Tag Archives: xalet del Nin

Pescar

Avui m’he encantat mirant com uns nens pescaven a l’espigó de la platja de Ribes Roges.

Ara que torna a ser temps de preparar les canyes, els ploms i els hams, m’he dit que potser estaria bé escriure alguna cosa sobre el tema de la pesca.

Recordo que la meva primera experiència la vaig tenir de petit a una riera on de peixos, de carpes, potser ja no n’hi havia ni de grans ni de petites. El cert és que no en vaig pescar mai cap.

Avui, a 121 de setembre de 2012, afegiria que la setmana passava viag viure una experiència  inoblidable.  Aquest cop també era a la platja de Ribes Roges, feia una mitja hora que jo m’havia banyat  just al davant del xiringuito l’U.  Just mentre em banyava veia la posta de sol sobre el xalet del Nin.

Vaig sortir de l’aigua i em vaig assecar amb la tovallola. I em vaig dir que aniria fins a l’espigó de la Pasífae  a veures els pescadors de canya. Però just a 50 metres d’allà on era jo  hi ha via un pescador, xinès probabelment o d’un país asiàtic. No li ho vaig preguntar.  Pescava amb una canya  més aviat petita, amb un fus de silicona en comptes de plom, i llençava l’ham no cap endins, sinó a dreta i a esquerra, a quatre o cinc  metres de l’arena.  I anava treient llobarrets un darrera l’altre.  Vaig quedar estorat de la magnitud de la pescada. Però encara em faltava cuare de cul.  L’esquer era un cuc de plàstic de color verd.
Cada llençada i recollida duia un nou llobarret. Ep, res de petitons!  Fein tots la mateixa mida, com a clons, entre 15 i 20 centímetres.

L’unica feina era teure l’ham de la boca i llençar el peix no pas en una galleda o bossa, sinó en un forat que havia fet a la sorra !  Si no ho hagués vist, no m’ho hagués cregut.

La meva fidelitat en  l’observació de la pescava va tenir premi. Em va dir que només es pescava quan es ponia el sol, i el matí  just abans no sortís el sol. Després marxaven mar endins!

Als espigons hi havia unes 6 0 8 canyes de 5 metres, ínútilment llençades esperant uns peixos que no venien, i aquell savi pescador es devia endur aquell dia prop de dues dotzenes de llobarros!

Ho he de provar un dia d’aquests, aviam si pot ser absns no canviï l’estació.  O poster llavors treuré dorades o ves a saber…

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *



Posted in Lllegir i Escriure. Escriptura., Llocs. Loci | Tagged , , , , | Comentaris tancats a Pescar