Monthly Archives: febrer 2006

Reflexions per al Carnaval

Ara em limito a citar … Si me’n vénen ganes, ja faré les reflexions més endavant. Aneu-les fent vosaltres per mi, si voleu…

Michel Houellebecq. La possibilitat d’una illa . Empúries.
El capítol Daniel 1, 15 comença així :

"La vida sexual de l’home té dues fases, la primera, en què ejacula massa aviat i la segona, en què ja no trempa". (pg. 138)

Un xic més enllà, pg. 144, un tros igualment interessant:

"Li vaig explicar (…) que el conjunt de la meva carrera l’havia construït sobre l’explotació comercial dels mals instints, sobre aquesta atracció absurda de l’Occident pel cinisme i el mal, i que em sentia, per tant, especialment ben situat per afirmar que entre tots els comerciants del mal, Larry Clark era un dels més comuns, un dels més vulgars, simplement perquè sempre prenia partit pels joves contra els vells, que totes les seves pel·lícules no tenien cap més objectiu que incitar el nens a comportar-se amb els seus pares sense la més mínima humanitat, la més mínima pietat i que això no tenia res de nou i ni d’original, era el mateix que en tots els sectors culturals des de feia prop de cinquanta anys.

Aquesta tendència pretesament cultural no dissimulava gens el desig d’un retorn a l’edat primitiva en què els joves es desfeien dels vells sense recança, sense drames, simplement perquè eren massa febles per defensar-se i, per tant, no era un reflux brutal típic de la modernitat, cap a un estadi anterior a qualsevol civilització, perquè qualsevol civilització es podia jutjar per la sort que reservava per als més febles, als que ja no eren ni productius ni desitjables, en definitiva, en Larry Clark i la seva abjecta còmplice Harmony Korine eren dos espècimens molt penosos (…) d’aquesta xusma nietzschiana que proliferava en el camp cultural des de feia massa temps (…) "

El tema de reflexió i debat… el poso en cursiva, perquè blocat ara no m’ho deixa posar en color blau … Ja miraré de canviar-ho.
Bon Carnaval. Bona disbauxa…vells i joves, joves i vells! Carpe Diem!

[@more@]



Comentaris tancats a Reflexions per al Carnaval

A Xavier Trias… No el voteu ! Argument definitiu en contra …

He llegit que en Xavier Trias, alcaldable a l’Ajuntament de Barcelona ha dit amb els seus dos collons que si és elegit alcalde "no em dedicaré a obrir armaris".

Equival a dir que estaria disposat a fer els ulls grossos a qualsevol element de corrupció que trobés si fos elegit alcalde. Això sol ja és un argument definitiu per no votar-lo.

Potser és un truc de polític, picant l’ullet als del PSC de l’Ajuntament a qui ja els promet una mena d’ amnistia pels delictes que hagin comès si n’han comès cap … que no mirarà cap armari, i que si els mira i hi troba res, el tornarà a tancar … Oi, senyor Trias? O no l’entenem bé quan parla?
Aquests són els únics arguments que tenen CDC i Unió? Afanyi’s a matisar, senyor Trias…

I ho ha dit justament ara fa pocs dies quan s’han tret de l’ armari les fitxes dels periodistes de TV3 i altres persones… espiades i catalogades com en temps de l’Stasi.

Morro i cinisme si que en té aquest home. Vergonya … ni mica!

[@more@]



Comentaris tancats a A Xavier Trias… No el voteu ! Argument definitiu en contra …

23F 1981 – 23F 2006

Aquest matí, mentre esmorzava he escoltat Esther Salines, López Culla, i Josep Cuní recordar que cap dels responsables del 23F , -no va ser terrorisme allò?- no està a la presó cumplint comdemna. I ni el Rajoy, ni l’Acebes ni el Zaplana ni l’Aznar no n’han dit res!

La tarda del 23F de 1981 jo havia anat a Manresa, a l’institut Lluís de Peguera, una reunió de directors de zona, amb d’altres directors d’Institut, l’Ignasi Bajona i en Ferran Ruiz. Jo havia de tornar a Vic per una carretera llavors estreta i perillosa. Cap a les set o les vuit del vespre recordo haver-me quedat dins del cotxe, aturat, acollonit, escoltant les notícies de la ràdio sense esma per anar per la carretera. Tement, a més, que m’aturessin en algun punt.

Quan ja vaig ser a casa, molt tard, amb la tele engegada tota la nit, vam anar digerint tot el que vèiem “en directe”. No va ser fins l’endemà o fins al cap de pocs dies que se’m va anar passant mica en mica el cangueli, la ràbia i el fàstic que em provocà aquella situació esperpèntica.

He sentit dir que el colpista Tejero es dedica ara a atacar l’Estatut! Una prova més – si en calia cap- de la no existència de Déu ;-)

[@more@]



1 Comment

Dijous gras, post gras

Al meu post sobre els grafits quasidelictius, ofensius a la vista i al seny, el diari Avui va publicar fa uns dies un reportatge especial sobre les virtuts dels grafits … Jo ho vaig considerar una mena de tornaveu magnificat que em contestava però que em costava de creure…

Vaig quedar astorat de veure-ho. Però llegir-ho em va tranquilitzar…De fet, molts problemes són sempre fruit de malentesos ridículs produits per la polisèmia de les paraules. Dit d’una altra manera: sovint parlem de coses molt diferents tot fent servir les mateixes paraules, per això no ens entenem gens ni mica.

Puc admetre les virtuts dels missatges comunicatius , fisioartístics, sociofilosòfics i psicomotrius dels Grafits (amb majúscula) fets per artistes profesionals o amateurs a les parets de les macrociutats contemporànies. Estic disposat a anar fins a un “potser sí!”. És una forma artística coneguda també amb el nom de pintura mural. Però allò no té res a veure amb el verb “empastifar”.

I es que ben mirat, i ben dit, al meu blog, jo no parlo de grafits, sinó del fàstic que em fan les parets embrutades amb lletres mal fetes, frases incomprensibles, guixots estúpids i antiestètics, pseudosignatures de jovenets incivilitzats, com si es tractés d’una porta de WC públic a l’aire lliure on els covards i els atrofiats hi deixen petjades autoafirmatives, que no són precisament grafits artístics.

Vaig seguir la batussa de Sostres contra Llavina, metàfora d’un Sostres vampir venjatiu clavant els seus ullals a la jugular d’un seu col·lega que es va atrevir a criticar l’Artur Mas i Convergència, i d’estar al costat del Tripartit. Sostres fent de moralista -ell, de moralista!- pontificant que Llavina no pot mossegar la mà que l’alimentà… Gairebé sempre hi toca força, el Salva, agradi o no, però noi, aquesta vegada, els seu posat xulesc i paternalista em va semblar immensament fastigós.

Hem patit a nivell familiar una abdominosi o gastritis aguda, o una cosa així. Deu dies de vomitar-ho, fins i tot l’aigua, i tot es van acabar amb una ampolla de suero fisiològic, però a la clínica! Va ser com aigua miraculosa. Misteris del cos humà, tan potent però també tan fràgil!

En alguns àmbits de la vida –el trànsit i la circulació, per exemple- sembla que s’imposa la lògica del cop de pal, el tradicional “qui la fa que la pagui”.La Direcció General de Trànsit proposa un enduriment de la legislació que potser –i només potser- ajudarà a resoldre alguns casos de conductes delictives. Conduir amb el carnet sense punts serà tipificat com a delicte. Una mesura del tot necessària per a gestionar la Generació ESO.

El mateix es pot dir de la carta a favor del civisme a Barcelona …
Cop de pal a la closca pelada dels cretins. Fa un any o dos, a la portada d’un New Satesman hi havia un títol que deia una cosa així: La Gran Bretanya s’ha convertit en un país repressiu. Un govern Laborista ha creat en un any més de 500 tipus delictius nous.
Vaig pensar que semblava una cosa del tot impensable en un país com la Gran Bretanya. Ara veiem que aquí, s’ha d’nar per la mateixa via.El director de la DGT ha afirmat que on millor van les coses pel que fa a l’estalvi de morts a les carreteres és als països on tenen els codis disciplinaris més seriosos (sic).

Aviam si apliquen també alguna mesura semblant al món educatiu, que bona falta fa per posar-hi ordre i concert.

He vist Toni, que havies penjat un petit gran post titolat Si no vaig errat” i un altre "Entre la rauxa i el seny".

Vaig pensar que t’havia de fer un comentari. Crec que efectivament no vas gens errat amb els números o les xifres … Però potser sí que vas errat quant a l’apreciació: quant valen i quant compten les idees i els sentiments de 100.000 persones que es manifesten per dir que “Som una nació”?
No em saltis ara a la jugular com en Salva Sostres a en Jordi Llavina, -ep, totes les distàncies salvades, és clar- , eh? Bon rotllo, Toni, bon rotllo.

Vaig pensar que també havia d’afegir això: Toni, tens tot el dret a deixar enrere i per a d’altres persones les rauxes jovenils, i a apostar pel seny, pel pacte, per la pau, per la tranquilitat. Però, fixa’t, vols dir que no es exactament això el que volen tots i cadascun d’aquells que es manifestaven l’altre dia a Barcelona?
Fixa’t , l’explicació definitiva és que potser hi ha un temps per a cada cosa… Uns es fan vells i s’encorservadoritzen perquè ja estan cansats de mandangues i mandangueros, i ja tornen de gairebé tot. D’altres no tornen de res, i fan la seva via …
Allà on uns “ho deixen” … n’hi ha d’altres que “ho agafen” … I la utopia segueix ! ;-)

Aprofito l’avinentesa: això dels posts llargs, i els posts curts, que sembla que et té obsedit … Jo crec que en la teva tipologia dels blogs, aquesta categoria de "blog-amb post-llarg" te la vas deixar. Afegeix-li si vols, que encara hi ets a temps. Però la veritat és que jo no et segueixo en aquest concepte. Els post són millors o pitjors, més o menys interessants tant si són llargs com si són curts. Fent una broma he titolat el meu post "Dijous gras, post gros". I mentre ho escrivia pensava… si ho llegeix en Toni, li agafarà un atac ! He he he! Qualificar els posts llargs de “sospitosos”, no et sembla una mica agoserat, Toni? Aquí crec que t’has passat, amic! Però mira, a tu t’ho perdono tot, per filòsof i poeta admirat! Ja creixeràs ! Quan obrim un reserva per celebrar la primavera que s’acosta? ;-)

Ahir a la tarda, Biel, em vaig comprar el teu Els detalls del món . El començo ben aviat, i algun dia d’aquests o d’aquells, quan sigui, te’l faré signar si , en llegir-lo, m’agrada tant com m’imagino que m’agradarà … Cuida’t i segueix creant delits per als nostres sentits.

[@more@]

1 Comment

Informes confidencials : mini “STASI” catalana?

Una “Mini STASI catalana” sota Pujol?

David Madí, portaveu de CDC , assisteix al programa La nit al dia de Mònica Terribas i es transforma en una mena d’Acebes. Quina vergonya i quines males vibracionsem provoca aquest mafioset manipulador de dades convicte i maquiavelós encorbatat!

Paradigma de cinisme polític em fa fàstic i vergonya descobrir que és d’aquella raçade polítics que,a la televisió,juguen ainterferir les rèpliques de l’adversari per no deixar-lo parlar i posar-lo nerviós….

Si fem un exercici d’extrapolació, aquest afer afegeix un nous perfil a Convergència i Unió. Un partit corrupte fins a límits imaginables, però sempre sorprenents.

Del centenar llarg d’informes encarregats per a la bona informació de Presidència, Madí n’ha ditdues o tres vegades “uns paperots relligats”amb un to de menyspreuestudiat que no enganyava cap telespectador… Patètic.

Amb cinisme sense fons continua justificant la“innocència” dels informesdient que estaven a la Generalitatno gens amagats… iarriba al paroxime quan, renunciant a justificar-se amb lògica, per impossible,ataca alJoan Boadaambel patetisme del“i tu també, i tu més”referint-se aalgun departament de l’Ajuntament de Barcelona …
De segur que aquests informes eren allà on els han trobatdeixats expressament com a esquer … Jo no ho dubto.

Algú va decidir això o una cosa semblant:

*“Si els deixem aquí, tard o d’hora els trobaran i el miniescàndol que muntaran farà de cotina de fum per a desviar l’atenció dels temes de corrupció realment importants … dels quals no en quedaran maini les cendres”.

Efectivament … el Tripartit  ja ha picat… en forma de diputat Joan Boada d’IC-Verds.

¡Ho van estudiar bé els responsables deConvergència!No sé a quina estrofade quin capítol del manual de Sun Tzu hi trobarem la referència, però segur que hi és.
Els de CDC i Unió, prop darrera el PP en mestratge en l’art de l’engany i la trampa, se saben de memòriaL’art de la guerra. Van pensar que el format dels informes els permetria de salvar la cara si mai, -ai ! 23 anys de govern s’acaben equiparant a l’eternitat !- havien de donar-ne comptes i eren acusats de malversadors i manipuladors i policia política tipus STASI.

Segur que en algun lloc hi ha la fitxa“Manual d’utilització” (aquesta, però, ben amagada) que diu una cosa així:

“Aquest documents NO s’han de destruir. S’han de deixar a la Generalitat fent veure que ens ho hem deixat involuntàriament. Així, en cas d’un hipotètic i improbable atac per part de qualsevol oposició podrem parlar de “paperots relligats” que eren allà a qualsevol armari iprojectarem la culpa sobre els dos o tres desgraciats habituals, els qui ho han redactat i relligat. No patiu. No en treuran res. Gent com en Saura o en Boada són passarells inofensius que no aconseguiran res de la justícia ni tampoc canviar el sentit d’un sol vot dels nostres fidels. Ho tenim tot ben estudiatm, ben lligat i al sac.“

M’agradarà saber si la classe periodística i la classe política al govern els ho perdonaran mai i deixaran al calaixtots aquests informes… o si els aixecaran i engegaran el ventilador perquè peti qui peti …

Imagino la frase en boca de Mas: “Si tu calles i tapes… jo tapo i callo i no fotem res a fer punyentes “ …a l’estil de l’amenaça que ja es va atrevir a fer en públic al Parlament, i sense despentinar-se, en Pasqual Maragall, President de la Generalitat, sobre el 3% de comissions en l’afer de la desgràcia del Carmel.

–    Crec que, com es farà amb els papers de Salamanca , valdria la pena que se’n fes una difusió exemplar per fer “pedagogia” especialment entre els homes i dones de fe cega que són els catòlics votants de Convergència i Unió, i els mostri a quins pous de misèria i puteria arriben els seus dirigents i els governs–partits amb majories absolutes que, apalancades als poder, acaben confonent la res publica amb casa seva.
Mal parits! Mal virus els agafi i se’ls endugui a l’infern.

[@more@]

Posted in Política & Economia, Pseudoanàlisi política, Tàctiques i estratègies | Tagged , , , , , , | Comentaris tancats a Informes confidencials : mini “STASI” catalana?

Neoanalfabetisme pol·lutiu, segona part

No totes les segones parts són dolentes … O no necessàriament.En front del que assevera la sabiduria literària : “Nunca segundas partes fueron buenas” hi ha el que diu la saviesa popular:

La tiraron al barranco |La tiraron al barranco| Toda vestida de blanco Fin de la primera parte |Fin de la primera parte |Y ahora viene la segunda | Que es la más interesante…

(Cantaor anònim ?)

Jo us porto un exemple de segona part que, efectivament, amplia i millora la primera part.

Allà pels volts del 29 de juliol del 2004 vaig fer una foto d’una paret lateral de la benzinera Galp de VNG.

De la foto i el del seu possible significat en vaig fer les meves disquisicions en un post que vaig titolar Neoanalfabetismo polutivo”. No recordo la raó per escriure-ho en castellà, però suposo que volia fer un exercici d’estil per penjar-ho al blog “100 palabras”, o una cosa semblant.

La foto mostrava aquest grafit:

grafit a VNG 
(c) SGR

Ara, un any i mig més tard , a principis finals de gener del 2006, l’obra no només no ha desaparegut, sinó que ha evolucionat.

Algun altre representat de la Generació L , o generació ESO, ha seguit fent pintura rupestre.
El resultat és aquesta meravella. Neoanalfabetisme pol·lutiu, segona part:

grafit segona part

La creativitat consisteix a crear a partir del no res o a transformar cabronades en abraçades, handicaps en avantatges i realitats positives. Si poden ser “econòmicament rendibles”, millor.

Doncs bé, jo proposo a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que faci les gestions necessàries per adquirir ràpidament els drets de propietat d’aquest nou “Guernica”, aquest exemple dels horrors de l’estultícia.
Retalleu la paret sencera i convertiu-la en una obra d’art.

Faltats com estem de monuments i punts d’atracció turística, no fóra cap tonteria fer-ne un "monument al grafit guai” … abans no ens prenguin la idea els de Sitges, els de Calafell o els de Tarragona… i la implementin tot seguit.

Se’n podria fer un punt de pelegrinatge i visita de “culte” (com la tomba de Van Morrison, al Père Lachaise, per posar un exemple improvitzat) de joves i vells del món sencer, una barreja d’Altamira i Lurdes, just al davant mateix, prop del torrent. Allà hi cabria el monument, uns bancs des d’on contempar-lo i, a més, un xiringuito de venda de souvenirs!
Podria produir un boom turístic de grans magnituds … i provar-ho costaria pocs euros! Un negoci rodó per a la capital del Garraf.

Això sí, afanyeu-vos, feu-ho abans que els de la Galp, en plan Toni Blair, no es decideixin a clavar-hi unes pinzellades i esborrin o malmetin irremisiblement aquesta joia de la pintura grafitosa i metàfora impagable de l’art *pol·lutiocomunicatiu.

[@more@]

Comentaris tancats a Neoanalfabetisme pol·lutiu, segona part

Afer caricatures.

*Hem trobat uns quants articles la premsa electrònica … que ens en fan cinc cèntims més …del que ja havíem vist a la tele i llegit a la premsa . La cosa està que peta i “lo que te rondaré, morena”.

Jeune Afrique. Com | Le Monde | Libération

Le Nouvel Obs | Le Soir. Belgique | Le Devoir. Canada | Le Temps . Suisse

*Endevina endivinalla . Quin dels diaris o publicacions de més amunt conté el text que segueix ? …

(…) “La modernité, c’est comme la télé : tout dépend de ce qu’on met dedans. Veut-on parler de la modernité occidentale qui stationne les personnes âgées dans des résidences, isolées et laissées dans leurs couches d’excréments jusqu’aux coudes ? Des jeunes adolescentes, le chandail coupé trois pouces sous les seins et qui tombent enceintes à 15 ans ? Des taux de suicide records chez nos jeunes adultes ? De la consommation d’alcool à outrance, qui cause divorces et peine chez nos enfants ? À moins que la modernité qu’on propose à l’islam ne soit celle des valeurs d’individualisme, du fric, des personnages de Loft Story ou des clubs échangistes ?

À ce titre, les sociétés occidentales, qui, pour la majorité, semblent être passées de la barbarie à la décadence en sautant l’étape de la civilisation, auraient beaucoup à apprendre de certaines traditions du monde musulman.

Moderniser l’islam, j’en suis, mais comme me l’affirmait ma conjointe marocaine ces derniers jours, islamiser la modernité sur certains principes ne ferait assurément pas de tort à l’Occident.” (..)

Resposta: LD de Montréal

El problema és que mentre islamitzar la modernitat occidental és fins i tot possible, resulta del tot impossible fer evolucionar l’Islam. O això és el que es demostra dia a dia arreu del món.

*Estadístiques de pa sucat amb oli, acientífiques però orientatives:

A 8 de febrer del 2006 … Google dóna els següents resultats:

tolerance +islam dona un resultat de 3.360.000 enllaços

Islam +démocratie dona un resultat de 707.000 enllaços

"Islam and democracy" en dona 228.000

islam OR Islam +tolérance apareixen uns 289 000 enllaços

"Islam vs democracy" en dona 331

“Islam will destroy” en dona 230

"Islam will create" en dona 112 !!!

Curiósos aquest resultats, oi?

Remeneu una mica aviam què trobeu. I ja ens direu que us sembla ! Si proveu de fer alguna cerca , estaria bé que ens fessiu saber què heu trobat. Gràcies.

*El setmanari New Statesman, del 23 de gener passat , a la secció Competition publicava el resultat del concurs d’escriptura 3912.
Demanaven exemples de possibles
Modernes Festivitats Supersticioses per afegir a les ja vigents diades religioses.

El guanyador del taller d’escriptura fou David Silverman que signava aquesta genialitat:
el dia de l’Ateisme, que cauria cada any en el primer dia de primavera….!

Competition No 3912. Set by Valerie Yule, 12 December.
There are lots of religious holy days throughout the year. We wanted some modern superstition days.

“Atheistmas, falling on the first day of spring, celebrates the day life literally sprang into existence after aeons of nothingness. Revellers eagerly anticipate the Atheistmas meal, waiting for all the delicious ingredients to evolve on to their plates. Meanwhile, with building excitement, they watch the self-pulling Atheistmas crackers slowly developing to a critical mass, when they will spontaneously and simultaneously explode. “ (…)

Tot i això, i l’immens somriure que m’ha regalat en David, jo no hi puc estar d’acord. L’ateisme també és una errada, una tesi obsoleta , cosa de gent amb poc sentit de l’humor, gent amb mala llet mal continguda …

Ja vaig resoldre el meu problema personal fa temps … Vaig deixar escrit que a mi el que em va és el politeisme polisexual … Egipcis, Grecs i Romans, Azteques, Zapateques, Tolteques i Xirimeques , Xinesos, Indús, Navajos i Sioux i d’altres que em deixo expressament no podien estar tots equivocats! De cap manera !
El que ho espatlla tot són les religions monoteistes. Totes culpables de fanatisme terrorista. Totes ens volen salvar matant-nos si no ens deixem salvar. Hòstia quin timo i quin malson perpetu: ens movem entre la divina tortura de Torquemada i la divina cimitarra dels ayatolàs … pel mig, ésglesies-religions repressives addictes a les dictadures assesines de Franco, Pinochet, Varela i tantes més. Lapidació, burques i altres delicatessen.
Algú es podria forrar fent un collage actual tipus "Guernica" titolat els horrors de les supersticions i fanatismes.

El que -potser- ho arreglaria tot fóra la progressiva implantació del politeisme festiu. No un deu, sinó dotzenes de deus i deesses, és clar. No cal dir-ho ! Les deesses que no hi faltin ! I festa i celebració a dojo.

Però em temo que caldrà esperar que siguin les bombes atòmiques les ho resolguin definitivament arrasant-ho tot del tot, i deixin pas a unes noves civilitzacions, poquets però ben avinguts, que imposin una altra vegada, arreu, la kermesse politeista i que sota la seva ègida pugui tornar a regnar la felicitat terrenal perpètua fins que algú ho torni a espatllar. ;-)

[@more@]

1 Comment

Aniversaris blogòfils… Flaneuse, 3 anys.

L’actualitat políticofanàtica i econòmicosocial ens deixa sobre la taula un munt de temes dels que socarrimen les pestanyes i posen la pell de gallina tothora …
Tot plegat és massa greu, massa seriós com per parlar de banalitats … o bé de fer broma… Prova n’és que hi ha caricatures que maten !
L’Estatut al Congrés, Occident i l’Islam, els ayatolàs amb potència nuclear a Teheran, Rajoy i FJLosantos… la cosa dóna aquest dies per a una bona dotzena de portades , només hi ha "l’embarras du choix" …

Però vet aquí que he anat a clicar el blog de Flaneuse
i ens diu que celebra aniversari. Flaneuse fa tres anys … i per allà a prop d’aquell post n’hi té un altre amb una foto la llegenda "poètica" del qual fa així : Despertar. Es pot entendre de moltes maneres, fins i tot com una mena de "meme" no explicitat…

Blog Flaneuse,  3 anys

Els comentaristes del post fan veure que entenen que cal endevinar la situació geogràfica de chez Flaneuse i van dient, van proposant … Enlloc no diu que calgui, però, ja se sap, la carn és fleble i l’esperit més… davant la seducció de l’azotacalles i flagel·la cervells ;-)

Per això jo també em decideixo a participar-hi, a la meva manera… ja m’ho perdonaràs, oi?
Et proposo que quan et vagi bé ens convidis a una festeta i així ho endevinarem millor, farem la comprovació de la vista tot connectant-nos al Google Earth …
Així grosso modo … jo també diria Diagonal "Rive Gauche" , potser … Major de Gràcia … sota Fontana? Fred? Calent? … Error fatal?

A l’Albert … quan el vegis o li escriguis, li dius sisplau que no tothom pensa el mateix. Com que "és la mateixa tonteria tenir un blog tancat que obert" o bé obert que tancat?
De cap manera, home! Has de creure en el que escrius, Albert, sigui el que sigui, si no, potser sí que tant se val !

Se m’acut ara mateix que es podria fer córrer la breva que per tancar un blog caldrà pagar un peatge especial: convidar un mínim d’una dotzena de blogaires catosfèrics a una copa de cava …
Oi que la idea no és dolenta del tot ? [Gràcies!]

Serà divertit comprovar si la falsa penyora contribueix a dissuadir de o a convèncer a més d’un a prendre el camí més fàcil: deixar-ho i plegar ;-)
I de passada, en els casos de fallida definitiva d’un blog com a mínim és farà "societat civil" , convivència en directe en aquests temps d’hipersolituds i de multicontactes exclusivament virtuals. Qu’on se le dise !!!

Flaneuse, creu-me, si ja has fet tres anyets, també en podràs fer quatre i cinc o més, tants com vulguis. Tu segueix i no ho deixis. La celebració és pot fer igualment.

Suggeriment de post introspectiu i poètic : una mena de "meme" à moi … per a tu :

¿Què més "veus", en despertar, a banda del skyline de l’Atlàntic, Montjuïch, aire pur, núvols blancs i cel blau?

No et sentis obligada a contestar, no cal dir-ho … Només cal que escriguis… Ah! No vull pas oblidar el més important: Felicitats pel teu l’aniversari blogòfil!

___________

Algunes obres de l’artista Edward Hopper .[@more@]

3 Comments

L’acord sobre l’Estatut vist des de casa 3/3

Panorama abans de la batalla congressual.

A les files dels confederats del nordest hi ha hagut un daltabaix. Tot està pendent d’un fil. Esperen l’arribada de l’exèrcit d’ERC, que encara s’ho pensa, encara gesticula, que encara hamleteja amb el tobí o el nottobí … pendents encara de decidir entre els dictats de la raó o els de la rauxa romànticoutòpica.

Kurosawa

JLCR The Inflexible està molt dolgut perquè l’exèrcit de l ‘AM va jugar bé el seu joc i en un cop d’efecte supervivencial i mangoneotero va plantar les seves tropes a primera línia de batalla, a costat de les del General ZPTero.

Cansat de la cantarella respublicana de l’Inflexible, el general PSOEro es va decidir tirar pel dret i fer-se el quadre amb l’Artur. “Més val corb nacionalista de mal agüero, que haver d’haver-me-les cada dia amb el Tripartit” , diuen que va dir en la intimitat.
Feren pintar el quadre. Es titula: La rendició a la Moncloa, on hi predominen els colors pastel …

El poble es baralla, dividit entre els qui reclamen unió i les bases independentòfiles que reclamen tensió … Els caps d’ERC s’ho pensen: “Tobí o Nottobí , aquesta és la qüestió.

"Ens hi afegim i ens abaixem una mica els pantalons, que és el càstig que mereixem per no haver estat més ràpids de reflexos, per càndids i optimistes o bé honra sense barcos, ni bous ni esquelles, ni poder tripartit ni res de res .. la “ nada “ honrada? " diuen que pensa algú.Al cap i a la fi , en Història, com diu el tango, “25 años no es nada”…

Però és viable, raonable, impatètic i desridícul tornar-se deixar posar al cap una altra corona d’espines?
Acceptar, negociar i entomar o enviar-ho tot a dida, aquesta és la qüestió.
Barceló, Carod, Puigcercós i Ridao … compte en no cagar-la massa!
I si el correcte gest de patriotisme consistís aquest cop a fer pinya amb els companys de ruta? Maragall, Manuela
i Saura us esperen amb els braços oberts…

No es pot matar tot el que és gras … Recordeu què cantava en Brassens: “ (…) d’accord mais de mort leeeente ! D’accord, mais de mort leeeeeente !” …
Ho apliquen tots els altres…

A hores d’ara, tots els generals dels dos bàndols guaiten les línies enemigues enfilats en sengles pujols, ensinistrant les tropes respectives.

Llencen missatges de pau, esperança, concòrdia i vaselina els uns; missatges amb ferotges consignes d’odi els altres, que fins i tot han sortit a allistar signataris contra l’Estatut dels catalans.
Si soc viu , quan sigui l’hora, sé sobre quines tombes aniré a escopir.

S’intueix , es veu a venir, que es vessaran molts de sucs de tota mena…

Aniria bé que tot fossin més aviat sucs lletosos i melosos que no pas vermellosos i viscosos, però això, només ho saben els esperits de la guerra i la pau., que s’ho miren des dels inferns, somriuen, es miren, se n’enfoten i callen…

El manual de Sun Tzu no serveix de gairebé res per a aquesta batalla. Només va escriure 13 capítols i se’n va deixar uns quants de decisius…
La millor victòria és la que s’aconsegueix sense lluitar… però això aquest cop no és possible ni pensable… La guerra de Troia, al Congrés, segur que res no l’aturarà. Allà disfrutarem en directe de les darreres traïcions, les darreres travetes, veurem qui clava les darreres punyalades més traperes, això per part de les files "properes": Sevilla, Guerra, Ibarra, i companyia… que la llista és llarga ….

Davant ja s’intueix què argumentarà la llopada PePera. Només falta veure si s’inventaran un altre Tejero. No serà per falta de ganes.

“No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré” diu la dita popular.

Inexorablement, s’acosta el dia de la batalla final. Sonen les trompetes … ressonen els crits, s’alcen les llances, brillen puntes de fletxes i espases… sota banderes que onegen al vent de l’esperança…
Però queden molts enigmes per resoldre, això no s’acaba pas ben aviat…
El futur sempre és molt emocionant quan no és ni patètic ni dramàtic.
Que els deus hi facin més que nosaltres.

[@more@]

Comentaris tancats a L’acord sobre l’Estatut vist des de casa 3/3