COM s’han de fer els deures?

En Ferran Ruiz frtarrago@gmail.com,
al post titolat La imatge gran escriu …

  • (…) “En definitiva, aquest món tant dinàmic exigeix replantejar-se la visió de les coses, portar a terme canvis i reorganitzacions, generar noves destreses i maneres alternatives de practicar les professions, realitzar grans esforços creatius i cooperatius, potenciar al màxim les tecnologies i la creació de coneixement, desenvolupar i aplicar noves formes de lideratge (el gran absent del sistema educatiu) i, sobretot, posar en joc, a tots els nivells, moltes ganes de saber, de disfrutar amb el que es fa, d’aprendre i de ser útil. Això val tant per les empreses com per les institucions i els sistemes educatius. El segle XXI serà dels que facin aquests “deures”. Els altres no es podran ni pagar les pensions.”

    Això em sembla extraordinàriament interessant i motivador perquè anima a imaginar quins tipus de canvis considera cadascú necessaris i prioritaris i també anima a dir què està cadascú disposat a aportar en aquesta tasca de renovar el nostre entorn per a sobreviure als nous reptes plantejats per l’economia globalitzada.

Jo aquí proposo només dues coses que em semblen fonamentals. Deixo al vostre criteri decidir si ho són o no.

1. Al meu entendre, una de les xacres més terribles que va aportar l’aplicació de la reforma educativa basada en la filosofia de Coll i els seus adlàters va ser la idea que calia agrupar els alumnes de manera indiscriminada, amb el pretexte que fer-ho per nivells d’habilitats i de coneixements era marginar i discriminar negativament.

Quedava en mans dels professors apanyar-se-les per poder fer qualsevol cosa per entretenir el grup. Aquesta idea hauria hagut d’estar tipificada com a delicte greu. I condemnar i punir en consequència .
Aquella idea nefasta va precisament provocar la discriminació negativa de centenars de milers d’alumnes a qui es va impedir que es desenvolupessin normalment pel fet de veure’s obligats a educar-se amb alumnes boicotejadors de les tasques educatives.

Es va discriminar negativament durant anys i anys centenars de milers d’alumnes obligant-los a seure i escalfar cadires i perdre el temps miserablement, amargant-los i amargant els seus companys, fent emmalaltir milers de professors que van patir depressions en diversos graus.

Des de sempre, i per tot arreu, en tots els àmbits de la vida s’ha anat demostrant de les mil maneres possibles que només es pot avançar per mitjà d’un cert tipus d’homogeneitat i que no es pot confondre solidaritat, diversitat, amb agrupar els adolescents indiscriminadament. Això només ha portat al "parking" i al "entreteniment".

És per això que espero encara que es faci justícia pels “crims contra l’educació” perpetrats per una corrua de persones que mai no van reconèixer que van enfonsar l’educació i perjudicar seriosament tota una generació d’adolescents catalans.

Vegeu què en diuen algunes persones d’aquesta situació:

A.Sáez. Tutores al borde de un ataque de ESO

Francisco Rodríguez Adrados: Informe PISA
Bru de Sala : La letra con esfuerzo entra
Salvador Cardús: Aprendre a aprendre .. què

Salvador cardús . Més sobre aprendre i saber
Pere Rovira : Contents i analfabets (No trobo el text)

Xavier Sala i Martín: Un mar de mediocridad…
Oriol Pi de Cabanyes: Educar no es entretener 26/6/05

Sindicat SPS: Selecció d’artciles d’opinió

Sindicats AMES I ASPEPC 1* | 2*

Afegiu idees i articles a la llista, no etiqueu inútilment les persones. Llegiu què diuen i mireu si tenen raó o no… Si creieu que no, digueu-ho ben fort per escrit . Això sí, envieu-ne còpia a la Conselleria d’Educació i als qui van fer i desfer l’educació durant els 23 anys de Convergència !

Ben seriosament: proposo, demano, suggereixo, reclamo i exigeixo a les més altes autoritats de l’educació d’aquest país que en l’aplicació del replantejament de

  • (…)
    “la visió de les coses, portar a terme canvis i reorganitzacions, generar noves destreses i maneres alternatives de practicar les professions, realitzar grans esforços creatius i cooperatius (…)”

dels que parla en Ferran Ruiz al seu post … s’estableixi la necessitat sine qua non- d’organitzar els grups escolars aplicant paràmetres diferents als que s’han anat aplicant fins ara.

Idealment, estaria bé que cada centre creés també un espai d’innovació, però això és somniar truites. Això ja se sap que s’acaba amb un argument definitiu: no hi ha més recursos i aquest són més aviat escassos. I així no hi ha canvi ni millora susbtancial possible. Aquí sempre deixarem que “inventin els altres”.

Sobre tot cal que es condemni a l’infern de les mentides i les fal·làcies la idea que associa la homogeneitat i la homogeneïtzació a la de discriminació negativa. Aquesta falsetat ja ha fet prou mal, ja ha impedit el progrés de l’educació a casa nostra i és hora de fer-la desapareìxer per sempre més.

Es justament al revés, al meu parer, cal promoure la homogeneitat i homogeneïtzació com a elements bàsics sobre els quals poder organitzar uns aprenentages motivadors per a tots i cadascun dels diferents grups que es crein. El sentit de la responsabilititat, de la solidaritat i el seny del professorat són els factors que impediran la discriminació.
Però no serà possible organitzar cap ensenyament o aprenentatge vàlid si no està basat en la raó i la lògica més estrictes.

Cal canviar el sistema d’avaluació i atorgar entre el 80 i el 90% de la nota al treball i a l’actitud i només un 20 o un 10% de la nota als examens trimestrals.
Aquest canvi fóra copernicà: implicaria això sí, una reducció horària del treball dels professors a les classes per dedicar-les al seguiment personalitzat dels alumnes. I aquests no es podrien escapar de treballar
responsablement cada dia de cada dia.

Quin país, quin govern tindrà el valor de canviar-ho, això?

Si no ho tinc mal entès, a Dinamarca, els professors de llengües tenen una reducció de 3 hores de classe, en el benentès que ells aquestes 3 hores -i segur que moltes més-, les destinen a les correccions de l’expressió escrita dels adolescents danesos…

Això és prendre’s l’educació seriosament… Potser el que és una rucada és voler comparar Holanda o els països escandinaus amb Catalunya.

I sobre tot, que no ens confonguin. Deixem-ho clar: nosaltres estem per una escola pública que atengui la diversitat de manera exemplar i que inclogui els alumnes discapacitats. Però també una escola pública que imparteixi una educació Secundària de qualitat. I això vol dir atendre també la diversitat dels bon estudiants. Cal evitar de totes totes que els millors cervells i les millors voluntats d’aprendre no es malbaratin miserablement per manca de la necessària atenció i dels recursos necessaris: organització curricular i recursos humans que els obliden completament.

Dels milers de “petits grups” que s’han creat per a atendre la diversitat, quants n’hi ha destinats per als millors alumnes en les diferents àrees? N’hi ha almenys un a tota Catalunya? On són? Qi se n’ocupa?

D’això no sen parla mai seriosament més d’uns segons, el temps que es tarda en fer un sonriure displicent, una ganyota d’incredulitat o un “està ben boig, aquest pirat”

2. Ben seriosament, proposo, demano, suggereixo, reclamo i exigeixo a les més altes autoritats de l’educació d’aquest país que encetin un altre Pacte Nacional per a l’Educació, per tal que els temes educatius siguin un temes permanentment oberts a la reflexió i la participació de tota la ciutadania.

Això només serà possible quan s’hagin desempallegat de la ideologia nefasta d’especialistes (?) com en Terricabras que, amb el pretext de modernitat i d’eficiència, proposen un model educatiu basat en l’arbitrarietat i pretenen substituir una administració poc eficient per una administració nepotística.. Suggereixen que el professorat porti tatuat al front un certificat de bona conducta, de “moralitat reconeguda”: una cosa que només en Franco, en els pitjors moments de la potsguerra, es va atrevir a exigir al professorat.

Per a mi, l’informe Terricabras és un document a guardar en un calaix i llençar la clau.

Cal tornar a començar i fer-ho creient ***realment*** en les aportacions del professorat , i establir el compromís d’aplicar experimentalment i progressiva les propostes que siguin majoritàriament reconegudes com a vàlides per part de tot el professorat.

Si això no ho fa un govern d’esquerres, qui ho farà? Creieu imaginable que ho implementi mai de la vida un govern de dretes?

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

One Response to COM s’han de fer els deures?

  1. [TdQ] says:

    UFFFF, paio, T’HAS QUEDAT BEN DESCANSAT, NO? Forma part de la teràpia postcurs? Ho trobo molt interessant tot plegat, però quina mandra…. No estàvem de vacances?

Comments are closed.