Category Archives: Pseudoanàlisi social

això mateix

Calen més Ibsens

Per Setmana Santa, a Madrid vaig voler anar a fer una volta per Lavapiés. I vaig veure amb sorpresa que a la mateixa plaça, on hi ha el Centro Dramàtico Nacional anunciaven que fins feia uns dies havien estat fent  Un enemigo del pueblo d‘Henrik Ibsen, versió de Juan Mayorga i direcció de Gerardo Vera.

Recordo que vaig fer unes fotos de les fotos que hi havia penjades encara a les vidreres del teatre.

Quan em vaig assabentar que la companyia venia a Barcelona i que estaria al Tívoli fins el 29 d’abril, em vaig prometre que no m’ho perdria de cap manera.

Hi vam anar tots tres el dissabte al vespre, a les 9. Les entrades ja havien de ser a la filera quatre del primer pis.

Un enemic del poble . H. Ibsen
Tal com esperava, no només no em va decrebre, sinó que em va entusiasmar. I de seguida vaig pensar, en termes educatius, que era el tipus d’obra que calia fer veure a tots els joves d’un país dins del marc de l’educació ètica de base.

El tema de l’aigua del balneari contaminada fa que l’obra, de retruc, sigui encara més actual del que sempre ha sigut, com tot el teatre d’Ibsen.

Com cada cop que hi ha eleccions, l’enfrontament entre la veritat  i la corrupció la hipocresia, els falsos arguments del bé comú es torna a plantejar amb tota la cruesa i tota la intensitat.

L’obra mostra l’home sol amb la veritat i la raó com a única arma contra els corruptes, els aprofitats i els representants de grups i masses que diuen parlar en nom de  grups i majories.

Es la mitificació necessària de la resistència de l’individu i la veritat contra la mentida , la corrupció, i la massa amorfa que es deixa manipular.

Thomas Stockmann

Thomas Stockmann d’Ibsen, així com en Béranger de Ionesco són els herois que cal mostrar cada generació de joves perquè els tinguin ben presents a l’hora d’enfrontar-se a la vida i als corruptes que seran els seus enemics.

Calen més Ibsens que ens dónin aquesta mena de models ètics que són els grans referents de la nostra civilització.

[@more@]



Posted in Amb el roc a la faixa, Arts & Cultures, Metàfores Metonímies i Sinècdoques, Pseudoanàlisi social, Tàctiques i estratègies | Tagged , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Calen més Ibsens

Catalunya catalana? Andalunya? Globalunya. Catalunya global.

Comentaris  al post de Toni Ibáñez a  Entrellum :   Sevillanes per Sant Jordi?

fluxes fluxes migratoris

Toni,

Per la setmana cultural de Sant Jordi nosaltres fem concurs literari en català des de fa anys, redaccions en castellà, , conferències sobre orientació professional, una sobre Escòcia en anglès,  crêpes en català, tallers de composició floral “Ikebana”,  tallers de música i un munt d’altres activitats…

 M’abstinc de valorar-ho. Només ho faré en presència del meu advocat :-) Però està bé que es faci, no?

Ara bé, tu dius “Sevillanes” !!! Sevillanes?  I perquè no, Toni? I tango, i danses xineses, equatorianes, colombianes i brasileires,  marroquines , bolivianes, rumaneses i albano-kosovars …

Es que a mi em sembla que no estem pas a Andalunya,… és que ara ja estem a Globalunya … o encara no te n’has adonat?

 Catalunya global, sí,  i  a mi no em desagrada. T’has parat a  pensar que potser tens més afinitats amb un alumne sudamericà nouvingut que amb un català català que t’insulti? O amb algún veí de l’Europa de l’Est que amb un veí d’ERC del teu  poble a qui no suportes ni pots veure ni en pintura?  … ;-)

L’altre dia et carregaves en Llach! Aquí dius que t’hagués agradat veure com es muntaven  sardanes …  però si gairebé no en fan ni a TV3!

La pregunta és:  à qui la faute ?

Perquè suposo que no deveu pas tenir prohibit per ningú muntar sardanes o karaoke en català, oi? Com és que no ho organitza ningú? Que no hi ha un departament de català? Que no hi ha catalans “a seques”, al teu institut ?

Catalunya catalana … Això és gairebé un concepte, oi?

Toni, hi ha tot un llarg assaig a escriure per descriure-ho, i filosofar-hi a sobre… Però compte, em temo que és un terreny relliscós …

Com ho defineixes?  A què ho oposes directa o indirectament? Quines persones formen la llista?  Tens idees per protegir-la? Per desenvolupar-la?

Gairebé et diria que a mi  “em fa por”  el terme perquè per alguna raó, automàticament, em sona o ressona a  “puresa de raça” i això té tot un seguit de connotacions negatives… ens agradi o no.

I no parlo del anys 30, parlo d’ara mateix.

Crec que a les Espanyes de Madrid també parlen de i somien amb una “Espanya espanyola”, no trencada pels “enemics” de l’Espanya espanyola … que -mira per on- resultem ser, entre molts d’altres altres Gallecs, Bascos i Catalans, ja només pel fet de ser-ho, de no parlar castellanoespanyol …

 A més, no era Pujol i CIU qui   durant molts anys van definir el català com la persona que vivia i treballava a Catalunya? Que ja ha caducat aquell eslògan?Per quin proposes substituir-lo?

Quan tornis a veure l’Artur Mas, comenta-li això de la “Catalunya catalana”…

Segur que t’agraeix que li ajudis a preparar una resposta acurada per quan algú li pregunti què en pensa ell d’aquest “concepte”.

I és que ha de ser força interessant saber què en pensa algú que aspira a la presidència d’una Catalunya que ja és Globalunya.

Ep, cal preguntar-ho també a  Montilla, a Carod-Rovira , a Saura i a Piqué … i , si m’apures, també  als del triunvirat: Rajoy, Acebes i Zapalana.

 Què et sembla si li enviem la pregunta a la Mònica Terribas. Ella ja sabrà què fer-ne.

[@more@]



Posted in Català & Catalunya, Pseudoanàlisi cultural, Pseudoanàlisi política, Pseudoanàlisi social | Tagged , , , | 5 Comments

La felicitat, la capacitat d’estimar, Punset, Tertúlia i experiment blogòfil 3/3

Després de penjar tres comentaris al blog Tertúlia, vaig decidir que tant per tant, n’escriuria un altre a Can Punset, una mena de retroenllaç a Tertúlia. Vaig precisar que per als no catalanoparlants hi ha el servei de traducció robòtica Translendium, que malgrat algunes pífies considerables, permet d’entendre grosso modo allò que hi ha escrit en llengues que no parlem ni entenem massa.

Mentre escrivia tot allò se’m va acudir que no estaria de més escriure també al meu blog una referència a tot el tema. Com que era molt tard, vaig decidir que de tot aquell garbuix en faria uns apunts, que els penjaria al blog com a post provisional i que ja ho endreçaríem mica en mica.

D’aquí en va néixer un expriment blogòfil (inèdit?) consistent en deixar al descobert les bastides d’un post: les diferents versions provisional d’un post abans d’esdevenir el pots definitiu.
Generalment la gent ja no escriu, però els qui escriuen blogs generalment i gairebé per definició ho fan de manera més o menys espontània, tal com raja.
Només algunes merles blaques, dinosaures d’altres èpoques, són capaços d’argumentar a favor i d’implementar el retoc permanent de la pròpia escriptura al blog personal,
com ho farien sobre una hipotètica novel·la o assaig.

Aquest és el post que dono per definitiu. La versió 3/3 d’aquest
“La felicitat, la capacitat d’estimar, Punset, Tertúlia i experiment blogòfil”.

Tot el que vaig començar a escriure l’altre dia després de llegit que en Punset ens explicaba al seu blog, de la recerca científica a Harvard sobre la felicitat, i més concretament les conclusions que en treien. que equivalien a dir que la felicitat consisteix en estimar, tot això, deia, em va portar a recordar que jo tenia
pendent de desenvolupar, des de fa molts anys, un esquema sobre l’Amor i els
amors. I vaig decidir que com a mínim, si no em dedicava definitvament a desenvolupar-lo, com a mínim em tocava retocar-lo, modificar-lo, ampliar-lo,  presentar-lo d’una manera més acurada.

Hi ha temes, com la Religió, la Política o l’Amor que no hi ha manera humana d’exhaurir-los. Sempre hi ha un aspecte que n’amaga un altre, una visió diferent que canvia la nostra manera de mirar-nos-ho i d’entendre-ho.

____________________

Trobo en un post  de JPQ una referència a Ibn_Hazm i un enllaç a la Viquipèdia on se’ns explica que fou un grand teòric de l’amor.

El collar de la paloma corre per una prestatgeria de casa, pero és de la Paqui i jo no l’he llegit. Suposo que l’hauria de posar a la llista i com a mínim fullejar-lo i llegir-lo una mica. Ho faré.

Fet / 4 abril 2007

______________________

I aquí estem ara, finals de març i principis de l’abril 2007, mirant de decidir on encabim aquest tema d'”Estimar i ser feliç” dins del meu esquema, i algun altre. No n’hi ha prou amb afegir alguna branca. Veig ben clar que cal refer l’esquema completament…

Tornem-hi:

I. Matisos fonamentals. Conceptes: Amor, amors, amorsexe.
II. Amor: Tipologies vàries…

2.1. El primer amor. Brassens
2.2. Amors que maten
2.3. Amors “a primera vista” i amors impossibles
2.4. Més val autoamor que amor mal acompanyat
2.5. Amors adúlters.  «On n’a pas qu’un seul ami. Pourquoi aurait-on une seule femme ?» Georges Brassens
2.6. Amors i malentesos
2.7. L’amor cortès. “Amour courtois”
2.8. Ibn Hazm de Còrdova.   Tractat sobre l’amor i els amants   1* 2* 3*
2.9. L’amor en els temps  del còlera
2.10. D’altres amors…

III. Sinònims, antònims, metàfores, metonímies, sinècdoques, oxímorons i hipèrboles.
IV. Què?, Qui?, Quan?, Quant? Com?, On?  Per què?
V. Causes i conseqüències.
VI. Estimar i ser feliç.
VII. Il·lustracions vàries: cinema, música, literatura (prosa i poesia).
VIII. Exemples: models a imitar i models a defugir.
IX. Precs i preguntes :

9.1. L’amor és fer l’amor?
9.2. L’odi uneix més que l’amor?  *R1

X . Annexos i glossaris diversos per a una versió blog de l’assaig De l’Amor i la Felicitat… potser algun dia en aquesta pantalla o en un llibret.

10.1. Rànquings i estadístiques:  Yahoo abril 2007: els francesos perden el lideratge
10.2. Càlcul del vostre Coeficient sexual

 ____________________

PS.
Mirarem de no tornar-ho a deixar aquí pengim penjam, sinó que farem un esforç per desenvolupar-ho mínimament. En el nostre treball  tindrem en compte les vostres aportacions si n’hi haguessin i les trobessim als comentaris.
Gràcies ;-)

[@more@]



Posted in Pseudoanàlisi social | Tagged , | 1 Comment

La felicitat, la capacitat d’estimar, Punset, Tertúlia i experiment blogòfil 2/3

Tot el que deia l’altre dia era per recordar-me a mi mateix que si volia
escriure alguna cosa sobre “la capacitat d’estimar” i relacionar-ho amb la felicitat, forçosament havia de tornar als meus orígens, és a dir, al punt on havia deixat el tema de l’Amor, de l’amor i dels amor: en un atzucac.

I és que, seguint el que a mi sempre em demana el cap i la lògica, vaig fer l’esforç d’imaginar el tema globalment. M’abstinc de dir perquè hi ha temes que no hi ha manera d’exhaurir-los.

L’Amor, els amors, és un d’ells. Sempre hi ha un aspecte que n’amaga un altre.

Conscient doncs d’aquesta realitat, l’única cosa que podem fer és fixar-nos un corpus de treball degudament delimitat.

Sembla mentida que el temps passi tan de pressa. De tot fa de seguida un quinqueni …o més. Al meu Dicofilopersiflex hi tinc escrit això :

“A : Amor ( plural, Amors)

Ens proposem, ni més ni menys que dir la nostra sobre tot aquest paquet:

I. Amor: Tipologies vàries.
II. Sinònims i antònims.
III. Què?, Qui?, Quan?, Quant? Com?, On? Per què? …
III. Matisos fonamentals.
IV. Precs i preguntes.

Això sí, ho desenvoluparem un dia d’aquests, eh?

Aquí, tot esperant, esperant, vam rebre notícies agradoses d’un amic de Vic, en Pep Pelfort (Date: Tue, 19 Oct 1999 02:43:07 +0200), que ens va proposar d’afegir-hi això:

AMOR

Sublimació exquisida del desig inventada pels sufis; metàfora
mitificada pels trobadors i,com a desig de bellesa i de
coneixement, necessària per l’art, la ciència i la filosofia;
símbol convertit en miratge en la història de la poesia, de la
humanitat, del sexe, fins al punt que més enllà d’un bonic
significant, hi ha un estat que no existeix: l’amor

I a sobre de tan intel·ligent filosofia ens va proposar a més, afegir una nova entrada al diccionari, una que no hi era encara!, i també una petita cronologia de cites.
Això sí que és col·laboració! Les entrades en qüestió són Babel, Petita cronologia de cites i Literatura Web
Forçosament les hi afegim i li donem tot el mèrit a ell. Gràcies Pep. I ja ho veus, aquest diccionari ara també és una mica teu.

____________________

30.4.2006″

Aneu amb compte!

Qui a amor mata … a amor mor ( © Sani Girona)

 

16.9.2006

Trobo al post de JPQ una referència a Ibn_Hazm i un enllaç a la Viquipedia on se’ns explica que fou un grand teòric de l’amor.

El collar de la paloma corre per una prestatgeria de casa, pero és de la Paqui i jo no l’he llegit. Suposo que l’hauria de posar a la llista i com a mínim fullejar-lo i llegir-lo una mica

Ho faré.
______________________ ”

I aquí estem ara, finals de març del 2007, mirant dedecidir on encabim aquest tema d'”Estimar i ser feliç” dins del meu esquema. No està malament haver pogut afegir tota una branca.

L’esquema, que segueix sent incomplet, s’acosta al número 7 que sempre és com un miratge de perfecció formal.

I. Amor: Tipologies vàries.
II. Sinònims i antònims.
III. Què?, Qui?, Quan?, Quant? Com?, On? Per què? …
IV. Estimar i ser feliç.
V. Matisos fonamentals.
VI. Precs i preguntes.

Mirarem de no deixar que seguixi passant els temps sense desenvolupar-ho poc o molt,
però no deixar-ho aquí pengim penjam…

Deixo per a la versió 3 la feina d’arreplegar-ho tot en un manyoc més o menys ben
lligat que reprengui la iniciativa global, aquesta part medial prou consistent , i el que ha
de ser la tercera fase … 3/3. L’evolució del post no és també un acte d’amor envers l’escriptura?
Amor a l’escriptura entra dins d’una de les diverses tipologies de l’Amor….

Serà demà.

_______________

The Times  31.03.2007

Ray Kluun : Heartless philanderer or modern emotional realist?

 

[@more@]

Posted in Pseudoanàlisi social | Tagged , | 2 Comments

La felicitat, la capacitat d’estimar, Punset, Tertúlia i experiment blogòfil 1/3

Després de penjar al blog Tertúlia uns comentaris sobre el tema que proposa Arare i que està directament relacionat amb un post sobre la felicitat i la capacitat d’estimar al blog d’ Eduard Punset, he decidit que escriuríem  al post d’en Punset un comentari dient que hi havia un blog, Tertúlia, que tractava el mateix tema de manera “convergent”,  però en català. I que si algú tenia algun problema amb el català podia provar d’utilitzar el servei de Translendium.

Mentre escrivia tot això se m’ha acudit també que valdria la pena escriure també al meu blog una referència a tot això, però que atesa l’hora que és, tres quarts d’una de la matinada de dijous 27 o 28 de març… que només escriuria l’esquema del post, aquestes quatre ratlles, l’esborrany i que demà ja el reprendria …

Després se m’ha acudit que podia fer un experiment :  publicar penjar aquí en forma de 1/3  aquest primer esborrany diretament, sense passar per Word …

Demà publicar la versió 2/3
que ha d’incloure a més el meu famós (ep, famós per a mi, almenys) esquema de l’amor , encara no desenvolupat .  La versió 2/3, amés ja anirà sense faltes, cap ni una , i amb els enllaços
corresponents degudament afegits allà on n’hi van …

Per fi , que d’aqui dos o tres dies publicaria  la versió definitiva de tot plegat,  la  3/3 … del mateix post  i tot plegat sense esborrar   cap dels potinejos fets  (tots els que calgui fer , vull dir)  en qualsevulla de les tres versions, ni evidentment, esborrar les dues versions
provisionals abans de la versió definitiva.

Ep, el copirait d’aquesta idea d’experiment blogaire és meu des d’ara mateix: des de les  0:50 del dijous 28 de març del 2007.
Touche pas a la meva idea! Si algú s’atreveix a fer-ho entre avui i demà …corre el risc que jo l’acusi de plagiaire… Avisats ;-)

Espero que d’aquest modest i simple experiment en surti un dels mèrits que algun dia,  abans el 2050, em porti a mi també a lguna  taula rodona on es  parli de blogs i blogaires i
espongiformitats semblants …

Fins demà , doncs, que ens veurem a la versió 2/3 amb colors i tot.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

[@more@]

Posted in Pseudoanàlisi social | Tagged , | 1 Comment