Daily Archives: 18 juliol 2005

(…) Queda prohibida la seva divulgació, còpia o distribució (…)

Capítol 1

Avui dilluns 18 de juliol he rebut un missatge del Teatre Principal de Vilanova. Deia això:

EL DOCUMENTAL DEL MES

Dimecres, 20 de juliol a les 20h

Teatre Principal

Rbla. Principal, 4

08800 Vilanova i la Geltrú

+ una foto

THE SWENKAS

(VOS català)Preu: 2 €

——————————————————————————–

Aquest correu electrònic, així com qualsevol fitxer annex, pot contenir informació classificada o confidencial. Queda prohibida la seva divulgació, còpia o distribució a persones diferents del seu destinatari sense l’autorització de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Si vostè ha rebut aquest correu electrònic per error, si us plau notifiqui-ho immediatament al remitent reenviant-lo.

____________

Aquest afegitó no el soporto… em posa nerviós i és per culpa d’aquesta reple·lència que va passar tot això que segueix…

Capítol 2

Els contesto amb un missatge que diu això:

Gràcies per la informació, però m’agradaria saber quina llei local o estatutària permet de prohibir la divulgació d’informació enviada per una entitat pública a un ciutadà lliure.

És la segona vegada que demano aquesta informació. A la primera vegada no he rebut cap resposta.

Qui contesta ?

Gràcies
Sadurní Girona
______________________


I al cap d’unes hores rebo això… Increïble però cert. Justament un 18 de juliol!

Teatre Principal wrote:

Benvolgut Sr. Girona,
Ens adrecem a vostè per disculpar-nos per les molèsties ocasionades degut a l’enviament de correus electrònics a la seva bústia i per informar-li que, a partir d’avui, queda eliminat de la nostra base de dades i, en un futur, no rebrà més e-mails procedents del Teatre Principal.
Salutacions cordials,

Teatre Principal
Rambla Principal, 4
08800 – Vilanova i la Geltrú

Hòstia. Un 18 de juliol. Franco va morir al 1975. I ara estem al 2005. Han passat 30 anys però aquí encara queda algun/a falangista i alguna cosa pitjor…
Això no quedarà així :

Capítol 3

Jo els contesto això:

Molt bé…
Jo no he demanat que m’esborressiu de la base de dades.

El to del teu missatge, covardet/a, demostra que en comptes de contestar prefereixes "castigar " al qui pregunta. Esborrant-lo de la base de dades !
Això només passa quan un es creu impune.
Deus oblidar que ets un funcionari o funcionària públic i estàs al servi dels ciutadans.
Però vaja ja m’assabentaré qui és el responsable concret, la persona que s’amaga darrera d’aquesta xuleria covarda.

I et recordo que tot això no contesta encara la pregunta que us feia.
Prohibir la transmissió d’informació pública a ciutadans lliures
… deu estar regulat en algun lloc, o no? És legal o ilegal?

Esperaré resposta a aquest missatge abans de prendre jo també les meves mesures.

Sadurní Girona
____________


Fins aquí aquesta situació desagradable… Que jo no havia buscat!
Jo preguntava només sobre la legalitat d’una prohibició que afecta la llibertat d’expressió i de comunicació. Ja ho havia fet feia una o dues setmanes i no havia obtingut cap resposta.

I ara estic esperant la resposta abans d’anar a demanar una entevista amb el regidor de Cultura de l’Ajuntament.

"Queda eliminat de la nostra base de dades" … diuen !!!

A sí? Doncs molt bé.
Això no s’acabarà així… Ja veurem qui té raó. Ja ens veurem les cares.

______________

Capítol 4 i últim -espero-

Tarda del dilluns 18 de juliol. Obro el correu una altra vegada i trobo aquest missatge:

Benvolgut Sr. Girona,
Primer de tot m’agradaria dir-li que la meva intenció no era en cap moment la d’ofendre’l.
Realment sóc una funcionària que treballa al servei dels ciutadans i em sap molt de greu que l’hagi semblat que la meva actuació no anava encaminada en aquesta direcció.
En un primer moment he cregut que en el seu e-mail demanava donar-se de baixa de la nostra base de dades, on es troben tots els ciutadans que volen rebre regularment la programació del Teatre Principal.
Després he comprés que la seva consulta es referia al text que apareix com a defecte en tots els e-mails que s’envien des de l’Ajuntament:

——————————————————————————–

Aquest correu electrònic, així com qualsevol fitxer annex, pot contenir informació classificada o confidencial. Queda prohibida la seva divulgació, còpia o distribució a persones diferents del seu destinatari sense l’autorització de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Si vostè ha rebut aquest correu electrònic per error, si us plau notifiqui-ho immediatament al remitent reenviant-lo.

——————————————————————————–

La informació promocional que enviem des del Teatre Principal no s’ha d’incloure dins d’aquesta prohibició a l’hora de la seva divulgació, ja que és una informació d’accés públic totalment, i el text en qüestió fa referència a informació confidencial o classificada que enviem a persones en concret, és a dir, a títol individual, per garantir la seva confidencialitat.
Torno a demanar-li disculpes pel malentès i li proporciono la meva identitat perquè vegi que la meva resposta no anava carregada de cap
mala intenció.
Resto a la seva disposició per qualsevol aclariment.
Salutacions,
Nom de la persona que envia el missatge
Departament de Cultura
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Tel. 93 814 00 00 – Fax 93 814 06 70

_________

Havent rebut aquesta resposta, bé, m’ho prenc com una disculpa, admeto que es pugui haver tractat d’un malentès, encara que em costa d’empassar-m’ho, tot sigui dit, però bé, m’ho "crec", i dóno aquesta batalleta per mig acabada.
S’acabarà del tot si, cas que m’hagin "eliminat" de la BD del Teatre Principal, m’hi tornen a inscriure i rebo normalment la informació com abans.

_____

Capítol 5. Dimarts 19 de juliol 2005

Hola XXXXXXX,

D’entrada vull dir-te -em permeto tutejar-te ben educadament- que accepto les teves disculpes perquè realment em vaig sentir agredit i amenaçat .

A tot arreu del món hi ha allò que es diu donar-se de baixa d’una subscripció i enlloc del meu missatge no ho deia… Ni tan sols ho insinuava. Quedava moltt clar que jo només feia una pregunta que esperava una respsosta. La resposta concreta segeuix sense arribar.
Ningú no contesta la meva pregunta.

***Questió que espera resposta: En el teu missatge, enlloc no he llegit que l’ execució de la meva eliminació
de la base de dades no serà aplicada o bé que, si he estat eliminat, tornaré a figurar-hi.
M’agradaria rebre aquesta confirmació per donar aquesta batalla per acabada.
Jo per la meva banda m’encarregaré de parlar o comunicar-me amb alguna alta autoritat de l’Ajuntament
per saber per quina raó els missatges de l’Ajuntament han de contenir, per defecte,
un missatge de prohibició
ridícul i insultant per inútil i inapropiat.
Potser el nou Senyor Alcalde , com a antic responsable de la regidoria de Cultura ens ho podrà explicar perquè ho entenguem.

E·speraré la teva resposta a la meva qüestió ***.

Ben cordialment
Sani Girona
________________

Al cap d’una estona, potser una mitja hora, rebo resposta:

Benvolgut Sr. Girona,
Confirmem la seva reincorporació a la nostra base de dades. Continuarà rebent informació de les activitats programades al Teatre Principal.
Rebi una cordial salutació i gràcies per acceptar les meves disculpes.
Nom de la persona que m’escriu
Departament de Cultura

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Tel. 93 814 00 00 – Fax 93 814 06 70

_______________

Entre aquesta senyora i jo, el problema està resolt.
I més val que hagi sigut així.

Tal com he escrit… em queda una feina a fer. I la faré :

M’encarregaré de parlar o comunicar-me amb alguna alta autoritat de l’Ajuntament per saber per quina raó els missatges de l’Ajuntament han de contenir, per defecte, un missatge de prohibició ridícul i insultant per inútil i inapropiat.
Amb la llibertat d’expressió no s’hi juga.

________

Desembre de 2005 :
Conte contat, però no s’ha acabat…

[@more@]

1 Comment

Cinema. Tercera Identitat. A Different Loyalty

Ahir vam anar al cinema. Als Lauren de Vilanova.
El papa va a veure “Tercera identitad”, títol i pel·li en castellà, és clar. Però ahir o abans d’ahir vaig sentir dir per la ràdio que hi ha la voluntat del Govern de la Generalitat de doblar la majoria de pel·lícules per al format DVD. Si es du a terme, això serà un gran pas a la història de la normalització del català a Catalunya.
La la resta de la família va a una altra sala, a veure : “Los 4 fantásticos: la Masa, la antorcha humana i no sé quins dos més”

De “Tercera identitad” no n’havia llegit res, cap crítica. Hi entrava verge del tot, sense prejudicis, i amb tota la il·lusió de deixar-me seduir per una pel·lícula…que no fos ni d’aventurés ni d’herois de ficció.

Sense ser cap meravella, – em va semblar una còpia una mica tocada-… la pel·li em va agradar. Em va recordar El factor humà de Graham Green . I el detall de la foto del cim Ararat feta des del cantó rus, em va recordar haver-ho llegit en una novel·la o de Green o a una d’en Le Carré. M’apunto que ho hauré de buscar i trobar.

Tornant cap a casa em deia, miraràs a Internet aviam quines crítiques en fan, serà curiós llegir-ho. Però abans escriuré al blog això, que a mi m’ha agradat, diguin el que diguin els crítics.

Vaig fer una googlada : "A Different Loyalty" + review i això em va dornar Résultats 1 – 10 sur un total d’environ 824 .

El primer resultat que apareix a la llista és The New York Times > Movies > A DIFFERENT LOYALTY > Review, Cast …

Primera patada al mig dels pebrots: No hi ha cap crítica i només hi ha un resum decevedor. Com a resum de l’argument ho trobo francament indecent, però vaja. Contra opinions… opinions.

  • PLOT DESCRIPTION
  • The Marek Kanievska thriller A Different Loyalty stars Rupert Everett and Sharon Stone as war reporters who come across each other’s path while they are both on assignment in Beirut. When Everett‘s character goes missing, Stone‘s character begins an investigation on her own. She soon realizes that he may have known much more about international politics than he was letting on. Can she rescue him before any number of governments can put a stop to her quest? ~ Perry Seibert, All Movie Guide

El tercer resultat de la cerca, DVD Verdict Review – A Different Loyalty , en fa una crítica demolidora en format sentència de jutjat:

The Evidence
Where to begin? Okay, so A Different Loyalty is allegedly based on the true story of a wife who had no idea the man she married was a spy for the Soviet Union. I’ll go along with it, but I can’t imagine the true story was this boring.

The film opens with a completely unnecessary prologue set in London in 1951 and then jumps to 1963 Beirut. That’s where we meet Sally (Sharon Stone, Catwoman), a married artist, and Leo (Rupert Everett, The Next Best Thing), a correspondent for a British newspaper who’s not really a correspondent for a British newspaper. Despite the fact that there’s absolutely no sexual chemistry between them, they quickly start getting it on (even going so far as to have one of those standing up movie quickies in front of a flock of bewildered sheep)

  • Sally then divorces her husband, who doesn’t seem to give a damn about his wife’s affair with his old friend. Next thing you know, Sally and Leo are married and living with their three kids—one from her previous marriage and two Leo had tucked away somewhere (I don’t know if Leo had them in a previous relationship, adopted them, or bought them from gypsies, as the movie makes no mention of the children’s origins). Well, some time goes by, and Leo up and vanishes. More time goes by before some guys from MI-6 show up and tell Sally her husband is spying for the commies. Stone eventually travels to Moscow to see Leo, but only after she has sent his kids off to a boarding school and her daughter to New York. She then spends the rest of the movie traveling between New York, London, and Moscow, trying to take care of her children and trying to get Leo to return home. Exciting, huh?

Realment. Aquella escena de sexe és una mica Buñueliana, allà amb el ramat d’ovelles i la Sally agafada al ferro de la porta … però vaja … potser el director ho va incloure com a part imperativa del guió per fer “Beirut” a principis dels 60 o més probablement per cobrir la quota de pit i cul que cada pel·li ha de tenir.

La frase final sobra. L’obra és la que és … Per a pel·lícules excitants.. aneu a veure Batman Beguins o La Guerra del Móns …

La llista de retrets gruixuts és llarguísima!

As I mentioned earlier,

1. there’s absolutely no chemistry between Everett and Stone, so there seems to be no reason for her to ditch her husband and start shacking up with a spy. This in turn pretty much negates anything that comes after, because there’s no reason to believe Sally would start globetrotting in an attempt to get Leo to return to his family. Director Manek Kanievska (Less Than Zero) takes a very pedestrian approach to the material, so the actual espionage elements in the film don’t work, either. If you’ve seen one guy in a bowler hat standing outside someone’s window while pretending to read a newspaper or one shadowy figure lurking in a tunnel, you’ve seen them all (where’s Carol Reed when you need him?).

2. Despite the film’s relatively short running time, it feels padded (of course, this could be due in some part to the glacial pacing); how many scenes of Stone landing in Moscow on a foggy night do we need? The script, which was written by co-star Jim Piddock (you might remember him as the South African Consulate worker Danny Glover refers to as a "dumb son of a bitch" in Lethal Weapon 2, or from his work in Best in Show), comes across as the work of someone who knows which scenes are normally found in this type of film but doesn’t understand anything about creating well-defined characters or realistic dialogue. (You should hear Stone argue about the evils of Communism or her ex-husband talk about how he wishes he could find someone to desire as much as she desires Everett; on second thought, you probably shouldn’t.)

3. There’s no real flow or progression to the story; somebody forget about the how and the why of the whole thing.

4. Aquí es carrega a Sharon Stone de dalt a baix:

There’s not much to be said about the acting. I can’t imagine why you’d cast Stone as a ’60s housewife, and I guess she doesn’t know why she’s in the film, either. She’s not even trying here. I get the feeling she thought dying her hair brown (or red—it keeps changing) would be enough to bring gravity and force to her character. Everett comes off better, especially when he doesn’t have to share the screen with Stone, but you’d think by now he’d have learned to stay away from blondes who are past their prime.

5. Anacronismes i cagades : aquí sembla que no hi ha res a dir. barret per l’ull clínic, senyor crític.

Because the film is set in the past, I just had to look for anachronisms, and I found a few. I could be wrong, but I don’t think there was a Gap in Beirut in 1963, but that certainly appears to be where Stone’s character was buying her clothes. You also get a couple of obvious shots of modern day London, New York, and Moscow (cars are usually a dead giveaway). My favorite mistake comes when Stone makes her first trip to New York to visit her daughter. We see her plane coming in to land, and she’s flying on a Lockheed L-1011. Thing is, that particular plane didn’t go into service until 1968. It gets better—when the plane lands, it’s somehow morphed into a Boeing 737 (guess nobody noticed the third engine had mysteriously vanished), another plane that didn’t go into commercial use until 1968. (I was wondering when having a retired airline mechanic for a father would pay off.)

The Verdict : Oh, yeah, it’s guilty.

A mi, malgrat tot, el veredicte de culpabilitat no em convenç. Pero ja sabem que Dura lex , sed lex ;-) Aquí almenys les crítiques estan totalment fonamentades!

Hi ha més crítiques per llegir. Ara ja m’han excitat la curiositat i vull legir-ne més i més … No n’hi haurà cap que li trobi alguna cosa positiva, que em refermi en el meu gust?

Els de KDHX Film Review – June 2005 Video Releases. Reviewed by Mark Glass s’ho poleixen en quatre ratlles… I ho maten en dues paraules : la pel·lícula "falls flat". Voleu dir?

  • Despite the star power of Sharon Stone and Rupert Everett, in a fact-based tale of Cold-War espionage and romance, A Different Loyalty falls flat.” He’s a British journalist who used to be a spy, but may have been a double-agent for the Russians. She’s another correspondent who falls for him, only to learn later that he really was working for the Commies, and has fled to Russia. Globe-hopping through their ups and downs adds more to the film’s look than to its soul.

A Videostorechekf hi ha una altra crítica que m’ha deixat “tieso”:

That wasn’t exactly what I expected.

  • A Different Loyalty, a fifteen million dollar movie starring Sharon Stone and Rupert Everett, skipped the theaters in just about every part of the world. Especially in the wake of Catwoman’s unsuccessful run despite her prominent appearances in the previews, it’s no big surprise that A Different Loyalty went direct-to-video in the states as well. Sharon Stone hasn’t been a draw in years. Hell, it’s arguable that aside from Basic Instict, she never was. And with her reputation opening films not exactly golden, A Different Loyalty was clearly not the movie to reenergize her career.
  • Picking up A Different Loyalty, Lions Gate didn’t even feel confident enough in Stone to just include her and Everett on the cover. They added helicopters and an explosion to the box art’s background, and even with that, the movie only grossed $.33 million in its first two weeks on the rental charts. Compare that to Bad Trip, which nearly made that in its first week despite a complete lack of bankable stars.
  • And the movie, well, lets just say that there aren’t any explosions to be seen. That’s not necessarily a bad thing for some movies, but God damn could A Different Loyalty really use an explosion or two.
  • Partially based on a true story that is way too long to detail, A Different Loyalty tells the mid-20th century tale of a woman who leaves her journalist husband to pursue other avenues with a sexy freelancer by the name of Leo Cauffield (Everett). Raising children together, everything seems peachy until Leo just plain never returns home one night. Already distraught, it doesn’t help matters when Sally Tyler (Stone) is told that he is a notorious KGB spy. Finding it hard to believe, Sally tries to track down her husband, but on her trail are a variety of secret service men who want to bring Leo to justice. Realizing that this isn’t the life she wants to live, Sally must track Leo down and give him an ultimatum; her tits or the communists.
  • And yes, that’s actually what happens. Sure, it’s put a bit more eloquently, but that’s the literal meaning of all that goes down.
  • It’s pretty mundane at points, and never really hits a level of intrigue, but its beautifully filmed and well acted, which counts for something.

Per Toutatis ! Primer ha dit que no hi ha acció, que no hi ha explosions de bombes… Curiosa manera de fer crítiques de pel·lícules, oi? Ja m’agradaria saber l’edat d’aquest crític… Tot quedaria més clar.

Però hi afegeix una frase terrible : “her tits or the communists “ ! Una frase com aquesta invalida definitivament tota la possible credibilitat d’ un crític de cinema, i em reafirma en la idea que la crítica bona, quan hom ja té una determinada edat, és que que una persona mitjanament intel·ligent pot fer ella mateixa després de llegir el llibre, veure la pel·lícula, visitar una exposició, escoltar una conferència … No cal confiar en absolut en l’opinió de xixarel·los, la majoria dels quals encara estan per culturitzar una mica.

El balanç és negatiu per a les meves expectatives. Les crítiques sobre la pel·lícula -almenys les que he llegit- van de mitja merda a fracàs total. No m’ho esperava pas. Què hi farem !
“E pur si muove” ;-) …
Com és que a mi, pobre de mi, la pel·lícula em va agradar tal com me la van oferir
No es pas cap obra mestra però tampoc una pel·lícula dolenta a matar. No veig perquè tants escarafalls!

Un diumenge de juliol al vespre , feia una temperatura exterior de 29 graus exterior, quan vam arribar, però a la sala 3 s’estava més que fresquet i només érem unes 12 persones.

En acabar la pel·lícula vaig sortir al passadís just un minut abans que comencés a sortir tota una riuada de gent de la sala 1 on havien projectat “Los 4 magníficos”… Malgrat l’hora tardana es veien tot de cares somrients. … Una d’elles era la del meu fill.

Així és la vida …[@more@]

Comentaris tancats a Cinema. Tercera Identitat. A Different Loyalty