Monthly Archives: novembre 2005

Match Point

Match Point

Match Point . Woody Allen

En Perejoan em va avançar amb la seva crítica, però jo no puc estar de dir-hi la meva, que va en una altra direcció.

Jo la vaig anar a veure divendres passat amb la mala consciència d’entrar sol a la sala 10, mentre els meus amors anaven a l’estrena de Harry Potter IV a la sala gran. Aquesta vegada va anar així i jo que me n’alegro.

A mi Match Point em va agradar molt. Moltíssim. A estones estava tan dins de la pel·li que em posava neguitós, nerviós … Li volia dir a la Scarlett –Nola preciosíssima que no entrés, no, que el seu amant se la carregaria … I al despatx de la policia, volia dir-los que sí .. que si anaven a veure les escopetes a la finca … resoldrien el cas, segur …Al Jonathan-Chris alguns li deuen voler retreure que sigui capaç de triar barcos sense honra en comptes de triar honra i amor … que valen per tot un munt de barcos…
No hi ha manera de no patir d’empatia, sigui per un personatge o per un altre, veient Match Point.

Quan una pel·lícula ens enganxa, ja la podem donar per bona. Crec que hem de felicitar en Woody per haver triar Londres en comptes de Manhanttan, per haver escollit tota aquella colla d’actors impecables.
Afegeixo a més, que quan en Woody ha fet una pel·li tan bona … volguer-li treure mèrits buscant-li pessigolles és lícit i humà, però és seriós, pregunto?… I contesto que em sembla que no.

No m’estranyaria que entre tots haguessin triat aquell final perquè justament és el final que més polèmica pot crear, el que més pot fer parlar de la pel·lícula, el final més rendible a la curta i a la llarga. Pot quedar per sempre més com l’epítome contrari de la dita que assegura que “el crim sempre paga”.

A mi la pel·li i el final actual ja m’estan bé com són i com estan. Si hi pensem una mica, ens adonem que en Woody Allen ja ha avisat al començar la pel·lícula, amb la metàfora de la pilota de tennis congelada a l’aire, i sense resoldre el “tanto”, per on podrien anar les coses. La pilota cau només cap un costat, però cap on ?

El que se m’acut és fer-li arribar un missatge per dir-li que, al nostre parer, el més genial hagués fos rodar també un segon final … un final en què la pilota cau a l’altre camp: el final del “tal faràs tal trobaràs” … i encadenar-los ambdós un darerera l’altre, en un ordre qualsevol. Perquè de fet, la tesi del rol de l’atzar és bonica però és pura broma … ja sabem que a la realitat les dues úniques regles i lleis vàlides són la llei de Murphy i la “llei del més fort”. A la vida real, d’atzar, potser sí que n’hi ha una mica, però poc, molt poc, un polsim.

Jo imagino el final amb la mateixa veu en off repetint l’escena del principi i dient … mireu : mostrant com la pilota, que havíem deixat penjada sobre la xarxa, cau a poc a poc cap un cantó de la pista i presentar el final actual … Després tornar a mostrar la pilota congelada a l’aire i la veu en off dient : mireu , i mostrar com cau a poc a poc cap l’altre costat de la pista: la policia atrapa l’assassí just quan tota la família és a punt d’encetar una ampolla de cava (català, és clar) en tornar de l’hospital amb la nena o el nen recent nascut…o qualsevol altra escena de la qual en Jonathan-Chris en surti emmanillat, però deixant ben clar que és “l’atzar” també qui decideix com i perquè l’enxampen.

Crec que amb aquest doble final, en Woody hagués millorat encara una mica més la seva ja immillorable pel·lícula… i imagino que així hauria pogut guanyar dos o tres òscars més dels que ja es mereix ara tal com està. Almenys jo ja els hi concedeixo avui mateix. Woody i tot l’equip: felicitats i gràcies!

Dues línies més als comentaris del post d’en Perejoan, aquí

________

[@more@]



1 Comment

“Henry Kissinger merece el mismo juicio que Pinochet”

El País diumenge 20 de novembre de 2005. Entrevista 5.

“Juan Guzmán Tapia., el juez que procesó a Augusto Pinochet ha publicado sus memorias (…) Satisfecho con la idea de “justicia universal”, cree que Henry Kissinger hubiera debido tener el mismo trato procesal que el dictador chileno”.

-El País: El juicio a Pinochet ¿sirve de advertencia a los dictadores?

-JGT- Sí. Ahí está la fuerza de la jurisdicción universal. Cuando un país no puede o no quiere juzgar a alguien por los crímenes cometidos, la justicia universal se encargará de eso. O se va a encargar. Este es le mensaje más importante de Baltasar Garzón.

-El País: Pero no afectará a los Estados Unidos; es decir a los poderosos.

(…) Hubiera habido que procesar a Henry Kissinger?

-JGT : Hubiera sido muy importante. Kissinger merece el mismo juicio que Pinochet.

_______

Fins aquí la notícia que em venia de gust reproduir… perquè ho diu algú que té poder moral per dir-ho.

Jo només afegiré una cosa : pel que fa al procés de Pinochet no sé ben bé què pensar. Em venen ganes de creure que aix+o és una maniobra més del Pentàgon i/o la CIA per protegir la imatge de marca de Kissinger mentre puguin.

Sabent justament que els dos monstres han quedat associats indissolublement l’un a l’altre, i sabent que a Augusto Pinochet ja no li queda massa, permetre que el jutgin ara per corrupció econòmica podria ser una bona manera de desviar al màxim l’atenció de la immensitat criminal dels seus actes genocides

"una dictadura donde se produjeron más de 3000 asesinatos, donde continuan más del mil desaparecidos, donde fueron torturas 28000 personas"

… i per extensió també els del seu altre jo, l’inductor Kissinger, tan coautor i cocriminal com el mateix Pinochet. Ho diu Juan Guzmán Tapia !

_______________

El nuevo diario. Managua

The Fugitive

Puro Chile : Juan Guzmán Tapia en la hora de la verdad

Google : cerca Kissinger + Pinochet

[@more@]



Comentaris tancats a “Henry Kissinger merece el mismo juicio que Pinochet”

5è Festival de poesia de Sant Cugat

He llegit al blog o als comentaris d’algú, que la nit poètica de Sant Cugat va ser una nafra. I que verge santíssima quina poca qualitat !

S’ha de ser molt xulo i molt indocumentat per dir una cosa així sense més ni més.Tots sabem que costa molt expressar-se filant prim, però justament quan hom generalitza tant és quan més cal aportar arguments sòlids que ho justifiquin.

5e festival

Crec que som molts qui vam apreciar l’acte i ens va encantar de principi a final.
A mi , almenys, sí.

Ja em van emocionar les primeres notes de l’acordió de Bàrbara Granados tocant el màgic Youkali de Kurt Weill. Em va semblar de molt bon gust haver triat aquella peça. També el fet de combinar la màgia i la poesia… la màgia elegant i poètica d’Enric Magoo que va estar a l’altura del contexte. .

Diumenge al vespre em vaig assabentat de la polèmica creada arran del plagi d’un paràgraf per part del Toni sobre un post del Litus.

M’he llegit gairebé tota la literatura que embolcalla l’escàndol i de tot plegat jo us en diré la meva.

Aquesta vegada discrepo d’en Pere de Saragatona … Sóc dels que pensen que el plagi no és moral. Ni és bo, ni molt menys encara cal fer-ne apologia.

Però val a dir també que plagiar un paràgraf no invalida ni invalidarà mai cap obra, només és una taca enmig d’unes grans estovalles blanques i netes com són l’obra de TdQ.
En Toni, ja té més que demostrada la seva capacitat creativa. Per amistat jo em poso al seu costat, però justament , fraternalment em permeto de dir-li que no ho trobo elegant el que va decidir de fer. Que crec que es va equivocar i s’ho hagués pogut estalviar. Que hi ha d’altres maneres d’elogiar una troballa escriptòrica.

Tens prou fusta i capacitat com per fer oblidar aquest petit poca cosa i sé segur que tard o d’hora aconseguiràs el perdó i la benedicció d’en Litus … Només et caldrà tenir una mica de paciència i deixar que el temps vagi curant a poc a poc la ferideta que li has fet i que t’has fet també tu mateix ….

De tot el que he llegit el que més em costa d’entendre, Toni, és la teva insistència en mitificar una fama comptada per centenars de visites al teu blog o l’aspiració a conseguir una segona edició per via d’escàndol … Francament, és l’aspecte que menys em quadra de tu. Però jo no tinc cap dret a jutjar-te. Només parlo en veu alta. I imagino que no hi pots fer res, que estàs programat per a disputar com a gladiador tots els combats literaris, tractant d’arrebassar tots els premis, com més millor, pujar a tots els escenaris i sadollar-te amb riuades d’aplaudiments …

Em sembla que ve d’un fil molt prim que allò que és normal i bo, raonable i desitjable no es transformi en quelcom un xic mesquí i ridícul. Ve d’un fil tan prim, que és fàcil que algú s’ho miri malament .

Em va fer vibrar en Sebastià Alzamora tutejant i menystenint i desafiant el seu déu de misèria amb uns versos reconcentrats i agressius. Em va descol·locar força la Dolors Miquel dramatitzant el pollastre decapitat corrent per sobre els fogons … Només els de poble sabem què és veure un ànec escabetxinat correr per la cuina més que no pas quan era viu. Versos plens de color i música.

En Biel, com que ja el tinc tant mitificat, amb poca cosa en vaig tenir prou. Em va sorprendre que s’atrevís a cantar “una nana” a capella. M’hagués agradat sentir-lo recitar adreçant-se a l’ Aràlia. Em va sorprendre sentir-te a cantar. Si vols un dia podem fer un duo i cantar junts un parell de cançons de Léo Ferré o d’Ovidi Montllor o , perquè no, Youkali ? Queda pendent la juguesca ;-)

Al Jordi Sarsanedas li hem de fer un homenatge molt i molt gran ! Ramon Guillem i Montserrat Rodés guanyaren la grandesa de la discreció.

La poesia de l’ Àlex Susanna resona amb una rima interior que llisca suament i eficaç sobre fibra poètica. Barret.

En sortint vaig demanar a en Màrius Sampere que em donés la referència del seu llibre …

Em va dir que el que ell havia llegit ho trobaria a Si no fos en secret, editat per Proa.
Menteixo tan malament que la més petita mentida em traheix i se’m nota a la cara. Per això ja fa molts anys que prefereixo callar abans que mentir per no haver de passar vegonya. Calia fer aquesta precisió per afirmar tot seguit que el seu poema Koan aquell en què els dimonis el criden abans no es converteixi ell també en un dels dimonis que ens han de cridar a nosaltres , aquell poema, deia, va ser per a mi el més emotiu i el més dramàtic de tot el recital, de tota la nit, i vaig descobrir un poema que ja m’acompanyarà per sempre.
I encara hi va haver fotos dels poetes, una broma-promesa al Jaume “Flux” qui li va provocar un somriure; un bon pessic de xerrera amb amics i coneguts, i fins i tot una copa de cava … Le pied ! ;-)

Vam parlar amb l’Àlex i amb en Vicenç i vam decidir que entre tots caldria que fessim alguna cosa [parlar,per exemple, amb en Jaume Subirana, Òmnium Cultural, Cultura i amb qui calgui, sigui qui sigui, per poder-nos assegurar que un acte com aquest i com d’altres no es quedin mai més sense la corresponent gravació digna per a la història cultural del país.

Només costa pensar-hi i costa molt poc moure dos fils de cotó perquè algú , TV3 o C33, -les nostres-, TV de Sant Cugat o qui sigui immortalitzin en imatge i en so aquests retalls de cultura que valen mil vegades més que mil hores de sports i d’altres carrincloneries mediàtiques.

Decididament, la VIII Nit poètica de Sant Cugat fou una gran nit, diguin el que diguin alguns.

Per molt emprenyat que estiguis, Litus, no està bé que vulguis empastifar la nit sencera.

[@more@]



1 Comment

Publicitats

Havíem ja manifestat en un altre post que la seducció i la fascinació que exerceixen sobre nosaltres els anuncis publicitaris només es veuen enterbolides per un factor col·lateral.
A nosaltres ens encanta la creativitat però ens molesta de la publicitat justament allò que a ella li és essencial: el fet que arreu ens ens la inocul·lin (valgui la paraula) una vegada i una altra i una altra, i mil vegades fins a malmetre’ns les neurones del cervell.

Diu la sabiduria popular que tots els mals fan massa. El gran problema doncs és saber i fixar quan comença aquest “massa” que ens perjudica per poder parar l’epidèmia a temps.No sé qui ens ho dirà, no sé qui ho establirà per a defensar els ciutadans com a consumidors dels terribles i perniciosos efectes de la pol·lució publicitària, de la qual es parla massa poc perquè tots en patim massa.

Aquí, de fet, jo només volia proposar als responsables de WolfsZorrowagen, de millorar un dels seus anuncis. Fer-lo més efectiu encara, si cap.

Recordeu de quin anunci us parlo, oi? No pot ser que no l’hagueu vist. Impossible. Ja anem per la segona o tercera temporada.

Tothom l’ha vist entre 300 i 1500 vegades. És aquell en què els dos nens, innocents criatures, asseguts a unes escales exteriors d’una casa, juguen a conduir un cotxe imaginari i a anar agafant velocitat, un canviant de marxes i un altre sense canviar-les …

Jo crec que ja fóra hora que gravessin la segona part de la història o, si ja la tenen gravada, ens ensenyessin l’anunci sencer i ens mostrin, per al nostre delit, el final lògic i sensat de l’anunci, amb tota la seva “moralina”…

Sí, què li passa al rosset d’ulls verdblaus que se li va posant la velocitat al cap i se li inflen les galtes i els ulls i es posa vermell tirant cap a morat ? … Com voleu que acabi aquest anunci tan premiat?

Crec que la millor solució possible fóra que els de la Conselleria d’Interior es decidissin a reciclar-lo per posar-li un final com cal: al nen li acaben explotant els ulls i cap …i li surt tot, tot i tot, en un pet explosiu meravellós que empastifa el vidre de la càmara, és a dir la nostra pantalla … i apa, un altre premi a la creativitat i al sentit de l’humor a la Pulp Fiction …

I una veu en off … per exemple aquella ja tan nostrada d’aquella senyora que porta dos o tres anys posant veu seriosa, convincent i assenyada a tots els missatges “amb missatge” de la publicitat catalana … que digui … “Si no canvies de marxa i segueixes fent el borde … acabaràs fet un esquitx de merda” … Ah! de fons , la musica que vulgueu … por seguir sent aquell ruuuuuunnnnnn rruunnnnn inaguantable o el rap del canvi de marxes automàtic.

Això sí que fóra un bon anunci … i a més potser fins i tot fóra eficaç sobre una franja de consumidors objectius ja una mica tocats de la closca.

[@more@]

1 Comment

Fent Sant Cugat abans de Rams

Per celebrar Sant Cugat poètic 2005 …

Aquesta és la meva petita contribució.

Quan tres mots són perfum

Us hi encabiré de bon grat o per força

Perquè alleugeriu les cadències

Perquè esgaieu les asprors melangioses

Del dir que seré dalt l’estrada, cel immens,

Foragitant nefands que voldrien criptura

Serà el meu tot un dir segur, punyent i llunari

Que no s’escola entre els dits ni s’esmicola a l’aire

I m’entendràs tu i potser només tu, que coneixes

Prou bé, n’ets conscient, els ventricles de l’ànima

Perquè m’escoltes allà al fons, neguitosa i pàl·lida

Aliena als batecs de la rima, tan pura com fràgil

Quan enmig dels fragors de totes les batalles

Els vostres noms ressonin patètics com l’ombra blava

Crideu que bé hi sou i que hi romandreu ja per sempre

Per embolcallar somriures, plors d’amor i fiblades

Sani
VNG. 15.11.2005

___________

PS.
Mode d’emploi recomanat.

Ideal tothora, però millor a mitja tarda. A la mà dreta una copa de cava, a la cara un somrís, i de fons, la música de Claude Bolling pianotejant "In a sentimental mood"(Jazz in Paris)

[@more@]

5 Comments

Aliança entre la Inquisició i els Voltors

Com qualsevol mortal, jo tampoc escapo a tendències masoquistes i hi ha dies en què de bon matí em poso un “cilici mediàtic”: mentre m’afeito no poso Catalunya Ràdio com fóra normal, sino que sintonitzo l’ Herrera d’ Onda Cero i escolto com en Fernando Onega fa el poema polític del dia i, de seguida, comencen a exposar l’actualitat en clau anticatalana.

Aquest mateix Fernando Onega, a La Vanguardia del dissabte 12 de novembre 2005, pg. 21) escrivia un article titolat “Tranbordo, Moncloa. La alianza de la cruz y la gaviota.” L’article va il·lustrat amb una foto el peu de la qual resa així: “El arzobispo de Madrid, en una protesta” .

(…)
“Oficialmente estamos ante una protesta contra la ley de Educación. ¿Justificada?

Sí, porque toca algunos de los privilegios católicos. No, porque la asignatura de religión no sale peor parada que en las reformas anteriores.

(…)

“El Gobierno sería un inocente de toda inocencia si creyera que esta manifestación sólo defenderá la libertad de enseñanza y protestará contra el fracaso escolar. Si ésas fueran las razones de fondo, la Iglesia tendría que haberse manifestado también contra gobiernos anteriores, incluidos los de Joseé María Aznar.

No. Lo que hoy veremos es una descarga de todos los cabreos acumulados contra ZP

Lo que se quiere condenar no es sólo el modelo que abre la ley de Educación, sino el modelo de sociedad que se sospecha y pregona que este gobierno y sus aliados quieren imponer.

Incluso será visible, muy al fondo, ¿sabéis qué? ¡El Estatut!”

__________

Llam de rellamp! Sí, sí, ho diu molt clar en Fernando, oi ?

El dia 12 es varen fer visibles moltes coses, sobre tot, l’aliança de la Inquisició episcopal espanyola i els Voltors del PP, uns i altres àvids del poder perdut.

[@more@]

Comentaris tancats a Aliança entre la Inquisició i els Voltors

‘Patafísica

Més val tard que mai, avui dissabte … 10 as 133 és a dir 12 de novembre de 2005 , décideixo solemnement canviar el subtítol del meu blog per afegir-hi l’adjectiu ‘patafísic:

El nostre és a partir d’ara un periodisme electrònic obert i’patafísic (perelobipatafísic) o , com a mínim, aspirarà a ser-ho.

UBU

El responsable d’aquesta decisió és l’Alain Verjat, gran mestre i amic a qui li dec ja una llista infinita de grans bondats i sabers.

M’ha enviat recentment un llibret-opuscle –petita gran obra mestra- que inclou una carta que ell va escriure a Jaume Magre, titolat : Il eût suffi d’être pataphysicien. Lettre à un ami soudain distrait, editat per Àngels Santa i publicat per l’Ajuntament de Lleida .

Dic opuscle per entendre’ns , perquè en realitat és una obra que inclou trets del gènere epistolar, del pamflet, de l’assaig i del poema en prosa.

En vuit llargues pàgines, però només vuit, és capaç de condensar una infinitud d’idees i de convèncer al lector de bona voluntat dels beneficis de la ‘Patafísica inventada per Alfred Jarry.

La ‘Patafísica és la ciència de les solucions imaginàries.La ‘Patafísica se situa (o voldria situar-se) en un punt equidistant dels conformistes i dels revolucionaris, dels cretins i dels energúmens.Ben abans que el Surrealisme, la ‘Patafísica ja va proclamar la no contradicció dels contraris, el dret al somni, la rehabilitació de l’imaginari, l’acceptació de tot allò que pot semblar absurd o gratuit…

Un ‘patafísic és algú que anteposa el fer-se preguntes al d’exposar certeses i conviccions.

Un ‘patafísic es dedica a pensar en coses en les quals creu que els altres no pensaran pas.

Un ‘patafísic és una persona que posa l’accent en l’epifenòmen i que elevant la particularitat a la categoria de model i d’exemple, es dedica e estudiar les lleis que regeixen les excepcions.

Si això és així, jo voldria apuntar-me a aquesta elistística secta-grup-partit-club-filosofia … I en algun punt em reconec com algú que ja ha sigut una mica patafísic sense saber-ho, com li passava a en monsieur Jourdain ;-)

Cal saber que el Collège de ‘Pataphysique té una web oficial. El logo és la imatge d’aquest post: la ubuesca imatge del Père Ubu.

Hi ha fins i tot un calendari patafísic:

L’ère ’Pataphysique commence le 8 septembre 1873, qui d’ores en avant prend la dénomination de 1er du mois Absolu An 1 E.P. (Ère ’Pataphysique), et à partir de quoi l’ordre des 13 mois (douze de 28 jours et un de 29) du Calendrier ’Pataphysique est fixé comme suit:

Absolu (du 8 septembre au 5 octobre),Haha (du 6 octobre au 2 novembre),As (du 3 novembre au 30 novembre), Sable (du 1er décembre au 28 décembre), Décervelage (du 29 décembre au 25 janvier), Gueules (du 26 janvier au 22 ou 23 février), Pédale (du 23 ou 24 février au 22 mars), Clinamen (du 23 mars au 19 avril), Palotin (du 20 avril au 17 mai), Merdre (du 18 mai au 14 juin), Gidouille (du 15 juin au 13 juillet = 29 jours), Tatane (du 14 juillet au 10 août), Phalle (du 11 août au 7 septembre).

Més val tard que mai, parafrassejant Albet Pla i els seu “jo vull ser torero”, jo diria : "Pare, jo vull ser ‘patafísic. O de manera semblant al que aspiraba ser en Victor Hugo : “Chateaubriand ou rien" , jo diria : “Vull ser ‘patafísic o res”.
Ara bé, com tantes coses a la vida, que va posant tothom al seu lloc, hi ha fites i condicions que no les aconsegueix qui vol sinó qui pot. Així que ja veurem si podrem fer realitat el nostre somni o no!

Si es fa camí caminant, nosaltres ens hi anirem aplicant amb el nostre perelobipatafísic.

[@more@]

Comentaris tancats a ‘Patafísica

Salvem Querol

Plataforma "Salvem Querol".

Querol

Em diu un amic de la plaforma que la cosa es podria explicar més o menys així…

Era una vegada a Querol un alcalde al cap del grup de CIU amb 4 regidors. A l’oposició hi ha 3 regidors del PSC.

Va l’acalde convergent i proposa un pla d’urbanització que el farà multimil·lionari peti qui peti. Assessorat per una mà fosca (?) i saltant-se l’ecologia, la comarca i tot el que calgui està disposat a urbanitzar.

Com que els mateixos regidors del seu grup li rebutgen el pla, decideix que res no l’aturarà … i va i es fa trànsfuga polític. Es passa al grup mixt.

I llavors rebla el clau: ofereix el seu pla d’urbanisme als regidors socialistes, els posa a l’ajuntament amb el seu vot i o miracle de miracles, i màgia potagia … només canviant la jaqueta, canviant una enganxeta… continua sent alcalde, ara amb el suport "socialista" i aproben un nou POUM (Pla d’Odenació Urbanística Municipal) que preveu un subpla parcial d’urbanització que el farà hipermili·lionari a ell i als regidors que hi estiguin d’acord i arrasin la zona de Rocacorba…

La pela és la pela, la corrupció és la corrupció … les sigles de partits no aturaran mai l’especulació…. a no ser que algú els aturi.

Si algú sap explicar millor aquest conte … podeu fer-ho als comentaris o millor enviant-t’ho als de la Platafroma de Defensa de Querol:
http://gepec.org

Conte contat, ja s’acabat …

Ah! Recordeu que un cop cada quatre anys ens demanen que anem a votar …
Recordeu, deia, que a Querol, els dels PSC són ara els voltors i rapinyaires de la zona. Aquestes són les úniques "aus" que cal abatre … com a mínim ….electoralment.

[@more@]

Comentaris tancats a Salvem Querol

Elionor o Leonor : Segona part.

En relació amb el meu post Eleonor o Leonor,

després de llegir un article d’Eva Piquer a l’Avui, em vaig decidir a escriure-li . I l’Eva i m’ha contestat això :

_____ reproducció textual i íntegra ________


"A veure si aquest article, publicat a l’AVUI t’aclareix algun dubte. I gràcies per llegir-me, Sadurní!
Eva

La Xina rebateja la infanta com a ‘Lai-ang-nuo-er’
L’IEC recomana l’ús d’Elionor en la línia de traduir noms de reis, papes, sants o mites
Albert Balanzà

La infanta Elionor de Borbó, pel sol fet de néixer en l’entorn d’una família reial, s’ha beneficiat automàticament de la possibilitat de ser rebatejada en les llengües dels països on es fa necessària una adaptació fonètica del nom o d’allà on la tradició lingüística en defensa la traducció. En el primer àmbit, el cas més curiós s’ha produït a la Xina, on la premsa d’ahir es feia ressò del naixement de la infanta Lai-ang-nuo-er, que és la traducció fonètica al mandarí d’Elionor. Es dóna la circumstància que lai i er són caràcters fonètics sense significat i que els altres dos tenen traducció: ang vol dir car i nuo significa promesa.

Quan Letizia Ortiz es va casar amb el príncep Felip de Borbó també es va produir l’adaptació, aleshores amb el nom de Lai-di-ji-ya. En aquella ocasió també es van fer servir caràcters fonètics sense significat, si bé di significa emperador o monarca.

La premsa internacional d’ahir era un reflex del respecte al nom original o de l’adaptació lingüística que cada llengua en fa, sobretot en el cas de reis, papes, sants o personatges literaris, històrics o mitològics. A Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans recomana la traducció en tots aquests casos seguint uns criteris que se sostenen en la tradició històrica. Alguns mitjans de comunicació audiovisuals, no obstant això, han preferit l’opció catalana menys arcaica, Leonor, que s’escriu igual que en castellà. Aquest no va ser el cas, a Catalunya, de l’adaptació del nom del nou papa, Benet XVI, en què va haver-hi unanimitat en l’adaptació un cop va ser proclamat.

Traduccions en castellà

Els mitjans de comunicació en castellà de l’Estat espanyol també tenen per costum adaptar el nom de reis, papes, sants o personatges al castellà. Així, es diu Leonor de Borbón però Carlos I de Inglaterra. A la resta d’Europa, el Regne Unit, França i Alemanya han optat per respectar la versió castellana, cosa que no succeeix de la mateixa manera quan han d’adaptar els noms dels papes."

______ fins aquí el correu de l’Eva _________

Me’n vaig a dormir sabent una cosa més: Reis, papes, sants o personatges literaris i mitològics … tenen dret a traducció…
Això no ho sabia pas tothom oi? Doncs ara ja ho sabem. Eva, t’agraexio la lliçó que em dones via l’article de l’Albert Balanzà.
Em declaro satisfet per l’explicació, fet que no passa cada dia!

Gràcies de veritat. Ja em sembla més que rebé que l’Avui ho tingui clar, que no és poca cosa.

Però en homenatge al meu professor d’espanyol coloquial a la Universitat, que ens llegia les llistes de l’Apendix probi :
catulus non catllus ; dolium non doleus , calida non calda, frigida non fricda, vinea non vinia, tristis non tristus …

jo penso persistir en la meva tossuderia, i per això , en el meu modest perelob (periodisme electrònic obert), que és el meu, aboliré aquesta discriminació excepte per als deus i personatges mitològics de totes les cultures:

Així, a casa meva, en Joan Carles serà Juan Carlos ; Elionor serà Leonor ; Felip serà Felipe , en Benet serà Benedictus -seguint la molt assenyada recomanació del Llibreter -, i no Benedetto, tal com jo estava disposat a fixar-ho; Sant Esteve Lodigià serà Santo Stephano Lodigiano i , a l’Alons Quijà , jo li seguiré dient Alonso Quijano, peti qui peti!

I estarà bé tenir no un sinó un munt de déus i deesses de totes menes i colors. Podent-ne tenir molts, perquè conformar-nos amb menys?.

_________________

Post Scriptum

Fent cas als de Lamevaweb… en comptes de posar-ho als comentaris, ho poso aquí , en un nou post on no hi ha limitació de llargada i hi afegeixo un enllaç retroenllaç : -)http://dipofilopersiflex.lamevaweb.info/post/357/39520

[@more@]

1 Comment

Troians, víkings o cartaginesos …Algun virus et fotrà!

A principis de novembre d’enguany se m’acabava la llicència de l’ antivirus Panda Titànium que el seu dia vaig pagar religiosament i sense descompte. Així que vaig pensar que atès que ja pagava una petita fortuna pels serveis ADSL més la protecció antivirus al sempitern monopoli Terra SA, més valia donar d’alta l’antivirus Mc Afee i dir adéu a Panda… sense rancúnia però sense remordiment.

Val a dir que a Terra -les coses com són- m’ateneren telefònicament bé. Molt bé. No és per menys. Insisteixo en què paguem una fortuna pel servei. Quan les lleis em garantitzin que ja no exercèixen un poder mafiós sobre la comunicació del país sinó només una pressió suportable com la de qualsevol lobby, llavors em cagaré amb Telefònica Terra i totes les altres filials com a societats extorquidores i me n’aniré a qualsevol altra companyia. Però podré fer realitat el meu somni algun dia? Aquesta és la questió.

Inserit l’incís, segueixo: Intal·lo l’antivirus McAfee. Només el Viruscan, perquè la resta Firewall i Serveis extres avançats (¿?) exigeix seguir pagant més “impost antivirus” … però ara, ah , sí, regal, com en els comptes de fades, per fer-nos feliços només arribar al "castell d’entraràs però ja no en sortiràs ", ens posen una pastanaga que té nom de llicència gratuita d’utilització del Firewall durant un mes … Quin cinisme!

Passo l’antivirus i em detecta nogensmenys que 54 merdes de tots colors. Entre elles un el TROYÀ: l’ Spy_Agent.n que ha infectat un arxiu WINLOGON.EXE …i és clar …com no podria ser d’una altra manera em dona un missatge terroritzant: "no se puede limpiar".

Però no només no es pot resoltre per ara , sinó que a cada moment m’apareix una maleïda pantalleta i no hi ha manera de tancar-la, només la puc col·locar a baix de tot, on no molesti massa.

virus

Si clico sobre eliminar diu que no pot.. Si clico sobre posar en quarentena diu que tampoc no pot. Si clico sobre buscar més informació m’atabala fins a fer.me tonar boig. Si clico sobre continuar amb el que feia … em torna a la tortura inicial de dir-me que ha trobat un TROIÀ.

Aquesta pantalla és com un altre virus. Això ÉS TAMBÉ un virus …
Tant de mal només el puc desitjar a personatges que em cauen tan malament com l’Aznar o Jiménez Losantos.

Tinc escrit un missatge al serveis d’assistència tècnica de Mc Afee explicant-los la meva desgràcia, la meva decepció i la meva indignació! Per una vegada que em detecten un virus … el programa em diu que no el pot fer desaparèixer! Doncs sí que anem bé!

Això em fa pensar però amb els de Panda Antivirus… Redéu. Molt de Titanium i molt de Platinum … però res, una enganyifa , oi? M’anaven traient pantalles tranquilitzadores "Nivell alt de protecció", de tant en tant : detecció d’un dialer … però en canvi ni tan sols detectaven el Troià! Jo content i enganyat ! O potser em guardaven la sorpresa per si em donava de baixa de Panda i me n’anava a la competència Mc Afee? … Pensa mal i no erraràs … diu la saviesa popular. Seran …%$!@*?0#& !!!!

Llamp de rellamp! Aconseguirà Mc Afee vèncer el mal del Troià que ara sembla que no pot eliminar? Estem sota la vigilància permanet de Big Brother-Echelon, extorquits per Terra, preconfigurats per Bill Gates, i per poder treballar amb una mica de tranquilitat, ens hem d’encomanar cada dia als deus de l’olimp: les empreses de software antivirus… Quin panorama!

No transcric la llista d’insults que he proferit als cels en pocs dies. Us la deixo imaginar.

Espero amb delit i angoixa que els de Mc Afee em contestin i em diguin com puc resoldre el meu problema. Ara us l’explico a tots vosaltres… per si la meva patètica situació pot servir d’experiència o de referència a algú.
Un dia d’aquests, si això continua així, sortiré al carrer, a les Rambles de Barcelona, amb una pancarta que dirà: NI PANDA NI MACAFEE. PROU D’ESTAFADORS. SOLUCIONEU-ME EL PROBLEMA. I aniré repartint això que us escric ara perquè ho llegeixi tothom.

Per allò de “del perdut treu-ne el que puguis”, m’ha passat pel cap imaginar si, retocant una mica tot això que us explico , si no donaria per a un conte a can "Relats en Català" o fins i tot, currant-m’ho una mica més, carregant força les tintes, fent sortir potes i tentacles al troià, i una mica de sexe, és clar , si no donaria deia per a un conte de terror en prosa o per a una llarga poesia èpico-còmica en versos lliures que llavors podria presentar a algun concurs literari…

Ja veurem. Però vaja, tal com estan les coses , ara per ara no estic d’humor per "implementar-ho" literàriament …perquè el que em fa és produir-me literalment un malson i una mica d’urticària …

Si i només si … aconsegueixo resoldre aquest problema … començaré plantejar-me de fabular sobre un virus troyà, víking o cartaginès, de fer-ne un poema, un conte o una novel·leta de les que ara es venen amb força èxit, o com a mínim intentaré vendre-li la idea a l’Albert Sánchez Piñol perquè algun dia escrigui una segona versió de “La pell freda”: Hipòtesi narrativa: el monstruet de “pell binària“ hauria estat creat -evidentment- per la mateixa empresa que fabrica software antivirus !

[@more@]

Comentaris tancats a Troians, víkings o cartaginesos …Algun virus et fotrà!

Retòrica aplicada.

Retòrica aplicada.

Aquests dies, els alumnes de Segon de Batxillerat que estudien francès com a segona llengua estrangera optativa estan aprenent per a què serveix la nominalització.

Ens serveix per revisar i desenvolupar el vocabulari, associant els verbs amb els seus noms coresponents, i veient-ne exemples en frases “reals” extretes de textos electrònics presents a Internet.

Alguns dels exercicis proposats obliguen a reflexionar sobre els matisos semàntics que representa la nominalització d’una frase verbal per a transformar-la, per exemple, en un títol d’article de premsa. Fins aquí, res nou. El que s’ha fet sempre, oi ?

Però vet aquí que un article publicat per la MENA (Metula News Agency) el 4 de novembre sobre l’esclat de violència que es pateix en determinades zones de la perifèria de Paris i altres grans ciutats franceses ens ofereix una prova palpable i extraordinària que la llengua no és cap broma ni el seu ús no es mai neutre.

Stéphane Juffa coneix perfectament el sentit dels recursos retòrics de la premsa francesa, que segueix amb atenció, vigilant-ne l’expressió des de la seva agència d’ informació, autoanomenada com de “reinformació”.

S’hi pot llegir això:

_________citació _________

« Banlieue : mèche ou étincelle ? «
par Stéphane Juffa
© Metula News Agency

« La gêne des media généralistes français pour décrire les péripéties de la rébellion qui dévaste leur banlieue fait peine à voir. Dans l’édition électronique du Monde, le récit des événements de la nuit dernière s’illustre particulièrement par une revue de la presse étrangère [voir], qui s’en donne d’ailleurs à cœur joie pour décrire ce que les journalistes français ne savent plus commenter. »
(…)
C’est que les media français ont repris pour parler de ces évènements les directives conçues par Marius Schattner et l’AFP pour relater l’Intifada palestinienne.
(…)
"Des poubelles qui brûlent et des voitures qui flambent", c’est la fête au passif, à l’impersonnel, comme dans la directive interne qui régit les dépêche de l’AFP…
au Proche-Orient : "La tournure « un kamikaze s’est donné la mort tuant 18 personnes dans un bus bondé » est à proscrire. Il faut lui préférer « un attentat suicide a tué 18 personnes (…) dans un bus bondé »".

A Paris, (…) les attentats tueurs deviennent de nouvelles violences se sont produites et 400 voitures ont été incendiées
Les émeutiers, comme chez nous, se transforment en jeunes, ce qui excuse déjà à moitié les dégâts qu’ils causent.

Est-ce la peur panique de l’islam qui dicte l’usage du passif, qui fait qu’on ne nomme pas les responsables de ces pogromes, qu’on ne montre pas leurs visages, qu’on ne fait entendre ni leurs revendications, ni leurs menaces, ni leurs "Allah Houakbar !" qui se veulent triomphants ?

______fi de la citació _________

Queda clar que nominalitzant, eliminant verb i subjecte, podem aconseguir un efecte semàntic determinat, però de vegades és just el contrari del que caldria o fóra desitjable.
I el mateix passa quan la utilització de la forma passiva és un recurs amb caracterísitques i efectes similars als de la nominalització.

A l’altre extrem de la balança hi ha l’expressió explícita dels subjectes de la revolta i dels incendis. El Ministre de l’Interior es va decidir a titllar-los de "racaille", és a dir la xusma, l’escòria i va dir que els netejaria "au karcher" marca de bombes d’aigua a pressió per netejar-ho tot que ha esdevingut així una eina sinònim de "neteja a fons i total" .
El seu parlar mediàtic tal com ho pensa i ho diu en la intimitat el fa la diana de crítiques i d’insults arreu.

I és que a França, com arreu del món, dels polítics se n’esperen eufemismes, i si m’apureu, poesia, però mai hipèrboles ni argots irectes ni conceptes clars. Hi ha premi per qui sàpiga trobar i aplicar l’equilibri impossible.

Anirem seguint la situació per veure com evoluciona i amb el desig que en surtin propostes que tornin a fer de França una nació capdevantera en legislació i aplicació dels drets humans i d’acolliment d’immigrants. N’estic convençut.

Quedem-nos amb una idea, citació -segons MENA- d’unes paraules d’Albert Camus … que si no fos vera fóra almenys "ben trovata:

"Mal nommer les choses ajoute au malheur du monde" (A. Camus)"Expressar malament les coses, afegeix encara més desgràcia a les desgràcies del món". (traducció aproximada i totalment personal)

Dit això, m’agrada pensar que el contrari és igualment cert i que, per tant: Dir les coses ben dites pot aportar una mica de pau i de felicitat a aquest món on ja hi ha prou desgràcia. Que algú li ho digui urgentment al Nico Sarkozy !

Val la pena doncs fer-ne un lema i un objectiu de la vida.

________

Què diu una part de la premsa de la situació actual?

CNN

Libération : les violences gagnent la province

NObs : 897 véhicules brûlés, la province touchée

La Tribune (Algérie) : Le gouvernement français ne trouve toujours pas la parade

La Tribune de Génève : Violences en France: 607 véhicules brûlés et 70 interpellations

Le Devoir (Montréal): Huitième nuit d’émeutes en France

La libre Belgique : Les violences se poursuivent en Ile-de-France et gagnent la province

Avui + (diumenge 6 .11.2005). Sarkozy defensa la mà dura contra una revolta que s’estén

The Brussels Journal : The fall of France

[@more@]

3 Comments