Al blog del Llibreter, el poeta o la poetessa Dafnis, sigui qui sigui, escriví :
Anar de poeta
Fer de poeta
Esser poeta
Tot plegat
No té cap risc.
Quan els soldats de les paraules
Perden el combat dels dies
Neix una flor de plàstic
A l’algar de l’entrecuix.
I jo li contesto …
Macos els versos, macos, Dafnis… Ho reconec.
Però vols dir que això li ho pots dir al Biel?
Mira, els teus retrets m’inspiren, Dafnis…
I et dedico tot això, valgui el que valgui… que pel que dius, valdrà molt poc, encenalls de plàstic … ;-)
El risc de ser poeta
Vols una poesia compromesa
Que faci nèixer poncelles de debò
Res de plàstic ni cartró
Em vols soldat agressiu
Que desperti les consciències?
Que inciti a la revolta, a l’acció
Que no té cap risc ser poeta?
Posa´t dempeus, oh fill d’Hermes
Em tindràs al teu costat
Amb tot de destrals de paraules
La ploma serà el meu punxó
I mil metàfores mes dagues
Cada vers flexta enverinada
Com una dent d’escurçó
Junts tu i jo serem temibles
Podrem, com Adrià, arrasar-ho tot
Perquè tot torni a renèixer
Vencerem el combat dels dies
Farem poncelles de debò
Res de plàstic ni cartró
Ets prou valent, t’hi atreveixes?
Sols hi ha un risc per als poetes
Que no els llegeixi
Que no els escolti
Ni no els entengui ningú
Ni tan sols un altre poeta
Ni …Oh Dafnis, Dafnis!
Que no els entengui ni tu!
_________________________________
[Aquesta és la versió definitiva, sense faltes d’ortografia, espero !!!
Vegeu la primera versió aquí i, si en sou capaços, resseguiu-ne l’evolució o bé imagineu-vos-la fins aquesta d’ara mateix.
21/7/2005
Història d’uns retocs si no "anunciats"… necessaris:
Dafnis, que no Dafne. L’analfabetisme mitològic porta a fer grans cagades ;-)
Adrià, en català, no Hadrià com Hadrien. Sani ! Saaaaani !!!!
Escurçó… Jo pensava en fibló d’escorpí. Dent d’escurçó o fibló d’escorpí. Però fan més por les mossegades, oi? :-))
Doncs hi posarem escurçó.
En plural a l’estrofa final, és així com més m’agrada. El problema, "el risc" .. no és el d’un poeta només, sinó el de tots els poetes. Plural…
Voilà. That’s it … Aquí us ho deixo … a tots els qui ho podeu entendre … més o menys o poc o molt.
Si us agrada bon profit. I si no … Deixeu-ho córrer.
Encenalls de plàstic… Palabres … res més que palabres d’estiu.
[@more@]
Jo, amb la poesia, encara no tinc posats els límits. Hi ha èpoques que m’avorreix i m’adorm. Hi ha cops, però, que la busco amb desesperació, tant la dels altres com la que pugui fer jo.
Jo crec, companys, que el món continuarà girant sempre, amb poesia o sense, amb música o sense, amb colors o sense, amb literatura o sense… Està molt bé pensar que tot això aporta uns gramets de cultura, de civilització, d’humanitat, de pensament, de reflexió, de bellesa… Però, malgrat tot, el món continua sent ben lleig. I girant, girant…
per ser poeta s’ha de tenir cor de poeta i això si que és un risc, doncs aquest tipus de cor és el més fràgil
per a llegir poesia, no cal
salutacions Sani
¿que tal les vacances?