Author Archives: Sani Girona Roig

Quina Liberté? Poca Égalité i de Fraternité, no cal ni que en parlem, … oi?

A. Glucksmann.
Foto agafada provisionalment (gràcies per la vostra amabilitat) de RFInternationale.El País d’avui dimecres 1 de juny publica un article d’André Glucksmann que deixa força malparat el seu propi país.

Ho acaba així:

"Francia, tierra de los derechos humanos se encoge, estremecida y temerosa, mientras que unos pueblos orgullosos se apoderan de esas palabras que ella ya no utiliza, pese a que presiden todos los colegios electorales: Libertad, Igualdad, Fraternidad".

I és que conservador és aquell que té alguna cosa a conservar i no vol perdre-la. Progressista és aquell que no té res a perdre i aspira a tot o com a mínim a un bon tros del pastís.

A mi , ara que avui al vespre ja sabem que també Holanda ha votat NO amb un resultat de 61 % NO Vs 31 % SÍ … el meu cap , incontrolable, busca explicacions netes a aquesta situació, i tot el que se m’acut és una hipòtesi tan estranya com plausible : a Valéry Giscard d’Estaing li van encaregar redactar una Constitució Impossible, una constitutció per a una entelèquia més que per a una realitat. 25 països i Turquia sembla una improvització massa immensa. I es recull el que es va sembrar. Veurem com continua la crisi del NO.

[@more@]

Comentaris tancats a Quina Liberté? Poca Égalité i de Fraternité, no cal ni que en parlem, … oi?

En Carles Miró tanca el seu blog (?)

Cito textualement Toni Sala a Vilaweb

" Tanca «Notes al marge»
El blog de Carles Miró és un retrat viu, descregut i mordaç dels últims tres anys i mig del país la crònica.

entrada al blog
TONI SALA.
«Els blogs d’aquí són coses de tertúlia. Als anglesos hi ha dades. Donen dades. Van fer dimitir Dan Rather. Falsificava documents. Això aquí és impensable. Imagina’t el tres per cent. El Carmel als Estats Units. Aquí no hi ha res.» M’ho està explicant Carles Miró pel messenger, en la conversa que hi tinc perquè m’expliqui això del tancament del seu blog.
Perquè la notícia és que Carles Miró tanca el seu blog. Per mi, és una notícia que hauria de sortir a les pàgines culturals dels diaris. Hauria de provocar articles i cartes al director de protesta. S’han acabat les Notes al marge.
Qui no les hagi conegut, encara hi és a temps: http://carlesmiro.blogspot.com. L’autor hi avisa que l’anirà desmantellant. Val la pena entrar-hi i remenar els arxius. És un retrat viu, descregut i mordaç dels últims tres anys i mig del país, a través de comentaris sobre política i literatura.
(…)

_________

Bé, a mi aquesta notícia em fa pensar en dos altres blogs tancats , el de Combray i el d’en Francesc Hervada que em dolen encara.

Així que, tant si en Carles apareix per St. Cugatr com si no, proposo als organitzadors, que reservin una estona per a un apartat d’anàlisi dels blogs [amb un mínim d’entitat] que han plegat. I no parlo ja del "Diari vermell".. però vaja.. suposo que aquesta “rara avis” dóna per a una estona de morbo a mig camí entre la novel·la negra i la teràpia de grup.

Carles, ara m’adreço a tu : a quina revista o programa del cor penses vendre el teu scoop?
Dues idees originals (gratis):
1. Ves a St. Cugat i a mitja sessió de qui sigui….crida .. "Sóc en Carles, de "Notes al marge" i he vingut a explicar-vos perquè tanco el meu blog unilateralment i insòlita….".
Això fóra una acte surrealista que apujaria el grau d’èxit previsible de la trobada.Tu mateix, pensa-hi.

2. Ven els drets d’autor a un director de cine. Hi ha una pel·lícula a rodar darrera d’un blogaire que tanca el seu blog amb la imatge de la bomba de rellotgeria amb el compte enrerre encebat, desmantellament “in vivo” inclòs i tot el que succeeix abans no peti el blog …
Dóna per a una superpeli o com a mínim un "curtmetratge" amb opció a premi a qualsevol festival. Fes-me cas… Ven la idea o escriu-ne una novel·la paper abans no sigui massa tard i et robin la idea.

De res. A disposar…
Dit això: A mi si no m’expliques perquè plegues, em falla un element important. No puc excitar la meva capacitat d’empatia , que tinc sempre a punt per viure una part d’una altra pell, d’un altre algú, sigui qui sigui. .

Només desitjo que la teva decisió no estigui motivada per alguna malaltia. Qualsevol altra raó m’està bé, me l’empasso, i te la perdono. No n’endevino mai cap, però sempre m’agrada especular amb les raons de tot plegat … No hi perdo gran cosa.
Ja em diràs si m’equivoco pensant que has decidit que escriure la teva obra és incompatible amb portar "al dia" un blog personal i per tant apostes per una obra de paper … T’estàs fent “gran”? Diana o ni un número endevinat?

No et diem adeu, sinó a reveure per aquí o per allà. Gràcies per tot el que has compartit amb tots nosaltres i gràcies també per la teva amabilitat en haver afegit al teu blog un enllaç al nostre.

A l’hora del pet final del teu blog, prometo que miraré de mirar al cel per veure si s’hi envola cap ànima.

[@more@]

2 Comments

Programa L’ Internauta (versió d’en Sani)

Sobre el que deia en Toni sobre el programa L’Internauta …
"No m’han esmentat"…

A mi tampoc, Toni, a mi tampoc … (salvant totes les immenses distàncies, ;-) Però no et preocupis, home, veig que a tu et neguiteja… Patiràs massa , home. I a més a tu ja t’han seleccionat ets d’una de les classes altes … Escoltant el programa m’ha semblat entendre que hi ha dues o tres classes socials a la comunitat bloguera (apunta Enric, ni que sigui per contradir-me) : Els literaris o filoliteraris de categoria, els de la taula. Després, els convidats a la la taula amb dret a reflexió i a micro … I last i least i poca cosa , finalment, els pàries, els qui ens hem d’apuntar a la festa … ens hem apuntat però ja veurem si ens deixaran entrar ;-)

Jo penso muntar un escàndol perquè se’n parli … dels pàries ;-)
En aquest programa, l’Oriol, la Teresa i la Gemma, tampoc no deixen de ser burgesets ben pentinats …
Mira, veuràs com si li ho demanem ben demanat, en Vicent muntarà un altre Internauta per a gent una mica més friqui. I allà, almenys jo, tinc alguna possibilitat més.

També jo tinc una llista de greuges i llarga… … ja cantaré la canya a algú … le moment venu… La venjança … m’agrada freda, ben freda … ;-)))

Només tres apunts que desenvoluparé aquí al blog o bé a Sant Cugat si agafo un moment la paraula (soc perillós) …

1. Tema impudícia : Impúdic …és clar. Necesssàriament … El Blogs són impúdics o no són.
2. Problemes que se’n deriven per malentesos diversos … També és evident, just i necessari … Només faltaria … Dos mai s’entenen ni que vulguin … això és també la definició de la humanitat.

3. Escriure i reescriure refer els posts… També és clar. Ho sap tohom i és profecia. És la diferència entre l’escriptor i l’estripador ;-
A mi m’agradaria ser escriptor pero sóc una mica Jack, … va com va. Hi ha dies, hi a nits, hi ha posts que pot més la improvització que el seny escriptòric… I aquest post és un dels "estripats"…
[continuarà (?)

[@more@]

2 Comments

Le rap du silence

Le rap du silence...
LE RAP DU SILENCE  © Sani Girona  
 Les silences ...  Oh, tes silences... !
Oh !  ça m’emmerde. Oh, quelle merde...  
qu'il faille toujours attendre sans fin...
Que tu l’ lises, et puis après qu’tu t’decides ...
Une fois pour toutes, je veux dire ... 
- Là, tu piges ? - que tu répondes à mon mél !
 
Les silences ... Oh, tes silences... !
Ça c’est nul,  carrément nul, et bon à rien
Seul’ment voilà,  moi,  ça m'inspire... 
Et je transpire ... ce sacré Rap immortel
Pétri de rythme,  de plaintes,  de rêves...
Tu vois, ma belle,  plus sympa ... tu meurs ! 
 
Les silences, Oh, tes silences... !
Moi,  ça m’emmerde. Oh,  quelle merde... 
Qu'il faille attendre, qu’il faille attendre  
Soit un coup d’ fil,  soit_ un_ SMS 
Qu'il faille toujours attendre un mél !
 
Fais-moi signe, Oh,  fais-moi signe...! 
Ou alors là, tu vois, je vais craquer
Car je supporte pas le vide
J ‘supporte point   l'incertitude
J ’ préfère être en  état d’ transe
Là , peut-être  tu peux m’ comprendre ...
 
Me torture pas avec tes silences
Non, fais-moi le plein d’ tes arobases...
Vas-y ! Fais-le ! Réponds-moi vite 
Pour qu’enfin mon rap éclate   
Et que partout tu puisses entendre
L’écho du rap, l’écho de mon rap...

L’RAP DU SILENCE L’RAP DU SILENCE

27/05/2005 20:16:05

[@more@]

Comentaris tancats a Le rap du silence

MindManager x5 PRO. Genial.

No m’he fos aquest dies. Només he estat treballant en coses que m’agrada fer.

He descobert la darrera versió de MindManager . Jo ja havia fet anar una de les versions primigènies i després la 3.5. Aquesta darrera ja és difícil de superar o en tot cas, és d’una efectivitat espectacular.

Això sí, cal creure en la bondat de treballar amb esquemes.

Per explicar-ho en molt poques paraules:
Aquest programa crea esquemes un per pantalla. Tan senzill o tan complex com hom vulgui. Totes i cada una de les branques o subbranques poden anar enllaçades a fitxers interns del PC o a fitxers externs, a Internet, vaja.

I per si us semblés poc … permet d’exportar l’esquema a format web, format powerpoint i format imatge, a més del propi format .mmap

Útil per a molts camps professionals… cadascú s’ho descobrirà (o no).

Jo en sóc un fan. I estic creant un projectet per aplicar-ho a l’ensenyament, concretametn a Secundària, i més concretament als alumnes que fan Treball de recerca a 2on de Batxillerat.
Tot un repte. Veurem què en surt … L’optimisme ho és tot en tot ;-)

Per anar acabant :

1. L’adreça des d’on baixar-se la versió sencera per fer-la anar 21 dies.

http://www.mindjet.com/eu/
http://www.mindjet.com/eu/download/download_center.php

2. L’adreça d’esquemes de mostra que fa el programa.

http://www.mindjet.com/eu/solutions/sample_maps/index.php?s=7

3. Adreça d’un tutorial (versió anterior) http://www.mmdfrance.fr/mindmanager/autoform_didac.php

4. El programa és , a més de l’anglesa, en versió alemanya i francesa

Que us sigui útil. Bon dia (o bona nit) a tothom.

[@more@]

Comentaris tancats a MindManager x5 PRO. Genial.

L’Educació a la Gran Bretanya

08 May 2005

A dramatic rise in classroom violence means that teachers are now being assaulted by pupils at the rate of one a day, according to disturbing new figures obtained by The Independent on Sunday.

Statistics compiled by teachers’ leaders show that attacks have more than doubled in a year, some of them so serious that the victims required hospital treatment.

The findings emerged at the end of a week in which a 15-year-old boy pleaded guilty to raping a woman teacher at an inner London comprehensive as she was marking pupils’ work. The woman, aged 28 and only on her second day at the school, is still unable to return to work as a result of the attack, last September.

A report by Britain’s second-biggest teachers’ union, the National Association of Schoolmasters Union of Women Teachers, shows the number of teachers suffering injuries at the hands of pupils rose from 45 to 104 between 2003 and 2004.

It is estimated that more than 270 serious assaults are now carried out on teachers every year. "

Fi de la citació_________________________

Sempre hi ha algú que està pitjor … o qui no es conforma és perquè no vol.
Bona setmana primaveral.

[@more@]

2 Comments

Us vaig insultar tot el que vaig poder. Ho sento

Als de lamevaweb. En veure que havieu esborrat (pensavem tots que definitivament) per exigències del guió o pel què fos tots els nostres enllaços… vaig començar a treure tota l’artilleria pesada i us vaig dir de tot. De de fills de puta en endavant.

Una estoma més tard.. ja estava tot funcionant normalment i un es queda a quadres, amb cara de babau. No és bo precipitar-se.

Imagino que l’Sturmix també es devia emprenyar amb raó, veient com uns quants el deixavem a l’altura de la merda, oi? Ho sento.

Sturmix i companyia … Això ens ensenya a tots alguna cosa… A uns, a filar més prim i a uns altres, com a mi, a tenir més paciència i a prendre’ns les coses amb una mica més de calma. Amén.

[@more@]

Comentaris tancats a Us vaig insultar tot el que vaig poder. Ho sento

L’Educació en països en vies de desenvolupament

He rebut un mel del SPS (Sindicat de professors de Secundària). És un d’aquells mels no demanats, però que em fan adonar que estic apuntat a la base de dades del Sindicat, i des de fa un temps vaig rebent el butlletí electrònic. Ja m’està bé.
En el missatge s’informa de les novetats a la web de Sindicat, i entre els enllaços que hi figuren, n’hi ha un que em fa "picar" . Clico i vaig a parar al darrer missatge del fòrum : "Mobbing i corrupció"…

Una vegada has caigut a la trampeta … ja tant li fa deixar-se anar una mica més i seguir llegir , navegar per la web…
Al fòrum, m’adono que recentment hi ha hagut una guerra de trinxeres entre Pollatre vs Anònim al voltant del tema de la introducció de la llengua berber als centres el proper curs. Guerra més que sucosa per la retòrica que hi esmercen els contrincants.
Si us agrada l’art de l’insult subtil i el de l’insult sanguini… us ho heu de llegir. Somriures i ganyotes garantits.
No sé si també us caurà alguna llàgrima.

fòrum PSP

A la web també hi ha un missatge que fa referència a un article : Carta a un professor de Instituto que pel què es veu va provocar un debat al fòrum sota el lema : Por la dignidad.

I més: "Nomenaran dones gitanes directores per evitar el fracàs escolar". "Detenidos dos jóvenes que agredieron a un profesor".
"Comparació calendari França -Catalunya" …

Valia la pena perdre’s una estona per aquests vorals que són una mica els nostres, i veure el panorama… Per més que sigui més aviat desagradable.
Corren temps molt, molt, molt difícils. Que els déus hi facin més que nosaltres.

[@more@]

Comentaris tancats a L’Educació en països en vies de desenvolupament

Orquídies a un orquidiari

orquídia

He trobat una pàgina amb imatges d’orquídies.
Es veu que són a l’orquidiari de Prangins, a Suissa. 

M’adono que no he de passar per un poblet tan delicat. Però no descarto d’anar-hi un dia.
M’encanta el joc de colors i formes d’aquestes flors tan exòtiques,  que ara la globalització posa a l’abast de tothom poder tenir-ne fins i tot al menjador de casa. És clar que aquestes del menjador no són com les que surten en aquest orquidiari suís, però duren força si estan en el lloc i la temperatura ideals…

Pel teu premi de poesia, Toni, t’en dedico "tot un ram", enten-me la metaforeta.  Felicitats i segueix escrivint. No dubto que seguiràs triomfant.
Fan d’en TdQ. Sani

[@more@]

1 Comment

Advocats defensors

ploma

De tot el què he sentit avui, m’ha quedat gravada una frase que encara ara, a mitjanit,  em ressona al cap. En el judici pel cas del suicidi de l’adolescent basc, l’advocat defensor demana l’absolució dels seus defensats.

Mira que haurem vist pel·lícules i més pel·lícules de judicis, amb fiscals i advocats defensors… però no m’havia parat a pensar, com ara, què deu passar pel cap d’un advocat defensor quan ha de proposar sempre l’absolució tot sabent o intuint que el seu defensat o defensats són culpables.

Intento imaginar quin tipus de cervell i de personalitat han de tenir aquest tipus d’advocats. I la veritat és quer no m’ho acabo d’imaginar ni poc ni gaire.
Suposo que ha der ser algú que sàpiga mentir sense posar-se vermell, algú que pugui fer abstracció de la veritat i de la lògica i que tingui l’ideal de justicia tan relativitzat que tant se li en doni tot plegat. , i tingui com a única i exclusiva meta la de poder "guanyar" a costa de tot el que sigui.

Em sembla un ofici tan necessari con horrorós i nefast. Sort en tenen que alguna vegada deuen defensar alguna causa justa  i poden així compensar el fet de viure venent-se sempre l’anima al dimoni.

[@more@]

Comentaris tancats a Advocats defensors

Sant Jordi 2005

colors

never as good-001.mp3

El dia de Sant Jordi per la tarda vaig ser a Barcelona. feia anys que no veia tanta gent junta pels carrers. Rambla. Plaça de Catalunya. Rambles…

Vaig parlar amb la Laura uns minuts allà a la taula on signava els seus llibres. Van donar per a molt els pocs minuts de contacte.
A la Fnac, -anava a comprar una pila per la càmera de fotos- , van tancar 10 minuts i no deixaven entrar, només sortir les riuades de clients…
Com que per les Rambles no es podia passar, vam anar a "descansar" a la Plaça de la Villa de Madrid.  Tot i que hi reganava una mica de pau, als balcons hi havia penjats un llençols exigint poder descansar … Intueixo que aquella zona deu formar part de la zona "botellona" de la barna del cap de setmana i que els veins estan desesperats pel soroll de les nits de cap de setmana. Els planyo.

Veient tanta rosa i tant de llibre em va venir al cap la imatge que havia vist a l’escola del meu fill el divendres 22. Enguany  han organitzat un intercanvi de llibres i al final van muntar una parada amb els  llibres sobrants tots a  1 euro. Infantils i d’adults. Hi havia mitja col·lecció de El País. Una moma !  Vam agafar teca per anar fent fins a les vacances o per les vacances. Em vaig regalar un Calvino i uns contes d’en Onetti.  Aviam quan m’hi podré posar. Ara, el ritme de vida actual no deixa  massa estones per llegir.  Sort que jo sempre llegeixo una estona al lavabo. Si no ho fes així… alguns dies no llegiria ni una línia. 

Em moro de ganes de preguntar un parell o tres de coses :  On trobaré el comentari de les lectures dels llibres que us heu comprat per Sant Jordi? Perquè vosaltres sou dels que us llegiu el que compreu, oi?

[@more@]

Comentaris tancats a Sant Jordi 2005

Finals d’abril

finals d'abril 2005

Massa temes d’actualitat. He tornat de Burdeus mig eufòric. No es pas poc tornar amb 31 adolescents sans i estalvis i amb una mica més de món al seus caps i als seus ulls. Tots hem après (jo el primer)  un munt de coses, que ja anirem traient mica en mica.

Però arribem i tot es precipita. Fumata negra, fumata blanca. RatzingueriTzació del Vaticà…  Follia col·lectiva.  Benet 16. Segles 15 i  16, Sant Ofici Torturador…  Es compleix el mite de l’etern retorn?

La llei de Murphy és l’única cosa en aquest món que no falla mai, mai, mai.

Esperem que el guardians  dels dogmes no els els facin empassar a tots plegats com en temps de Torquemada, a cops d’ embuts, de serres talladores, de rodes purificadores i autodafès ambulants… 
Aviseu amb temps, que mirarem d’emigrar a latituds on no arribin voltors disfressats de coloms blancs, trinitat total.

Nova cultura de l’aigua. Ho sents bé, Zaplana!, ho sents bé?  No toquis l’Ebre. Tu i els teus amics haureu d’anar a jugar a golf i a dissenyar estratègies per embutxacar-vos millions d’euros a uns centenars de quilòmetres més avall. A males, als USA amb l’Aznar.

Nova llei de matrimonis entre cònjugues lèsbians o homosexuals. Una petita gran revolució pel fet de poder també adoptar com qualsevol parella heterosexual. Algunes coses tarden 2005 anys !  Més val tard que mai. Felicitats  "To Whom It May Concern" …
Bona manera d’aigualir una mica la festa opusdeisticotriomfant d’aquests darrers dies. Però com que ja sabem que han de canviar quatre coses perquè res no caniviï de veritat, això no crec que els amoïni massa. Pecata minuta …
El que volen, jo us ho diré el què volen: volen el cap d’en Pere Casaldàliga  a sobre una safata de plata. Això és el que volen.  Pere, ves en compte !

El molt  Honorable President Pascual Maragall es radicalitza en el front francòfilofrancòfon. Chapeau President. Té tota la meva admiració i el meu suport. I que consti el meu "deepest love for the Imperial English Language". Estarà bé que la França jacobina ajudi el català a esdevenir llengua europea oficial o semi-oficial. Catalunya formant part de la Francofonia. Això sí que és ser originals, President. Felicitats !  I gràcies!
 "Cosas veredes, Sancho, que haran fablar las piedras"!

Els laicistes francòfils ho teniu pelut. Els que s’escapin de l’escomesa de la fe del Vaticà  acabaran estossinats per  en Bush per francòfons tocacollons de la llengua mare de totes les llengües que es parlen en territori imperial: l’Spanglish de l’Aznar.

Quin abril, quin abril. Un mes Horribilis i espereu que encara no s’ha acabat.

L’Equador per aquí, les FARC per allà, Sabadell aqui a la cantonada,  mediàtics contra purasangs el 23 dissabte Sant Jordi, i el 27 celebració del dogma de la virginitat de la Montserrat… Els francesos que volen votar no a la Constitució europea. En Fraga Iribarne que es torna a presentar a la Presidència de Galícia.  I embolica que fa fort.

Dona per a una novel·la de més de 200 pàgines … però dubto que la sàpiga escriure.
Si tingués un vaixell com el que tenia en Jacques Brel, crec que jo també m’apuntaria , com va fer ell, a un viatge de no retorn cap a les Illes Marqueses. 

Aquest any, per Sant Jordi no em compraré cap llibre. Decidit. Per protestar contra tot plegat. Contra els primers d’abril i contra els finals d’abril. A més, ja en tinc més d’uns quants sobre la taula (i els he pagat a preu car) i no me’n calen més per ara. Estic llegint  Amor o lo que sea de la Laura Freixas.

La vida segueix …

[@more@]

4 Comments

Educanyment o Ensenycació

Chaos

Dijous dia 30 de març van venir al nostre Centre uns representants d’ASPEPC, Sindicat de Secundària. Cent anys parlant d’Ensenyament i ara, des de fa un any i escaig d’Educació. Mira que a França, aquí a tocar, sempre n’han dit d’Educació… Ho teníem fàcil!

Doncs mira, jo proposo que s’arribi a un consens i que la Conselleria es digui d’Ensenycació o d’Educanyment i ja no es toqui mai més.

Ja m’agrada, ja, la paraula educació. Ho juro: m’encanta, però he de confessar que l’emoció se’m fon a les mans pel culpa del sentiment de frustació que l’acompanya: em sento com un Idiota Total haver estat dient malament les coses, durant tants anys !!!! igual que tanta gent , tothom, vaja !!!! Doncs i que n’érem de burros … Hòstia , gruixut, oi, que un país tan civilitzat com Catalunya anés tan equivocat?

I que no s’hagi fet cap monument , cap ni un encara a la persona responsable d’un gir copernicà com aquest….Tampoc no s’entén. Bé… així anem.

Venen a l’hora de l’esbarjo. Venen a parlar-nos del què diuen 11 fulls grapats.

A la portada i a l’interior, un manifest , un Decàleg , que inclou el manament nº 10: “Per un Batxillerat de 3 anys”. Wishful thinking?

A la Contra: un altre manifest : Extractes del document “Bases per la futura Llei Catalana d’Educació “ que el Dpt d’E ha encarregat a un grup d’experts coordinat per en Terricabres.

“En la formació inicial del futur docent s’inclouran continguts de … Educació emocional.” (sic)
Educació emocional…
la gent es mira i somriu. Fa por la paraula "Intel·ligència", oi?

Pel mig … fotocòpies de recents articles d’opinió sobre Ensenycació o Educanyment a l’Avui, El País, La Vanguardia…

Signen gent com Francisco Rodríguez Adrados (Informe PISA); Bru de Sala (La letra con esfuerzo entra) ; Salvador Cardús ( Aprendre a aprendre .. què?); Pere Rovira (Contents i analfabets); Xavier Sala i Martín (Un mar de mediocridad)… Tots articles ben sapats, carregats d’arguments i potser de raó.

Els papers criden ; "Menys assessors i més professors!" Exacte. Just a la fusta. I caldria afegir en algun lloc una cosa com : I deixeu que descansin una mica o hauran d’agafar baixa per depressió.
I també: "
Prou d’experimentacions estèrils! Recuperem els procediments docents de demostrada eficàcia! "

Fins aquí la descripció semi-objectiva dels fets.

A partir d’aquí la meva opinió subjectiva :

Veurem què en sortirà d’aquesta nova Llei d’Educació.

La situació s’ha anat degradant força més del compte i no sé si ja hem tocat fons o encara podem ensorrar-nos una mica més, sempre una mica més, cada curs una mica més.

Jo espero i somio en què hi hagi un canvi decidit per millorar la situació actual.

Gairebé tot el que diuen els de l’ASPEPC em sembla bé. Tot és bo o gairebé mentre ens movem en el terreny dels desigs i dels bons propòsits.

Les coses ja no funcionen tant bé quan es tracta d’aplicar mesures concretes que resolguin problemes concrets. Prou s’ha vist.


Ara bé: això de “Recuperem els procediments docents de demostrada eficàcia!” em deixa una mica perplex: no sé ni a què es refereixen exactament i tampoc no diuem com s’ha de recuperar. Es tracta doncs d’unes Inconcrecions Perfectament Estudiades, ASPEPC?

Estic convençut que res no canviarà si no inclou un compoment filosòfic que quedi reflectit negre sobre blanc i que impliqui i apliqui sancions terapèutiques ben estudiades contra el mal comportament dels pre-adolescents i adolescents respecte al professorat , els companys i els Centres.

Bé… la solució de veritat i sense conya marinera la deixem en mans dels experts del gabinet Terricabres, però sisplau, volem, exigim exemples concrets i exigeixim que exigeixin bon comportament emocional, discrecional i comportamental dels alumnes sobre tot ! No només dels professors !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Preguntin què fan o què farien a països lleugerament civilitzats com Dinamarca, Finlàndia, França o Japó … i que actuin de manera semblant.

No parlo ni de Corea del Nord ni de Guantànamo.

Acabo.

Si vostè ha llegit tot això fins al final, felicitats, perquè té vostè té el 90% de probabilitats de no ser un alumne ni ex-alumne de l’ESO.

D’aquella ESO que van parir “experts” com en Coll i tota la seva panda i van imposar i aplicar, estafant-nos i estafant tot un país, una colla de mal parits. Que els jutgin a tots per crims dels que no prescriuen contra l’Ensenyament i contra l’Educació.

[@more@]

1 Comment

1 d’abril .

Per celebrar el Fool’s day o el Poisson d’avril..  un joc "instructiu".

Aneu a la pàgina   http://vernix.org/marcel/people/

i  mireu a qui coneixeu o reconeixeu. Si en coneixeu uns qunats, premi. Si no, també.

Cada foto és un enllaç i va a petar a una web en relació amb el personatge … Pero compte si cliqueu ! Tots són gent perillosa per al cervell.  ;-)
Fent passar el ratolí per sobre d’una foto qualsevol veureu que l’enllaç és sempre una cerca del tipus "tindré sort" a Google, és a dir que dóna com a resultat la primera pàgina que Google dóna com a resposta a la cerca de la paraula o,  en aquest cas,  nom del personatge. 
exemple:  http://www.google.com/search?q=Chomsky&btnI =I’m+Feeling+Lucky
Interessant, oi?

[@more@]

1 Comment

Exemples d’aplicació del sentit comú

Sempre he pensat que s’hauria de fer un mounument als bons exemples [ dedicant-els-hi un dia internacional? ;-)] perquè genèticament els exemples porten posats l’estigma de la manipulació. Cadacú busca i dóna l’exemple que més li convé per exemplificar la seva veritat , el seu punt de vista, ni que sigui veritat a mitges, ni que sigui tendenciós, la quëstió és argumentar com sigui per imposar la pròpia veritat.

Per això costa tant de trobar bons exemples, com costa trobar bons exercicis que ensenyin a aprendre de manera efectiva.

Per això que dic, l’article de de Javier Ortiz "Por puro sentido común" a El Mundo, em sembla com a mínim força interessant.

Ara, si ja costa d’entendre la política a Catalunya, amb la dels País Basc em sento perdut. Me la miro de lluny i amb guants. Amb curiositat i amb incredulitat. Miro d’entendre si el que diuen els diaris s’entén. I no ho entenc gaire. Vull dir res que ja no s’entengui des de sempre.

Ppenso que falta una altra mena d’informàció que no surt enlloc, o molt excepcionalment com la notícia que publica en Vicent Partal que ve citata en el post d’en Perejoan.
El qui ho acabi desembolicant, bon desembolicador serà.

[@more@]

Comentaris tancats a Exemples d’aplicació del sentit comú

Aniversaris i diades mundials …

 

De fet, si ens ho mirem bé a Google i a les Wikipèdies, cada dia de cada mes aporta la seva dosi d’aniversaris  per a recordar.  Dates del naixement o de la mort de personatges més o menys famosos, més o menys interessants, i diades internacionals  o mundials a  favor o en contra d’alguna cosa…

Penso que potser encara està per fer un calendari anual de celebracions  -que fins i tot poria ser mig personalitzat- que substituiria els que regalen les  Caixes, aquells on hi apareixen els sants, santes i  verges improbables de tots els colors de tota la vida…

Hi ha seus francòfones com    evene.fr . Toute la culture
on hi ha referenciats i classificats en 25 apartats uns 10.000 personatges [més o menys] famosos:
http://www.evene.fr/celebre/toutes.php  |  http://www.evene.fr/celebre/top.php

N’hi ha d’anglòfones com : 
Famous People Biographies : http://www.kcls.org/hh/biographies.cfm  o
Basic Famous people :  http://www.basicfamouspeople.com/index.php

Ara ja sabrem on buscar, però em temo que,  per a setmanes i mesos successius,  continuarem assabentant-nos-en tal com vagi rajant, el diari per aquí, la tele o la ràdio per allà, un post per acullà …

Aquest març  ha estat per a mi el mes dels aniversaris i celebracions interessants.
El  8 el dia internacional  de la dona treballadora. El 10 va ser l’aniversari de la mort de l’Ovidi Montllor. El 22 el dia mundial de l’Aigua.
El 20, el dia mundial de la Francofonia.  El 21, el dia Mundial de la Poesia. El 24, els 100 anys de la mort de Jules Verne.  I el dissabte 26, el 25è aniversari de la mort de Roland Barthes, semiòleg i crític literari per qui sento una certa fascinació, barreja d’admiració i de displicència…des que vaig llegir  Mythologies.  El 28,  l’11è aniversari de la mort d’Eugène Ionesco, autor del Rhinocéros….

I la cosa continua sense aturar-se…  una mena de kermesse permanent.

Cal recordar perquè hi segueixi havent vida, per treure profit de la memòria.
Cal celebrar la salut dels qui  tenim a prop i ens estimem o a l ‘obra dels qui ens van deixar. 
Cal la pedagogía de les diades mundials, ara que ja tenim conciencia de viure en un món globalitzat, per aconseguir  sumar en el progrés cap a una millor qualitat de vida en un planeta amenaçat.

 

[@more@]

1 Comment

Recordant l’Ovidi

 En el desè seu aniversari de la seva mort, jo puc aportar una petita anècdota inèdita, que valgui el que valgui vull deixar escrita aquí.

Cap a mitjans del 80 potser a finals dels 80, sense que ho pugui precisar massa, tenia al cap la idea de fer una "tesi doctoral" sobre Léo Ferré, que mai no vaig dur ni a la fase d’esborrany. El fet és però que vaig recollir sobre Léo ferré molta informació. Sabent que havia cantat acompanyat de Toti Soler  i que entre ells hi havia una certa amistat, vaig anar a entrevistar tant a en Toti Soler com a Ovidi Montllor per preguntar-los què em podien dir ells de Ferré.

Van ser dues entrevistes per separat. Primer amb en Toti, i després amb l’Ovidi. Va ser en Toti qui em va donar el telèfon de l’Ovidi . Vam quedar de trobar-nos a casa seva. L’entrevista va durar molt poc, menys de mitja hora i no en vaig treure gran cosa més que una idea: per a l’Ovidi, en Léo era musicalment tan perillós que calia mantenir-se’n allunyat  per evitar de ser devorat per la seva força i per evitar de perdre la pròpia personalitat. 
Això puc afirmar jo que em va dir l’Ovidi confidencialment en aquella única ocasió. Vam parlar de poques coses… vaig tenir al impressió que aquella entrevista ni li agradava ni li interessava hi tenia massa res a dir. Va ser un pur tràmit resolt molt educadament per ell en un dia de primavera …

M’agrada, m’emociona l’Ovidi que canta Salvat Papaseit… Poema sense acabar Quin doll d’aigua a la font , meravellós poema, marevellosa cançó …

M’agrada l’Ovidi que canta Homenatge a Teresa  i  m’agrada la seva imatge d’un home mai prou aprofitat, mai prou ben tractat, però d’ home bó, íntegre,  i que sabia el què volia.

M’emociona escoltar-lo cantar el seu poema Perquè vull

Perquè vull.

Lletra : Ovidi Montllor
Música : Y. Belmonte

Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d’ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d’encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d’estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m’agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.

Tot un manifest i una gran lliço. Un record, per ara i per sempre, Ovidi.

Enllaços. 
Crònica d’un temps   
Ovidi Montllor
Poemes i cançons d’Ovidi Montllor

[@more@]

1 Comment

Tot és saber quin cargol cal roscar….

Es podia resoldre la pana, ja ho he vist. I era bén senzill, però com sempre, només diem que era fàcil després d’haver patit la dificultat insuperable.

Em pregunto què vaig clicar i  quan perquè em quedés el blog bloquejat.  En realitat només  a mitges, perquè la columna dels enllaços sí que era operativa.
El fet és que em vaig atabalar, per un moment vaig imaginar que estava passant allò que jo em tinc pronosticat. Perdre-ho tot abans d’haver-ho salvat.

Vaig anar a can Blogger.com  i vaig reciclar el vell blog, el primigeni , el que havia obert a aquest servidor  allà pels volts de novembre i vaig descobrir amb satisfacció que deixava editar gairebé tot el codi html … De manera que en un tres i no res vaig poder copiar el codi  del Dipofilo de lamevaweb  al Dipofilo de can blogspot.com.  Tot és saber quin cargol cal  roscar.

Mirarem d’aconseguir  mantenir  vius  "dos bloguets a la vegada … i no estar loco" ;-)

________________

[@more@]

1 Comment

Setmana de la Francofonia. Idees per al català.

Tot és un no parar tot l’any d’aniversaris, celebracions, remembrances i records … Alguns de dol, però la majoria són  de festa, gresca i consol.
Al març, li toca estar contenta a tota la Francofonia … per a la satisfacció de francòfils i francòfons d’arreu del món.

El dia 20 de març és la diada de la francofonia, però en realitat se celebra pertot una setmana, que és variable al llarg del més als diferents països francòfons.
D’aqui vé que, exagerant només una mica, es pugui parlar de març gairebé com del més de la Francofonia. Ells no gosen, jo sí .

Jo que sóc català,  francòfon i francòfil, penso que estaria bé que els catalans declaréssim el setembre, el més del català …
El català s’ho mereix i no li faria cap mal. Millor aquesta celebració que la d’una altra cosa estranya.
I entre la tornada a classe, l’11- la Diada i Sant Miquel (arcàngel) … crec que se’n podria teure suc.
Un magnífic complement a Sant Jordi i a la Setmana del llibre en català. Jo ja us he donat la idea.
Ara mateix l’exporto via mel a tota la gent del Tripartit i a l’oposició perquè ho incloguin a l’Estatut. I si prospera … en reclamaré el drets de la idea. Ja sé que ara, potser és el pitjor moment , però amb un 3% de la campanya publicitària de l’esdeveniment …em conformaria. Amén.

[@more@]

3 Comments

Picasa 2 de Google

I ara va  i Google també treu la seva artilleria pesada :  Picasa 2.

A El País  d’avui 10/3/2005  en  Francis Pisani   parla de Flickr.com i Picasa 2 [available in English only]
com dels dos productes de moda pel què fa a imatge. Doncs au, anem a mirar  Picasa 2… i l’Skype beta …

No ens deixen parar ;-)

[@more@]

Comentaris tancats a Picasa 2 de Google

Fotoblogs temàtics

_______

Navegant des de chez flaneuse he anat a petar al fotoblog titolat
What’s in your bag? Un "pool" ben especial.
Vosaltres ho farieu això de buidar la cartera o la motxil·la o la bossa , fotografiar-ne
el contingut i enviar-ho exposant-ho a la voyeurística mirada de tothom?
Jo només ho faria per exigències del guió.

Clicant per allà he anat a caure al fotoblog d’un tal fubuki … unes  4500 fotos força interessants.
Tot i que les imatges ara ja no ens impressionen gaire a no ser que ens impressionin molt … 
a mi, aquestes, m’han agradat…

No entenc massa com s’ho fan … per donar serveis gratuits com aquests…
Suposo que sempre cal un asquer per pescar un peix … una mica més tard.
Aquesta gent ho aconsegueix de totes totes…

No sé com m’ha vingut al cap que cal que em gravi una còpia dels posts.
Si demà els de lamevaweb.info tanquessin la barraca, per la raó que fos,
em quedaria sense res. No en guardo còpia . M’hi posaré un dia d’aquests .

Pel què fa al fotoblog de flickr, he descobert , flaneuse, -no ho sabia-  que a cada imatge,
clicant  +add note    li podem crear tantes zones actives com vulguem i
a cada zona activa, modificable amb la punta del ratolí, una nota-comentari !
Em sembla una opció força interessant. 

El mateix es pot dir del sistema de classificació que ofereixen: les etiquetes,
o paraules clau  i el fet que cada imatge pugui tenir tantes etiquetes o paraules-clau com vulguem.


Extraordinari-fabulós. I com que per ara tot això surt per cap preu, encara més! Que duri.

[@more@]http://www.flickr.com/photos/fubuki/tags/

1 Comment

Esporgar l’àlber

Esporgar l’àlber

Qui t’ha vist, i qui et veu ara
Adés ferotge, ara despullat
Fruit de sang i d’esforç, de
Xerrac que eixampla el cel
I tot roman serè, d’un verd aspre

Calia retrobar el vell cos
I notar-ne la seva estrebada
Un xiuxiueig sord i profund
Que des del fons amenaça
Mima i es fot dels esbufecs

Calia salpar, sortir, oblidar refers
Angoixes, mots, insults i rimes
Remor poc més que remor
Gairebé res comparat amb
Tot allò que tinc ara: l’àlber

[@more@]

1 Comment

Fragmento de un manuscrito encontrado en Zaragoza.

Pensa mal i no erraràs… aconsella la saviesa popular … (Anònim del juràssic)

(Transcripción de un fragmento de un Manuscrito encontrado en Zaragoza.)

Zapatero insinua a Maragall,

ZP- Ya sabes que yo voy palante con lo del talante, pero necesito un gestito , Pascual, mira frena, frénales el carro , y dame tiempo necesito tiempo para pensar… Qui dias pasa años empeña , o algo así en catalán, verdad?

PM – Tengo algo en mente, pero depende de cómo me reaccione el jovenzuelo…Si pica, ya estará al saco y bien liado. Estatuto restrasado … hasta el 2008 o el 2012 .. ya ves, un poco de tiempo te lo puedo dar…

Eso sí, a ver, que tus guionistas me preparen alguna cosa apara amortizar, digo amortiguar los golpes que van a caer … ya sabes que ahora somos tres y mal avenidos Me comprendes, me explico, oi, Talante ?

ZP – Eso está hecho , Pascual,. Muy bueno ese truco … del 3%. Genial..Eres todo un Nicolò Maquiavelo, Pascual…No te sabía yo tal …

PM- Es fa el que es pot ,es fa el què es pot, Talante… i mira.. Sí, la experiencia acumulada, sabes? Mare de déu el què hem de fer. Contra Pujol vivía mejor. [@more@]

Comentaris tancats a Fragmento de un manuscrito encontrado en Zaragoza.

De la realitat al somni i del somni a la realitat.

Hauria d’estar feliç i content, però no, ho sento , ho visc com una amenaça … No donaré per tant …La llista es fa massa llarga. No puc llegir-m’ho tot això… de cap de les mil maneres. Plegaré de llegir els diaris, revites i suplements … Decidit. Prou … No comprar cap més Qué leer ni cap  Lire,  ni el Temps,  ni obrir Granta ni  res… Cap suplement més, cap diari, cap revista.. Prou … Plego

El  Mundo. Suplement de cultura. div 4 /3/2005.  pg. 1-2. Sam Abrams.
Panoràmica de la poesia catalana: de quin pa fem rosegons?"Un any brillant per als versos catalans. Durant 2004 s’han publicat 26 llibres de poesia a Catalunya, València i les Illes, però la major part ha passat desapercebuda"

"L’any 2004 ha estat l’any del reconeixement de Víctor Sunyol, sobretot a partir del seu magnífic Stabat (Proa). "
"Vint-i – sis llibres de pedra picada .
Vint-i- sis llibres excel·lents  en un any! Quantes tradicions literàries poden vanaglorair-se del mateix? És un crim que tots aquests llibres  no estiguin en primera línia! De quin pa fem rosegons?"
Víctor .. veig la teva foto a la portada de Tendències! No et veig gens canviat. Més jove que mai.
M’alegra llegir que has tret una obra i que és quelcom d’important.
Ja saps que t’ho dic de veritat. Cuida’t i envia un missatge … Jo deixo escrit aquí :”Felicitats!  "

Al suplement El cultural de EL Mundo: pg. 58. Nuria Azancot entrevista Antonio Colinas.
"Acaba de aparecer un libro de esos libros secretos pero esenciales. la simiente enterrada, de Antonio Colinas (Siruela) un libreo extraño que participa a la vez de varios géneros literarios (el diario, la crónica, el aforismo, a veces incluso los textos tienen un carácter poemático), pero que sobre todo es un libro de pensamiento, de reflexión"…

Faig comptes  26+1 = 27.  Més els 2 o 3 de la Laura,  més dos o tres per Sant Jordi … I el de l’Eliseu Climent, i el de la lentitud,  i el d’en Culla….
 Bufa .. Sense parar de llegir gairebé ja em plantaria al setembre … quan surt publicat el de la Nothomb i de seguida totes les novetats  de la tardor…
I tornem a començar… Per deixar-hi la pell …Per cert, el de la Pell freda ja ens va dir que en tenia dos més al calaix. Caldria no perdre-se’ls!

Prou llegir.  Decidit. Em poso a escriure el meu somni. Decididament m’hi poso. El títol ja el tinc. Éra, és i serà:  El somni de ser escriptor. Probre d’ell o d’ella qui me’l prengui. Ja tinc escrita la crítica que em publicaran.  I també m’imagino la mediática escena …

– I el Planeta del 2006 goes to ….  Charles Baudelaire  … per  El somni de ser escriptor. Un  nou Quixot  d’un Sancho Panza …  Essencial, total , vertical, apoteòsic, de marbre picat amb masseta i escarpa … barreja novedosa de temps, punts de vista, diegètica, analepsis, prolepsis, metalepsis, silepsis, herois i narradors… blog i web i  ipod i Internet i caligrafia inclosa.
Un nou concepte de l’escriure i  de …
I es situa en un punt equidistant del classicisme i del surrealisme avançat. …

– (A una taula) ..  I qui cony és a quest tipus?  Com pot ser això? Un desconegut?

– (Crits i riures) Tongo , tongo… qui és aquest desgraciat?

– (Crits indignats) Volem que se l’endugui un escriptor conegut,  algú consagrat !!!

I jo que vaig i pujo a recollir el premi,  tímidament per fora, xuletament per dins, perquè secretament m’ho esperava, i els engalto el discurs que gairebé ja tinc preparat des d’ara mateix  … amb tres retocs i serà bo per ara i per sempre…

Els focus de les càmeres de TV3 m’enlluernen … Els he de demanar , somrient, que … sisplau… Later on , Later … que ja hi haurà entrevistes per a tothom .. fins Nadal … Però ara deixeu-me dir quatre coses concentrades … Gràcies .

Bé, ho sento ho he de deixar aquí. Ara me’n vaig a dormir que ja fa dues hores que hauria d’haver desconnectat –l’ordinador i el coco, vull dir, – i de ser al llit. 
Ja veieu a què porta llegir tant, que hi hagi tant de llibre interessant … A mi em posa a mil … d’enveja sana,  m’excita les neurones, però em fa anar a dormir tard, fatal per a la salut., em mata!

“Del mucho Internet y del poco dormir  vino a secársele el cerebro” …  Us sona la citació adaptada?  Sí, la fi del cagaelàstics, vaja. Que n’és de difícil tot plegat¡ 
 
[@more@]

2 Comments

Ciència versus Humanisme?

Especialment  dedicat a l’equip del ram filosòficoliterari o literarifilosòfic (oi que van dir que podíem precindir dels guionets?)
A Granta. i concretament  a la secció de llibres més venuts   s’hi troba això :Unes gotes de citació per fer-vos venir salivera:

"Straw Dogs is an exciting, radical work of philosophy, which sets out to challenge our most cherished assumptions about what it means to be human. From Plato to Christianity, from the Enlightenment to Nietzsche and Marx, the Western tradition has been based on arrogant and erroneous beliefs about human beings and their place in the world."

Straw Dogs (Paperback).Thoughts on Humans and other Animals. By John Gray

I una altra bona notícia. Ens deixen llegir un capítol sencer  1 The Human :   Science versus Humanism  per veure si paga la pena comprar-lo o llegir-lo tot…
Me’l llegiré suposo durant aquesta setmana glaçada. I ja us diré com ha anat.

En Sani no comparteix necessàriment l’opinió ni l’entusiasme que contenen les informacions que sotmet a la vostra consideració ;-)

[@more@]

1 Comment

El Papa del tecer mil·lenni

Estic fent neteja i endreço una mica els papers. A la carpeta de retalls em surten dues pàgines de La Vanguardia del diumenge 6 de desembre de 1998. Revista, pp 2 a 4: " El Papa del tercer milenio"  por Enric Juliana.
Allà ja es preguntaven  com hauria de ser el Papa del tercer mil·lenni i feien una pregunta interessant:
"¿Deberá seguir la senda del actual Papa,  o deberá emprender la via del cambio?" Pregunta revolucionària ja el 1998, oi?
Hi ha unes quantes fotos de possibles candidats a successors,  però el títol resa així: "Doce posibles candidatos a la silla de San Pedro"

Els noms dels apòstols eren: Carlo Maria Martini (Milà); Camillo Ruin (Roma) i; Angelo Sodano; Dionigi Tettamanzi ( Gènova); Silvano Piovannelli (Florència); Jean-marie Lustinger (Paris); Giacomo Biffi (Bolònia): Lucas Moreira Neves; Cristoph Schönborn (Viena) ; Francis Arinze (Diàleg Interreligiós) ; Eduardo Martínez Somalo ( "El próximo Papa quizás hable español, vaticinaba recientemente la periodista Paloma Gómez Borrero") ; Norberto Rivera Carrera ( México) ; Miloslav MlK (Praga)…

Bé… ja veieu que la preocupació per la successió ve de lluny, però que no calia precipitar-se. Des del 1998 han passat gairebé més de cinq anys.
Com que és probable que l’equip de futuribles hagi canviat una mica -els anys no passen en va- crec que va sent hora que en comptes d’anar passant imatges de la clínica Gemelli, el periodisme nacional i estatal ens passi algun programa on s’analitzi en profunditat i senderi el que caldrà fer quan,  –ves  a saber quan, només els deus saben quan, potser n’hi ha per a molts anys– algú altre s’hagi de seure al tron del Vaticà. 
Crec que una mica d’ingerència -en forma de debat sobre l’estat de la qüestió- en els afers interns d’un estat  com aquell  que s’ingereix en la vida privada de tanta gent arreu del món fóra desitjable i necessari.
Avís doncs a 30 minuts, 60 minuts, Entre línies, Els matins a TV3, Millennium, Àgora, Valor afegit, La nit al dia, Thalassa i Toni Albà … Ens ho aneu preparant, sisplau?  I convideu a Paloma que ells ho sap i potser ens ho dirà. Gràcies.

Post Scriptum. 
Aneu aprenent mica en mica l’Appendix Probi del segle XXI. Per començar, parla en català … i no en bakala!
Digues: em sembla que no  i no puesvaserquenó  ni  noketekagas

A tothom, bon weekend o bon cap de setmana ;-)

[@more@]

2 Comments