Category Archives: Paraules de fragmentació

L’espasa que més talla

… i 300! 300 articles al meu blog. I penso continuar…

 

menta fresca

Hauria hagut d’esperar demà de bon matí. Ja me n’hauria hagut d’anar al llit perquè ja n’és hora, però tot avui porto un neguit a sobre. 300 posts a un blog no són pas broma. D’autant plus que la majoria, per no dir tots,  són uns posts força currats, amb vocació èticoliterària. Només hi penjem el bo i millor…de la nostra categoria.
És per això que el pit se m’infla de joia i de *cofoieitat … pel fet de veure que fins aquí hem arribat i que, per tant,  toca fer una festeta virtual.

Vaig celebrar els dos anys de blog l’estiu passat i ara vull celebrar una fita tant o més etèrea, 300 posts.
Tenia ganes d’arribar als 300, perquè com la pel·lícula homònima, 300 acaba sent, si vols que ho sigui, un nombre èpic, “trescentsdental” i màgic. Això ja és un llibre.

Em vaig prometre que en arribar als 300 articles començaria a mirar la manera de publicar-ho i fer-ne paper, llibre, obra, que ara per ara, -ja canviarà- és el passaport de l’escriptor.
Atès que no hi ha premis lliures per a una obra com la meva. M’oloro que m’haure´d’autopublicar, però ara ja és possible fer-ho a preus raonables… a can Trafford Publishing o a can Lulu.com … i n’hi deu haver d’altres.

Els premis ja me’ls atorgo jo mateix… Ara hi pensaré i després ja faré la llisteta.
Si estic d’humor faré un balanç i tot. Tant de la canya, tant del pinzell, tantes propostes…

Això sí, escriuré una carta oberta a l’Oriol Izquierdo demanant-li una beca, un ajut per seguir fent literatura fina, a més de blog trascendent, però només “periodisme electrònic obert i patafísic” . Aspirem a fer  poemari, novel·la i obra  de teatre. Tinc material al calaix.

Li diré:

“Oriol, te’n faig responsable davant la societat catalana. Tu mateix. Si em refuses l’ajut … seràs capaç de suportar la resta de la teva vida la responsabilitat d’haver “matat”  tot escanyant-lo  un escriptor en potència?
Seràs capaç d’escanyar un rossinyol abans que no refili? Li negaràs al Sani, un cop s’hagi autopublicat, formar part de la llisteta dels escriptors catalans? Ni que sigui ben bé  al final, allà on ningú ja no mira, més enllà de la Z… On sigui.
Si m’has de dir “No”, no m’ho diguis, calla-t’ho! No sigui que m’agafi un cobriment …”

Però si em dius que sí,
fóra  bon signe.
Signe que ja podria signar!
I aniria a corrent
a arrencar la ploma a l’ocell
i aniria a sucar tinta
per poder escriure al racó,
allà a sota, a la dreta.
“Sóc Immensament Feliç”

Sani Girona

 

Que tinguem un feliç dia 1 de maig del 2007!
Miraré de fer com tothom i com el déus i les muses.
Descans  total, fins i tot  d’escriptura.

I queda dit, tornaré ben aviat: Dipofilopersiflex II

___________________________

[@more@]



Posted in Celebrem-ho, Lllegir i Escriure. Escriptura., Paraules de fragmentació | Tagged , , , , , , | 3 Comments

Apadrina una paraula, la campanya de l’Ateneu Barcelonès

Vaig llegir en algun lloc que l’Ateneu de Barcelona havia tingut la idea de llençar una campanya per fer apadrinar paraules en vies d’extinció.

En aquesta web precisen  que és una iniciativa conjunta de l’ Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i la Escuela de Escritores de Madrid.

”Tothom, amb més o menys intensitat, té alguna paraula associada al cor, adscrita a la memòria, ressò de la nostra infància remota.”

 “El termini de participació s’inicia dissabte dia 31 de març, i es tanca dissabte dia 21 d’abril de 2007.”

Com apadrinar 

Per apadrinar una paraula solament has d’introduir el teu nom, el correu electrònic, la paraula que vols apadrinar, el seu significat i un breu comentari amb els motius que tens per fer-ho en aquest formulari:

* Clica aquí per apadrinar una paraula en català
* Clica aquí per apadrinar una paraula en castellà

També podràs votar per cinc paraules que hagin proposat altres  internautes.”

 Efectivament, jo proposaré d’apadrinar-ne dues per al català, perquè, en realitat, són una de sola, van al mateix paquet:  semalers i portadoresi ambdues  com a  sinècdoque de tots els estris de pagès que s’utilitzaven al Penedès i arreu de Catalunya per al conreu de la vinya, la verema i  el tractament del vi,  i que han anat sent substituits per d’altres de més resistents, eficaços, segurs, higiènics, etc…

El terme “semaler  apareix al GDLC electrònic de la següent manera:

[1420; de semal]
m 1 TRANSP Cadascun dels dos pals amb què dues persones traginen una portadora o altre recipient semblant, agafant-los l’una pels extrems anteriors i l’altra pels posteriors.

 Es podria afegir que aquests pals acostumavenn a ser de fusta de roure i d’uns dos metres de llarg i uns 5 centímetres, o més, de diàmetre.

 GDLC
Portadora. 
2 fAGR Recipient format per dogues de fusta, proveït de dos agafadors disposats als extrems del diàmetre gran de la boca, que serveix per a transportar raïm o vi i, també, altres fruites, aigua, terra, etc.

Diccionari de la llengua catalana de IEC.

Portadora. 
 ||  Atuell generalment de fusta i amb dues nanses laterals  usat generalment per a transportar la verema.

 Les portadores, de fusta, plenes podien pesar uns 60 quilos o més, i  es podien transportar entre dues persones agafant cada una d’elles un agafador o nansa que hi havia a cada costat, però aquella fusta feia també de “ganxo”, i  es podien transportar “més còmodament” amb dos samalers de fusta agafats amb les mans o posats sobre les espatlles si volien. 

 Amb el temps, les portadores es van substituir pels coves de canya i vímet i més tard els coves van ser substituits per les actuals caixes de plàstic, molt més resistents, fàcils de transportar, de netejar, d’emmagatzemar, etc…

 Els semalers i les portadores són ara , respectivament unes  andròmines i uns atuells d’una època passada que cal anar a veure als museus del vi i la vinya  o en reportatges fotogràfics…. o també en algunes festes tradicionals que recreen la vida del passat recent que sempre ens sembla ja molt llunyà.

M’encantaria ser padrí d’aquestes paraules perquè hi ha un fet personal associat a a quests termes. Allà pels anys 80, i durant uns quatre o cinc anys, un grup de cinc amics i les nostres respectives parelles, de Sant Sadurní d’Anoia i Barcelona , vam fundar una societat limitada que portava justament aquest nom: Samalers i portadores  S.L: (sic) dedicada a “jugar a la Borsa”.  Ens havia de fer rics i de manera viretual vam gunayar molt molts diners , però com passa sovint en la Borsa, sort vam tenir de desmuntar-la a temps per no deixar-hi la pell i l’amistat!  Però l’experiència va ser bonica mentre va durar …

A l’hora d’anar a omplir el formulari m’he trobat que “semaler” ja estava apadrinada
per una persona més matinera que jo. M’hauré de conformar amb apadrinar “portadora” però ja estic més que content

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

Cal  llegir   també una pàgina  preciosa: “Collir raïms”.
Cartes des de Les Oluges  
Mateu Solé i Casanovas ©  
14.- Collir raïms

http://www.llobregos.net/cartes14.htm

 En 50 cartes,  [cartes1.htm  a   cartes50.htm] en Mateu Solé i Casanoves  ens deixa un  valuós llegat lingüístic i  sociològic,  que cal tenir en compte, a més,  com a model a seguir i ens deixa també tot un munt de paraules que ja esperen padrí o padrina.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

[@more@]



Posted in Català & Catalunya, Paraules de fragmentació | Tagged , , , , , , | 5 Comments

Desencontre. Desencontres. Tina Vallès i jo

cercques als diccionaris

desencontre | desencontres

No busqueu la paraula al Gran Diccionari de la llengua catalana versió electrònica, ni en singular ni en plural: no hi és.

Ho he buscat també al Diccionari de sinònims i antònims, de S. Pey; al Diccionari ortogràfic i de  pronúncia de J. Bruguera i Talleda (Diccionaris de l’Enciclopèdia) ; al Diccionari Català-Anglès de S. Oliva i A. Buxton (Diccionaris de l’Enciclopèdia); al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (1995) …

Ha calgut que anés a Google per constatar que el terme “desencontre” o “desencontres”,  a  diumenge 15 d’abril del 2007,  hi apareix efectivament unes 12.900 vegades.

Tot això ve a tomb perquè ahir vaig anar a petar al blog de la Tina Vallès des d’un altre blog d’algú amb fotolog o flickr,  i vaig endur-me una sorpresa en veure que un comentari que li havia deixat al seu últim post, el post on ella s’acomiada de tothom dient que deixa això del blog, el seu important i clàssic  Aeroplà del Raval,  i on jo li deia adéu i fins a una  altra ocasió, ella me l’havia esborrat.

Ara em sap greu no haver guardat una còpia del comentari per reproduir-lo aquí. Era molt més que correcte, era amistós, però  entre aquesta musa i jo i jo hi ha un profund desencontre.  

D’aquí  ve  que necessités consultar el terme abans de crear una categoria amb aquest nom al meu blog. I ara em pregunto com és que no se m’havia acudit  i no n’havia vist la necessitat abans.

Hi ha gent que et cau bé d’entrada i tot va bé, i  hi ha gent que et cau malament  i no hi ha res a fotre,  ja pots ballar  “peteneres” o sevillanes o el que sigui, que et seguirà caient malament.  Us ha passat això a vosaltres?  A la Tina Vallès sí. No hi ha res a fotre. Entre aquesta diva i jo hi ha un profund desencontre, i encara no sé ben bé perquè. El que passa és que no sé tampoc si m’agradaria escoltar la seva explicació… ( “cervell que no sap, collons que no pateixen”) no fos cas que en sortís molt mal parat.

Fa un any o dos li vaig escriure un missatge, per dir-li una cosa així, “Hola Tina, em faria la mar de gràcia que afegissis el meu blog Dipofilopersiflex a la llista dels enllaços del teu blog : “els copilots” de L’aeroplà del Raval  i  molt sincerament em va venir a dir que “ni parlar  -ne”, que els seus enllaços eren molt seus i que … bé que  no.
[ M’hi vaig posar fulles, com no podia ser d’altra manera, això sí, vaig pensar una cosa així : ¡*Però què recollons s’ha cregut aquesta tia  !!!!!! “… [ lamento les paraulotes, però preneu-les com a una mena de reproducció aproximada del subsconcient, contra el qual no hi puc fer res per aturar-lo… ]

Qui em mana a mi voler-me ficar on no em manen ni em volen? Seràs desgraciat, Sani! A la teva edat … fer el ridícul d’aquesta manera!  Aviam si creixes o ja no hi seràs a temps!
Demanar que t’afegeixin a una llista d’enllaços. Es pot fer més el  “ridi” ? Oi que no?
Ho vaig deixar estar allà on era.

Poc abans o poc després d’aquell desencontre, allà pel juny del 2005, en plena febre de memes, recordo que tinc apuntat que després de fer-ne jo un, proposava el mateix meme a  uns amics  molt propers i  a dos ciberamics”,  dos blogaires consistents: el Llibreter i la Tina Vallès. 
Jo anar insistint, jo volent donar una mà a la Tina, qui sap si volent caure-li en gràcia, ja que no aconseguia ser-li graciós …i res, és clar. Res de res.  Tot inútil. Pena. Ridícul. Patetisme  Au, ja t’està bé, Sani, per capullet !

Passa el temps. Crec recordar que havia posat al meu bloc un enllaç cap el seu, però per  “castigar-la” amb la meva indiferència, un bon dia em vaig decidir a eliminar-lo, que era  per no veure, no recoirdar, no emprenyar-me,  per a no patir…  Adéu Tina, adéu. Tu i jo som provisionalment incompatibles. Desencontre fonamental, parcial i total… Adéu.

Arriba l’abril del 2007 i vas i  dius  “Adéu. Per a mí s’ha acabat, ho deixo.
Ho dius a tothom, i tothom va  a dur-te flors i violes i romaní. Tots els meus estimats  i admirats blogaires t’afalaguen i acaronen i petonegen a cor què vols …
I tu repartint també petons i abraçades  des de la teva nau, a babor i a estribor, amunt i avall, i jo allà  amb el meu ramet de flors virtual , com a la cançó de Marinette , “j’avais l’air d’un con, ma mère”… Digues-li adéu tu també Sani, em deia a mi mateix,  …digues-li una cosa bonica …
Pobre Sani! ;-)

Jo, penúltim entre els últims, una mica desconsolat  et deia al comentari que vas esborrar que en veure que deixaves  la blogosfera ja no tenia ni la oportunitat d’esperar un improbable encontre al nostre (teu?) profund desencontre … I vas i a sobre em capes, m’esborres  el comentari!
Recollons! Quina mala llet ! Igual que a  la cançó de Marinette . Jo no m’ho mereixo! ;-9

Doncs bé, ja ho veus, m’obligues a repetir allò que ja et vaig dir una vegada, exactament el mateix, amb el mateix to, la mateixa cadència i la mateixa desesperançada esperança… Allò que a mi em deia de vegades la meva àvia …
“Aunque tu no me quieras… tengo un consuelo: saber que tu sabes que yo sí te quiero”
(or so)  :0)

Espero que no aconsegueixis esborrar-me  també aquest post … que es quedarà aquí un temps com a penitència imposada, com a declaració de principis, com a exemple a no seguir, com a coet aintiaeri disparat a l’atzar … i també per a constatar que els diccionaris catalans tenen petites mancances… Desencontre. Desencontres. Qui afegeix el terme al diccionari ?

Ja tinc curiositat per veure si a la nova edició del nou diccionari català que ha ser best-seller aquest Sant Jordi hi han afegit aquest palabro, que no només existeix sinó que té molta expectativa de vida per davant, malhauradament. 

Dear Tina, sóc tan bon noi que no m’atreveixo a dir-te allò que li deia el el Paco Rabal a Silvia Pinal,   la “seva cosina” Viridiana,  al final de la pel·lícula:  que tard o d’hora acabarien jugant una partida de cartes junts…
No, mira, només m’atreveixo a dir-te que quan vulguis podem fer un cafè plegats, al Raval o a Vilanova, a l’Ateneu o a l’Institut Francès,  i si m’ho permets, pagaré jo ;-).
Però si et sembla que no cal ni ara ni mai, com tu vulguis: no cal… ni ara ni mai!

Una abraçada, Tina. Que tot et vagi molt bé. Blogfully yours!

See you  soon …

Sani   …  (not Sunny)

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

Flickr :http://www.flickr.com/photos/tinavalles/

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
[@more@]



Posted in Català & Catalunya, Paraules de fragmentació | Tagged , , , , | 2 Comments