d’Adrià de Marguerite Yourcenar. Jo vaig dir que el tenia en català, en l’edició de l’editorial Laia i traduida per Jaume Creus. Recentment, remenant llibres em va sortir també l’edició francesa de Folio en un dels prestatges de la biblioteca de l’estudi, en una segona fila on no havia d’estar col·locat ;-)

No em vaig poder estar d’agafar-los els dos i de clavar-hi una ullada comparativa. I vaig llegint … alternant amb d’altres lectures. Tot el capítol Tellus stabilita és impressionant. Disciplina augusta, també !

M’ha sorprés l’erudició que mostra l’autora. Devia ser una feina titànica. No m’estranya que en diverses fases fos l’obra de tota una vida, que ho anés deixant i recuperant fins a decidir que s’hi posava d’una vegada per totes. La seva biografia – la seva obra, vull dir, vaja- em deixa garratibat. Per a mi ha sigut tota una experiència llegir-ne bons trossos amb l’ordinador engegat al davant i amb el google a punt de cerca.

Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià . Disciplina augusta (pg. 250-251)

  • “Tres mesos més tard, un fred matí de febrer (…) vaig assistir a l’assalt que precedí per unes hores la capitulacíó de Bethar; vaig veure sortir un per un tots els defensors de la fortalesa, macilents, descarnats, esgarrfosos, i tanamateix bell com ho és tot allò que és indomable. (…)

  • Una inscripció col·locada en el lloc on era Jerusalem prohibia als Jueus, sota pena de mort, d’instal·lar-se novament en aquella muntanya d’enderrocs; reproduia mot per mot la frase inscrita antigament en el portal del Temple que prohibia l’entrada als incircumcisos. Un dia a l’any, el 9 del mes d’Ab, els jueus tenen el dret de venir a plorar davant d’un mur en ruïnes. (…)

  • La Judea fou esborrada del mapa i prengué per ordre meva el nom de Palestina. Durant aquells quatre anys de guerra, cinquanta fortaleses i més de nou-centes ciutats i pobles havien estat saquejades i anorreades; l’enemic havia perdut prop de sis-cents mil homes; els combats, les febres endèmiques ens n’havien arrabasat prop de noranta mil. La reconstrucció del país seguí immediatament les devastacions de la guerra; Èlia Capitolina fou aixecada altre cop, per bé que a una escal més modesta; sempre cal recomençar.
    (…)

Bethar? Una cerca a Google dona una pàgina de la Jewish Virtual Library:

“When Hadrian first became the Roman emperor in 118 C.E., he was sympathetic to the Jews. He allowed them to return to Jerusalem and granted permission for the rebuilding of their Holy Temple.
(…)

The Jews organized guerilla forces and, in 123 C.E., began launching surprise attacks against the Romans. From that point on, life only got worse for the Jews. Hadrian brought an extra army legion, the "Sixth Ferrata," into Judea to deal with the terrorism. (…)

The final battle of the war took place in Bethar, Bar-Kokhba’s headquarters, which housed both the Sanhedrin (Jewish High Court) and the home of the Nasi (leader). (…)
In 135 C.E., Hadrian’s army besieged Bethar and on the 9th of Av, the Jewish fast day commemorating the destruction of the first and second Holy Temples, the walls of Bethar fell. After a fierce battle, every Jew in Bethar was killed.

Jerusalem was turned into a pagan city called Aelia Capitolina and the Jews were forbidden to live there. They were permitted to enter only on the 9th of Av to mourn their losses in the revolt. Hadrian changed the country’s name from Judea to Syria Palestina.”
(…)

Aquí hi hauria un llarg comentari per fer. Jo m’assabento ara i aquí que Adrià, després de ser-ne un protector va acabar ser un exterminador de jueus. Que Jerusalem fos arrasada i tranformada en Èlia Capitolina; que els jueus hi tinguessin prohibida l’entrada i només els fos permès d’anar a plorar 1 dia a l’any al mur de les lamentacions; que fos en aquesta època que Judea es va començar a anomenar Palestina…

I és ben curiós observar els sorprenents tombs que dóna la Història!

The Jews organized guerilla forces and, in 123 C.E., began launching surprise attacks against the Romans. From that point on, life only got worse for the Jews. Hadrian brought an extra army legion, the "Sixth Ferrata," into Judea to deal with the terrorism. (sic)

Així, cap al 120 DJ els Romans eren el invasors, i els invadits, els jueus, que eren els terroristes organitzats en guerrilla que lluitaven contra el’invasor per alliberar la seva terra!

Quan es resolgui el conflicte entre israelians i palestins penso celebrar-ho durant un mes sencer amb festa grossa cada dia. Ho veuré mai?

He trobat una sèrie de pàgines web que m’ajuden a entendre millor l’obra: On és cada referència geogràfica, qui era qui… Un plaer per a mi. Mireu si hi ha res que us interessi.

Ancient Greece : http://www.crystalinks.com/greece.html
Ancient Rome : http://www.crystalinks.com/rome.html
Mapes de Grècia : http://www.culture.gr/2/21/toc/cult_map.htmlMapes de l’Imperi Romà: http://intranet.dalton.org/groups/Rome/RMap.htmlQui era qui a Roma : http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_ancient_Romans

Em pregunto com s’ho va fer la Yourcenar per reunir una informació tan ingent sobre l’època d’Adrià i com s’ho va poder fer per treballar-ho i novel·lar-ho en una època en que no hi havia ni tans sols ordinadors! O va ser justament perquè no hi havia Internet que ho va aconseguir ? ;-))

"Sempre cal recomençar! " Pot ser un bon lema de capçalera.

M’ha encantat llegir aquest passatge perquè em sembla antològic: conté una metàfora de la vida i la mort i el quan creus que ja s’acaba, torna a començar … Es d’un cinisme encantador. Adrià ho explica amb la natural fredor de qui s’ho mira des de Palau -ara diríem Downing Street, Pentàgon o Casa Blanca – llocs des d’on els morts es compten per centenars de milers i els pobles, després d’arrasats es reconstrueixen i endavant … que i aquí no ha passat res …!!!

[@more@]