Clans «protectors», màfies «protectores»
L'Avui d'avui dimecres 7 de febrer de 2007 inclou a la portada i a la pàgina 35 una referència als clans de "la roda" protectora.

"Justícia : Els clans també vigilen les obres dels jutjats de Cornellà.
L'extorsió a canvi de no robar o malmetre materials es manté
en obres públiques tot i la pressió policial." (…)
(…)"També casernes: En cas que els Mossos obrissin diligències
o decidissin posar el cas en mans del jutjats, no haurien de
desplaçar-se gaire, ja que a cinquanta metres de l'edifici en obres
[Jutjats de Cornella] hi ha un dels jutjats de la població.
No és el primer cas d'alguna obra pública sotmesa a l'extorsió dels clans,
generalment d'ètnia gitana. Fins i tot han arribat a pressionar i rebre diners dels constructors de dues casernes desl Mossos d'Esquadra, al Prat de Llobregat i Sants" pg. 35
L'article és realment sucós, i gairebé fa riure o somriure si no fos tan patètic. I els que es podriren escriure si hi haguésun periodisme d'investigació, explicant més detalls, encara ho faria tot més interessant. Però… qui posarà aturador a "la roda" protectora?
O bé ja va bé que hi siguin, cosa improbable, o bé hi són perquè no hi ha déu que aturi l'acció dels clans mafiosos.
Jo que tinc els meus fantasmes i les meves dèries em ve de seguida al cap aquell consell, referent clàssic de saviesa xinesa ( Sun Tzu una vegada més?) que recomana ajuntar-te amb l'enemic si no el pots vèncer de cap manera …
Si aquesta fos la una mesura encertada, llavors, mentre no s'erradica la xacra,
perquè no mirar d'extendre "la protecció" dels clans de la roda als Instituts d'Educació Secundària i a les residències atracades per clans encara més estranys i negociar un preu global de protecció "total" contra la delinquència, camells de drogues, destroçadors de material urbà, grafiters embrutaparets, i una llarg etc…? Perquè no posar la roda als IES i poder dir a una sèrie d'alumnes … mira o et comportes o avisem als de la roda i ja veuràs?
A grans mals, grans remeis! Jo faria una prova "pilot", senyor Maragall, i
hi tindríem poc a perdre i molt a guanyar.
De vegades, tot comença amb idees creatives, sempre aparentment agoserades o desproporcionades, diamants en brut, però degudament polides es poden transformar amb accions positives, útils i fins i tot necessàries…
Ho deixo apuntat aquí perquè els entorns de Joan Saura i d'Ernest Maragall ho valorin per tots costats i arribin al "in medio virtus" necessari.
Ah! Pel meu gust, l'estètica del logo que resa CONTROL amb lletres blanques sobre un fons de cel a l'estil del Windows de Microsoft 98, una roda de carro al mig i un verd meragdósa sota, … és francament millorable.
[@more@]