Sobre el que deia en Toni sobre el programa L’Internauta …
"No m’han esmentat"…
A mi tampoc, Toni, a mi tampoc … (salvant totes les immenses distàncies, ;-) Però no et preocupis, home, veig que a tu et neguiteja… Patiràs massa , home. I a més a tu ja t’han seleccionat ets d’una de les classes altes … Escoltant el programa m’ha semblat entendre que hi ha dues o tres classes socials a la comunitat bloguera (apunta Enric, ni que sigui per contradir-me) : Els literaris o filoliteraris de categoria, els de la taula. Després, els convidats a la la taula amb dret a reflexió i a micro … I last i least i poca cosa , finalment, els pàries, els qui ens hem d’apuntar a la festa … ens hem apuntat però ja veurem si ens deixaran entrar ;-)
Jo penso muntar un escàndol perquè se’n parli … dels pàries ;-)
En aquest programa, l’Oriol, la Teresa i la Gemma, tampoc no deixen de ser burgesets ben pentinats …
Mira, veuràs com si li ho demanem ben demanat, en Vicent muntarà un altre Internauta per a gent una mica més friqui. I allà, almenys jo, tinc alguna possibilitat més.
També jo tinc una llista de greuges i llarga… … ja cantaré la canya a algú … le moment venu… La venjança … m’agrada freda, ben freda … ;-)))
Només tres apunts que desenvoluparé aquí al blog o bé a Sant Cugat si agafo un moment la paraula (soc perillós) …
1. Tema impudícia : Impúdic …és clar. Necesssàriament … El Blogs són impúdics o no són.
2. Problemes que se’n deriven per malentesos diversos … També és evident, just i necessari … Només faltaria … Dos mai s’entenen ni que vulguin … això és també la definició de la humanitat.
3. Escriure i reescriure refer els posts… També és clar. Ho sap tohom i és profecia. És la diferència entre l’escriptor i l’estripador ;-
A mi m’agradaria ser escriptor pero sóc una mica Jack, … va com va. Hi ha dies, hi a nits, hi ha posts que pot més la improvització que el seny escriptòric… I aquest post és un dels "estripats"…
[continuarà (?)
[@more@]
Incendiarem Sant Cugat! M’estic preparant una «ponència» que farà història. No saben a qui han convidat. Els honora el risc que han assumit… perquè no podien obviar-me. Apujarem el nivell, Sani. No ho dubtis pas.
El claustre de St. Cugat s’hauria de quedar petit per culpa de l’allau IMPARABLE de bloggers que hi anirà (de totes les classes socials, Sani, no siguis tan primmirat) El literats clàssics es quedaran bocabadats amb l’empenta bloguera. Més que una qüestió genracional crec que es tracta de mentalitats. O et quedes al segle passat, analògic i de paper; o ets del segle XXI, ciberescriptor digital… Aquesta trobada marcarà un abans i un després dins la història de la (ciber)literatura catalana. Perquè farem història. No ho dubtis.