Category Archives: Celebrem-ho

Això. Celebrem-ho!

… i 300! 300 articles al meu blog. I penso continuar…

 

menta fresca

Hauria hagut d’esperar demà de bon matí. Ja me n’hauria hagut d’anar al llit perquè ja n’és hora, però tot avui porto un neguit a sobre. 300 posts a un blog no són pas broma. D’autant plus que la majoria, per no dir tots,  són uns posts força currats, amb vocació èticoliterària. Només hi penjem el bo i millor…de la nostra categoria.
És per això que el pit se m’infla de joia i de *cofoieitat … pel fet de veure que fins aquí hem arribat i que, per tant,  toca fer una festeta virtual.

Vaig celebrar els dos anys de blog l’estiu passat i ara vull celebrar una fita tant o més etèrea, 300 posts.
Tenia ganes d’arribar als 300, perquè com la pel·lícula homònima, 300 acaba sent, si vols que ho sigui, un nombre èpic, “trescentsdental” i màgic. Això ja és un llibre.

Em vaig prometre que en arribar als 300 articles començaria a mirar la manera de publicar-ho i fer-ne paper, llibre, obra, que ara per ara, -ja canviarà- és el passaport de l’escriptor.
Atès que no hi ha premis lliures per a una obra com la meva. M’oloro que m’haure´d’autopublicar, però ara ja és possible fer-ho a preus raonables… a can Trafford Publishing o a can Lulu.com … i n’hi deu haver d’altres.

Els premis ja me’ls atorgo jo mateix… Ara hi pensaré i després ja faré la llisteta.
Si estic d’humor faré un balanç i tot. Tant de la canya, tant del pinzell, tantes propostes…

Això sí, escriuré una carta oberta a l’Oriol Izquierdo demanant-li una beca, un ajut per seguir fent literatura fina, a més de blog trascendent, però només “periodisme electrònic obert i patafísic” . Aspirem a fer  poemari, novel·la i obra  de teatre. Tinc material al calaix.

Li diré:

“Oriol, te’n faig responsable davant la societat catalana. Tu mateix. Si em refuses l’ajut … seràs capaç de suportar la resta de la teva vida la responsabilitat d’haver “matat”  tot escanyant-lo  un escriptor en potència?
Seràs capaç d’escanyar un rossinyol abans que no refili? Li negaràs al Sani, un cop s’hagi autopublicat, formar part de la llisteta dels escriptors catalans? Ni que sigui ben bé  al final, allà on ningú ja no mira, més enllà de la Z… On sigui.
Si m’has de dir “No”, no m’ho diguis, calla-t’ho! No sigui que m’agafi un cobriment …”

Però si em dius que sí,
fóra  bon signe.
Signe que ja podria signar!
I aniria a corrent
a arrencar la ploma a l’ocell
i aniria a sucar tinta
per poder escriure al racó,
allà a sota, a la dreta.
“Sóc Immensament Feliç”

Sani Girona

 

Que tinguem un feliç dia 1 de maig del 2007!
Miraré de fer com tothom i com el déus i les muses.
Descans  total, fins i tot  d’escriptura.

I queda dit, tornaré ben aviat: Dipofilopersiflex II

___________________________

[@more@]



Posted in Celebrem-ho, Lllegir i Escriure. Escriptura., Paraules de fragmentació | Tagged , , , , , , | 3 Comments

Concert de Lluís Llach.

Benvolgut Lluís,

Te’n diran tantes coses i tan immenses que no aspiro a més que a deixar
un testimoni més entre mil d’altres del meu agraiment per tota l’ emoció
que vas fer vessar ahir al vespre, des de Verges, a tota Catalunya.

La màgia de les imatges de televisó ens van mostrar metafòricament tot
un país emocionat, amb els ulls una mica plorosos de melangia i felicitat,
la plana major política del govern del país, artistes i una munió de gent anònima cantant amb tu les teves cançons, que són gairebé totes una mena d’himnes nacionals.

Veure’t tan serè i tan íntegre dalt de l’escenari, tan artista i tan planer
de principi a final del teu històric recital et va acabar de construir una merescuda llegenda de grandesa immortal.

Entre tot el que vaig sentir i el que vaig pensar durant el teu concert, hi havia
la idea que de la gravació que se’n va fer, potser no estaria malament
subtitular-la en castellà i via ABC, La Razón,  i El País, i alguns altres,
repartir-la per tota Espanya, per allò de la pedagogia que cal fer del qué és Catalunya dins l’Espanya jacobina.
Un concert com aquest té més força il·lustrativa i definitòria que cent discursos mediàtics.

Gràcies per l’emoció artística que ens vas regalar. Per les gotes de sava patriótica que vas inocular a tot un país i pel testimoni que deixes, tot un munt d’ADN viu per a les noves generacions, que tindran un referent on trobar model d’art, de compromís polític i de solidaritat. Sincerament, Lluís, felicitats.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 D’altres punts de vista…

[@more@]



Posted in Arts & Cultures, Català & Catalunya, Celebrem-ho, Músiques | Tagged , , , , | 6 Comments

50è aniversari de l’Àngels Parés

Celebració memorable al bell mig del Parc del Garraf.

Hi havíem de ser i hi hem sigut. I pagava la pena per tot, pel tec també,
però sobre tot per l’emoció de formar part d’un grup de gent maca, gairebé
tan impagable com tu, que volien ser-hi, perquè t’ho has ben guanyat.

T’enviarem les fotos i completarem tots els àlbums, i tu ens hauràs de
recitar una mica l’Ausiàs que t’hem fet arribar.
I et farem explicar les illes gregues quan en tornis, maig enllà.

M’ha encantat sentir el que et llegia la Montse, i el que ha escrit la Marisa, i els tocs de geni de les pinzellades del Toni, fent aquell màgic retrat …
L’Acció, l’Empenta, la Iniciativa constant…

Reitero el que jo ja t’he dit. Mereixes figurar en un volum -apòcrif encara, però
tot vindrà-  que tindrà per títol  Donasses.

Gràcies per regalar-nos aquest diumenge fantàstic i voler-nos al teu costat.

Feliç primavera dels teus cinquanta anys.

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

[@more@]



Posted in Català & Catalunya, Celebrem-ho, Pseudoanàlisi cultural | Tagged , , , | Comentaris tancats a 50è aniversari de l’Àngels Parés

Marcel Proust, Julien Gracq, Enrique Vila-Matas … i jo ;-)

A l’apartat Dietario Voluble, (El País, diumenge 4 de març 2007, pg. 40)
Enrique Vila-Matas, escriu set idees, talment set miniposts, sota el títol genèric de “El estado de las cosas “.
Em semblen totes set força interessants i ben triades, però és la número 2 la que atreu més poderosament la meva atenció.
Vila-Matas escriu que ha llegit un passatge on Julien Gracq explica la seva fascinació per un passatge de Proust on aquest descriu el passeig de Gilberte pels Camps Elisis.
I afegeix de quina manera Gracq descriu la perfecció d’aquell passatge de Proust:

“Es perfecto. No hay nada que añadir: he aquí una cuenta saldada en toda regla con la cración y Dios pagado con una moneda que tintinea con tanta solidez como una moneda de oro sobre la mesa del cajero”.

Tot això per afegir tot seguit que:

“Lo que a mi me parece que en realidad es perfecto es el comentario de Gracq”.

A mi, el que em sembla euforitzant és que un autor com EV-M parli amb aquest respecte i aquesta eufòria del fet que un escriptor quedi embadalit per la perfecció d’un tros de texte d’un altre escriptor.

No puc pas dir que el comentari de Vila-Matas sobre el comentari que fa Gracq sobre Proust sigui perfecte, però sí que puc dir que em sembla encisador. Per això em deixo caure en la temptació de continuar aquesta cadena de citacions… perquè la felicitat que Vila-Matas treu d’aquesta experiència lectora (lectívora) és contagiosa.

“Breve arrebato de alegría y de fiesta leve, gracias tan sólo a unos pocos destellos de sol y lectura. Como si hubiera iniciado una segunda vida.”

Llegir i escriure. No cal gaire més per ser feliç durant uns instants.

********************

Posted in Celebrem-ho, Lllegir i Escriure. Escriptura. | Tagged , , , , , , | 3 Comments