Apadrina una paraula, la campanya de l’Ateneu Barcelonès

Vaig llegir en algun lloc que l’Ateneu de Barcelona havia tingut la idea de llençar una campanya per fer apadrinar paraules en vies d’extinció.

En aquesta web precisen  que és una iniciativa conjunta de l’ Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i la Escuela de Escritores de Madrid.

”Tothom, amb més o menys intensitat, té alguna paraula associada al cor, adscrita a la memòria, ressò de la nostra infància remota.”

 “El termini de participació s’inicia dissabte dia 31 de març, i es tanca dissabte dia 21 d’abril de 2007.”

Com apadrinar 

Per apadrinar una paraula solament has d’introduir el teu nom, el correu electrònic, la paraula que vols apadrinar, el seu significat i un breu comentari amb els motius que tens per fer-ho en aquest formulari:

* Clica aquí per apadrinar una paraula en català
* Clica aquí per apadrinar una paraula en castellà

També podràs votar per cinc paraules que hagin proposat altres  internautes.”

 Efectivament, jo proposaré d’apadrinar-ne dues per al català, perquè, en realitat, són una de sola, van al mateix paquet:  semalers i portadoresi ambdues  com a  sinècdoque de tots els estris de pagès que s’utilitzaven al Penedès i arreu de Catalunya per al conreu de la vinya, la verema i  el tractament del vi,  i que han anat sent substituits per d’altres de més resistents, eficaços, segurs, higiènics, etc…

El terme “semaler  apareix al GDLC electrònic de la següent manera:

[1420; de semal]
m 1 TRANSP Cadascun dels dos pals amb què dues persones traginen una portadora o altre recipient semblant, agafant-los l’una pels extrems anteriors i l’altra pels posteriors.

 Es podria afegir que aquests pals acostumavenn a ser de fusta de roure i d’uns dos metres de llarg i uns 5 centímetres, o més, de diàmetre.

 GDLC
Portadora. 
2 fAGR Recipient format per dogues de fusta, proveït de dos agafadors disposats als extrems del diàmetre gran de la boca, que serveix per a transportar raïm o vi i, també, altres fruites, aigua, terra, etc.

Diccionari de la llengua catalana de IEC.

Portadora. 
 ||  Atuell generalment de fusta i amb dues nanses laterals  usat generalment per a transportar la verema.

 Les portadores, de fusta, plenes podien pesar uns 60 quilos o més, i  es podien transportar entre dues persones agafant cada una d’elles un agafador o nansa que hi havia a cada costat, però aquella fusta feia també de “ganxo”, i  es podien transportar “més còmodament” amb dos samalers de fusta agafats amb les mans o posats sobre les espatlles si volien. 

 Amb el temps, les portadores es van substituir pels coves de canya i vímet i més tard els coves van ser substituits per les actuals caixes de plàstic, molt més resistents, fàcils de transportar, de netejar, d’emmagatzemar, etc…

 Els semalers i les portadores són ara , respectivament unes  andròmines i uns atuells d’una època passada que cal anar a veure als museus del vi i la vinya  o en reportatges fotogràfics…. o també en algunes festes tradicionals que recreen la vida del passat recent que sempre ens sembla ja molt llunyà.

M’encantaria ser padrí d’aquestes paraules perquè hi ha un fet personal associat a a quests termes. Allà pels anys 80, i durant uns quatre o cinc anys, un grup de cinc amics i les nostres respectives parelles, de Sant Sadurní d’Anoia i Barcelona , vam fundar una societat limitada que portava justament aquest nom: Samalers i portadores  S.L: (sic) dedicada a “jugar a la Borsa”.  Ens havia de fer rics i de manera viretual vam gunayar molt molts diners , però com passa sovint en la Borsa, sort vam tenir de desmuntar-la a temps per no deixar-hi la pell i l’amistat!  Però l’experiència va ser bonica mentre va durar …

A l’hora d’anar a omplir el formulari m’he trobat que “semaler” ja estava apadrinada
per una persona més matinera que jo. M’hauré de conformar amb apadrinar “portadora” però ja estic més que content

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Enllaços

Cal  llegir   també una pàgina  preciosa: “Collir raïms”.
Cartes des de Les Oluges  
Mateu Solé i Casanovas ©  
14.- Collir raïms

http://www.llobregos.net/cartes14.htm

 En 50 cartes,  [cartes1.htm  a   cartes50.htm] en Mateu Solé i Casanoves  ens deixa un  valuós llegat lingüístic i  sociològic,  que cal tenir en compte, a més,  com a model a seguir i ens deixa també tot un munt de paraules que ja esperen padrí o padrina.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

[@more@]



This entry was posted in Català & Catalunya, Paraules de fragmentació and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink.

5 Responses to Apadrina una paraula, la campanya de l’Ateneu Barcelonès

  1. Josep Mª says:

    Gràcies per interessar-vos per les històries segarrenques del Mateu, a través de http://www.llobregos.net

    El Mateu també va publicar el llibre “Feines i eines del camp de la Segarra” (1994). Ja li faré arribar la noticia.

    Sembla que la iniciativa d’apadrinar paraules serà exitosa. Jo he recollit aquestes, ja poc utilitzades a la Segarra:

    Aumón: No trobo les claus aumón.
    Arrefaixar: Si t’arrefaixes a la paret t’embrutaràs.
    Avesar: Estic avesat a caminar i ja no em canso.
    Mosta: Amb dues mostes d’arròs surt una bona paella.
    Trumfo: Per sopar, cols i trumfos.
    Ramijot, remujot: He collit un bon ramijot de cebes.
    Mena: Aquesta mena d’espardenyes m’agraden força.
    Menar: Qui et mena la terra? Per menar el tractor cal tenir el carnet.
    Benzina: Posa benzina al cotxe que ja vas amb la reserva.
    Batzacada: Al caure del l’escala es va fer una batzacada.
    Embullar: Pentina’t, tens els cabells embullats.
    Sarsanar: Algú ha sarsanat l’armari, està tot embullat.

    Una abraçada.

    Josep Mª Santesmasses

  2. El Llibreter says:

    Gràcies per recordar-me la campanya, Sani. Acabo d’apadrinar «llibrer», quina si no!

    Salutacions cordials.

  3. Sani says:

    Fins avui dilluns a la tarda no m’he llegit La Vanguardia del diumenge. A través del articles que hi lelgeixo, sembla que la iniciativa dels tallers d’escriptura de Barcelona i de Madrid ha fet diana:

    Enric Juliana hi fa referència en el seu article (Cuaderno de Madrid) “Andancio, andancio, le dijo el avatar”. LV ptg. diumenge 15.05.07

    A la pàgina 30, en la ssecció el Runrun, “Las palabras y los políticos”, Joana Bonet també fa el mateix, associant cada polític amb la paraula que ha triat.
    Blanco, bisoñé; Duràn Lleida, remiendo; Llamazares, colonial; Rajoy, avatares; Zapatero, andancio.

    Per completar el “runrún”, la Joana tria el camí creatiu que consisteix a imaginar el mot que hauria hagut de triar cadascun d’aquests personatges.
    A ella li sembla que Rajoy hauria d’haver triat “paparrucha”…
    Potser sí, molt més políticament correcta que “hidepu” o “mequetrefe”, per exemple, encara potser mes adients.

    Vosaltres també podeu fer “runrún” jugant a aquest joc amb mots i polítics catalans.
    Endavant, hi sou convidats!

  4. Sani says:

    Hola Llibreter,
    Sí suposo que ha de ser aquesta que dius, però penso que tu deus tenir de reserva una bona llista de termes per apadrinar.
    Crec que aquesta campanya serà un èxit fora de mida que superarà amb molt d’escreix les expectatives dels organitzadors. Estarà bé si les utilitzen, també, per a redactar millor una mena de versió definitiva d’un diccionari català de referència per a uns quants anys. No et sembla que això Catalunya s’ho mereix i ens ho hauríem de permetre?

    Això em fa pensar que algú deu saber qui és l’estat actual de la qüestió i amb quines estratègies i nous punts de vista es treballa des del Termcat fins a la seu dels Diccionaris de l’Enciclopèdia i la del Diccionari de l’IEC…
    Fóra interessant que algú ens ho expliqués, oi?

  5. JPQ says:

    Pero Sani..

    .. la alegría fué mía: poder recordar una palabra catalana ¡qué algunos amigos catalanes no conocían…!

    Saludos,

    Q.-

Comments are closed.