Tag Archives: música

Concert de Lluís Llach.

Benvolgut Lluís,

Te’n diran tantes coses i tan immenses que no aspiro a més que a deixar
un testimoni més entre mil d’altres del meu agraiment per tota l’ emoció
que vas fer vessar ahir al vespre, des de Verges, a tota Catalunya.

La màgia de les imatges de televisó ens van mostrar metafòricament tot
un país emocionat, amb els ulls una mica plorosos de melangia i felicitat,
la plana major política del govern del país, artistes i una munió de gent anònima cantant amb tu les teves cançons, que són gairebé totes una mena d’himnes nacionals.

Veure’t tan serè i tan íntegre dalt de l’escenari, tan artista i tan planer
de principi a final del teu històric recital et va acabar de construir una merescuda llegenda de grandesa immortal.

Entre tot el que vaig sentir i el que vaig pensar durant el teu concert, hi havia
la idea que de la gravació que se’n va fer, potser no estaria malament
subtitular-la en castellà i via ABC, La Razón,  i El País, i alguns altres,
repartir-la per tota Espanya, per allò de la pedagogia que cal fer del qué és Catalunya dins l’Espanya jacobina.
Un concert com aquest té més força il·lustrativa i definitòria que cent discursos mediàtics.

Gràcies per l’emoció artística que ens vas regalar. Per les gotes de sava patriótica que vas inocular a tot un país i pel testimoni que deixes, tot un munt d’ADN viu per a les noves generacions, que tindran un referent on trobar model d’art, de compromís polític i de solidaritat. Sincerament, Lluís, felicitats.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 D’altres punts de vista…

[@more@]



Posted in Arts & Cultures, Català & Catalunya, Celebrem-ho, Músiques | Tagged , , , , | 6 Comments

La sorpresa és … “Oleaje”, de Bebo Valdés

Benvolgut Joan,

Aquest post és per a tu. Hi ha la musiqueta que et regalo pel teu Sant Joan 2006 amb una llarguíssima capvuitada… involuntària, forçada, com saps, per exigències del del guió i d’altres males herbes…

La trobaràs empaquetada dins d’un CD anomenat Bebo, que encara tinc embolicat, amb dedicatòria feta de fa dies, i que obriràs dilluns…

Vaig escoltar una entrevista que li feien a la ràdio i  així és com em vaig assabentar que existia un dels grans pianistes cubans vius i autoexiliats a Suècia des del 1963 :

G1     G2   (De Cuba i de Fidel en parlarem un altre dia…)

Per il·lustrar el seu saber pianístic, a l’entrevista, van triar una peça que em va seduir de seguida. Em vaig prometre que la buscaria i no pararia fins trobar-la, i que te’n regalaria una còpia perquè tu també en disfrutessis…

No em va ser fàcil trobar-lo, perquè no és cap hit del 2006, sinó un de fa exactament
dotze anys. Però he vist que és una peça ja “clàssica” del Bebo, que desconeixia totalment, com tota la resta. Mai no és tard, ja ho diuen …  
Es diu Oleaje i,  curiosament, només dura un minut i cinquanta nou segons: és la més curta de totes les peces de tots els seus àlbums!
Però fa bona la dita de “lo bo, si breu, doblement bo”. La “solució” és prémer el botó “repeat” i , quan acabi de sonar, tornar a repetir la jugada, que és també una manera d’allargar el plaer tornant a escoltar el so de les onades …
Amb quatre passades ja te la faràs teva per sempre,  i mai més no l’oblidaràs…

Posant-ho aquí al blog, la cosa perd tota la intimitat, -espero que m’ho perdonis!- però així fem extensiva la dedicatoria als lectors del Dipofilo –una dotzena de happy fews que em llegeixen amb bons ulls- que la vulguin escoltar … clicant aquí.

Aquesta és la versió de Bebo rides again, àlbum del 1994… que fins i tot té una història bonica: Es veu que en Bebo ho va composar en pocs dies per fer un favor al seu amic Paquito D’Rivera …
Aquesta gravació Oleaje que he penjada sona una mica escardallot … perquè està potinejada amb l’Audacity després d’haver-ho gravat amb el Replay Radio, per culpa del maleït Exact Audio Copy que no m’ho deixava passar a mp3 de cap manera…Misèries del software i de lesmeves limitacions en knowhow tecnològic. Però com que el que importa és
l’ivresa … deixarem la qualitat òptima per a la versió del CD Bebo,

El disc inclou aquest text descriptiu:

Cuando tantas cosas están desapareciendo,
yo me aparezco con esto. Este disco expresa
la nostalgia de cosas, gentes y lugares que ya
no existen, de las personas que amé, de un
mundo que se va o ya se ha ido”
Bebo Valdés.

Suposo que ens ho hauríem de creure, però la veritat és que Oleaje no em sembla
música de cap món que desaparegui, sinó música descriptiva, atemporal i eterna com
les onades de la mar. Ja em diràs si hi estàs d’acord i què hi escoltes tu …

Espero que melodia i post siguin un regal del teu gust i que els afegim a la llista dels grans moments d’amistat compartida.

Sani

[@more@]



Posted in Músiques | Tagged , , | 2 Comments