Monthly Archives: març 2005

1 d’abril .

Per celebrar el Fool’s day o el Poisson d’avril..  un joc "instructiu".

Aneu a la pàgina   http://vernix.org/marcel/people/

i  mireu a qui coneixeu o reconeixeu. Si en coneixeu uns qunats, premi. Si no, també.

Cada foto és un enllaç i va a petar a una web en relació amb el personatge … Pero compte si cliqueu ! Tots són gent perillosa per al cervell.  ;-)
Fent passar el ratolí per sobre d’una foto qualsevol veureu que l’enllaç és sempre una cerca del tipus "tindré sort" a Google, és a dir que dóna com a resultat la primera pàgina que Google dóna com a resposta a la cerca de la paraula o,  en aquest cas,  nom del personatge. 
exemple:  http://www.google.com/search?q=Chomsky&btnI =I’m+Feeling+Lucky
Interessant, oi?

[@more@]

1 Comment

Exemples d’aplicació del sentit comú

Sempre he pensat que s’hauria de fer un mounument als bons exemples [ dedicant-els-hi un dia internacional? ;-)] perquè genèticament els exemples porten posats l’estigma de la manipulació. Cadacú busca i dóna l’exemple que més li convé per exemplificar la seva veritat , el seu punt de vista, ni que sigui veritat a mitges, ni que sigui tendenciós, la quëstió és argumentar com sigui per imposar la pròpia veritat.

Per això costa tant de trobar bons exemples, com costa trobar bons exercicis que ensenyin a aprendre de manera efectiva.

Per això que dic, l’article de de Javier Ortiz "Por puro sentido común" a El Mundo, em sembla com a mínim força interessant.

Ara, si ja costa d’entendre la política a Catalunya, amb la dels País Basc em sento perdut. Me la miro de lluny i amb guants. Amb curiositat i amb incredulitat. Miro d’entendre si el que diuen els diaris s’entén. I no ho entenc gaire. Vull dir res que ja no s’entengui des de sempre.

Ppenso que falta una altra mena d’informàció que no surt enlloc, o molt excepcionalment com la notícia que publica en Vicent Partal que ve citata en el post d’en Perejoan.
El qui ho acabi desembolicant, bon desembolicador serà.

[@more@]

Comentaris tancats a Exemples d’aplicació del sentit comú

Aniversaris i diades mundials …

 

De fet, si ens ho mirem bé a Google i a les Wikipèdies, cada dia de cada mes aporta la seva dosi d’aniversaris  per a recordar.  Dates del naixement o de la mort de personatges més o menys famosos, més o menys interessants, i diades internacionals  o mundials a  favor o en contra d’alguna cosa…

Penso que potser encara està per fer un calendari anual de celebracions  -que fins i tot poria ser mig personalitzat- que substituiria els que regalen les  Caixes, aquells on hi apareixen els sants, santes i  verges improbables de tots els colors de tota la vida…

Hi ha seus francòfones com    evene.fr . Toute la culture
on hi ha referenciats i classificats en 25 apartats uns 10.000 personatges [més o menys] famosos:
http://www.evene.fr/celebre/toutes.php  |  http://www.evene.fr/celebre/top.php

N’hi ha d’anglòfones com : 
Famous People Biographies : http://www.kcls.org/hh/biographies.cfm  o
Basic Famous people :  http://www.basicfamouspeople.com/index.php

Ara ja sabrem on buscar, però em temo que,  per a setmanes i mesos successius,  continuarem assabentant-nos-en tal com vagi rajant, el diari per aquí, la tele o la ràdio per allà, un post per acullà …

Aquest març  ha estat per a mi el mes dels aniversaris i celebracions interessants.
El  8 el dia internacional  de la dona treballadora. El 10 va ser l’aniversari de la mort de l’Ovidi Montllor. El 22 el dia mundial de l’Aigua.
El 20, el dia mundial de la Francofonia.  El 21, el dia Mundial de la Poesia. El 24, els 100 anys de la mort de Jules Verne.  I el dissabte 26, el 25è aniversari de la mort de Roland Barthes, semiòleg i crític literari per qui sento una certa fascinació, barreja d’admiració i de displicència…des que vaig llegir  Mythologies.  El 28,  l’11è aniversari de la mort d’Eugène Ionesco, autor del Rhinocéros….

I la cosa continua sense aturar-se…  una mena de kermesse permanent.

Cal recordar perquè hi segueixi havent vida, per treure profit de la memòria.
Cal celebrar la salut dels qui  tenim a prop i ens estimem o a l ‘obra dels qui ens van deixar. 
Cal la pedagogía de les diades mundials, ara que ja tenim conciencia de viure en un món globalitzat, per aconseguir  sumar en el progrés cap a una millor qualitat de vida en un planeta amenaçat.

 

[@more@]

1 Comment

Recordant l’Ovidi

 En el desè seu aniversari de la seva mort, jo puc aportar una petita anècdota inèdita, que valgui el que valgui vull deixar escrita aquí.

Cap a mitjans del 80 potser a finals dels 80, sense que ho pugui precisar massa, tenia al cap la idea de fer una "tesi doctoral" sobre Léo Ferré, que mai no vaig dur ni a la fase d’esborrany. El fet és però que vaig recollir sobre Léo ferré molta informació. Sabent que havia cantat acompanyat de Toti Soler  i que entre ells hi havia una certa amistat, vaig anar a entrevistar tant a en Toti Soler com a Ovidi Montllor per preguntar-los què em podien dir ells de Ferré.

Van ser dues entrevistes per separat. Primer amb en Toti, i després amb l’Ovidi. Va ser en Toti qui em va donar el telèfon de l’Ovidi . Vam quedar de trobar-nos a casa seva. L’entrevista va durar molt poc, menys de mitja hora i no en vaig treure gran cosa més que una idea: per a l’Ovidi, en Léo era musicalment tan perillós que calia mantenir-se’n allunyat  per evitar de ser devorat per la seva força i per evitar de perdre la pròpia personalitat. 
Això puc afirmar jo que em va dir l’Ovidi confidencialment en aquella única ocasió. Vam parlar de poques coses… vaig tenir al impressió que aquella entrevista ni li agradava ni li interessava hi tenia massa res a dir. Va ser un pur tràmit resolt molt educadament per ell en un dia de primavera …

M’agrada, m’emociona l’Ovidi que canta Salvat Papaseit… Poema sense acabar Quin doll d’aigua a la font , meravellós poema, marevellosa cançó …

M’agrada l’Ovidi que canta Homenatge a Teresa  i  m’agrada la seva imatge d’un home mai prou aprofitat, mai prou ben tractat, però d’ home bó, íntegre,  i que sabia el què volia.

M’emociona escoltar-lo cantar el seu poema Perquè vull

Perquè vull.

Lletra : Ovidi Montllor
Música : Y. Belmonte

Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d’ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d’encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d’estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m’agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.

Tot un manifest i una gran lliço. Un record, per ara i per sempre, Ovidi.

Enllaços. 
Crònica d’un temps   
Ovidi Montllor
Poemes i cançons d’Ovidi Montllor

[@more@]

1 Comment

Tot és saber quin cargol cal roscar….

Es podia resoldre la pana, ja ho he vist. I era bén senzill, però com sempre, només diem que era fàcil després d’haver patit la dificultat insuperable.

Em pregunto què vaig clicar i  quan perquè em quedés el blog bloquejat.  En realitat només  a mitges, perquè la columna dels enllaços sí que era operativa.
El fet és que em vaig atabalar, per un moment vaig imaginar que estava passant allò que jo em tinc pronosticat. Perdre-ho tot abans d’haver-ho salvat.

Vaig anar a can Blogger.com  i vaig reciclar el vell blog, el primigeni , el que havia obert a aquest servidor  allà pels volts de novembre i vaig descobrir amb satisfacció que deixava editar gairebé tot el codi html … De manera que en un tres i no res vaig poder copiar el codi  del Dipofilo de lamevaweb  al Dipofilo de can blogspot.com.  Tot és saber quin cargol cal  roscar.

Mirarem d’aconseguir  mantenir  vius  "dos bloguets a la vegada … i no estar loco" ;-)

________________

[@more@]

1 Comment

Setmana de la Francofonia. Idees per al català.

Tot és un no parar tot l’any d’aniversaris, celebracions, remembrances i records … Alguns de dol, però la majoria són  de festa, gresca i consol.
Al març, li toca estar contenta a tota la Francofonia … per a la satisfacció de francòfils i francòfons d’arreu del món.

El dia 20 de març és la diada de la francofonia, però en realitat se celebra pertot una setmana, que és variable al llarg del més als diferents països francòfons.
D’aqui vé que, exagerant només una mica, es pugui parlar de març gairebé com del més de la Francofonia. Ells no gosen, jo sí .

Jo que sóc català,  francòfon i francòfil, penso que estaria bé que els catalans declaréssim el setembre, el més del català …
El català s’ho mereix i no li faria cap mal. Millor aquesta celebració que la d’una altra cosa estranya.
I entre la tornada a classe, l’11- la Diada i Sant Miquel (arcàngel) … crec que se’n podria teure suc.
Un magnífic complement a Sant Jordi i a la Setmana del llibre en català. Jo ja us he donat la idea.
Ara mateix l’exporto via mel a tota la gent del Tripartit i a l’oposició perquè ho incloguin a l’Estatut. I si prospera … en reclamaré el drets de la idea. Ja sé que ara, potser és el pitjor moment , però amb un 3% de la campanya publicitària de l’esdeveniment …em conformaria. Amén.

[@more@]

3 Comments

Picasa 2 de Google

I ara va  i Google també treu la seva artilleria pesada :  Picasa 2.

A El País  d’avui 10/3/2005  en  Francis Pisani   parla de Flickr.com i Picasa 2 [available in English only]
com dels dos productes de moda pel què fa a imatge. Doncs au, anem a mirar  Picasa 2… i l’Skype beta …

No ens deixen parar ;-)

[@more@]

Comentaris tancats a Picasa 2 de Google

Fotoblogs temàtics

_______

Navegant des de chez flaneuse he anat a petar al fotoblog titolat
What’s in your bag? Un "pool" ben especial.
Vosaltres ho farieu això de buidar la cartera o la motxil·la o la bossa , fotografiar-ne
el contingut i enviar-ho exposant-ho a la voyeurística mirada de tothom?
Jo només ho faria per exigències del guió.

Clicant per allà he anat a caure al fotoblog d’un tal fubuki … unes  4500 fotos força interessants.
Tot i que les imatges ara ja no ens impressionen gaire a no ser que ens impressionin molt … 
a mi, aquestes, m’han agradat…

No entenc massa com s’ho fan … per donar serveis gratuits com aquests…
Suposo que sempre cal un asquer per pescar un peix … una mica més tard.
Aquesta gent ho aconsegueix de totes totes…

No sé com m’ha vingut al cap que cal que em gravi una còpia dels posts.
Si demà els de lamevaweb.info tanquessin la barraca, per la raó que fos,
em quedaria sense res. No en guardo còpia . M’hi posaré un dia d’aquests .

Pel què fa al fotoblog de flickr, he descobert , flaneuse, -no ho sabia-  que a cada imatge,
clicant  +add note    li podem crear tantes zones actives com vulguem i
a cada zona activa, modificable amb la punta del ratolí, una nota-comentari !
Em sembla una opció força interessant. 

El mateix es pot dir del sistema de classificació que ofereixen: les etiquetes,
o paraules clau  i el fet que cada imatge pugui tenir tantes etiquetes o paraules-clau com vulguem.


Extraordinari-fabulós. I com que per ara tot això surt per cap preu, encara més! Que duri.

[@more@]http://www.flickr.com/photos/fubuki/tags/

1 Comment

Esporgar l’àlber

Esporgar l’àlber

Qui t’ha vist, i qui et veu ara
Adés ferotge, ara despullat
Fruit de sang i d’esforç, de
Xerrac que eixampla el cel
I tot roman serè, d’un verd aspre

Calia retrobar el vell cos
I notar-ne la seva estrebada
Un xiuxiueig sord i profund
Que des del fons amenaça
Mima i es fot dels esbufecs

Calia salpar, sortir, oblidar refers
Angoixes, mots, insults i rimes
Remor poc més que remor
Gairebé res comparat amb
Tot allò que tinc ara: l’àlber

[@more@]

1 Comment

Fragmento de un manuscrito encontrado en Zaragoza.

Pensa mal i no erraràs… aconsella la saviesa popular … (Anònim del juràssic)

(Transcripción de un fragmento de un Manuscrito encontrado en Zaragoza.)

Zapatero insinua a Maragall,

ZP- Ya sabes que yo voy palante con lo del talante, pero necesito un gestito , Pascual, mira frena, frénales el carro , y dame tiempo necesito tiempo para pensar… Qui dias pasa años empeña , o algo así en catalán, verdad?

PM – Tengo algo en mente, pero depende de cómo me reaccione el jovenzuelo…Si pica, ya estará al saco y bien liado. Estatuto restrasado … hasta el 2008 o el 2012 .. ya ves, un poco de tiempo te lo puedo dar…

Eso sí, a ver, que tus guionistas me preparen alguna cosa apara amortizar, digo amortiguar los golpes que van a caer … ya sabes que ahora somos tres y mal avenidos Me comprendes, me explico, oi, Talante ?

ZP – Eso está hecho , Pascual,. Muy bueno ese truco … del 3%. Genial..Eres todo un Nicolò Maquiavelo, Pascual…No te sabía yo tal …

PM- Es fa el que es pot ,es fa el què es pot, Talante… i mira.. Sí, la experiencia acumulada, sabes? Mare de déu el què hem de fer. Contra Pujol vivía mejor. [@more@]

Comentaris tancats a Fragmento de un manuscrito encontrado en Zaragoza.

De la realitat al somni i del somni a la realitat.

Hauria d’estar feliç i content, però no, ho sento , ho visc com una amenaça … No donaré per tant …La llista es fa massa llarga. No puc llegir-m’ho tot això… de cap de les mil maneres. Plegaré de llegir els diaris, revites i suplements … Decidit. Prou … No comprar cap més Qué leer ni cap  Lire,  ni el Temps,  ni obrir Granta ni  res… Cap suplement més, cap diari, cap revista.. Prou … Plego

El  Mundo. Suplement de cultura. div 4 /3/2005.  pg. 1-2. Sam Abrams.
Panoràmica de la poesia catalana: de quin pa fem rosegons?"Un any brillant per als versos catalans. Durant 2004 s’han publicat 26 llibres de poesia a Catalunya, València i les Illes, però la major part ha passat desapercebuda"

"L’any 2004 ha estat l’any del reconeixement de Víctor Sunyol, sobretot a partir del seu magnífic Stabat (Proa). "
"Vint-i – sis llibres de pedra picada .
Vint-i- sis llibres excel·lents  en un any! Quantes tradicions literàries poden vanaglorair-se del mateix? És un crim que tots aquests llibres  no estiguin en primera línia! De quin pa fem rosegons?"
Víctor .. veig la teva foto a la portada de Tendències! No et veig gens canviat. Més jove que mai.
M’alegra llegir que has tret una obra i que és quelcom d’important.
Ja saps que t’ho dic de veritat. Cuida’t i envia un missatge … Jo deixo escrit aquí :”Felicitats!  "

Al suplement El cultural de EL Mundo: pg. 58. Nuria Azancot entrevista Antonio Colinas.
"Acaba de aparecer un libro de esos libros secretos pero esenciales. la simiente enterrada, de Antonio Colinas (Siruela) un libreo extraño que participa a la vez de varios géneros literarios (el diario, la crónica, el aforismo, a veces incluso los textos tienen un carácter poemático), pero que sobre todo es un libro de pensamiento, de reflexión"…

Faig comptes  26+1 = 27.  Més els 2 o 3 de la Laura,  més dos o tres per Sant Jordi … I el de l’Eliseu Climent, i el de la lentitud,  i el d’en Culla….
 Bufa .. Sense parar de llegir gairebé ja em plantaria al setembre … quan surt publicat el de la Nothomb i de seguida totes les novetats  de la tardor…
I tornem a començar… Per deixar-hi la pell …Per cert, el de la Pell freda ja ens va dir que en tenia dos més al calaix. Caldria no perdre-se’ls!

Prou llegir.  Decidit. Em poso a escriure el meu somni. Decididament m’hi poso. El títol ja el tinc. Éra, és i serà:  El somni de ser escriptor. Probre d’ell o d’ella qui me’l prengui. Ja tinc escrita la crítica que em publicaran.  I també m’imagino la mediática escena …

– I el Planeta del 2006 goes to ….  Charles Baudelaire  … per  El somni de ser escriptor. Un  nou Quixot  d’un Sancho Panza …  Essencial, total , vertical, apoteòsic, de marbre picat amb masseta i escarpa … barreja novedosa de temps, punts de vista, diegètica, analepsis, prolepsis, metalepsis, silepsis, herois i narradors… blog i web i  ipod i Internet i caligrafia inclosa.
Un nou concepte de l’escriure i  de …
I es situa en un punt equidistant del classicisme i del surrealisme avançat. …

– (A una taula) ..  I qui cony és a quest tipus?  Com pot ser això? Un desconegut?

– (Crits i riures) Tongo , tongo… qui és aquest desgraciat?

– (Crits indignats) Volem que se l’endugui un escriptor conegut,  algú consagrat !!!

I jo que vaig i pujo a recollir el premi,  tímidament per fora, xuletament per dins, perquè secretament m’ho esperava, i els engalto el discurs que gairebé ja tinc preparat des d’ara mateix  … amb tres retocs i serà bo per ara i per sempre…

Els focus de les càmeres de TV3 m’enlluernen … Els he de demanar , somrient, que … sisplau… Later on , Later … que ja hi haurà entrevistes per a tothom .. fins Nadal … Però ara deixeu-me dir quatre coses concentrades … Gràcies .

Bé, ho sento ho he de deixar aquí. Ara me’n vaig a dormir que ja fa dues hores que hauria d’haver desconnectat –l’ordinador i el coco, vull dir, – i de ser al llit. 
Ja veieu a què porta llegir tant, que hi hagi tant de llibre interessant … A mi em posa a mil … d’enveja sana,  m’excita les neurones, però em fa anar a dormir tard, fatal per a la salut., em mata!

“Del mucho Internet y del poco dormir  vino a secársele el cerebro” …  Us sona la citació adaptada?  Sí, la fi del cagaelàstics, vaja. Que n’és de difícil tot plegat¡ 
 
[@more@]

2 Comments