Daily Archives: 20 juliol 2005

Cap risc ser poeta?

Al blog del Llibreter, el poeta o la poetessa Dafnis, sigui qui sigui, escriví :

Anar de poeta
Fer de poeta
Esser poeta
Tot plegat
No té cap risc.

Quan els soldats de les paraules
Perden el combat dels dies
Neix una flor de plàstic
A l’algar de l’entrecuix.

I jo li contesto …

Macos els versos, macos, Dafnis… Ho reconec.
Però vols dir que això li ho pots dir al Biel?

Mira, els teus retrets m’inspiren, Dafnis…
I et dedico tot això, valgui el que valgui… que pel que dius, valdrà molt poc, encenalls de plàstic … ;-)

El risc de ser poeta
Vols una poesia compromesa
Que faci nèixer poncelles de debò
Res de plàstic ni cartró
Em vols soldat agressiu
Que desperti les consciències?
Que inciti a la revolta, a l’acció
Que no té cap risc ser poeta?

Posa´t dempeus, oh fill d’Hermes
E
m tindràs al teu costat
Amb tot de destrals de paraules
La ploma serà el meu punxó
I mil metàfores mes dagues
Cada vers flexta enverinada
Com una dent d’escurçó

Junts tu i jo serem temibles
Podrem, com Adrià, arrasar-ho tot
Perquè tot torni a renèixer
Vencerem el combat dels dies
Farem poncelles de debò
Res de plàstic ni cartró
Ets prou valent, t’hi atreveixes?

Sols hi ha un risc per als poetes
Que no els llegeixi
Que no els escolti
Ni no els entengui ningú
Ni tan sols un altre poeta
Ni …Oh Dafnis, Dafnis!
Que no els entengui ni tu!

_________________________________

[Aquesta és la versió definitiva, sense faltes d’ortografia, espero !!!
Vegeu la primera versió aquí i, si en sou capaços, resseguiu-ne l’evolució o bé imagineu-vos-la fins aquesta d’ara mateix.
21/7/2005

Història d’uns retocs si no "anunciats"… necessaris:
Dafnis, que no Dafne. L’analfabetisme mitològic porta a fer grans cagades ;-)
Adrià, en català, no Hadrià com Hadrien. Sani ! Saaaaani !!!!
Escurçó… Jo pensava en fibló d’escorpí. Dent d’escurçó o fibló d’escorpí. Però fan més por les mossegades, oi? :-))
Doncs hi posarem escurçó.

En plural a l’estrofa final, és així com més m’agrada. El problema, "el risc" .. no és el d’un poeta només, sinó el de tots els poetes. Plural…

Voilà. That’s it … Aquí us ho deixo … a tots els qui ho podeu entendre … més o menys o poc o molt.
Si us agrada bon profit. I si no … Deixeu-ho córrer.
Encenalls de plàstic… Palabres … res més que palabres d’estiu.

[@more@]

2 Comments

Iraq i el «paraiso terrenal»

Terra Internacional: 19-07-2005

Desde marzo de 2003 "Cerca de 25.000 civiles han muerto ya en Irak desde la invasión de EEUU.

Cerca de veinticinco mil civiles han muerto víctimas de la violencia en Irak desde el comienzo de la invasión liderada por Estados Unidos en marzo de 2003, se afirma hoy en un estudio de ‘Iraq Body Count’ y ‘Oxford Research Group’."

Aquí hi va l’article sencer, però al bell mig de l’article hi ha penjada aquesta digressió:

“Irak

¿Es el violento Irak un país inculto y atrasado? Nada de eso. El territorio iraquí es considerado cuna de las civilizaciones porque allí estuvieron asentadas las culturas sumeria, babilonia, asiria y persa, hasta que entraron los árabes casi a la vez que en España. Después formó parte del Imperio Otomano y más tarde colonia británica hasta la independencia en 1932.

Donde ahora hay bombas, muerte y destrucción hace tiempo se inventaron la escritura, el sistema matemático, la legislación, la división del círculo en 360º, los códigos de navegación geográfica, etc. Bañado por los ríos Tigris y Éufrates, por algún paraje de Irak habrían disfrutado Adán y Eva del paraíso terrenal.

Fernando Gª Romanillos “

Ja ho veieu. Tot anava bé fins que al Fernando se li ha anat “ la olla” i se li ha escapat la vena carpetovetònicocatolicocatequista de la confèrencia episcopal i ens ha engaltat que Adan i Eva i la serp , i les tres pometes té el pomer, i el Deu de Gavà, suposo … corrien per allà … Verge Maria ora pro nobis!
Ressucita Buñuel!

Que se n’ha de ser de ser burro per escriure aquesta “paràbola” (?) al mig d’un article seriós que reproduiex les dades de la guerra a l’Irak!
Amb aquesta mena de periodistes anem apanyats !

Eh, Garcia Romanillos! Contesta ! Que te has fumado algun porrillo? O que te has bebido una doble de Anís del Mono?Com diria Juan de Mairena: Que me traigan unas orejas de burro para Fernandito!

[@more@]

Comentaris tancats a Iraq i el «paraiso terrenal»