Monthly Archives: abril 2005

Orquídies a un orquidiari

orquídia

He trobat una pàgina amb imatges d’orquídies.
Es veu que són a l’orquidiari de Prangins, a Suissa. 

M’adono que no he de passar per un poblet tan delicat. Però no descarto d’anar-hi un dia.
M’encanta el joc de colors i formes d’aquestes flors tan exòtiques,  que ara la globalització posa a l’abast de tothom poder tenir-ne fins i tot al menjador de casa. És clar que aquestes del menjador no són com les que surten en aquest orquidiari suís, però duren força si estan en el lloc i la temperatura ideals…

Pel teu premi de poesia, Toni, t’en dedico "tot un ram", enten-me la metaforeta.  Felicitats i segueix escrivint. No dubto que seguiràs triomfant.
Fan d’en TdQ. Sani

[@more@]

1 Comment

Advocats defensors

ploma

De tot el què he sentit avui, m’ha quedat gravada una frase que encara ara, a mitjanit,  em ressona al cap. En el judici pel cas del suicidi de l’adolescent basc, l’advocat defensor demana l’absolució dels seus defensats.

Mira que haurem vist pel·lícules i més pel·lícules de judicis, amb fiscals i advocats defensors… però no m’havia parat a pensar, com ara, què deu passar pel cap d’un advocat defensor quan ha de proposar sempre l’absolució tot sabent o intuint que el seu defensat o defensats són culpables.

Intento imaginar quin tipus de cervell i de personalitat han de tenir aquest tipus d’advocats. I la veritat és quer no m’ho acabo d’imaginar ni poc ni gaire.
Suposo que ha der ser algú que sàpiga mentir sense posar-se vermell, algú que pugui fer abstracció de la veritat i de la lògica i que tingui l’ideal de justicia tan relativitzat que tant se li en doni tot plegat. , i tingui com a única i exclusiva meta la de poder "guanyar" a costa de tot el que sigui.

Em sembla un ofici tan necessari con horrorós i nefast. Sort en tenen que alguna vegada deuen defensar alguna causa justa  i poden així compensar el fet de viure venent-se sempre l’anima al dimoni.

[@more@]

Comentaris tancats a Advocats defensors

Sant Jordi 2005

colors

never as good-001.mp3

El dia de Sant Jordi per la tarda vaig ser a Barcelona. feia anys que no veia tanta gent junta pels carrers. Rambla. Plaça de Catalunya. Rambles…

Vaig parlar amb la Laura uns minuts allà a la taula on signava els seus llibres. Van donar per a molt els pocs minuts de contacte.
A la Fnac, -anava a comprar una pila per la càmera de fotos- , van tancar 10 minuts i no deixaven entrar, només sortir les riuades de clients…
Com que per les Rambles no es podia passar, vam anar a "descansar" a la Plaça de la Villa de Madrid.  Tot i que hi reganava una mica de pau, als balcons hi havia penjats un llençols exigint poder descansar … Intueixo que aquella zona deu formar part de la zona "botellona" de la barna del cap de setmana i que els veins estan desesperats pel soroll de les nits de cap de setmana. Els planyo.

Veient tanta rosa i tant de llibre em va venir al cap la imatge que havia vist a l’escola del meu fill el divendres 22. Enguany  han organitzat un intercanvi de llibres i al final van muntar una parada amb els  llibres sobrants tots a  1 euro. Infantils i d’adults. Hi havia mitja col·lecció de El País. Una moma !  Vam agafar teca per anar fent fins a les vacances o per les vacances. Em vaig regalar un Calvino i uns contes d’en Onetti.  Aviam quan m’hi podré posar. Ara, el ritme de vida actual no deixa  massa estones per llegir.  Sort que jo sempre llegeixo una estona al lavabo. Si no ho fes així… alguns dies no llegiria ni una línia. 

Em moro de ganes de preguntar un parell o tres de coses :  On trobaré el comentari de les lectures dels llibres que us heu comprat per Sant Jordi? Perquè vosaltres sou dels que us llegiu el que compreu, oi?

[@more@]

Comentaris tancats a Sant Jordi 2005

Finals d’abril

finals d'abril 2005

Massa temes d’actualitat. He tornat de Burdeus mig eufòric. No es pas poc tornar amb 31 adolescents sans i estalvis i amb una mica més de món al seus caps i als seus ulls. Tots hem après (jo el primer)  un munt de coses, que ja anirem traient mica en mica.

Però arribem i tot es precipita. Fumata negra, fumata blanca. RatzingueriTzació del Vaticà…  Follia col·lectiva.  Benet 16. Segles 15 i  16, Sant Ofici Torturador…  Es compleix el mite de l’etern retorn?

La llei de Murphy és l’única cosa en aquest món que no falla mai, mai, mai.

Esperem que el guardians  dels dogmes no els els facin empassar a tots plegats com en temps de Torquemada, a cops d’ embuts, de serres talladores, de rodes purificadores i autodafès ambulants… 
Aviseu amb temps, que mirarem d’emigrar a latituds on no arribin voltors disfressats de coloms blancs, trinitat total.

Nova cultura de l’aigua. Ho sents bé, Zaplana!, ho sents bé?  No toquis l’Ebre. Tu i els teus amics haureu d’anar a jugar a golf i a dissenyar estratègies per embutxacar-vos millions d’euros a uns centenars de quilòmetres més avall. A males, als USA amb l’Aznar.

Nova llei de matrimonis entre cònjugues lèsbians o homosexuals. Una petita gran revolució pel fet de poder també adoptar com qualsevol parella heterosexual. Algunes coses tarden 2005 anys !  Més val tard que mai. Felicitats  "To Whom It May Concern" …
Bona manera d’aigualir una mica la festa opusdeisticotriomfant d’aquests darrers dies. Però com que ja sabem que han de canviar quatre coses perquè res no caniviï de veritat, això no crec que els amoïni massa. Pecata minuta …
El que volen, jo us ho diré el què volen: volen el cap d’en Pere Casaldàliga  a sobre una safata de plata. Això és el que volen.  Pere, ves en compte !

El molt  Honorable President Pascual Maragall es radicalitza en el front francòfilofrancòfon. Chapeau President. Té tota la meva admiració i el meu suport. I que consti el meu "deepest love for the Imperial English Language". Estarà bé que la França jacobina ajudi el català a esdevenir llengua europea oficial o semi-oficial. Catalunya formant part de la Francofonia. Això sí que és ser originals, President. Felicitats !  I gràcies!
 "Cosas veredes, Sancho, que haran fablar las piedras"!

Els laicistes francòfils ho teniu pelut. Els que s’escapin de l’escomesa de la fe del Vaticà  acabaran estossinats per  en Bush per francòfons tocacollons de la llengua mare de totes les llengües que es parlen en territori imperial: l’Spanglish de l’Aznar.

Quin abril, quin abril. Un mes Horribilis i espereu que encara no s’ha acabat.

L’Equador per aquí, les FARC per allà, Sabadell aqui a la cantonada,  mediàtics contra purasangs el 23 dissabte Sant Jordi, i el 27 celebració del dogma de la virginitat de la Montserrat… Els francesos que volen votar no a la Constitució europea. En Fraga Iribarne que es torna a presentar a la Presidència de Galícia.  I embolica que fa fort.

Dona per a una novel·la de més de 200 pàgines … però dubto que la sàpiga escriure.
Si tingués un vaixell com el que tenia en Jacques Brel, crec que jo també m’apuntaria , com va fer ell, a un viatge de no retorn cap a les Illes Marqueses. 

Aquest any, per Sant Jordi no em compraré cap llibre. Decidit. Per protestar contra tot plegat. Contra els primers d’abril i contra els finals d’abril. A més, ja en tinc més d’uns quants sobre la taula (i els he pagat a preu car) i no me’n calen més per ara. Estic llegint  Amor o lo que sea de la Laura Freixas.

La vida segueix …

[@more@]

4 Comments

Educanyment o Ensenycació

Chaos

Dijous dia 30 de març van venir al nostre Centre uns representants d’ASPEPC, Sindicat de Secundària. Cent anys parlant d’Ensenyament i ara, des de fa un any i escaig d’Educació. Mira que a França, aquí a tocar, sempre n’han dit d’Educació… Ho teníem fàcil!

Doncs mira, jo proposo que s’arribi a un consens i que la Conselleria es digui d’Ensenycació o d’Educanyment i ja no es toqui mai més.

Ja m’agrada, ja, la paraula educació. Ho juro: m’encanta, però he de confessar que l’emoció se’m fon a les mans pel culpa del sentiment de frustació que l’acompanya: em sento com un Idiota Total haver estat dient malament les coses, durant tants anys !!!! igual que tanta gent , tothom, vaja !!!! Doncs i que n’érem de burros … Hòstia , gruixut, oi, que un país tan civilitzat com Catalunya anés tan equivocat?

I que no s’hagi fet cap monument , cap ni un encara a la persona responsable d’un gir copernicà com aquest….Tampoc no s’entén. Bé… així anem.

Venen a l’hora de l’esbarjo. Venen a parlar-nos del què diuen 11 fulls grapats.

A la portada i a l’interior, un manifest , un Decàleg , que inclou el manament nº 10: “Per un Batxillerat de 3 anys”. Wishful thinking?

A la Contra: un altre manifest : Extractes del document “Bases per la futura Llei Catalana d’Educació “ que el Dpt d’E ha encarregat a un grup d’experts coordinat per en Terricabres.

“En la formació inicial del futur docent s’inclouran continguts de … Educació emocional.” (sic)
Educació emocional…
la gent es mira i somriu. Fa por la paraula "Intel·ligència", oi?

Pel mig fotocòpies de recents articles d’opinió sobre Ensenycació o Educanyment a l’Avui, El País, La Vanguardia…

Signen gent com Francisco Rodríguez Adrados (Informe PISA); Bru de Sala (La letra con esfuerzo entra) ; Salvador Cardús ( Aprendre a aprendre .. què?); Pere Rovira (Contents i analfabets); Xavier Sala i Martín (Un mar de mediocridad)… Tots articles ben sapats, carregats d’arguments i potser de raó.

Els papers criden ; "Menys assessors i més professors!" Exacte. Just a la fusta. I caldria afegir en algun lloc una cosa com : I deixeu que descansin una mica o hauran d’agafar baixa per depressió.
I també: "
Prou d’experimentacions estèrils! Recuperem els procediments docents de demostrada eficàcia! "

Fins aquí la descripció semi-objectiva dels fets.

A partir d’aquí la meva opinió subjectiva :

Veurem què en sortirà d’aquesta nova Llei d’Educació.

La situació s’ha anat degradant força més del compte i no sé si ja hem tocat fons o encara podem ensorrar-nos una mica més, sempre una mica més, cada curs una mica més.

Jo espero i somio en què hi hagi un canvi decidit per millorar la situació actual.

Gairebé tot el que diuen els de l’ASPEPC em sembla bé. Tot és bo o gairebé mentre ens movem en el terreny dels desigs i dels bons propòsits.

Les coses ja no funcionen tant bé quan es tracta d’aplicar mesures concretes que resolguin problemes concrets. Prou s’ha vist.


Ara bé: això de “Recuperem els procediments docents de demostrada eficàcia!” em deixa una mica perplex: no sé ni a què es refereixen exactament i tampoc no diuem com s’ha de recuperar. Es tracta doncs d’unes Inconcrecions Perfectament Estudiades, ASPEPC?

Estic convençut que res no canviarà si no inclou un compoment filosòfic que quedi reflectit negre sobre blanc i que impliqui i apliqui sancions terapèutiques ben estudiades contra el mal comportament dels pre-adolescents i adolescents respecte al professorat , els companys i els Centres.

Bé… la solució de veritat i sense conya marinera la deixem en mans dels experts del gabinet Terricabres, però sisplau, volem, exigim exemples concrets i exigeixim que exigeixin bon comportament emocional, discrecional i comportamental dels alumnes sobre tot ! No només dels professors !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Preguntin què fan o què farien a països lleugerament civilitzats com Dinamarca, Finlàndia, França o Japó … i que actuin de manera semblant.

No parlo ni de Corea del Nord ni de Guantànamo.

Acabo.

Si vostè ha llegit tot això fins al final, felicitats, perquè té vostè té el 90% de probabilitats de no ser un alumne ni ex-alumne de l’ESO.

D’aquella ESO que van parir “experts” com en Coll i tota la seva panda i van imposar i aplicar, estafant-nos i estafant tot un país, una colla de mal parits. Que els jutgin a tots per crims dels que no prescriuen contra l’Ensenyament i contra l’Educació.

[@more@]

1 Comment