T'atures i després , en voler reprendre la marxa , t'adones que han passat un munt de coses. T'adones que no passa res si les deixes passar i continues tranquilament fent com si res no hagués passat. :-) Realment… no passa res!
Això és exactament el que m'ha passat. No res. Que ho he vist passar per davant del nassos, i he seguit fent com aquell que s'asseu davant del riu a esperar veure baixar el cadàver de l'enemic … No n'ha passat cap d'altre que no fos el temps escolant-se vida avall…
Amb prou feines si m'he fet uns apunts per recordar què en diria en reprendre la normalitat. I avui, en voler tornar a la dolça escriptura bloguera de cada dia, m'ha vingut al cap la fórmula sintetitzadora del mestre JPQ. Un títol "alephià" d'quells que ho barregen i ho sintetitzen tot, vist des de tot arreu i des de tots els angles, ubiqüitat temporal inclosa. Nogensmenys que tot això.
D'aquí vé el meu títol de post d'avui, impossible i surrealista, nostàlgic i esperançador. Ara m'hi poso …
S de Ségolène… Tinc a la taula un Nouvel Obs relativament recent, de mitjan setembre, que he agafat de la biblioteca per veure si m'assabentava de qui és la futura presidenta de la República francesa. Apareix a la portada i ens ho prometen tot : "Le système Ségolène" Ses amis, ses réseaux, comment elle dirige".
Des de llavors fins ara… "llovió y escampó", que dien els de Santander. Efectivament, malgrat el que jo deia més amunt, sí que han passat coses, Ségolène ja ha estat escollida com a candidata del PSF a la presidència de la República. Serà Ségo versus Sarkozy, amb el permís de Chirac.
El foc i les brases, les brases i el foc. Ségolène, però, sembla una dona creativa, capaç de canviar moltes coses. Segur que aconseguirà vèncer el seu rival, en Sarko, i si s'atreveix a tornar-se a presentar, també Chirac. Segur que suposaria un gran revulsiu a França i de retruc arreu d'Europa. I tindíem Merkel i Ségolène, el principi del principi de la dominació femenina del món. Bones notícies ;-)
Llàstima que sobre el tema de l'educació, em sembla que l'ha vessada.
Confondre la professió d'educador amb la d'un treballador de fàbrica és greu.
Hi ha tot un gran debat a fer aquí, però el faran a França a mida que s'apropi el moment del seu accés a la presidència.
Li vaig escriure al meu amic Juan, professor d'espanyol a Strasbourg i li deia…
"Hola Juan no sé si felicitarte por lo de Ségo o darte el pésame. me temo que quieren encerrarte en tu insti 35 horas a la semana…"
En Juan em contesta això :
Hola Sani,
Por si no lo habias visto ya, te mando lo de Segolène :
el video completo http://www.wat.tv/video/84182
La argumentacion es mala : un profe cobra entre 30 y 44 euros por cada hora extra. Los organismos privados de apoyo escolar ofrecen entre 12 y 17€. Imagina la cantidad de profes que acuden. Los que curran en Academia son estudiantes, casi nunca titulares.
Lo que pasa es que muy pocos profes hacen apoyo escolar porque son horas de más sobre las 15 o 18h, y mientras no quede incluido en el horario, res de res.
Y tu, como ves esto de los profes apaleados ?"
Pot semblar una impudícia reproduir parts de missatges privats, però vaja, és literatura semi-professional. Passa res!
El tema és que hi ha qui hi està a favor i qui hi està en contra. Gairebé tot el porfessorat fa les 35 hores setmanals, el que passa és que no es veuen perquè estan amagades en tardes senceres i caps de setmana sencers de correccions d'exercicis, de treballs i d'examens.
Entossudir-se a fixar un horari de fàbrica per als educadors podria ser nefast per a l'Educació d'un país. Però es pot provar, algú recollirà els vidres trencats.
S de Sarsanedas. Tothom coïncideix en lamentar sincerament la mort de Jordi Sarsanedas. Coïncidència total també a l'hora d'apreciar la seva obra i la seva figura.
Recordo que en ocasió del Premi Gabriel Ferrater, a Sant Cugat, fa dos anys, vaig dir-li un moment que tenia pensat, des de l'APFC, convidar-lo a fer una confència a l'Institut francès de barcelona (amb l'objectiu -secret, diguem-ho així – d'aprofitar l'avinentesa per fer-li un homenatge). Em va dir que l'anés a veure i que ja en parlaríem. Crec que en Jaume Subirana l'acompanyava a casa seva aquell vespre.
Va passar el temps i no ho vam poder muntar-ho per al curs passat. Ara ja s'ha fet tard, ja no podrà ser. Però la veritat és, com diu en Jaume Subirana, que Jordi Sarsanedas va tenir la gran sort d'haver pogut anar recollint mica en mica tots els premis, i tots els reconeixements que es mereixia, que han sigut nombrosos.
Vaig veure gairebé sencer el programa que TV3 li va dedicar. Em va agradar sentir dir que formava part d'aquell grup d'escriptors per a qui l'escriptura és un repte, una dificultad a vèncer … el paper blanc que cal omplir de prosa o poesia.
S de Subirana. Em va disgustar llegir la bronca entre el Toni i el Jaume amb motiu de la denegació de l'ajut que TI havia demanat a l'ILE. Crec recordar que li vaig escriure per dir-li que en comptes d'entrar-li amb l'insult, que li entrés amb vaselina i mà esquerra, que així en trauria més profit. Nefasta obsessió de voler posar pau a les guerres d'altres. I això no s'ha de fer mai. Que es matin si volen! Però quan per segon any consecutiu no li van concedir l'ajut i va fer tota una campanya al seu blog Entrellum.. vaig quedar una mica sense saber què dir, i vaig pensar que era un càstig polític. Assegut al riu, el que en Toni veu és com en Jaume, "alive and kicking", se'n va a Vancouver.
M'hauria agradat que us haguessiu pogut entendre, nois. Però com hauria pogut dir diu la cançó "Les Feuilles mortes" … La vida separa els que s'haurien d'entendre …
He rellegit el seu post on li desitja un feliç exili al Canadà i he llegit el que Sebastià Alzamora va escriure a l'Avui contra Jaume Subirana, però també , en pla Terminator, contra tot i contra tothom :
" (…) també és cert que ni Subirana ni tan sols la consellera Mieras tenen res a veure en el fet que la situació de partida fos tan depauperada: si de cas, aquesta és una mancança que s'ha d'imputar als governs que els havien precedit, els vint-i-tres anys d'hegemonia convergent i tota la pesca. De manera, doncs, que, per aquesta banda, tot molt bé."
Hòstia com les gasta el Sebastià! Ja veig, Jaume, que tens un munt d' "amics" que te les diuen gruixudes.
Jo que no tinc res contra tu, el que em fas és força enveja que te'n puguis anar una temporada al Canada. Com que coses així no les regalen, imagino que t'ho has guanyat. Felicitats i que en disfrutis. Et seguirem via Flux.
A can Saragatona he llegit avui que ahir en M* va escriure això:
"Els blocs es mantenen semiletàrgics, o així m’ho sembla a mi, cada vegada més selectiu, més mandrós. Llegeixo al diari que el món continua girant.(…)"
El meu sí que està mig letargiós per excés de feina de l'autor i també, potser, perquè aquest món que gira està fet de massa Marbelles, massa Processos de Pau que no progressen, massa Iraks, massa Blairs, massa anuncis de "Be water, my friend", massa fulla morta tardoral …
Caldrà veure si el pre-Nadal ens anima i entre la Presentació de l'Oracle Imminent, el pont de la Constitució i el somni que "enguany sí" ens tocarà la loteria arribem alegrois fins a cap d'Any, fita-mite necessari per seguir "narinant" tot fent la viuviu …
Sani, "empty your mind, be ..happy my friend "… i ves-te'n a dormir d'una santa vegada, que avui t'has ben guanyat el dia! [@more@]