De la realitat al somni i del somni a la realitat.

Hauria d’estar feliç i content, però no, ho sento , ho visc com una amenaça … No donaré per tant …La llista es fa massa llarga. No puc llegir-m’ho tot això… de cap de les mil maneres. Plegaré de llegir els diaris, revites i suplements … Decidit. Prou … No comprar cap més Qué leer ni cap  Lire,  ni el Temps,  ni obrir Granta ni  res… Cap suplement més, cap diari, cap revista.. Prou … Plego

El  Mundo. Suplement de cultura. div 4 /3/2005.  pg. 1-2. Sam Abrams.
Panoràmica de la poesia catalana: de quin pa fem rosegons?"Un any brillant per als versos catalans. Durant 2004 s’han publicat 26 llibres de poesia a Catalunya, València i les Illes, però la major part ha passat desapercebuda"

"L’any 2004 ha estat l’any del reconeixement de Víctor Sunyol, sobretot a partir del seu magnífic Stabat (Proa). "
"Vint-i – sis llibres de pedra picada .
Vint-i- sis llibres excel·lents  en un any! Quantes tradicions literàries poden vanaglorair-se del mateix? És un crim que tots aquests llibres  no estiguin en primera línia! De quin pa fem rosegons?"
Víctor .. veig la teva foto a la portada de Tendències! No et veig gens canviat. Més jove que mai.
M’alegra llegir que has tret una obra i que és quelcom d’important.
Ja saps que t’ho dic de veritat. Cuida’t i envia un missatge … Jo deixo escrit aquí :”Felicitats!  "

Al suplement El cultural de EL Mundo: pg. 58. Nuria Azancot entrevista Antonio Colinas.
"Acaba de aparecer un libro de esos libros secretos pero esenciales. la simiente enterrada, de Antonio Colinas (Siruela) un libreo extraño que participa a la vez de varios géneros literarios (el diario, la crónica, el aforismo, a veces incluso los textos tienen un carácter poemático), pero que sobre todo es un libro de pensamiento, de reflexión"…

Faig comptes  26+1 = 27.  Més els 2 o 3 de la Laura,  més dos o tres per Sant Jordi … I el de l’Eliseu Climent, i el de la lentitud,  i el d’en Culla….
 Bufa .. Sense parar de llegir gairebé ja em plantaria al setembre … quan surt publicat el de la Nothomb i de seguida totes les novetats  de la tardor…
I tornem a començar… Per deixar-hi la pell …Per cert, el de la Pell freda ja ens va dir que en tenia dos més al calaix. Caldria no perdre-se’ls!

Prou llegir.  Decidit. Em poso a escriure el meu somni. Decididament m’hi poso. El títol ja el tinc. Éra, és i serà:  El somni de ser escriptor. Probre d’ell o d’ella qui me’l prengui. Ja tinc escrita la crítica que em publicaran.  I també m’imagino la mediática escena …

– I el Planeta del 2006 goes to ….  Charles Baudelaire  … per  El somni de ser escriptor. Un  nou Quixot  d’un Sancho Panza …  Essencial, total , vertical, apoteòsic, de marbre picat amb masseta i escarpa … barreja novedosa de temps, punts de vista, diegètica, analepsis, prolepsis, metalepsis, silepsis, herois i narradors… blog i web i  ipod i Internet i caligrafia inclosa.
Un nou concepte de l’escriure i  de …
I es situa en un punt equidistant del classicisme i del surrealisme avançat. …

– (A una taula) ..  I qui cony és a quest tipus?  Com pot ser això? Un desconegut?

– (Crits i riures) Tongo , tongo… qui és aquest desgraciat?

– (Crits indignats) Volem que se l’endugui un escriptor conegut,  algú consagrat !!!

I jo que vaig i pujo a recollir el premi,  tímidament per fora, xuletament per dins, perquè secretament m’ho esperava, i els engalto el discurs que gairebé ja tinc preparat des d’ara mateix  … amb tres retocs i serà bo per ara i per sempre…

Els focus de les càmeres de TV3 m’enlluernen … Els he de demanar , somrient, que … sisplau… Later on , Later … que ja hi haurà entrevistes per a tothom .. fins Nadal … Però ara deixeu-me dir quatre coses concentrades … Gràcies .

Bé, ho sento ho he de deixar aquí. Ara me’n vaig a dormir que ja fa dues hores que hauria d’haver desconnectat –l’ordinador i el coco, vull dir, – i de ser al llit. 
Ja veieu a què porta llegir tant, que hi hagi tant de llibre interessant … A mi em posa a mil … d’enveja sana,  m’excita les neurones, però em fa anar a dormir tard, fatal per a la salut., em mata!

“Del mucho Internet y del poco dormir  vino a secársele el cerebro” …  Us sona la citació adaptada?  Sí, la fi del cagaelàstics, vaja. Que n’és de difícil tot plegat¡ 
 
[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

2 Responses to De la realitat al somni i del somni a la realitat.

  1. TdQ says:

    Et veig llençat… com és que llegeixes tant? Aquest post és molt i molt embolicat. ¿Te n’alegres, te’n fots, delires…? Penses posar-te a escriure tu també de veritat?

  2. TdQ says:

    Gràcies pels comentaris… Sobre “L’educació de l’estoic”, jo no guanyo un duro… S’ho queda tot l’editorial, o sigui, Mr. Vallcorba [sociedad unipersonal] Tranquil, que no penso traduir cap més llibre… això ho tinc clar.

Comments are closed.