Monthly Archives: setembre 2004

Perquè ens tortureu amb els anuncis de televisió?

Des que vas tornar de vacances, Toni, gairebé tot el que has escrit m’ha agradat , m’ha interessat i algunes coses m’han arribat a l’anima, de veritat.

El text  OBLIT  és antològic ,  útil i necessari. Amb “Independent” , estic al teu costat.

Els textos sobre la illa de Pasqüa, un per un i tots en bloc, són fantàstics. I em fas molta enveja, ja t’ho dire.

 

Discrepo però amb allò que apuntaves sobre la publicitat  : “No veig gaire la tele. Ja fa temps que el millor de la tele és la publicitat. De tant en tant, sense voler, algun anunci m’enganxa.”

Potser dius el que dius justament perquè mires poc la tele ;-)

A mi no em desagrada del tot la cançoneta, però ja en tinc un tip i em supura com em supuren tants i tants anuncis televisius.

No, el millor de la televisió no sé que és, però segur que no són els anuncis o almenys no pas la utilització que se’n fa.

Pregunto als sociòlegs, publicistes, comunicòlegs, al defensor del poble , als presidents de les asociacions de consumidors  i demés experts si hi ha estudis experimentals sobre la  tortura psicològicofísica  que representen  alguns anuncis.

 

La idea de “nocivitat”  té sovint a veure amb la de “dosi”.  Der vegades, una dosi  és curativa, però tres ja són massa i quatre poden ser fatals.

Llavors, qui estudia seriosament la perniciositat del “massa” dels anuncis de televisió?

Hi ha anuncis agressius pel seu contingut, però la majoria ho són per la freqüència d’empastifada.

3 o 4 o 5 o 6  anuncis de San Miguel, o  3 o 4  COFIDIS  o AXE  i gairebé tots els altres …cada dia de cada dia i durant un o dos o tres mesos l’any …  potser no maten , però de segur que acceleren  l’atròfia del cervell.

 

Insisteixo a preguntar, algú ha “mesurat” quan, per una qüestió de freqüència, els anuncis deixen de ser publicitat per començar a convertir-se en tortura, deixen de ser una cosa graciosa per convertir-se en un malson perjudicial?

I la pregunta del milió: quan deixaran de torturar-nos?

[@more@]



1 Comment

Llengües

Llegeixo a Vilaweb: "Creix la indignació entre les entitats i partits valencians per la decisió del govern espanyol de diferenciar català i valencià" Com que això està clar que només està fet per tocar allò que no sona… crec que és hora de començar a parlar del mexicà, l’argentí, el veneçolà, i l’andaluç i l’extremeny… a veure què passa. "La Generalitat de Catalunya es desentén de la polèmica del valencià a Europa La Generalitat de Catalunya valora positivament el pas fet pel govern espanyol, que ha demanat l’oficialitat del català a Europa. Pel que fa a la petició espanyola que es reconegui també el valencià juntament amb el català, el gallec i l’èuscar, el portaveu de la Generalitat i conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha dit aquesta tarda que el fet que s’esmenti el valencià com a llengua preocupa el govern català, però en segon terme perquè el que valora més positivament és que l’executiu espanyol hagi fet aquest pas a Europa que fins ara no s’havia fet, segons que ha afegit." Mares de deus, que en veurem de coses! Caldrà imaginació i més coses per fer front a una putada tan fina i tan grossa a la vegada. Esmolem ben bé les neurones !

[@more@]



Comentaris tancats a Llengües

Retòriques vàries

He anat a parar a un article de Cristina Losada sobre N. Chomsky al web de Libertad digital i he quedat sorprès.  La fiblada és el que m’empeny a escriure això que segueix.

Quan sento simpatia per alguna cosa o per algú, no em puc estar d’experimentar morbositat de la grossa quan veig que algú s’ho carrega amb algun argument. El morbo rau en el fet que allò m’obliga a enfrontar-m’hi i anar fins al final de la lògica de l’altre/a per rebatre-la o per donar-li la raó que pugui tenir: gens ni mica, o una mica, o força o tota … si s’escau.

No és fàcil trobar articles que es carreguin la figura i l’obra de Noam Chomsky, que és un mestre i exemple a seguir per a molts intel·lectuals d’arreu del món. Cristina Losada s’hi atreveix i en el seu article "El gurú del miedo" afirma:

"He tenido que leer The Anti-Chomsky Reader, un magnífico conjunto de ensayos que reseñó Gorka Etxebarría en la Revista de Libertad Digital, para entender por qué aquel lingüista, viejo conocido de los de mi quinta, ha pasado de su exclusivo reducto en el MIT al ránking de los más buscados en Internet, donde navega en compañía de Letizia Ortiz, El Canto del Loco, El Código da Vinci, las letras de canciones y otros asuntos de pareja trascendencia."

Això d’associar la notorietat de NC amb la resta de "temes" que llista ja ens dona pistes sobre la capacitat retòricomanipuladora de la senyora i li invalida la neutralitat.

Però després afegeix:

"Chomsky ha vuelto al candelero porque ha conectado con quienes creen que la amenaza terrorista es un invento de USA para dominar el mundo; con quienes piensan que se puede y se debe ”apaciguar” al agresor; con quienes, en otra forma de ceguera voluntaria, transmutan el miedo en culpa, y con los que llevan ésta hasta el extremo y predican la autoaniquilación. Chomsky se ha erigido en el gurú de la era post 11-S gracias al miedo. Es el que ofrece, a modo de fast-food, las justificaciones para disfrazar de rebeldía, de pacifismo o de afán de justicia lo que no es sino servidumbre: la disposición a  someterse a la violencia irrestricta del terror."

I a quí ja em costa més rebatre-li el que diu. Em falten elements de judici. , Del què he anat llegit de NC jo no faig aquesta mena de lectura, però admeto que quedo una mica descolocat per la retòrica reductora de la periodista: Si això és això, llavors, Chomsky tal cosa.
Sembla d’una lògica aclaparadora mentre que només es tracta d’un silogisme fals a més de ser un fals silogisme…

Em deixa amb la feina d’anar a llegir i rellegir alguns articles de Chomsky… per mirar de dir-li … Miri Cristina … 

Amb tot això vaig a parar allà on volia anar a parar en començar: Cal llegir coses com Libertad digital, Jiménez Losantos, Rodríguez Ibarra, Cristina Losada i si m’apureu fins i tot JM Aznar  per enriquir la nostra capacitat retòrica. Cada intent per retornar amb força i raó cada una de les pilotes empastifades que envien en articles i  discursos… és tot un aprenentatge que paga la pena, malgrat que, com a bufetades retòriques que són, ens torturin una mica les neurones.

[@more@]



Comentaris tancats a Retòriques vàries

Traducció automàtica català-castellà …

Quaderns del dilluns, setembre 13, 2004 /Blogosfera … inclou un post sobre el servei de traducció automàtica Internostrum que m’inspira  per participar en el tema i dir-hi la meva. 

D’una banda segueix sent veritat que els traductors automàtics fan unes "cagades"  d’aquelles que són per a posar a les antologies d’humor. En Salvador Sostres apareix a  Quaderns com a Salvador Techos;  el diari Avui  és el   Hoy …  però el  reguitzell de perles és consistent. N’hi ha de força divertides.

De vegades el text frega la il·legibilitat : "
"El picando del caso es que la promoción de la venta de armas automáticas uve del hombre que es visto a las encuestas como el líder fuerte", (…)

En d’altres casos, és divertit constatar el tipus de mancances actuals del diccionari robòtic.  Internostrum , a hores d’ara,  no  tradueix la paraula  "cursa"; allà on veu tx  hi posa ch :  petxina –> pechina … i en canvi  el substantiu  "txetxens"  li ve massa gros i ho deixa tal qual.
Allà on veu una i mira de posar-hi una y  :  les "iaies" són   "yayas"

Sabem que  els verbs són una font inesgotable de faltes, sempre i inevitablement …  El robot no n’és cap excepció:
"Ahora ya podáis leer todo el repertorio de esta crispada subcultura en catalán"
"…una de las acciones que va empendre fue decretar una moratoria de diez años" 
" El número de atentados suicidas de los palestinos en Israel está bajante".

Imagino que el col·lectiu de traductors i traductores somriu i respira fondo … i posa ciris a les verges corresponents demanant que la situació no millori gaire de pressa… conscients que el dia que el robot resolgui els problemes actuals, totes aquestes perles … la professió se’n ressentirà de valent.
Jo que vaig traduir una miqueta durant un temps … sé el pa que s’hi dona i per tant, desitjo als traductors llarga vida, molta feina i felicitat.

Dit això, dues cosetes:

La primera, constatar que malgrat les mancances i errades gruixudes … és un gran què que el català dels 10 o 12 milions que diuen que som, es pugui traduir en un tres i no res al castellà dels 300 milions que dèien que eren i que ja deuen ser 400.
Quan el català es tradueixi al castellà, a l’anglès,  al francès, al xinès i a l’àrab… amb un màxim de cura i sense conyes … un altre gall (que no pas l’ase)ens cantarà.

La segona, dir que em pica la curiositat per saber com avança el tema i qui se’n cuida, a més del de la Universitat l’Alacant, vull dir. Una cosa tan seriosa no es deu poder deixar només a mans d’uns universitaris, oi? ;-)
No hi hauríem d’enviar un equip d’agents secrets de l’Agència Catalana d’Intel·ligència que vetllessin per la qualitat del producte i perquè funcionés perfectament abans no s’acabessin les obres de la Sagrada Família?

A mi, la veritat , em faria la mar de gràcia poder veure pel Canal 33  o per TV2 com n’és de difícil parir un trosset de codi que indiqui a la màquina  que Sostres precedit de Salvador o d’una S.  no es pot traduir per Techos!
[Però potser això ja està implementat i no ho arreglen per tocar-li els collons al Salvador, en pla venjança?].

Em pregunto si un tema tan interessant només interessa una minoria … Oi que no? Doncs bé… Us proposo que entre tots anem buscant algú que tingui algun ascendent sobre en Francesc Escribano o sobre algun peix gros del Tripartit , amb mà esquerra … per demanar-li que encarregui fer un programa  (Un 30 minuts, per exemple), sobre el funcionament del traductor i l’estat de la qüestió.
Alternativament, si algú té contacte directe amb en Jordi Gonzàlez o la Pilar Rahola i aconseguix que per la seva influència ho filmin els de Tele5 … dòmino! 

Jo el que vull  és que algú , sigui qui sigui, ens expliqui com s’ho fan per fer-lo anar i per millorar-ne els resultats.

Ve-t’ho aquí … Ja he donat la idea … Ara ens/us toca intentar que la idea es faci … programa. Què se us acut?

[@more@]

Comentaris tancats a Traducció automàtica català-castellà …

Exercicis d’estiu (balanç)

La proposta de Vilaweb Cap de 7mana   era aquesta:

Exercicis d’estiu 31/07/2004 06:00


Aquest estiu us proposem rellegir i imitar un dels llibres més verbívors del tots els temps: els Exercicis d’estil de Raymond Queneau.

Aquest llibre fundacional consta de 99 variacions d’un episodi gens heroic de la vida quotidiana, reescrivint-lo cada vegada amb una regla lingüística diferent: tan aviat ho reescriu tot amb paraules provinents del llatí com fent servir només una vocal, o en vers o amb un llenguatge burocràtico-administratiu, o amb la sintaxi desordenada dels hipèrbatons, o… noranta maneres més. Queneau hi explora la preponderància literària del com per damunt del què. Dels Exercicis, traduïts al català per Ramon Lladó i Annie Bats (i a l’italià per Umberto Eco), se n’han arribat a fer versions teatrals.

Durant aquestes vacances nosaltres, a banda de recomanar-vos que els llegiu o rellegiu, us proposem que intenteu imitar-los publicant les vostres variacions personals en aquest fòrum estival. Però el text de partida sobre el qual us demanem que feu els vostres exercicis, no és pas el de Queneau (ja tan explotat) sinó una paròdia verbívora del mateix. Fa així:

Dijous, cap al tard. Tres tipus, dos homes i una dona, el primer robust i impetuós, el segon prim i silent, la tercera petitona i xerraire. Les vacances són a punt de començar. Els tres tipus en qüestió, davant de l’ordinador, intenten cadascun escriure el text d’un fòrum per a l’estiu. Estudien les aportacions de les distintes pàgines. Fan cara de felicitat, com qui està segur de la seva creativitat. En veure un tema lliure que els sembla adient, es llancen sobre ell. Dues hores més tard me’ls trobo a tots tres a la plaça de Catalunya, davant d’una FNAC. Seuen amb un amic verbívor que els diu: "hauríeu de fer-vos col·locar un botó més al portal. Els explica on (a la portada) i per què".

Les meves aportacions, aquestes (amb alguna falta i tot):

Rolandbarthitzadament
Enmig del sunset tardívol d’una unitat hebdomadària es produeix una convergència substantiva i hominidoral. Reificació de robustusitat i de silentisme respectivament adherits a dos signes connotats masculinament. Un tercer monema –aquest femení– composa un “numen” complet i vertebrat en forma de sistema/tridema contextual. El plasma informàtic pren forma de pàgina blanca/buida, tot esperant –(qui espera desespera)- la producció d’un hipertext forumístic aspirant a un Oscar. El “codi” obtingut per consens paradoxal provoca un estat d’eufòria farcit de símbols. Per imposició contextual brolla la proposta de celebració (vid. llatí celebrare) amb fragments de discurs amorós en un habitat singular i centrípet: prop de la plaça de Catalunya. Un quart element fragmentual s’afegeix ipso facto al grup per beure Quodlibet tot sublimitzant la necessitat de botonitzar un web per fluiditzar-ne el sentit. S’explaia en el/l’ « on-quan-com-i-qui » implementarà l’acting de tot plegat.
Sani
12/09/2004 21:21

Quartet monorímic
Pensant marxar de vacances els tres s’havien reunit/ L’un, silent de carácter, res de res no havia dit/ Ella, fina i xerraire, rossa tenyida amb pit petit/ I el citius altius fortius que era el més presumit / “Farem un text memorable que mai no caurà en l’oblit/ Als verbívors darem feina. No serà un forum pansit”/ De creativitat plena els deus me’ls havien beneit/ Després de llur troballa la joia no els cabia al pit/ Així acabaren sent quatre allà per la mitja nit/ Discutint si fóra bo retocar-ho amb botó encabit/ Seien a una terrassa i ho cel•lebraven amb delit/ Imatge surrealista pintada amb un sol dit/
Sani
25/08/2004 11:13

Imprecisament i inconcreta
No us sabria dir quin dia va ser, ni a quina hora. Crec, això sí, que eren tres, potser hi havia una dona. Com eren no ho sé pas ni què feien tampoc, però crec recordar que em van dir que els calia un text. Per a un fòrum d’estiu? No se sap. Sembla ser que més tard, aquell dia, ho van anar a cel·lebrar a algun lloc del centre ciutat, on van coïncidir -és un dir- amb algun conegut que els parlà de quelcom que calia afegir a un portal, un botó o una cosa semblant… ***** Des d’Andorra amb verbiamor.
Sani
06/08/2004 11:11

Newspeak 2004
Thursday. Around the late. Thri people. Tu men and one wuman. Stong the premier, silence the second and cotorring the girl. The vacancies are at point of starting i Big Brother knows it. The all of thri are en front one computer traing to write a *maravellous [mot Farenheited last year] forum text. They s’inspire of everything they can i no will stop until they trobing what they are busking. They are very *satisfied [Big Brother prohibs satisfaction !!!] because their *creativitation [Big Brother has Farenheited this mot so far!] Tu hours morelate, they *celebrate the finding on a terrace in

Catalunya Square

, not far from the FNAC temple. [Big Brother prohibs celebrations i religions] One friend of them is recomaning one niu buton on their web. Apparently he knows why and where and els ho will tell pront.
Sani
05/08/2004 00:01

Eros [papanatos]
Dijous. Cap al tard . No hi ha pressa. És l’hora de l’amor. Un trio. L’un és fibrós i músculos, potent! El seu amic, silent, ben concentrat en la feina… Ella és menuda ( pot petit, confitura de la bona) i amb una llengua que no para, que no para … S’ho fan davant de l’ordinador. Qui disfrutarà més ? Qui en traurà més plaer ? Se’ls hi nota a la cara que tots tres gaudeixen profundament, amb creativitat. De cop se sent: “Ja ho tenim”. Orgasme col•lectiu! Han descobert –semblava impossible- una nova posició de fòrum, una posició encara verge! Erotisme brutal! Caldrà seguir cel•lebrant-ho. Amb un altre amic? Faran un *quàtuor. Dit i fet, un pèl més tard tots quatre en parlen distesos prenent uns martinis prop de la Fnac. L’amic precisa com n’és d’essencial el botó (ho associa al punt G)  i el defineix com a “botó necessari, excitant i sensible” …
Sani
04/08/2004 12:44

Haiku
Quartet de verbívors cofois / Dijous d’estiu fnacquerenc i vacancívol / Botó de web enfilen /
Sani
04/08/2004 10:58

Negativament
No era pas divendres, sinó el dia abans, i no pas gaire d’hora. No eren ni quatre, només 3. Verbívors. No parlem d’animals sinó de persones, no us confongueu! Dos homes i una dona. El primer no es veia ni famèlic ni calmós. El segon no tenia un pèl de gras ni era gaire parlador. Ella no era pas massa alta però no parava de xerrar. Les vacances no han començat encara però ja no tardaran. Els tres tipus en qüestió, no pas davant la tele sinó de l’ordinador, intenten cadascun escriure el text d’un fòrum per a l’estiu. No deixen d’analitzar cap de les aportacions fetes. No es pot crear res sense inspirar-se. No fan pas cara de fàstic, no, car són conscients que no els manca creativitat. En veure un tema encara no gens potinejat que els sembla adient, no se’l deixen escapar. Ni tres hores més tard me’ls trobo tots tres … On dirieu? No, no pas al Fòrum 2004, no … A la plaça de Catalunya! davant d’una FNAC. No són pas drets, seuen amb un amic verbívor que els diu: "No us podeu quedar obsolets! Cal dinamitzar la web, i no hi teniu prou botons. No patiu que no us n’anireu pas sense saber on l’heu de posar i perquè".
Sani
03/08/2004 11:32

Eufemismes perifràstics
Aquell dia que és sempre al mig. Dos quídams més un tercer. Dos fills de deu i un futur de l’home. El primer, amb una mica de força, i una mica d’impetu; el segon, gens gras i silent; la tercera no gaire alta però de les que parlen pels descosits. Són davant d’un Pèntium amb centrino, rebaixat. Intenten escriure un fòrum per l’estiu. Estudien gairebé totes les possibilitats. Fan cara d’orgasme, de tant segurs com estan de llur creativa capacitat . Acaben trobant un tema verge, a sobre d’ell s’han llençat i pel darrere l’han muntat. 120 minuts més tard els trobo pels voltants de la plaça gran de Barcelona, allà on hi ha “El Corte Inglés” (en castellà !) , i la Fnac. Fent força sobre el cul de sengles cadires, tots tres la fan petar amb un quart amic amant dels mots que els indica on i per què haurien d’afegir alguna novetat més al portal web.
Sani
02/08/2004 11:41

Forma interrogativa
Quin dia? A quina hora del dia? Quants eren? Quants homes? Quantes dones? Com era el primer? Com era el segon? Com era ella? Què està a punt de començar? Davant d’on estan? Què intenten escriure? De quin fòrum es tracta? De què fan cara? De què estan tant satisfets? Sobre quin tema s’abraonen? On els trobes dues hores més tard? Amb qui estan? Què els explica? On i per què haurien d’afegir el nou botó al portal del web?
Sani
02/08/2004 11:37

Tirallonga
Cap al tard. Sí, són tres Dos “men” i “one fam” [en French que quan cal, tot s’hi val] L’u és ben fort (sic) El dos és prim (és gay?) La tres ( dic “la” ho sents bé tu?) és güai. Fi de mes. Temps de « tot cuc viu » Ja ho saps. I, per tant, se’n van. Ens cal un “shock” per al blog o el dip, me pens, diu ell … i riu I tant com sí! Mes tot de cop a la faç de l’u, (o és a la del dos?) S’hi veu un raig de llum “Ja ho tinc! qu’en sóc llest, oi tu?” Se sent un crit molt fort "Ets ruc: Qu’en som de bons! … Cal dir" Si és que sí … de pet cap a la FNAC! Un cop són en front, ve el qui fa el fet, El qui fa el “four” del grup, és clar, Un noi com ells, un xic foll pels mots, Que me’ls hi diu, tal qual: Nois, cal un plug o un clic més al bell mig del Web. Amb Flash 5 o bé Flash 7 Què? Quan? Qui? Per què? Ja us en faig 5 cents! *****
Sani
02/08/2004 03:55

Per llegir totes les aportacions al fòrum Exercicis d’estiu punxeu aquest enllaç:   Cap de 7mana

___________________

 

El 18 de setembre, vaig rebre aquest missatge:

" Verbalia.com / Top7 Exercicis d’estiu

Hola Sani.

Sí senyor, ho has aconseguit! Gràcies a la teva aportació, ets el flamant guanyador del Top7 “Exercicis d’estiu” de http://www.verbalia.com i és per això que reps aquest missatge.

La llibreria virtual "llibres.com" t’envia un llibre verbívor."

(…)

Doncs mireu, gràcies.
Jo ben content … Fins aviat

____________

[@more@]

1 Comment