Category Archives: Català & Catalunya

Catalunya catalana? Andalunya? Globalunya. Catalunya global.

Comentaris  al post de Toni Ibáñez a  Entrellum :   Sevillanes per Sant Jordi?

fluxes fluxes migratoris

Toni,

Per la setmana cultural de Sant Jordi nosaltres fem concurs literari en català des de fa anys, redaccions en castellà, , conferències sobre orientació professional, una sobre Escòcia en anglès,  crêpes en català, tallers de composició floral “Ikebana”,  tallers de música i un munt d’altres activitats…

 M’abstinc de valorar-ho. Només ho faré en presència del meu advocat :-) Però està bé que es faci, no?

Ara bé, tu dius “Sevillanes” !!! Sevillanes?  I perquè no, Toni? I tango, i danses xineses, equatorianes, colombianes i brasileires,  marroquines , bolivianes, rumaneses i albano-kosovars …

Es que a mi em sembla que no estem pas a Andalunya,… és que ara ja estem a Globalunya … o encara no te n’has adonat?

 Catalunya global, sí,  i  a mi no em desagrada. T’has parat a  pensar que potser tens més afinitats amb un alumne sudamericà nouvingut que amb un català català que t’insulti? O amb algún veí de l’Europa de l’Est que amb un veí d’ERC del teu  poble a qui no suportes ni pots veure ni en pintura?  … ;-)

L’altre dia et carregaves en Llach! Aquí dius que t’hagués agradat veure com es muntaven  sardanes …  però si gairebé no en fan ni a TV3!

La pregunta és:  à qui la faute ?

Perquè suposo que no deveu pas tenir prohibit per ningú muntar sardanes o karaoke en català, oi? Com és que no ho organitza ningú? Que no hi ha un departament de català? Que no hi ha catalans “a seques”, al teu institut ?

Catalunya catalana … Això és gairebé un concepte, oi?

Toni, hi ha tot un llarg assaig a escriure per descriure-ho, i filosofar-hi a sobre… Però compte, em temo que és un terreny relliscós …

Com ho defineixes?  A què ho oposes directa o indirectament? Quines persones formen la llista?  Tens idees per protegir-la? Per desenvolupar-la?

Gairebé et diria que a mi  “em fa por”  el terme perquè per alguna raó, automàticament, em sona o ressona a  “puresa de raça” i això té tot un seguit de connotacions negatives… ens agradi o no.

I no parlo del anys 30, parlo d’ara mateix.

Crec que a les Espanyes de Madrid també parlen de i somien amb una “Espanya espanyola”, no trencada pels “enemics” de l’Espanya espanyola … que -mira per on- resultem ser, entre molts d’altres altres Gallecs, Bascos i Catalans, ja només pel fet de ser-ho, de no parlar castellanoespanyol …

 A més, no era Pujol i CIU qui   durant molts anys van definir el català com la persona que vivia i treballava a Catalunya? Que ja ha caducat aquell eslògan?Per quin proposes substituir-lo?

Quan tornis a veure l’Artur Mas, comenta-li això de la “Catalunya catalana”…

Segur que t’agraeix que li ajudis a preparar una resposta acurada per quan algú li pregunti què en pensa ell d’aquest “concepte”.

I és que ha de ser força interessant saber què en pensa algú que aspira a la presidència d’una Catalunya que ja és Globalunya.

Ep, cal preguntar-ho també a  Montilla, a Carod-Rovira , a Saura i a Piqué … i , si m’apures, també  als del triunvirat: Rajoy, Acebes i Zapalana.

 Què et sembla si li enviem la pregunta a la Mònica Terribas. Ella ja sabrà què fer-ne.

[@more@]



Posted in Català & Catalunya, Pseudoanàlisi cultural, Pseudoanàlisi política, Pseudoanàlisi social | Tagged , , , | 5 Comments

Apadrina una paraula, la campanya de l’Ateneu Barcelonès

Vaig llegir en algun lloc que l’Ateneu de Barcelona havia tingut la idea de llençar una campanya per fer apadrinar paraules en vies d’extinció.

En aquesta web precisen  que és una iniciativa conjunta de l’ Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i la Escuela de Escritores de Madrid.

”Tothom, amb més o menys intensitat, té alguna paraula associada al cor, adscrita a la memòria, ressò de la nostra infància remota.”

 “El termini de participació s’inicia dissabte dia 31 de març, i es tanca dissabte dia 21 d’abril de 2007.”

Com apadrinar 

Per apadrinar una paraula solament has d’introduir el teu nom, el correu electrònic, la paraula que vols apadrinar, el seu significat i un breu comentari amb els motius que tens per fer-ho en aquest formulari:

* Clica aquí per apadrinar una paraula en català
* Clica aquí per apadrinar una paraula en castellà

També podràs votar per cinc paraules que hagin proposat altres  internautes.”

 Efectivament, jo proposaré d’apadrinar-ne dues per al català, perquè, en realitat, són una de sola, van al mateix paquet:  semalers i portadoresi ambdues  com a  sinècdoque de tots els estris de pagès que s’utilitzaven al Penedès i arreu de Catalunya per al conreu de la vinya, la verema i  el tractament del vi,  i que han anat sent substituits per d’altres de més resistents, eficaços, segurs, higiènics, etc…

El terme “semaler  apareix al GDLC electrònic de la següent manera:

[1420; de semal]
m 1 TRANSP Cadascun dels dos pals amb què dues persones traginen una portadora o altre recipient semblant, agafant-los l’una pels extrems anteriors i l’altra pels posteriors.

 Es podria afegir que aquests pals acostumavenn a ser de fusta de roure i d’uns dos metres de llarg i uns 5 centímetres, o més, de diàmetre.

 GDLC
Portadora. 
2 fAGR Recipient format per dogues de fusta, proveït de dos agafadors disposats als extrems del diàmetre gran de la boca, que serveix per a transportar raïm o vi i, també, altres fruites, aigua, terra, etc.

Diccionari de la llengua catalana de IEC.

Portadora. 
 ||  Atuell generalment de fusta i amb dues nanses laterals  usat generalment per a transportar la verema.

 Les portadores, de fusta, plenes podien pesar uns 60 quilos o més, i  es podien transportar entre dues persones agafant cada una d’elles un agafador o nansa que hi havia a cada costat, però aquella fusta feia també de “ganxo”, i  es podien transportar “més còmodament” amb dos samalers de fusta agafats amb les mans o posats sobre les espatlles si volien. 

 Amb el temps, les portadores es van substituir pels coves de canya i vímet i més tard els coves van ser substituits per les actuals caixes de plàstic, molt més resistents, fàcils de transportar, de netejar, d’emmagatzemar, etc…

 Els semalers i les portadores són ara , respectivament unes  andròmines i uns atuells d’una època passada que cal anar a veure als museus del vi i la vinya  o en reportatges fotogràfics…. o també en algunes festes tradicionals que recreen la vida del passat recent que sempre ens sembla ja molt llunyà.

M’encantaria ser padrí d’aquestes paraules perquè hi ha un fet personal associat a a quests termes. Allà pels anys 80, i durant uns quatre o cinc anys, un grup de cinc amics i les nostres respectives parelles, de Sant Sadurní d’Anoia i Barcelona , vam fundar una societat limitada que portava justament aquest nom: Samalers i portadores  S.L: (sic) dedicada a “jugar a la Borsa”.  Ens havia de fer rics i de manera viretual vam gunayar molt molts diners , però com passa sovint en la Borsa, sort vam tenir de desmuntar-la a temps per no deixar-hi la pell i l’amistat!  Però l’experiència va ser bonica mentre va durar …

A l’hora d’anar a omplir el formulari m’he trobat que “semaler” ja estava apadrinada
per una persona més matinera que jo. M’hauré de conformar amb apadrinar “portadora” però ja estic més que content

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

Cal  llegir   també una pàgina  preciosa: “Collir raïms”.
Cartes des de Les Oluges  
Mateu Solé i Casanovas ©  
14.- Collir raïms

http://www.llobregos.net/cartes14.htm

 En 50 cartes,  [cartes1.htm  a   cartes50.htm] en Mateu Solé i Casanoves  ens deixa un  valuós llegat lingüístic i  sociològic,  que cal tenir en compte, a més,  com a model a seguir i ens deixa també tot un munt de paraules que ja esperen padrí o padrina.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

[@more@]



Posted in Català & Catalunya, Paraules de fragmentació | Tagged , , , , , , | 5 Comments

Desencontre. Desencontres. Tina Vallès i jo

cercques als diccionaris

desencontre | desencontres

No busqueu la paraula al Gran Diccionari de la llengua catalana versió electrònica, ni en singular ni en plural: no hi és.

Ho he buscat també al Diccionari de sinònims i antònims, de S. Pey; al Diccionari ortogràfic i de  pronúncia de J. Bruguera i Talleda (Diccionaris de l’Enciclopèdia) ; al Diccionari Català-Anglès de S. Oliva i A. Buxton (Diccionaris de l’Enciclopèdia); al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (1995) …

Ha calgut que anés a Google per constatar que el terme “desencontre” o “desencontres”,  a  diumenge 15 d’abril del 2007,  hi apareix efectivament unes 12.900 vegades.

Tot això ve a tomb perquè ahir vaig anar a petar al blog de la Tina Vallès des d’un altre blog d’algú amb fotolog o flickr,  i vaig endur-me una sorpresa en veure que un comentari que li havia deixat al seu últim post, el post on ella s’acomiada de tothom dient que deixa això del blog, el seu important i clàssic  Aeroplà del Raval,  i on jo li deia adéu i fins a una  altra ocasió, ella me l’havia esborrat.

Ara em sap greu no haver guardat una còpia del comentari per reproduir-lo aquí. Era molt més que correcte, era amistós, però  entre aquesta musa i jo i jo hi ha un profund desencontre.  

D’aquí  ve  que necessités consultar el terme abans de crear una categoria amb aquest nom al meu blog. I ara em pregunto com és que no se m’havia acudit  i no n’havia vist la necessitat abans.

Hi ha gent que et cau bé d’entrada i tot va bé, i  hi ha gent que et cau malament  i no hi ha res a fotre,  ja pots ballar  “peteneres” o sevillanes o el que sigui, que et seguirà caient malament.  Us ha passat això a vosaltres?  A la Tina Vallès sí. No hi ha res a fotre. Entre aquesta diva i jo hi ha un profund desencontre, i encara no sé ben bé perquè. El que passa és que no sé tampoc si m’agradaria escoltar la seva explicació… ( “cervell que no sap, collons que no pateixen”) no fos cas que en sortís molt mal parat.

Fa un any o dos li vaig escriure un missatge, per dir-li una cosa així, “Hola Tina, em faria la mar de gràcia que afegissis el meu blog Dipofilopersiflex a la llista dels enllaços del teu blog : “els copilots” de L’aeroplà del Raval  i  molt sincerament em va venir a dir que “ni parlar  -ne”, que els seus enllaços eren molt seus i que … bé que  no.
[ M’hi vaig posar fulles, com no podia ser d’altra manera, això sí, vaig pensar una cosa així : ¡*Però què recollons s’ha cregut aquesta tia  !!!!!! “… [ lamento les paraulotes, però preneu-les com a una mena de reproducció aproximada del subsconcient, contra el qual no hi puc fer res per aturar-lo… ]

Qui em mana a mi voler-me ficar on no em manen ni em volen? Seràs desgraciat, Sani! A la teva edat … fer el ridícul d’aquesta manera!  Aviam si creixes o ja no hi seràs a temps!
Demanar que t’afegeixin a una llista d’enllaços. Es pot fer més el  “ridi” ? Oi que no?
Ho vaig deixar estar allà on era.

Poc abans o poc després d’aquell desencontre, allà pel juny del 2005, en plena febre de memes, recordo que tinc apuntat que després de fer-ne jo un, proposava el mateix meme a  uns amics  molt propers i  a dos ciberamics”,  dos blogaires consistents: el Llibreter i la Tina Vallès. 
Jo anar insistint, jo volent donar una mà a la Tina, qui sap si volent caure-li en gràcia, ja que no aconseguia ser-li graciós …i res, és clar. Res de res.  Tot inútil. Pena. Ridícul. Patetisme  Au, ja t’està bé, Sani, per capullet !

Passa el temps. Crec recordar que havia posat al meu bloc un enllaç cap el seu, però per  “castigar-la” amb la meva indiferència, un bon dia em vaig decidir a eliminar-lo, que era  per no veure, no recoirdar, no emprenyar-me,  per a no patir…  Adéu Tina, adéu. Tu i jo som provisionalment incompatibles. Desencontre fonamental, parcial i total… Adéu.

Arriba l’abril del 2007 i vas i  dius  “Adéu. Per a mí s’ha acabat, ho deixo.
Ho dius a tothom, i tothom va  a dur-te flors i violes i romaní. Tots els meus estimats  i admirats blogaires t’afalaguen i acaronen i petonegen a cor què vols …
I tu repartint també petons i abraçades  des de la teva nau, a babor i a estribor, amunt i avall, i jo allà  amb el meu ramet de flors virtual , com a la cançó de Marinette , “j’avais l’air d’un con, ma mère”… Digues-li adéu tu també Sani, em deia a mi mateix,  …digues-li una cosa bonica …
Pobre Sani! ;-)

Jo, penúltim entre els últims, una mica desconsolat  et deia al comentari que vas esborrar que en veure que deixaves  la blogosfera ja no tenia ni la oportunitat d’esperar un improbable encontre al nostre (teu?) profund desencontre … I vas i a sobre em capes, m’esborres  el comentari!
Recollons! Quina mala llet ! Igual que a  la cançó de Marinette . Jo no m’ho mereixo! ;-9

Doncs bé, ja ho veus, m’obligues a repetir allò que ja et vaig dir una vegada, exactament el mateix, amb el mateix to, la mateixa cadència i la mateixa desesperançada esperança… Allò que a mi em deia de vegades la meva àvia …
“Aunque tu no me quieras… tengo un consuelo: saber que tu sabes que yo sí te quiero”
(or so)  :0)

Espero que no aconsegueixis esborrar-me  també aquest post … que es quedarà aquí un temps com a penitència imposada, com a declaració de principis, com a exemple a no seguir, com a coet aintiaeri disparat a l’atzar … i també per a constatar que els diccionaris catalans tenen petites mancances… Desencontre. Desencontres. Qui afegeix el terme al diccionari ?

Ja tinc curiositat per veure si a la nova edició del nou diccionari català que ha ser best-seller aquest Sant Jordi hi han afegit aquest palabro, que no només existeix sinó que té molta expectativa de vida per davant, malhauradament. 

Dear Tina, sóc tan bon noi que no m’atreveixo a dir-te allò que li deia el el Paco Rabal a Silvia Pinal,   la “seva cosina” Viridiana,  al final de la pel·lícula:  que tard o d’hora acabarien jugant una partida de cartes junts…
No, mira, només m’atreveixo a dir-te que quan vulguis podem fer un cafè plegats, al Raval o a Vilanova, a l’Ateneu o a l’Institut Francès,  i si m’ho permets, pagaré jo ;-).
Però si et sembla que no cal ni ara ni mai, com tu vulguis: no cal… ni ara ni mai!

Una abraçada, Tina. Que tot et vagi molt bé. Blogfully yours!

See you  soon …

Sani   …  (not Sunny)

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

Flickr :http://www.flickr.com/photos/tinavalles/

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
[@more@]



Posted in Català & Catalunya, Paraules de fragmentació | Tagged , , , , | 2 Comments

Concert de Lluís Llach.

Benvolgut Lluís,

Te’n diran tantes coses i tan immenses que no aspiro a més que a deixar
un testimoni més entre mil d’altres del meu agraiment per tota l’ emoció
que vas fer vessar ahir al vespre, des de Verges, a tota Catalunya.

La màgia de les imatges de televisó ens van mostrar metafòricament tot
un país emocionat, amb els ulls una mica plorosos de melangia i felicitat,
la plana major política del govern del país, artistes i una munió de gent anònima cantant amb tu les teves cançons, que són gairebé totes una mena d’himnes nacionals.

Veure’t tan serè i tan íntegre dalt de l’escenari, tan artista i tan planer
de principi a final del teu històric recital et va acabar de construir una merescuda llegenda de grandesa immortal.

Entre tot el que vaig sentir i el que vaig pensar durant el teu concert, hi havia
la idea que de la gravació que se’n va fer, potser no estaria malament
subtitular-la en castellà i via ABC, La Razón,  i El País, i alguns altres,
repartir-la per tota Espanya, per allò de la pedagogia que cal fer del qué és Catalunya dins l’Espanya jacobina.
Un concert com aquest té més força il·lustrativa i definitòria que cent discursos mediàtics.

Gràcies per l’emoció artística que ens vas regalar. Per les gotes de sava patriótica que vas inocular a tot un país i pel testimoni que deixes, tot un munt d’ADN viu per a les noves generacions, que tindran un referent on trobar model d’art, de compromís polític i de solidaritat. Sincerament, Lluís, felicitats.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 D’altres punts de vista…

[@more@]

Posted in Arts & Cultures, Català & Catalunya, Celebrem-ho, Músiques | Tagged , , , , | 6 Comments

50è aniversari de l’Àngels Parés

Celebració memorable al bell mig del Parc del Garraf.

Hi havíem de ser i hi hem sigut. I pagava la pena per tot, pel tec també,
però sobre tot per l’emoció de formar part d’un grup de gent maca, gairebé
tan impagable com tu, que volien ser-hi, perquè t’ho has ben guanyat.

T’enviarem les fotos i completarem tots els àlbums, i tu ens hauràs de
recitar una mica l’Ausiàs que t’hem fet arribar.
I et farem explicar les illes gregues quan en tornis, maig enllà.

M’ha encantat sentir el que et llegia la Montse, i el que ha escrit la Marisa, i els tocs de geni de les pinzellades del Toni, fent aquell màgic retrat …
L’Acció, l’Empenta, la Iniciativa constant…

Reitero el que jo ja t’he dit. Mereixes figurar en un volum -apòcrif encara, però
tot vindrà-  que tindrà per títol  Donasses.

Gràcies per regalar-nos aquest diumenge fantàstic i voler-nos al teu costat.

Feliç primavera dels teus cinquanta anys.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

[@more@]

Posted in Català & Catalunya, Celebrem-ho, Pseudoanàlisi cultural | Tagged , , , | Comentaris tancats a 50è aniversari de l’Àngels Parés