Monthly Archives: octubre 2004

Fins aviat, Toni !

Benvolgut Toni,
Ha sigut una sorpresa llegir que ho deixes.  (11/10/2004)
I dius que la decisió està presa. Bé, però res no t’impedeix repensar-t’ho més endavant.
Crec que ningú no s’atreviria a retreure-t’ho …

Potser el grau d’autoexigència que t’havies fixat escrivint t’ha passat factura.  O és realment
com dius, que has cremat una etapa d’experiments bloguísitics…
Dius que s’ha mort en Superman i en Derrida … i que segueixes o pateixes la caiguda de les fulles …
Sí, la tardor no és allò més euforitzant .. però depèn dels caràcters ..
Mira, a l’ Etxeberria i al Torrent els han donat uns bon calerons amb el Planeta.
Mira si pot ser una via…

Crec que sí que faràs bé de provar de fer una mica de Pessoa-Proust-Nietzsche-Pla fent l’obra de la teva vida. O com a mínim faràs bé d’intentar-ho …
Tot és possible, pero hi ha coses genètiques. Les teves no les conec, però pel que imagino et costarà reconduir tota la teva molta marxa i posar-la en un sol paner.

Tant de bo que ho aconsegueixis.

Jo no en vaig ser capaç quan m’ho vaig proposar i m’he anat assumint com un d’aquells que tu classifiques com a desgraciats de la primera categoria … un d’aquells  “que volen i no poden “…
Espero que tu te’n surtis i no caiguis de la categoria dels triomfadors on et posaves i on t’imagino. a la dels meus, on som tants i tants que gairebé no hi cabem ;-)

La veritat és que això que dius d’aprofitar el temps m’ha recordat una entrevista que vaig veure fa un temps. Era en John le Carré … i ell també, o més que ningú, deia això que a la seva edat calia no perdre gens el temps … que calia anar dret a gra de les obres que tenia al cap escriure … i fixar-se i seguir una disciplina seriosa  entre masoquista i epicúrea que donés el fruit de l’obra…

La resta … blogs inclosos, tot és una mica faramalla, mini vanitas vanitatis , o qualsevol susbtantiu que inclogui el semema de la poca substància … ni allà on n’hi ha més… com és el cas dels teu Tros de Quòniam.
Però això no ho hauràs descobert ara, suposo. Els de la categoria dels que  VINP ens conformem amb el què podem , com bé saps.

Res d’adéus, res de comiats galdosos a l’estil del de la laiagardeny … que se’n va amb mals modos…mal dissimulats amb un somrís i movent la maneta …

Tu dius :
" M’allibero de les obligacions que em vaig autoimposar. Vull tornar a ser lliure. Vull abandonar aquest aparador absurd, inútil, pueril. Abdico. M’amagaré com les bèsties que hivernen. Que escriguin els altres. Han estat 10 mesos… 26.000 visites. Assignatura aprovada amb bona nota. Canviem de rotllo. Reravera. Tot caduca. Fins l’amor. Estic cansat de representar aquest paper. TdQ passa a la història. Aquí queden els arxius: 325 posts sumant
tots els experiments bloguístics. Encantat de conèixer-vos. La veritable vida no és aquí dins. "

Tu que ets fi , però, Toni, una coseta: no hi ha una mica de contradicció total entre la satisfacció de tanta feina de tants mesos, 
tanta estadística objectiva,  nombre de posts, de tanta visita … i després pixar-t’hi a sobre titlant-t’ho tot plegat d’absurd, inútil i pueril? 
Una mica com ho fa la laiagardeny?

 Jo faig com en J de Mairena … pregunto …només pregunto …

Dit això… . Tots els meus respectes, Toni, em caus bé  no hi puc fer més ;-)
Que la vida no és davant de l’ordinador ? Es clar que no !
Busca-la, troba-la i viu-la … I endavant. Dedica’t a l’obra perdurable, que és la que de veritat compta.
Però un consell… no "reneguis" de les coses petites … TdQ no ha sigut ni absurd ni ridícul ni pueril …
no juguis a fer de Pla dient  "poca cosa, poca cosa… només era per entretenir el personal babau 
que em llegia". No fotem !

Sinceritat per sinceritat: jo (també) estic encantat d’haver-te descobert. I   suposo que d’alguna manera et podré anar seguint la pista …
Això és un mocador i ens trobarem a un lloc o altre … tard o d’hora.
I si no, espero que si algun dia m’acosto per Vallromanes i t’hi trobo, poguem prendre un cafè junts.

Una abraçada
Sani
________________

PS.

La foto d’aquest post te la dedico …

És un "moai"  … d’Islàndia  :-)
Espero que t’agradi comparar-lo filosòficament amb els de l’illa de Pasqua.
La foto la va fer un amic meu aquest estiu i me’n va passar unes quantes.
Vaig pensar en allò què havies escrit a l’agost tornant del teu viatge.

[@more@]



1 Comment