Category Archives: Tàctiques i estratègies

Això. La guerra és la guerra.

Calen més Ibsens

Per Setmana Santa, a Madrid vaig voler anar a fer una volta per Lavapiés. I vaig veure amb sorpresa que a la mateixa plaça, on hi ha el Centro Dramàtico Nacional anunciaven que fins feia uns dies havien estat fent  Un enemigo del pueblo d‘Henrik Ibsen, versió de Juan Mayorga i direcció de Gerardo Vera.

Recordo que vaig fer unes fotos de les fotos que hi havia penjades encara a les vidreres del teatre.

Quan em vaig assabentar que la companyia venia a Barcelona i que estaria al Tívoli fins el 29 d’abril, em vaig prometre que no m’ho perdria de cap manera.

Hi vam anar tots tres el dissabte al vespre, a les 9. Les entrades ja havien de ser a la filera quatre del primer pis.

Un enemic del poble . H. Ibsen
Tal com esperava, no només no em va decrebre, sinó que em va entusiasmar. I de seguida vaig pensar, en termes educatius, que era el tipus d’obra que calia fer veure a tots els joves d’un país dins del marc de l’educació ètica de base.

El tema de l’aigua del balneari contaminada fa que l’obra, de retruc, sigui encara més actual del que sempre ha sigut, com tot el teatre d’Ibsen.

Com cada cop que hi ha eleccions, l’enfrontament entre la veritat  i la corrupció la hipocresia, els falsos arguments del bé comú es torna a plantejar amb tota la cruesa i tota la intensitat.

L’obra mostra l’home sol amb la veritat i la raó com a única arma contra els corruptes, els aprofitats i els representants de grups i masses que diuen parlar en nom de  grups i majories.

Es la mitificació necessària de la resistència de l’individu i la veritat contra la mentida , la corrupció, i la massa amorfa que es deixa manipular.

Thomas Stockmann

Thomas Stockmann d’Ibsen, així com en Béranger de Ionesco són els herois que cal mostrar cada generació de joves perquè els tinguin ben presents a l’hora d’enfrontar-se a la vida i als corruptes que seran els seus enemics.

Calen més Ibsens que ens dónin aquesta mena de models ètics que són els grans referents de la nostra civilització.

[@more@]



Posted in Amb el roc a la faixa, Arts & Cultures, Metàfores Metonímies i Sinècdoques, Pseudoanàlisi social, Tàctiques i estratègies | Tagged , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Calen més Ibsens

Informes confidencials : mini “STASI” catalana?

Una “Mini STASI catalana” sota Pujol?

David Madí, portaveu de CDC , assisteix al programa La nit al dia de Mònica Terribas i es transforma en una mena d’Acebes. Quina vergonya i quines males vibracionsem provoca aquest mafioset manipulador de dades convicte i maquiavelós encorbatat!

Paradigma de cinisme polític em fa fàstic i vergonya descobrir que és d’aquella raçade polítics que,a la televisió,juguen ainterferir les rèpliques de l’adversari per no deixar-lo parlar i posar-lo nerviós….

Si fem un exercici d’extrapolació, aquest afer afegeix un nous perfil a Convergència i Unió. Un partit corrupte fins a límits imaginables, però sempre sorprenents.

Del centenar llarg d’informes encarregats per a la bona informació de Presidència, Madí n’ha ditdues o tres vegades “uns paperots relligats”amb un to de menyspreuestudiat que no enganyava cap telespectador… Patètic.

Amb cinisme sense fons continua justificant la“innocència” dels informesdient que estaven a la Generalitatno gens amagats… iarriba al paroxime quan, renunciant a justificar-se amb lògica, per impossible,ataca alJoan Boadaambel patetisme del“i tu també, i tu més”referint-se aalgun departament de l’Ajuntament de Barcelona …
De segur que aquests informes eren allà on els han trobatdeixats expressament com a esquer … Jo no ho dubto.

Algú va decidir això o una cosa semblant:

*“Si els deixem aquí, tard o d’hora els trobaran i el miniescàndol que muntaran farà de cotina de fum per a desviar l’atenció dels temes de corrupció realment importants … dels quals no en quedaran maini les cendres”.

Efectivament … el Tripartit  ja ha picat… en forma de diputat Joan Boada d’IC-Verds.

¡Ho van estudiar bé els responsables deConvergència!No sé a quina estrofade quin capítol del manual de Sun Tzu hi trobarem la referència, però segur que hi és.
Els de CDC i Unió, prop darrera el PP en mestratge en l’art de l’engany i la trampa, se saben de memòriaL’art de la guerra. Van pensar que el format dels informes els permetria de salvar la cara si mai, -ai ! 23 anys de govern s’acaben equiparant a l’eternitat !- havien de donar-ne comptes i eren acusats de malversadors i manipuladors i policia política tipus STASI.

Segur que en algun lloc hi ha la fitxa“Manual d’utilització” (aquesta, però, ben amagada) que diu una cosa així:

“Aquest documents NO s’han de destruir. S’han de deixar a la Generalitat fent veure que ens ho hem deixat involuntàriament. Així, en cas d’un hipotètic i improbable atac per part de qualsevol oposició podrem parlar de “paperots relligats” que eren allà a qualsevol armari iprojectarem la culpa sobre els dos o tres desgraciats habituals, els qui ho han redactat i relligat. No patiu. No en treuran res. Gent com en Saura o en Boada són passarells inofensius que no aconseguiran res de la justícia ni tampoc canviar el sentit d’un sol vot dels nostres fidels. Ho tenim tot ben estudiatm, ben lligat i al sac.“

M’agradarà saber si la classe periodística i la classe política al govern els ho perdonaran mai i deixaran al calaixtots aquests informes… o si els aixecaran i engegaran el ventilador perquè peti qui peti …

Imagino la frase en boca de Mas: “Si tu calles i tapes… jo tapo i callo i no fotem res a fer punyentes “ …a l’estil de l’amenaça que ja es va atrevir a fer en públic al Parlament, i sense despentinar-se, en Pasqual Maragall, President de la Generalitat, sobre el 3% de comissions en l’afer de la desgràcia del Carmel.

–    Crec que, com es farà amb els papers de Salamanca , valdria la pena que se’n fes una difusió exemplar per fer “pedagogia” especialment entre els homes i dones de fe cega que són els catòlics votants de Convergència i Unió, i els mostri a quins pous de misèria i puteria arriben els seus dirigents i els governs–partits amb majories absolutes que, apalancades als poder, acaben confonent la res publica amb casa seva.
Mal parits! Mal virus els agafi i se’ls endugui a l’infern.

[@more@]



Posted in Política & Economia, Pseudoanàlisi política, Tàctiques i estratègies | Tagged , , , , , , | Comentaris tancats a Informes confidencials : mini “STASI” catalana?