
Als de lamevaweb. En veure que havieu esborrat (pensavem tots que definitivament) per exigències del guió o pel què fos tots els nostres enllaços… vaig començar a treure tota l’artilleria pesada i us vaig dir de tot. De de fills de puta en endavant.
Una estoma més tard.. ja estava tot funcionant normalment i un es queda a quadres, amb cara de babau. No és bo precipitar-se.
Imagino que l’Sturmix també es devia emprenyar amb raó, veient com uns quants el deixavem a l’altura de la merda, oi? Ho sento.
Sturmix i companyia … Això ens ensenya a tots alguna cosa… A uns, a filar més prim i a uns altres, com a mi, a tenir més paciència i a prendre’ns les coses amb una mica més de calma. Amén.
[@more@]