Monthly Archives: desembre 2005

Les paraules de l’anglés més buscades al diccionari durant el 2005

flickr

A les acaballes de l’any, tothom fa balanç. Arreu ens trobem amb resums de tota mena sobre l’any que se’n en va. N’hi ha de ben originals.

Dictionary.com publica a la seva web una llista de les paraules en anglès més buscades al diccionari per la comunitat internauta durant l’any 2005.

I ho fa d’una manera ben curiosa: adjudica a cada lletra lletra de l’alfabet anglès la paraula més buscada al diccionari. El resultat que presenten és d’aquells que demostren que una paraula val per mil imatges, com a mínim. Preneu-ne bona nota.

Una visita a aquesta web i concretament a aquesta pàgina val la pena també per d’altres raons. Hi trobareu també, pel mateix preu, una llista de neologismes que han afegit al diccionari, un per cada lletra de l’alfabet. A la I hi han entrat Intelligent design! Estem ben emBushcats!

Una mica d’anàlisi de la llista de resultats dóna no només per un post com aquest, sinó que amb un xic de traça que tinguéssim i un xic que ens ho curréssim, potser podríem escriure tot un llibre sencer.

A affect | B benevolent | C cynical |D diasporaE effect | F fallacious | G gregarious | H hyperbole

I irony | J jaded | K karma | L love |M metaphor

N naive | O oximoron | P paradox |

Q quixotic | R rethoric |S sex | T theme |U ubiquitous

V virtue | X xenophobia | Y yield | Z zeal

En saben poc: affect , whether i yield representants de la A, la W i la Y respectivament, apareixen a la llista per culpa de l’analfabetisme general del personal que els utilitza o confon amb effect i amb weather respectivament. Yield hi és perquè la gent vol confirmar si la paraula porta o no una i darrera la y. És d’agrair tanta consciència lingüística!

Home@ previsor val per dos: aneu a saber perquè cynical, fallacious i gregarious apareixen a la llista com a paraules més buscades.

Aquí val a dir que només ens ho deixen imaginar. En tot cas, està bé que la gent conegui bé el significat precís de cínic o cínica, perquè és aplicable a un ampli ventall d’individus, entre els quals hi ha la majoria de polítics de tots colors.

Anirà bé també que hi hagi molta gent que hagi après a identificar les fal·làcies que plouen de tot arreu i a evitar de fer l’ovella gregària que segeuix el ramat de manera inconscient sense adonar-se que la porten a l’escorxador.

Cal seguir aprenent retòrica clàssica: Hi ha un aspecte que destaca i ens n’adonem fins i tot els qui no som especialment observadors: la dificultat que representa per a la majoria del mortals dominar el significat dels termes retòrics i la retòrica en general: rethoric , oxymoron, metaphor, paradox, hyperbole

Caldrà seguir-ho ensenyant a reconèixer les figures retòriques i a utilitzar-les correctament. Hi ha feina a dojo.

Res nou sota el sol: Entre les paraules poc o molt poc sorpresives de la llista hi ha yield – benefici, o la pela és la pela. Normal que la gent no ho sàpiga escriure i ho busqui. Generalment els que tenen més “yield” són els més mal parits i més soques, però la vida és així i ja ho té això.
Sex per a la S -, en castellà poc afinat , però definitiu diuen : la jodienda no tiene enmienda! Cada any hi ha noves generacions que volen saber què volen dir i com funcionen “les coses”. Està bé que sigui així,oi?

Curiositats i ironies : Quixotic, quixotesc per a la Q. No és precisament un adjectiu fàcil. I ni que tinguem en compte que ha sigut l’any del Quixot, em sembla ben curiós que hi aparegui, però potser demostra l’immens ressò que el Quixot ha tingut nivell mundial, fet del qual ens ens podem alegrar tots. Irony … Ja sabem que hi ha malalts de tota mena però em pregunto què li passa a la gent que busca el significat d’aquesta paraula al diccionari! S’ha d’estar bastant fotut, oi ?

Les religions o espiritualitats: hi són representades amb karma , amb zeal – sinònim de fonamentalisme- religiós, i amb benevolent . I dieun que, justament l’any passat, es veu que per al la B hi apareixia la paraula belligerent! Quin contrast immens! Mil vegades millor benevolent, oi? I que duri !

Per a la V, virtue. Curiosament, hi afegeixen la llista sencera de les virtuts: les cardinals i les teologals (l’afegit aquest és meu que de petit treia deus a catecisme i a religió) perquè saben que si la gent ja no sap què vol dir “virtut”, encara saben molt menys que n’hi ha tres de grosses i quatre de petites! Ja les coneixeu vosaltres? Ja les apliqueu?

Sorpresa grossa : Fet i fotut, i ens ho mirem com ens ho mirem, el terme més sorprenent que apareix a tota la llista és la paraula love.

No us sorprèn a vosaltres també descobrir que durant el 2005 la gent segueixi buscant la definició de la paraula “amor”?

Només se m’acudeixen dues explicacions: o bé que la gent ho escolta i ho llegeix per tot arreu però acaba no entenent què li volen dir exactament quan li parlen d’ amor… i per això hi ha també la paraula sex representant la S .

O bé , a l’altre extrem de la interpretació, és esperançador constatar que la gent busca, segueix buscant … al diccionari!, el sentit exacte a la paraula més polisémica, més perversa, més enganyosa, més maltractada però també més bonica que existeix a tots els idiomes del món …

Bon 2006! I bones cerques al nostre diccionari !

____________

[@more@]



2 Comments

Fòrums temàtics educatius.

Un dels grans problemes no resolts de les TIC és aconseguir que siguin degudament utilitzades per a la informació i per a la comunicació! Sembla una bertranada, però no ho és.

Tu, Ferran, escrius :

“Drucker deia que és imprescindible investigar i preguntar a tots aquests "clients" què els interessa, decidir quins resultats s’han d’obtenir i desenvolupar plans d’acció amb objectius generals amplis i objectius específics mesurables.”

El més difícil d’aquesta afirmació no és ni decidir, ni tirar endavant plans d’acció, sinó aconseguir que els interpel·lats contestin què els interessa!!!!
Sembla d’acudit d’en “Jaimito“ i faria molt riure si no fos una dramàtica veritat.

Mira’t els Fòrums temàtics de la XTEC, destinats al professorat, per àrees o matèries. Mira’t els resultats a 23 de desembre de 2005.

Mira i digues si és propi d’un país desenvolupat com Catalunya, amb vàries dotzenes de milers de professors de secundària, que al final d’un trimestre de funcionament, un fòrum “institucional” sobre català tingui 40 missatges; un sobre castellà en tingui 5; un sobre ciències socials, 14; un sobre ciències naturals, 12; un sobre educació visual i plàstica, 11; un sobre comunicació audiovisual, 24; un sobre filosofia, 19; i un sobre economia, 10 … I la patètica llista continua ….

Em temo molt que aquest balanç, ni que sigui molt provisional, és un símptoma clar de malatia greu. La punta de l’iceberg d’una immensa desgràcia col·lectiva que afecta òrgans vitals del sistema educatiu.

No crec que sigui precisament culpa dels nous responsables de la XTEC, ans al contrari. Ja és molt d’agrair que hagin tirat endavant aquesta iniciativa tan positiva!

Uns debats vius aconseguirien que s’escampessin notícies sobre experiències, maneres de resoldre problemes, webs amb informació útil i motivadora; escamparia i contagiaria el virus de l’optimisme i les bones pràctiques a les classes i en la gestió escolar … És tan utòpic imaginar una xarxa educativa realment col·laborativa que funcioni a ple rendiment ? Sembla que sí.
Els únics fòrums amb quòrum són els dels sindicats, immensos murs-de-lamentacions- i- queixes de tota mena contra l’Administració i la gestió administrativa.

Com és que havent-hi la infraestructura perquè hi hagi debat i circulació de la informació sobre temes educatius i pedagògics no n’hi ha o és purament testimonial i escadussera? Aquesta és la qüestió! El que passa és que alguna cosa passa –alguna cosa que no sabem exactament què és o tenim poc detectada- que determina que les coses funcionin malament i es perpetui la crisi.

Què passa, Ferran, què ens passa als professors d’aquests país? En quin món vivim? Quina malatia patim? Qui estudia i analitza la pandèmia i els possibles remeis a tant de mal? No caldria esbrinar com més aviat millor quin és el problema i començar a resoldre’l?

Cal imaginar creativament “pastanagues” que facin caminar el “ruc”? [Ja se’m perdonarà l’exemple, força mal triat, però que no pretén ser insultant, és clar ;-)]
Caldria potser inventar rifes que regalessin temps lliure? Vals per a rebre massatges? Hores lliures de descans per fer front a tant d’estrés? Caldria regalar descomptes de dies per avançar la jubilació? Fóra això un motiu prou de pes per aconseguir fer canviar els hàbits comunicatius del professorat?

Pren-te el meu comentari com una petició de post analític de “Les causes de la infrautilització de les TIC en l’educació a Catalunya i solucions possibles si n’hi ha” per quan en tinguis ganes o les teves ocupacions t’ho permetin.

Ferran, bon Nadal 2005 i un gran any 2006.

[@more@]



Comentaris tancats a Fòrums temàtics educatius.

El CAC, la COPE i Federico Jiménez Losantos.

L’Avui d’avui ho anunciava així :

JFL

"El Consell de l’Audiovisual de Catalunya adverteix l’emissora episcopal que vulnera la llibertat d’informació quan denigra polítics i institucions catalanes.

Toc d’atenció a la COPE "


I segueix l’article, signat per Vicenç Relats.

En el marc de l’ambient festiu i alegroi que la Conferència Episcopal & COPE i el seu predicador predilecte Federico Jiménez Losantos han aconseguit crear no només entre la societat catalana i espanyola, sinó ara ja a nivell internacional, en enfotre’s del recent nomenat president bolivià, Evo Morales, hi ha gent que s’apunta a la festa esperpèntica i a vigílies del 28 de desembre fabrica acudits de manera creativa perquè el divertiment i la kermesse general del personal no s’estronquin.

Avui m’acaben d’explicar un acudit, ple de mala llet, que frega els límits de la constitucionalitat ben entesa. Jutgeu vosaltres mateixos:

_______comença la citació ________

“Se ve el logo de COPE i un entrevistador que entrevista a FedericoJiménez Losantos va y le pregunta:

– Federico, chico, en caso de un hipotético nuevo tiro, ¿dónde te gustaría más recibirlo, en la otra pierna o en la parte del cerebro que tanto te tortura y te duele tanto?”

_______ fi de la citació _________

Ja es veu que això és greu i que ultrapassa els límits de l’humor fi i del bon gust i que comença a acostar-se a l’odi i la rauxa que la ràdio de la Conferència Episcopal ha anat sembrat a dojo desde fa molt de temps. Qui a odi mata, a odi mor …

Nosaltres prou que voldríem que es morís, sí, però això sí, sense violències. Res de trets. Ens encantaria que es morís de mort natural: pesta porcina, grip aviària o càncer cerebral.
Tant de bo que el Déu de la Conferència Episcopal hi faci més que nosaltres. Però ca… A que no té collons de fer un miracle!

Bon Nadal, quand même!

[@more@]



1 Comment

Post Scriptums Spàmics d’Advertència Melectrònica : PSSAM

détail 
Un bon dia del mes de juliol passat, el 2005, 
vaig rebre amb sorpresa un missatge electrònic
del servei cultural de l’Ajuntament de Vilanova en què
s’incloia una mena d’advertència final que jo vaig
considerar pròpia de l’estil d’algun dels serveis
secrets britànics que descriu en John le Carré
a les novel·les de l’Smiley, o pitjor encara,
d’algun ministeri de l’orwelliana 1984.
 
Aquest correu electrònic, així com qualsevol fitxer annex, 
pot contenir informació classificada o confidencial.

Queda prohibida la seva divulgació, còpia o distribució
a persones diferents del seu destinatari sense l'autorització
de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Si vostè ha rebut
aquest correu electrònic per error, si us plau notifiqui-ho
immediatament al remitent reenviant-lo. “
En aquest post del meu blog  hi trobareu  l’aventureta 
que en va resultar i que , per tant,
m’estalvio de reproduir aquí.
Al setembre, un vell amic, ara amb un càrrec a 
l’Ajuntament de Vilanova, em va donar l’alegria
de demostrar que s’havien pres seriosament el meu
missatge i que havien fet consultes internes per
veure si calia fer què, que qui, què, com, quan ...

Com que vaig tenir la sort de poder parlar amb 
la Regidora de Cultura, amiga d’una amiga, i per tant,
amiga, ja em vaig donar per satisfet. Tal com jo
m’havia proposat.. després de l’afer “malentesos”
vaig poder fer el que em quedava una cosa per fer:
intentar convèncer la Regidoria de Cultura perquè
l’aital missatge no aparegués en els missatges dels
Serveis de Cultura o com a mínim que no aparegués
en aquells termes, i que , per exemple, podien tenir
dos o tres formats d’advertiment, oi, i evitar que
aparegués invariablement aquell que jo el considerava fóra
de to i impropi de figurar al capdevall d’un missatge
enviat per una regidoria de Cultura o pel servei
d'infromació del Teatre Principal de la ciutat...
 
Em van donar el telèfon o l'adrelec del responsable informàtic,
que es veur que era qui em podria dir alguna cosa. Perquè
els del servei jurídic havien dit que no era cosa d'ell sinó
del servei informàtic.
Ja no recordo, aquesta és la veritat, no recordo, si li
vaig escriure un missatge amb la meva pregunta corcó:
Perquè cal afegir un text com aquest?
El que sí sé és que ningú no m'ha contestat encara
la meva pregunta.
El cotxe, que pot matar i mata, s'engega i funciona sense 
que haguem d'escoltar ni llegir advertiments advertencials.
 
Aquests novembre  2005  vaig veure que el famós 
i patètic afegitó no només no ha desaparegut, sinó que
seguix present als missatges de l’Ajuntament ...
ben “alive and kicking”,  va aparèixer immutable
al final de la informació del TP on anunciaven que el
Sergi  López  hi actuava.

Però  m'he adonat que l'advertiment spàmic és
també present a Intenet,  urbi et orbi , amb diverses variants 
poc o molt curioses! [vid. més avall]
 
Avui mateix, sense anar més lluny, una amiga m’ha 
enviat una llarga llista d’acudits que ella havia rebut
d’una amiga francesa.
Al final del missatge hi havia –m’he agafat fort a la 
cadira - no un advertiment d’aquests que em provoquen
urticària, no, no un, sinó dos!!!: una versió francesa i una
versió anglesa ... Aneu a saber quántes n'hi deu haver.
No vols caldo? Dues tasses de cop, au! Fes-te fotre, Sani!
 
Com que encara tenia els llavis mig entreoberts pels 
acudits que acabava de llegir i que el sotrac m’havia agafat
en un moment de bon humor, en comptes de posar-me
frenètic vaig decidit de “seguir el joc” i em vaig dir
a mí-me-mi-conmigo-mateix : Sani, tu que ets home
de recursos ...has de fer alguna cosa. Això no pot ser.
I sí, efectivament, he donat ordres al meu cervellet 
de cercar i trobar-me ràpidament una resposta eficaç
i definitiva ...
En vam tenir prou amb poca estona per trobar la 
solució: cal recòrrer sempre al recurs infali·lible de
la vella sabiduria popular, vingui d’on vingui,
de la Xina o de Grècia, de Maquiavel o els
seus descendents ...

Hem vist ben clar que en aquest cas, com en tants 
d’altres, n’hi ha prou amb aplicar alegrement el principi
del "si no pots vèncer el teu enemic, uneix-te a ell".

Dit i fet, veient que aquests absurd missatge és com un
pecat original que no hi haurà déu de l'elimini, més val
que ens
posem a assimilar-lo, a acaronar-lo i a estimar-lo.
Sí,  ho heu endevinat: ens posem a fer-ne col·lecció 
des d’ara mateix ;-) 
 
Així que ja ho sabeu ... Si voleu fer felic en Sani ... 
qualsevol cosa que s’assembli de prop o de lluny al
WARNING aquest dels pebrots ... ens el podeu enviar
i l’afegirem -com a contribució neta amb el vostre
nom i cognom o bé , si ho preferiu, com a contribució
anònima - al nostre particular “museu dels l’horrors
comunicatius” que acabem d’inaugurar i que
eufemìsticament i eufònica anomenarem

Col·lecció de POST SCRIPTUMS SPÀMICS
D’ADVERTÈNCIA MELECTRÒNICA. ©
Gràcies mil  per endavant, perquè sé que plouran 
col·laboracions desinteressades.
Busquem amb especial interès versions en cirílic, 
àrab, xinès i japonès, que forçosament haurem
d’incloure en format imatge.
 
 
Envio còpia d’aquest post al meus amics de 
l’Il·lustríssim Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
perquè en disfrutin ( ep, sense conya, que sí que 
n’hi tinc d’amics allà)
i que pel que veig, més que
culpables, no són més que unes víctimes més
d’una patètica moda d’abast universal.
 
 
Col·lecció  de  POST SCRIPTUMS SPÀMICS 
D’ADVERTÈNCIA MELECTRÒNICA propietat
d’en Sani Girona.
 

1. Aquest correu electrònic, així com qualsevol
fitxer annex, pot contenir informació classificada
o confidencial. Queda prohibida la seva divulgació,
còpia o distribució a persones diferents del seu
destinatari sense l'autorització de l'Ajuntament
de Vilanova i la Geltrú. Si vostè ha rebut aquest
correu electrònic per error, si us plau notifiqui-ho
immediatament al remitent reenviant-lo.

[Versió catalana, copirait de l’Ilm. Ajuntament de VNG.]

 
 
 
2.  Ce message est protégé par les règles relatives 
au secret des correspondances ; il peut en outre
contenir des informations a caractère confidentiel
ou protegées par differentes règles et notamment
le secret des affaires ; il est établi è destination
exclusive de son destinataire. Toute divulgation,
utilisation, diffusion ou réproduction (totale ou partielle)
de ce message, ou des informations qu'il contient,
doit etre préalablement autorisée.
Tout message électronique est susceptible 
d'altération et son integrité ne peut etre assûurée.
Les AGF declinent toute responsabilite au titre de
ce message s'il a été modifié ou falsifié.
Si vous n'êtes pas destinataire de ce message, 
merci de le détruire immédiatement et d'avertir
l'expéditeur de l'erreur de distribution et de la
destruction du message.
 
[Exemple de versió francesa. Autor/a desconegut /a] 
 
 
3. This message is protected by the secrecy of 
correspondence rules; furthermore it may contain
privileged or confidential information that is protected
by law, notably by the secrecy of business relations rule ;
it is intended solely for the attention of the addressee .
Any  disclosure, use, dissemination or reproduction 
(either whole
or partial of this message or the information contained 
herein is
strictly  prohibited without prior consent.
Any electronic message is susceptible to alteration 
and its integrity can not be assured. AGF declines
any responsibility for this message in the event of
alteration or falsification. If you are not the intended
recipient, please destroy it immediately and notify the
sender of the wrong delivery and the mail deletion.

[Exemple de versió anglesa. Autor/a desconegut /a] 

4. This E-mail message, and any attachments, may

contain privileged and/or confidential information,
and it is intended only for the use of the person or
entity to which they are addressed. This e-mail does
not disclosure necessarily our company point of view.
If you are not the addressee of this E-mail (or the
responsible for delivery this message to such person)
you are not allowed to copy, reproduce, distribute or
deliver the information contained in this message to
any person. Please notify to the sender immediately
by return e-mail and delete it, destroying any copy
from your system. We cannot accept liability for
any damage sustained as a result of software viruses,
and advise you to carry out your own virus checks
before opening any attachment. Thank you .

[Variant 1 de versió anglesa. Autor/a desconegut /a] 

5. Este Correo Electrónico, y sus documentos adjuntos,

pueden contener información privilegiada y/o confidencial,
y están destinados sólo para el uso de la persona o
entidad a la que van dirigidos. Este mensaje no revela
necesariamente la opinión de nuestra sociedad.
Si Ud. no es el destinatario de este mensaje
(o el responsable de entregar este mensaje a dicha
persona) no está autorizado a copiar, reproducir,
difundir o entregar su contenido a nadie.
Por favor avise al remitente inmediatamente
reenviándole el correo electrónico y elimínelo,
destruyendo cualquier copia de su sistema.
No aceptamos responsabilidad alguna por daños
provocados por virus en su software y le recomendamos
comprobar con su antivirus cualquier documento
adjunto antes de abrirlo. Gracias.

[Versió en espanyol. Autor/a desconegut /a.
Origen : Googlada]

6. Aquest Missatge Electrònic, i els seus documents
adjunts, poden contenir informació privilegiada i/o
confidencial i estan destinats únicament per a l'ús
de la persona o entitat a la que van dirigits.
Aquest e-mail no revela necessàriament l'opinió de
la nostra Companyia. Si vostè no és el destinatari
d’aquest missatge (o el responsable de l'entrega
d'aquest missatge a dita persona), no està autoritzat
a copiar, reproduir, difondre o entregar el seu contingut
a ningú. Si-us-plau, aviseu al remitent, enviant-li aquest
missatge electrònic i elimineu el mateix, destruint
qualsevel còpia del seu sistema. No acceptem
responsabilitat alguna per danys provocats per virus
en el software i li recomanem comprovar amb el seu
antivirus qualsevol document adjunt abans d'obrir-lo.
Mercès.

[Versió catalana 2. Autor/a desconegut /a.
Origen : Googlada]

7. AVÍS LEGAL. Aquesta informació és privada i
confidencial i està dirigida únicament al seu destinatari.
Si vostè no és el destinatari d’aquest missatge i per
aquest mitjà va poder accedir a aquesta informació
si us plau elimini el missatge. La distribució o còpia
d'aquest missatge està estrictament prohibida.
Aquesta
comunicació és només per a propòsits
d'informació i no hauria de ser considerada com una
declaració oficial del Gremi d’*** . La transmissió
d'e-mails no garanteix que el correu electrònic
sigui segur o
lliure d'error. Per això no manifestem que aquesta
informació sigui
completa o precisa.
Tota informació està subjecta a alterar-se sense
previ avís.

[Versió catalana 3. Autor/a desconegut /a.

Origen : Googlada]

D’altres exemples de la col·lecció s’exhibiran aquí
properament, a mida que n’anem rebent.

__________


[@more@]

Comentaris tancats a Post Scriptums Spàmics d’Advertència Melectrònica : PSSAM

Avui , això anirà així …

Tinc la feina típica de la professió a final de triemestre i anem estressats. Farem allò que ja van inventar els de la revista satírica Pilote i després van aplicar també els de la revista El Jueves –aquella que surt els dimecres : ensenyarem les "portades" que haurien pogut posar però que no van triar.

Aquí van els temes de post que hauríem pogut escriure però dels quals no en direm gaire més que el títol imaginari.

1. M’ho hauré de muntar per anar a veure la pel·li “Cròniques de Nàrnia” perquè per culpa de la feina no he acompanyat la família. Però això no em tornarà a passar.

2, He escoltat a la ràdio que algu deia que el Govern s’allunya dels socis de govern catalans. No ha dit si era una tàctica estratègica per fer front a la pluja torrencial espanyolista que cau o si hi ha qüestions col·laterals que ho expliquen .

3. Demà dilluns els de El País venen a només 2 € 50 una obra de Gore Vidal sobre el segle Ve AC.

Suposo que no comprar-ho i no llegir-ho deuria ser un error. Mirarem de no cometre’l aquest …

4.Vaig fent amb La Punyalada, d’en Vayreda . Ja sóc a la meitat. M’han vingut ganes d’agafar paper i llapis i apuntar-me l’allau de mots i expressions que em sonen a música celestial … i que més d’un cas hauré de consultar al diccionari per entendre’ls bé. És tota una experiència llegir aquest clàssic de la literatura catalana. Un immens plaer.

5. Recentment he fet una bona collita de seus web i blog interessants de veritat. Gairebé tot els he anat afegint al blog i a la web.

6. En poques setmanes he posat a les caixes de sorteig de les botigues del barri tot un munt de tiquets de compra amb el meu nom i el meu telèfon escrit darrera. Prometen paneres i pernils… si toca. Això dels sorteigs és ben bé una de les mitologies del nostre temps. Cal un nou Barthes que en faci la crònica com a Mythologies.

7. L’anunci que més malalt em posa el tots els anuncis de Nadal és el de la Sardà i la gula del Norte. Rellamp de rellamp, Rosa, ara, que ja has complert dues o tres temporades fent la pècora … et demano que demanis als de la Gula que mirin de canviar el missatge per canviar-te a tu també la imatge. Cal fer la patètica per vendre aquell producte? Ja sé que tu no en tens la culpa, que la culpa la té el guió i els guionistes .. Però a mi, veient-te em venen ganes de desitjar-te que t’agafi una descomposició intestinal. Em venen ganes de renegar … ja t’ho diré.

Pregunto: cal, però cal de veritat posar-se amb l’ànec a la taronja per cantar les excel·lències de les angules o dels seus succedanis ? No s’ha d’estar una mica tarat per crear aquest tipus de publicitat ?

8. Deixo pel gener o el febrer enfrontar-me amb el tema del RSS. Ni això ni els retroenllaços encara no ho tinc assimilat. Espero que no sigui gaire greu.

9. Corregir exàmens em posa malalt. És el moment en què hom s’adona de “lo poc que en devem saber” o de “lo poc que ells n’aprenen”. És frustrant. Però és el que hi ha.

Jo sempre em qüestiono la feina que he fet i els exàmens que he posat i em pregunto si una i altre han sigut edequats … Deixo que el dubte filosòfic m’embargui totalment. i una vegada plenament impregnat de mal humor … miro de pensar en tot un munt d’altres coses … com aquestes que he escrit aquí més amunt …
Ara me n’he d’anar a patir el suplici una estona més per veure si acabo no gaire més tard de la mitja nit.

10. Acabaré prometent-me a mi mateix que això de deixar-ho per l’últim moment no em tornarà a passar, que ja m’ho muntaré bé per quan torni el final del segon trimestre … i quan hagi acabat, cridaré en veu alta allò que criden a Allò que el vent s’endugué : Demà serà un altre dia.

[@more@]

Comentaris tancats a Avui , això anirà així …

Una taula massa plena?

De fet sí que ha de ser tot un art, encabir tant de llibre nou, tant de còdex novedós en una "taula".
En d’Ormesson, que és un pou de contradiccions, i que escriu i publica un llibre cada any com la Nothomb, dedica un o dos capítols del seu C’était bien a preguntar-se retòricament ( i cínica ?) si cal escriure res més, i no fóra millor parar d’escriure i llegir els clàssics, atès que cada any al mes de setembre, només a França surten publicats més 600 libres nous. 663 enguany.

No no hi ha taula humana que valgui …Calen totes les filigranes de les que parles i més , i si cal, a males, cal fer com proposa en Subal … Fotre’ls els uns sobre els altres…

Escolta, Llibreter, mig en conya i mig en serio:

Cinc idees, cinc, per adaptar llibreries als nous temps…. Idees que no et deixaran indiferent… o et torno els quartos..

1. Cinta giratòria a la xinesa.

Una mica per tot arreu, van posant restaurants xinesos amb una cinta giratòria on posen els miniplats. Tu seus i el mejar t’arriba a l’altura del nas.

Suposo que una cinta d’aquestes en un llibreria podria ser perillosa, perquè algú s’hi podria enganxar la brageta, la faldilla, la bufanda, la corbata, o més difícil però no imposible, el tanga… Però no em negaràs que, degudament adaptada, -dissenyadors té la ciutat del disseny- també podria resoldre el problema de "la taula" i l’espai.

2. Cascs d’àudio.
Als museus hi ha els cascs que expliquen les característiques de les obres que s’hi exposen. A una llibreria es podrien repartir cascs perquè la gent , mentre passeja, tria i remena … anés escoltant fragments de les novetats. Fragments llegits pels llibreters o pels autors … I es podria substituir la taula per una immensa pantalla plana on es veiessin els llibres. NO em vinguis amb punyetes que el llibre s’ha de tocar …
Això era a l’era d’abans. Ara som a l’era de la tele digital , que tancarà la gent a ca seva i ja no en sortirà pas. Adeu llibre paper. Adeu lectura … Arriben la Xbox i la Play Station nova generació que impediran la tala de la foresta amazònica.

Mireu com ens tempten els dimonis: audible.com ofereix àudio a 1$ al mes!

audible

… si et vens l’ànima … M’ho prometen tot "l’oro i el moro".

Fuig. Si em deixo temptar, cauré a la temptació., que la carn és feble i l’orella més.

3. No n’entra cap de nou fins que no en surt un altre, nou o vell.

Amb aquesta política es forçaria haver de fer un reciclatge creatiu de molts de llibres que ocupen lloc innecesàriament. A les llibreries i a les cases.

Caldria muntar, això sí, tallers artísticobricolatgístics que reciclessin els llibres "in situ", convertint-los allà a la llibreria mateix , en objectes de decoració o subproductes alimentaris per a animals o en adobs per a pantes d’interior …

Una vegada ben triturats se’n podrien fer pilotes, ossos, piràmides, al voste gust o la la vostra imaginació, etc…

4. Cendres de paper.

Ja una mica fregant la impossibilitat , pero sense arribar-hi del tot: una idea genial i novedosa per vendre “llibres”: Posar en unes àmfores petitones les cendres dels llibres que triïn els clients.
Al cap de poca estona podrien passar a recollir les cendres -juntes o per separat- del o dels llibres que en comptes de llegir volen veure cremats per la raó que sigui. No se sap mai com respondrà el client.

Aquest com veieu és un objecte que encara no s’ha comercialitzxat mai d’aquesta manera… i per tant, és un negoci que cal provar.

Sóc el pare de la idea però la regalo aquí a qui la vulgui agafar. ja sé que en Vázquez Montalbán va inventar la crema del llibre al foc a terra, però això era una "malgasto". Jo us proposo un negoci.
No li busqueu “peròs” inconsistents a la meva idea.. Els forns s’instal·larien en alguna nau industrial i es farien servir furgonetes llançadores que portarien les cendres llibresques a la llibreria o s’enviarien directament a casa del client amb el corresponent certificat de garantia.
Va costar una fortuna, sí, però aquí tinc les cendres de … cadascú s’ho sabria. Genial, oi?

5. Farenheit sense foc o control de la de la natalitat llibresca.

Això, molt malament, perquè us afectaria la supervivència com a espècie i per tant no la vull ni us la desitjo, Llibreter, però cal tenir-la en compte, si més no com a guió d’obra de teatre o de novel·la o de pe·lli de cinema.

En una primera fase light es limitarien el nombre de pàgines publicables en paper. Més de 200 pàgines, de cap manera! Menys de 200 pàgines, mira, encara com aquell.

En la fase de solució final, es prohibiria escriure més d’un llibre per cap i per vida. Caldria proustitzar la nostra escriptura.

I és que em temo que aquesta maledicció s’acomplirà , els deus no ho vulguin, perquè cada vegada som més, ai, amb la mateixa desgràcia: aquesta dèria malaltissa de voler deixar escrit en paper allò que podríem deixar dit en mp3 en un CD, o aquí a Internet , en format electrodigital … O fins i tot , o teràpia de teràpies, esborrar-ho tot, callar-ho tot per escoltar només el ressò i la pau del silenci.

Afanyem-nos! Afanyeu-vos doncs a publicar en paper cel·lulòsic , perquè això s’acaba. Anem pensant amb audiollibres, i formats audiovisuals que el paper paper, el tot paper, té els dies comptats.

Llavors, Llibreter, la taula tornarà a ser rica i plena, i estarà ufanosa de mostrar només la flor de la flor escriptòrica, polièdricament polimorfa, amb formes regulars o irregulars però amb milions de matisos pixèl·lids i, a més, i sobre tot, hi haurà una bacineta al mig, simbolitzant l’oceà, que contindrà totes les llàgrimes de tots els autors que van esgotar el seu “cupo” escriptòric escrivint faramalla perniciosament deliqüescent, escriptura innecessària.

Sí, és clar, jo també hi aniré, a plorar-hi les meves.

[@more@]

2 Comments

C’était bien de Jean d’Ormesson

En acabar el llibre, ara fa uns dies, em vaig prometre que en faria un bon post per al meu plaer i per al dels qui ho llegissin. Pero era només una idea… Serà el que sigui i estarà bé com sigui.

cetait bien

Vaig començar a anotar un munt d’idees que la lectura m’havia proporcionat tant des del punt de vista del contingut com de la forma. C´était bien és una mena de blog temàtic sense saber-ho, amb 72 o 73 posts -capítols per un total de 260 pàgines…, tots escrits en minúscules , com ho hauria escrit un blogger jovincell i encara per alfabetitzar .

Curiosament, el darrer capítol es titula "envoi" i conté només dues frases:

"Bonjour chez vous.
Et baisers aux enfants."

Fa també pocs dies vaig anar a petar per casualitat a la web de la ràdio belga RTBF, i allà al programa on Jean-Pierre Houtier li havia fet una entrevista amb l’avinentesa de la sortida del seu -fins ara- darrer llibre Une fête en larmes, escrit a uns molt joves 80 anys.

Això em va encuriosir i vaig anar a Google -"per a saber-ne més"-i d’allà vaig anar a la Wikipédia francesa, on vaig veure que entre C’était bien, del 2003 , que ja era un llibre de comiat i Une fête en larmes, del 2005, un altre llibre de comiat, encara havia escrit i publicat Et toi, mon cœur, pourquoi bats-tu ? també el 2003. Un no parar d’escriure i de publicar.

Com diu ell ben irònicament, el seu és un anar-se’n com ho fa la Castafiore del Tintin… és un me’n vaig però no me’n vaig sinó que torno i mig em quedo.
I és que està moltr clar que en Jean d’O està enamorat de la vida i que vol seguir vivint-la per molts anys encara.
Ho està fent amb una lucidesa i un saber estar envejables.

La seva obra és considerable:

  • l’Amour est un plaisir (1956)
  • Du côté de chez Jean (1959)
  • Un amour pour rien (1960)
  • Au revoir et merci (1966)
  • les Illusions de la mer (1968)
  • la Gloire de l’Empire (1971, grand prix du Roman de l’Académie française 1971). Premier grand succès d’édition de l’auteur.
  • Au plaisir de Dieu (1974)
  • le Vagabond qui passe sous une ombrelle trouée (1978)
  • Dieu, sa vie, son œuvre (1981)
  • Mon dernier rêve sera pour vous (1982)
  • Jean qui grogne et Jean qui rit (1984)
  • le Vent du soir (1985)
  • Tous les hommes en sont fous (1985)
  • le Bonheur à San Miniato (1987)
  • Album Chateaubriand (1988)
  • Garçon de quoi écrire (avec François Sudreau, 1989)
  • Histoire du juif errant (1991)
  • Tant que vous penserez à moi (entretien avec E, Berl , 1992)
  • la Douane de mer (1994)
  • Presque rien sur presque tout (1995)
  • Casimir mène la grande vie (1997).
  • Une autre histoire de la littérature française (tome I, 1997 et tome II, 1998)
  • le Rapport Gabriel (1999)
  • Voyez comme on danse (2001)
  • C’était bien (2003)
  • Et toi, mon cœur, pourquoi bats-tu ? (2003)
  • Une fête en larmes (2005)

De tot plegat jo només en conec una part, tot i que potser és una part significativa. I la veritat és que no deixa indiferent. A mi C’était bien m’ha neguitejat més que d’altres. I m’ha fet adonar que J d’O , efectivament, sempre escriu "el mateix", C’était bien és concretament una repetició-continuació o annex de Au plaisir de Dieu.I ho aclareix tot perfectament a l’entrevista amb JP Houtier quan diu que tothom escriu sempre "la mateixa novel·la".
Un tema de debat interessant que val la pena tenir en compte i analitzar amb calma. Segons Jean d’O, ell ha escrit sempre la seva biografia novel·lada: "truquée" en diu ell.

"Il faut des souvenirs. Si vous n’avez pas de souvenirsle roman flotte.
Mais s’il n’y a pas d’invention, tout est plat, comme ces livres de souvenirs qu’écrivent les retraités quand ils racontent leurs existences.
Il faut à la fois et l’imagination et le réel."

Al post-capítol "pourquoi écrivons-nous" revisa una vegada més l’etern tema i l’éterna polèmica: Per què escrivim ?

Després d’informar-nos que Paul Valéry deia que escrivia per feblesa i per distreure’s., i que JL Borges ho feia pr a ser llegit per uns amics i per endolcir l’amargura del temps … d’Ormesson apunta sense afirmar-ho que possiblement ell hagi escrit per no sentir-se sol, per pujar uns graons en el pensament i l’estima d’algunes persones … escriure acaba sent d’alguna manera una cosa semblant a l’amor.

Com en totes les seves altres obres, d’Ormesson sorprèn el lector amb una muntanya de noms que corresponen a llocs visitats arreu del món: Si em demanessin quin és l’unic capítol que voldria conservar de tot el llibre diria que aquest: le nom de Vancouver ,

"J’ai traîné ma vie sur toutes les routes du monde" (…)
J’ai beaucoup rèvé d’Angkor, d’Ispahan, de Samarkand, de Bamiyan, de Fatehpur Sikri, merveille d’Akbar et des Gransd Mongols (…)

Au bord du lac d’Orta, entre Montepulciano et Pienza, sur les places de Todi ou d’Ascoli Piceno, du côté de rRavello, de Bellagio, de Trani, de lecce, dans les rues de Split ou de Douvrovnik, le long des plages de Skiatos ou de Symi, au fond des baies de Fethiye ou de Lekova, à Karnak ou à Palmyre , j’ai été heureux. (…)"

Hòstia quina enveja. Jo també n’hagués sigut de feliç a tots aquells llocs… Ho diu amb una innocència no sé si real o fingida que fa somriure… Ho diu com ho diuen tots els immensamet rics, immnsament despreocupats del món, d’una manera natural, com si haguessin nascut amb el dret a fer-ho, i a disfrutar-ho per que sí.

"J’allais le nez en l’air et les mains dans les poches. J’étais léger. J’avais laissé derrière moi tout ce qui reisuquait de m’alourdir : l’avarice, l’envie, le goût de paraître, et toute une province de lk’ambition- celle qui aspire aux honneurs et aux grandeurs détablissement".
(…)"
Je me promenais à travers le monde ssns crayon ni papier (…)

Ho espatllaria tot confessar que en una de les dues butxaques hi portava una VISA or recolçada per un compte immens que li permetia fins i tot no portar equipatge. El somni de tothom!
Però li ho perdonem …perquè ens hi afegeix una idea meravellosa :

"Observer est de très loin inférieur à inventer. La littérature ne consiste pas à brode autour d’observations, mais à inventer avec des souvenirs"

Un immens consol pels que no podem viatjar tant ni tant sovint ni anar tant lluny …. Podem recordar els moments viscuts i inventar a partir d’ells per vestir i bastir tota la nostra obra.

Només cal posar-s’hi i fer. Cal començar i no parar.

C’était bien, és una obra més que ens anima a viure i a estimar la vida com ho ha fet d’Ormesson, amb una passió constant i profunda, gairebé malaltissa , perquè evita de fer mai la més mínima referència al compromís social, al posicionament polític, a la necessitat de modificar el món per fer-lo millor per a tothom. la diferència entre un home d’esqueres i un de dretes.
D’Ormesson no se n’amaga que és de dretes!

Crec que ell n’és prou conscient i que per això a l’entrevista amb J.-P. Houtier diu que al seu llibre Une fête en larmes el vell escritor protagonista que parla amb la jove periodista, passa revista a tota la maldat que hi ha hagut als segle XX. Una manera com una altra de mostrar la vena "sensible" que complementa el permanent cant epicuri i narcissista, individualista egoista i egotista que és tota la seva obra .

"Peu de gens se seront moins que moi souciés de la morale. Je ne la porte pas dans mon coeur" …(…) je n’ai aimé ni la logique, (…)ni la morale, ni la psychologie …

"Jai aimé le soleil, le succès, le plaisir, le bonheur. J’ai aimé les îles, les soir d’été, le corps si doux des femmes.J’ai trop aimé l’argent parce qu’il me rendait libre et qu’il écartait les obstacles à ce qui me plaisait. Je voulais être heureux. Je l’ai été. Bravo. Il y a dans ce bravo toute la tristesse du monde."

Aquesta frase em sembla d’una bellesa immensa i és per fer-ne un poema: cal esbrinar però quina part hi ha de consciència i quina hi ha de cinisme! Però cal reconèixer que tot plegat és escandalosament brillant, sincer i espectacular. O t’ho llegeixes amb fàstic i mensypreu o t’ho llegeixes amb gelos d’enveja i admiració. No sé si aquí hi cap cap terme mig.

_____________

Una altra lectura crítica de l’obra

[@more@]

Comentaris tancats a C’était bien de Jean d’Ormesson