Monthly Archives: gener 2006

L’acord sobre l’Estatut vist des de casa 2/3

Secrets de bugaderia.
Apunts microfilmats trobats a la butxaca de l’americana d’un polític català a Madrid. Bugaderia "La Concha"

Manual de l’Art de la Guerra de Sun Tzu o Sunzi.

Sunzi Sunzi

Versió anglesa de Lionel Giles M:A. (1910)

versió catalana1 i versió catalana 2


Capítol I
. Laying Plans

18. All warfare is based on deception.
[Que tot ho hem de basar en l’engany, això ja ho tenim clar des de sempre, què més ?]

24. Attack him [l’enemic] when he is unprepared, appear where you are not expected
[Ja està decidit, apareixerem a les escales de la Moncloa, amb el JRZ i ens farem la foto. El Tripartit tremolarà i cauran de cul a terra.]

Capítol IV. Tactical Dispositions

5. Security against defeat implies defensive tactics; ability to defeat the enemy means taking the offensive.

[ “Quien da primero, da dos veces”. Molt bo aquest Sun Tzu]

Capítol VII. Maneuvering. Maniobres tàctiques

15. In war, practice dissimulation and you will succeed.
[Farem veure que no signarem cap acord de l’Estatut … ]

22. He will conquer who has learnt the artifice of deviation. Such is the art of maneuvering. [ …i els donarem ben bé pel sac a tots].

Capítol VIII. Variation in tactics.
[Canvi de tàctica si s’escau? . No cal dir-ho. Això sempre!]

7. In the wise leader’s plans, considerations of advantage and disanvantage will be blended together .
[Sí… ja ho tenim clar… fet i fotut ara cal agafar el que hi ha i córrer]

Capítol XI The nine situations. [només 9?]

[Aquí , està clar que Sun Tzu es va equivocar d’ordre i va posar al punt 65 el que havia d’anar com a punt 18 ]65. If the enemy leaves a door open, you must rush in.
[i tant si entrarem per la porta , i si pot ser per la porta gran, millor]

19. Rapidity is the essence of war: take advantage of the enemy’s unreadinesss, make your way by unexpeted routes and attack unguarded spots .

[Això mateix: ara que els d’ERC estan distrets, ara és l’hora. Dissimularem del tot: anirem a Madrid en furgoneta i passant per per Terol i Cuenca.]

Capítol XIII.. El paper dels espies
[ Elemental i fonamental.
Sí hem de començar a muntar un cos de superagents 007s tan eficaç com el de Toni Blair. Que mirin com va això de la transmissió per pedres. ]

_________

[@more@]



Comentaris tancats a L’acord sobre l’Estatut vist des de casa 2/3

L’acord sobre l’Estatut vist des de casa 1/3

Avui m’en vaig a dormir sabent que he après no una, sinó unes quantes coses més.

La primera … que allò del "Por donde menos lo esperas salta la liebre, dice el refrán” és veritat! I no és només una metàfora. José Luis R. Zapatero i Artur Mas han demostrat que són uns mags talentosos, capaços de fer sortir el conill sense (que es vegi el) truc.

màgia

Artur Mas, ara per ara, té la millor cara de póquer del país. Amb la mateixa faç invariable igual t’amenaça amb trencar l’acord, i diu que més val dir que NO que no às signar un mal Estatut … que se’n va (beneït i/o enviat per en Jordi Pujol) i el signa unilateralment.
Ves i digues-li tonto!!! Més llest que la gana és aquest Artur!
L’ instint de supervivència personal mou muntanyes… però val a dir que les tàctiques i les estratègies són de manual elemental. Són a l’Art de la Guerra de Sun Tzu i al Príncep de Maquiavel. Només calia aplicar-les.

Sovint, la lògica filosófica i la lògica de pagès les tenim sempre a la punta dels dits, però no sempre sabem implementar-les correctament.
Els de *Clarividència i Unificacació sí que ho han sabut fer. Cal reconèixer que han sigut excel·lents quadradors del cercle. Per tant, cal treure’s el barret !
Què deia la lògica en aquest cas? Deia que si se signava un Estatut sense ells, adéu bous i esquelles, adéu Clarividència, adéu Unificació, adéu coalició, adéu remenar les cireres. I això mai . Això és totalment irrenunciable. Això mai!
Per tant s’imposava un cop d’efecte, cop de pal de paller i de samaler: Jo negocio, tu em salves, jo et salvo, nosaltres ens salvem, vosaltres us salveu i elles i ells se salven. I tots contents… menys la caverna del PP
S
i a sobre ho fem "dando primero, que da dos veces"… doncs els dem pel sac a tots, que es queden amb cara de i babau i de babarota. La victòria és encara més saborosa.

La pilota passa neta per entre les cames del Tripartit! Però és el triomf i el gol de Quadripartit. Cronistes de tot el món, veniu, mireu i apunteu-vos la jugada!

Els del PSC i PSOE poden estar tots contents perquè "el currar se va a acabar" … Feia dies que no dormíem, oi? Camacho, Montilla i Rubalcaba. Aneu a dormir, homes, aneu i dormiu una setmana sencera. I que us posin les medalles de quadracerces. Us les heu guanyades ben a pols. Barret!

Joan Saura, gràcies per mantenir sempre l’oiptimisme i contagiarnos-el permanentment. Equip sencer d’IC -Verds i virtuosos quadracercles, barret!

ERC té motius per estar més que exhultant. Mai tants deurem tant a tan pocs tan llestos (la frase i el copirait són meus). I amb les mans netes! Sembla cosa d’una altra galàxia, però no. Es ben real…
Carod, Puigcercós, Ridao, equip sencer… medalla de quadracercles d’or. Barret. Seguiu negociant i paseu el rascle tant com pugueu, que tot és poc. I no us emprenyeu massa amb CiU … si pot ser… ;o) Era o caixa o faixa. Han triat faixa: estava cantat.

Pero compte: tenim un principi d’acord, que no pas la resta ni res més! Tenir-ho al sac i ben lligat serà encara cosa de suor i llàgrimes. Esperem que no corri ni una sola gota de sang, i que les llàgrimes només siguin d’alegria.

El PP, recalcitrant i “empecinado” en vestir-se de torero, parlar un llenguatge del segle XIX o una mena d’idioma neofranquista, fa veure que plora desconsoladament la pèrdua de l’Imperi. Per dins potser es frega les mans pensant que, amb una mica de sort, si sap encarrilar bé la ràbia i l’odi i l’enveja d’alguns electors, pot tornar a reintroduir el Jose Mari i el Rajoy a la Moncloa a les properes eleccions. I qui sap si ja dissenyen estratègies d’invasió?

Si el ministre Bono aconsegueix que els tancs es quedin al pàrking, els avions als hangars i fragates, destructors i portaavions no es moguin del port on són, llavors la Història d’aquesta Espanya pot anar encara millor del que ha anat des del novembre del 1975. Senyor Bono, sisplau, impedeixi que cap eixalabrat no ho espatlli tot.

També me’n vaig a dormit convençut que caldria que algú escrivís la crònica d’aquests mesos històrics. Qui serà el primer a fer-ne literatura? Assaig, novel·la o tragicomèdia?
Ah, qui tingués la gràcia d’en Belbel, d’en Bozzo, d’en Boadella, d’en Rovira o d’en Benet i Jornet … em venen ganes d’escriure una obreta teatral i atènyer la glòria !…

M’ iImagino un monòleg bilingüe : "El Monòleg de la mosca a la paret".
Un personatge disfressat de mosca enganxada a la paret, testimoni mut d’una proesa extraordinària, l’acord sobre l’Estatut, explica fil per randa i de manera vesemblant què van anar dient tots i cada un dels artífecs de l’acord. Podria ser una evacuacuió per ordre alfabètic o potser, millor, a la Houellebecq, amb desordre ordenat:

” Le début peut avoir lieu en n’importe quel point de la temporalité, de même que le premier regard peut se porter en n’importe quel point de l’espace d’un tableau; l’important est que , peu à peu, l’ensemble ressurgisse.”(La possibilité d’une île. Fayard. Pg. 27-28)

Alternativament, podria ser una mena de desfilada de *monolegadors a l’estil Buenafuente. En comptes d’encadenar acudits, els principals personatges de la història anirien encadenant llurs respectives versions de l’acord: passat , present i futur de la divina criatura.
Què va cedir cadascú a canvi de què. I com valora cadascú el paper – trabetes, punyalades, traicions, mentides, secrets, insults, facècies i altres misèries necessàries – dels altres col·legues.

Èxit assegurat a tota Espanya i part de l’estranger a condició de fer un càsting com cal. Qui faria de què, actors secundaris inclosos?
En Josep Ma. Pou, s’hauria de deixar de de conyes. Això de la cabra és massa fàcil. Algú ha de fer de Puigcercós.
Tenim en Toni Albà que podria fer de Fregoli … interpretar 5 o 6 personatges de cop, un darrera l’altre, Artur Mas inclòs.
En Piqué potser aceptaria de seguir interpretant el seu paper, el paper estripat de sempre, sense despentinar-se ni haver d’estudiar-ne cap paràgraf. Magnífic actor.
El paper més difícil d’interpretar fóra el d’en Federico J. Losantos en el rol de destroyer. Però potser si l’obra la muntés en Boadella, en Fede li faria descompte i actuaria encantat.

Jo ja intueixo que jo no seré capaç de versionar-ho, però no descarto d’imaginar i proposar algún sketch.
Això sí, me’n vaig a dormir amb la tranquilitat de qui sap que, a més d’aprendre alguna cosa més, avui he esbossat camins per còrrer als dramaturgs valents, atrevits, assedegats de fortuna i glòria que aconsegueixin shakespearitzar la gesta història de l’acord de l’Estatut.

[@more@]



5 Comments

El meu àudio & podcasting

Àudio & Podcasting (Enllaços, subscripcions = ;-@ ]

+ à suivre

________

[@more@]



Comentaris tancats a El meu àudio & podcasting

Michelle Bachellet, presidenta de Xile

Feia dies que anàvem sentint que Michelle Bachellet podia guanyar les eleccions generals a Xile.
La televisió ens va pasar unes imatges d’un discurs seu opn ella declarava que confiava en la victòria i que tots els diners junts de la dreta no podríen vèncer la voluntat majoritària de tot el poble.
Sonava bé i diferent d’altres declaracions banals.

mb

Ara m’he emocionat sabent que Bachellet ha estat elegida presidenta de Xile.

Per a mi, com potser per a molt d’altres, aquest fet històric és també com un judici popular que condemna Augusto Pinochet pels seus crims que encara han quedat impunes.

He sentit dir que aquesta eleccció és el preu que paguen els EEUU i Kissinger per netejar la seva consciència d’haver sigut cocriminals amb Pinochet contra el poble xilè.

Encara no hi ha ningú que hagi pogut retreure a Michelle Bachellet la més mínima taca o aspecte negatiu.

Curiosament hi ha una unanimitat total a l’hora de cantar les virtuds de Bachellet: excel·lència, intel·ligència i pulcritud físiques i morals. No és poc però es necessita tot i més per a fer bona política..

A l’Avui del dilluns 16 de gener, Alfred Bosch li dedicava el seu article De tu a tu:

“Bachellet, socialista xilena. . Presideixes la pulcritud. Ma Belle"

Et felicito, Alfred!

Un panegíric que contagia d’emoció i d’ il·lusió a totes les persones de bé que veuen en Bachellet una metáfora de l’esperança, la justícia i la democràcia que ajudaran a esborrar una mica la imatge de negror, de crim, de tortura i de maldat associades a la figura d’Augusto Pinochet i els seus sequaços.

Tan de bó que tingui èxit en el seu mandat i contribueixi a crear un Xile més just i més pròsper. La nostra enhorabona a Michelle i a tots els xilens!

_________

Enllaços: Premsa xilena

[@more@]t

1 Comment

Presents difícils i futurs imaginaris

quadrar el cercle és possible

Guardo des de fa dies, sobre la taula, la pàgina 14 de La Vanguardia del 12 de gener.

Política. La Cuestión catalana. El punto de vista europeo.

“La prensa francesa ve en el nuevo Estatut un proyecto secesionista”. I un títol estrany i volgudament escandalós amb lletres de 60 punts:

“Catalogne indépendant?” (sic)

No sé si ho han copiat de la premsa francesa tal qual , amb errada, o és que a La Vanguardia no hi ha correctors que sàpiguen francès.

Crec que hauria de dir “Catalogne indépendante?”. Però aquest detall no l’aclarirem fins que no m’enviïn de França una còpia d’aquell número de L’Express on hi ha el dossier especial “Vielles et jeunes nations”.

”En este número especial, la revista desarrolla a lo largo de casi sesenta páginas un ejercicico de proyección –no exento de ironía- sobre cuál puede ser la realidad francesa y mundial en el 2025. En este contexto, el artículo citado vaticina la inminente incorporación de Serbia y Albania a la UE, y como contraste da por hecho el triunfo de las tesis soberanistas en Catalunya.”

Lluís Uría, el periodista que signa l’article, l’acaba dient:

“La deriva de la situación política catalana preocupa en París menos por el eventual efecto de contagio que podría tener sobre la Catalunya francesa que por la desestabilización política que representa para España y en particular para el presidente José Luis Rodríguez Zapatero. (…)
Para París, necesitada de aliados sólidos en Europa, su permanencia es crucial.”

Cal entendre que l’Estatut de Catalunya tindrà en el govern francès actual un aliat inesperat degut a les circumstàncies politiques internacionals?

Més tard em vaig preguntar si als de la direcció de L’Express se’ls va acudir d’incloure aquest dossier especial després d’haver llegit el blog del quebequés Patrick Boucher que ja havia escrit un article de política ficció :

"L’histoire des États-nations vu par un historien en 2040"

(…)Le premier État-nation à ainsi voir le jour fut le Québec, qui revendiqua son indépendance du Canada en 2008. Cela entraîna une vague d’indépendances qui frappa toute l’Europe.
La Catalogne obtint son indépendance en 2013, aussitôt suivie par les Pays Basques en 2015. Puis, la Belgique cessa d’exister. En effet, la communauté flamande vota en faveur de son annexion aux Pays-Bas en 2016, ce qui contraignit les Wallons à intégrer la France l’année suivante.
Ce fut par la suite la Suisse qui fut touchée. Le pays, fortement déstabilisé par des scandales de corruption, se scinda en trois en 2023 : les Francophones vint rejoindre la France, les Germanophones l’Allemagne et les Italophones l’Italie. La Suisse avait alors aussi cessé d’exister.

La principale particularité de ces nouveaux États-nations est qu’ils ont tous été créés dans un cadre démocratique, généralement par la voix de référendums.”(…)

Ho podeu trobar sencer aquí.

Ja veiem doncs que uns i altres es permeten fer política ficció més o menys utòpica, més o menys distòpica. És molt més fàcil i inocu que no pas quadrar el cercle d’un nou Estatut que ha ser satisfactori per a Catalunya, que ha de ser constitucional, que ha de convèncer a la resta d’Espanya que el millor per a Catalunya és el millor per a tothom i a més ha d’evitar que per enveja i odi visceral la resta d’Espanya no torni a portar el PP al govern en les properes eleccions, un Estatut que tampoc no ha d’atabalar el govern francès … Un cercle espinosíssim difícil de quadrar.
El bons quadradors que ho quadrin …bons quadradors seran.

No tardarem gaire a saber si Espanya ens dona la mà o ens clava una puntada de peu.

A 17 de gener del 2006, l’Avui d’avui ( Lluís Bou, Política, pg. 8) planteja així la realitat no fictícia:

“Les diferènces s’eternitzen després de quatre mesos”:
"
Desacords en una desena de punts [essencials] encallats a hores d’ara, especialment finaçament i nació, però també competències” .

Catalunya nació? Agència Tributària catalana ? Drets històrics? Drets i deures? Administració única? Poder Judicial? Immigració? Ports i aeroports? Ensenyament? : L’executiu socialista qüestiona la competència exclusiva en l’ensenyament de 0 a 16 anys ? Bilateralitat?

L’ única manera de suportar la realitat tal com raja és estar ben preparat tant per al millor com per al pitjor, tot recordant que la llei de Murphy sempre juga a favor de la desgràcia. Els déus no ho vulguin._____________

[@more@]

Comentaris tancats a Presents difícils i futurs imaginaris

Do u slang?

El New Statesman del 19.12.2005, a la secció llibres, pg. 87, inclou un impagable llarg article dedicat a comentar la publicació de nogensmenys que tres nous diccionaris d’ slang anglès.

* The New Partridge Dictionary of Slang and Unconventional English
* Cassell’s Dictionary of Slang i
*2005 Blogged: despatches from the blogosphere.

Hom s’adona aviat que nosaltres mai no n’acabarem de saber prou d’anglès. Però el tema és si els mateixos anglòfons acabaran entent-se quan parlin en anglès slangós.

babel

El tercer diccionari, en realitat, no és sinó una edició en paper del format electrònic original del Urban dictionary, el descobriment del qual us recomano vivament.

Com a la Viquipèdia, el Urban dictionary anima a tothom qui vulgui a afegir les paraules que encara no són a la llista, i permet d’afegir-hi imatges i sons com en un àudioblog! ;-)
Permet igualment d’afegir noves acepcions a les ja existents i d’afinar-les amb matisos nous si som capaços d’aportar-ne cap.

Quina eina meravellosa. No us sembla un bon exemple de saber col·laboratiu i de creativitat aplicada?

No sé en què trafiquen els de Termcat o els de l’Enciclopèdia Catalana SA, però caldria que algú els suggerís i animés a muntar un diccionari semblant per al català… com més aviat millor …
O ho fan ells o que se n’encarregui la XTEC o algun departament d’alguna Universitat dels països catalans, o qui sigui.
Estic convençut que un diccionari com aquest, un *blogcionari o *bloccionari(?) és del tot necessari per al català del segle XXI.
El manteniment d’un estri semblant deu costar pocs diners i linguïsticament és tota una mina, un immens tresor.
Aviam qui aixecarà primer el dit!

[@more@]

Comentaris tancats a Do u slang?

Blogosfera i tecnologies emergents

A la “une” del Monde del dimecres 4 de gener hi ha una notícia sobre la febre –recent- dels blogs entre els joves francesos : “Les Français saisis par la frénésie des blogs”.

Pel que fa a les dades : 82% de la francosfera és dels més joves de 25 anys i el 54% dels blogers són dones: blogueres o blogaires.

Durant els darrers mesos s’han creat entre 6 i 7 milions de blogs, més de la meitat dels quals ho han fet al serviblog Skyblog, que és una ramificació d’una ràdio per a joves anomenada Skyrock.

Això converteix la blogosfera francesa, amb uns 10 milions de blogs, en la primera o segona d’Europa (es veu que s’ho disputen amb la Gran Bretanya per uns centenars de milers de blogs més o menys) i, per tant, la segona o tercera del món, darrera de la dels Estats Units.

A mi, el que de veritat em sorprèn és la permanent capacitat dels francesos per no deixar escapar cap bon tren, la seva capacitat d’adaptació als canvis importants.
Tal com va passar amb les webs i ara amb els blogs, són capaços de saltar sempre al capdavant de les classificacions en molt poc temps.

A Pointblog.com, un servidor de blogs que es defineix com a revista dels blogs, hi ha tot una sèrie de referències a l’explosió del fenòmen blog arreu del món, just en un moment on esclata arreu una multiplicitat de noves tecnologies : els podcasts, els àudioblogs i els videoblogs, la telefonia per internet, la televisió digital terrestre (TDT) i la llista no acaba…

A l’edició electrònica de Le Monde, acabo ara de trobar un altre article sobre els blogs. Està clar que ningú no se n’escaparà, ni se sentir-ne a parlar ni potser, d’encetar-ne un.

Blogosphère, mode d’emploi Olivier Zilbertin . Article paru dans l’édition du 12.01.06Segons ells, la netiqueta dels blogs inclou entre moltes altres coses respectar

a. No esborrar els comentaris dels lectors

b. Reconèixer els errors quan s’han comès (¿?)

c. Assenyalar clarament les modifications que s’efectuin al blog.

Francament ho trobo massa demanar. Jo vaig anomenar el meu blog Dipofilopersiflex. -flex hi és per “flexible”. És a dir que em reservo el dret inalienable d’escriure el que vulgui i de poder canviar d’opinió quan vulgui, al cap d’una estona si s’escau.
Que em diguin que estaria bé que en doni compte… em sembla bé. Però jo no penso pas fer-ho per obligació moral. Em remeto a les Actes Globals de tot plegat, que són a can Échelon. Ens podem estalviar algunes redundàncies ;-)De tot plegat n’haurem de seguir parlant per força, perquè aquesta és una nova revolució global als media, un nou pas de rosca sobre tots els mitjans de comunicació tradicionals amb aquesta nova evolució d’Internet. Premsa, ràdio, televisió, publicitat & consum … segueixen evolucionant, necessàriament, d’una manera substancial i irreversible.

No fa gaire em vaig descarregar Itunes i ara hi vaig afegint subscripcions de serveis de podcast interessants. Vaig d’emoció en emoció i ho alterno amb la lectura excitant a estones de l’Houellebecq en paper…

El llegir ens fa perdre l’escriure. L’escriure ens fa perdre el llegir. I escoltar i badar potser ens farà perdre l’escriure i el llegir … Déus nos en guardin !

Falta temps, -necesitaríem milers d’hores-, per seguir-ho tot mínimament…

Tanmateix, trobo excitant poder ser testimoni de tot aquest immens canvi tecnològic i a la vegada sentir-m’hi una mica implicat, ser-ne partícep, una mica com si estés ballant uns passos de polka mentre sona la música d’una gran orquestra…

[@more@]

Comentaris tancats a Blogosfera i tecnologies emergents

Erèctil a només $2.19 la dosi …?

Obro el correu Yahoo i a la carpeta spams veig que hi ha cinc missatges. Bona collita penso. Vaig a veure que hi ha i hi trobo 2 missatges de venda de sofware i tres missatges de venda de pastilles proerectives Cialis , Levitra i Viagra….

M’ho envien a l’adreça de moderador d’un grup de Yahoo-Groups !!! Adéu privacitat garantida!

Els tres missatges duen un “subject” diferent, però els tres missatges tenen en comú que eviten escriure bé el nom del medicament “Cialis”, per tal d’evitar el filtre antispam de Yahoo : C1alis, Cialls, Cial1s

El contingut del missatge diu això:

Good day!

Visit our new online pharmacy store and save upto 85%Todays special offers: VIAGRA FOR AS LOW AS $1.62 PER DOSE
CIALIS (super viagra) FOR AS LOW AS $4.38 PER DOSE
LEVITRA FOR AS LOW AS $4.44 PER DOSE
… and much much more special offers today.
YOU NEED 15 MINUTES TO BE READY FOR ACTION.

All popular drugs are available (Viagra, Cialis,Levitra, Propecia and much much more )
– Free shipping worlwide
– No Doctor Visits
– No Prescriptions
– 100% Customer Satisfaction

Click here to visit our new pharmacy store.

Have a nice day.

Leann, Ophelia i Consuelo són molt ben educades , com es pot apreciar en el “seus” missatges: mai no hi falta un hola d’entrada i un passiubé de comiat. És d’agrair el detall, en aquests temps de generació ESO…

A dins hi ha , decevedorament, exactament el mateix missatge, amb el mateixos medicaments, amb els mateixos preus, pPerquè són la mateixa farmàcia Health Suite, però les tenen com a mínim a tres webs diferents .

La Leann m’envia a la farmàcia electrònica igulatin.com

L’Ophelia m’envia a la farmàcia elactrònica imposadu.com

La Consuelo m’ofereix consol via la farmàcia anfewar.com

A totes tres webs hi apareix exactament el mateix, inclosa la mateixa noia amb cara de farmacèutica simpàtica i entesa en medicaments: Ves a saber si és la Leann o l’Ofèlia o la Consol …o la germana gran o la petita d’alguna d’elles …

La Leann me l’envia a tres quarts de dues : Sun, 8 Jan 2006 13:45:35 –0330

La Consol, sospitosament, me l’envia a tres quarts menys dos minuts Sun, 8 Jan 2006 13:43:25 –0120

L’ Ofèlia una mica més tard, a les sis menys un minut : Sun, 8 Jan 2006 17:58:56 +0300

Totes tres m’envien el missatge avui diumenge 8 de gener del 2006. No hi fa res el jetlag del missatge… no sé si venen dels USA, d’Alemanya o d’un laboratori d’aqui al costat de casa. No cal que us escarresseu buscant cap adreça real que no n’hi cap. Nomès us donen la possibilitat d’enviar un missatge-formulari degudament criptoprotegit, perquè ells això ho tenen ben muntat.

La pastilla de cialis de 20 mg va a 9,995 €. Ara bé, ens volen vendre el producte com un ganga que no es pot desaprofitar al màgic preu de 2,49 € la dosi , imagino que imaginen que jo ja entenc que una vegada en possessió de la pastilla, cal que la tenqui – sense esconyar-la massa en quatre trossets ?

“This drug is taken by mouth as needed 20 minutes before sexual activity. Take only as directed, usually once each 3 days as needed. Cialis works along with sexual stimulation to help achieve an erection. The usual dose for most people is 10mg (half a pill).”

Aquí diuen que la dosi normal és 1/2 pastilla. Potser un quart de pastilla també fa “el miracle” però ja té collons que no es preocupin de fer pastilles de 5 mg, de 10 mg i de 15 mg, cadascú segons l’"angle" que hagi de superar ;-) … i evitar així de tallar o xafar les pastilles més grosses…

On és la lògica dels 20 mg? Perquè si no, perquè no fan terrossets amb dosis de 40 mg o 80 mg?
Pregunteu, vosaltres pregunteu sempre, deia Juan de Mairena…

Tot això ja veig que ens portarà a investigar algun dia el concepte de "dosi".

Mentrestant, no cal saber gaire englès per entendre que trempar fort químicament no només té un preu, sinó que pot ser perillós i tot. A Precaucions ens adverteixen d’això:

“Before using this drug, tell your doctor your medical history, including any allergies (especially drug allergies), any penis conditions such as fibrosis/scarring, history of painful/prolonged erection (priapism), sickle cell anemia, blood system cancers (such as leukemia or myeloma), or Peyronie’s disease, eye problems (retina diseases). kidney or liver disease, bleeding disorders or active stomach ulcers, heart diseases, stroke or severe high or low blood pressure. Limit alcohol intake, as it may aggravate side effects of this drug. To avoid dizziness and lightheadedness when rising from a seated or lying position, get up slowly. The elderly may be more sensitive to the side effects of this drug, therefore caution is advised in this group.”

Però és que a més a més, inevitablement, té o pot tenir efectes secundaris col·laterals:

“Headache, flushing, stomach upset, nasal stuffiness, diarrhea and dizziness might occur. If these effects persist or worsen, notify your doctor promptly.”

Això, a sobre, diarrea ! Tot lo bo és “pecat”, engreixa, i/o produeix diarrea.

Decididament, la natura ens ha creat molt imperfectes als homes … Tan poc que hagués costat afegir-nos un botonet que ho aixequés i abaixés a voluntat durant 90 anys!

Que potser és demanar massa? Que n’hagués evitat de desgràcies, aquest petit giny suplementari !

Aquest fóra el primer argument que jo brandaria ara contra els desgraciats de la teoria del disseny Intel·ligent. Un ser intel·ligent mai no hauria fet una cagada tan gruixuda com aquesta. I una deessa, encara menys, oi? ! Q.E.D.!

Tanmateix anem arribant al voraviu del tema. Si tot i així us atreviu a fer una compra de productes de disseny a aquesta farmàcia virtual i us surt bé la jugada, sisplau, deixeu un comentari, perquè serveixi d’informació per a potencials clients.
Acabo recomanant-me a mi mateix que no m’hi atabali massa , que els missatges rebuts potser no són més que una implementació d’això tan vell i tan modern que s’anomena ara marketing viral A* & B* | i que per això els fastigosos missatges spamàtics arriben actualment en paquets de tres.

Que els filtres antispàmics hi facin més que nosaltres! [@more@]

Comentaris tancats a Erèctil a només $2.19 la dosi …?

Un nou gadget PodOmatic: blogs d’àudio i video

Mireu-vos això. segur que us interessa:

http://podomatic.com

logo podomatic

PodMail i Podcast. Dos serveis en un paquet gratuit ! Merci!

Podmail per a enviar directament missatges de veu en mp3 o video.

Podcast per disposar d’un audioblog & videoblog.
Sí, efectivament, posts d’audio i de video, dels que admeten comentaris… ;-) Genial oi?

Jo ja m’he creat el meu . Us suggereixo que vosaltres feu el matexi. I que en disfruteu !

[@more@]

3 Comments