Esporgar l’àlber

Esporgar l’àlber

Qui t’ha vist, i qui et veu ara
Adés ferotge, ara despullat
Fruit de sang i d’esforç, de
Xerrac que eixampla el cel
I tot roman serè, d’un verd aspre

Calia retrobar el vell cos
I notar-ne la seva estrebada
Un xiuxiueig sord i profund
Que des del fons amenaça
Mima i es fot dels esbufecs

Calia salpar, sortir, oblidar refers
Angoixes, mots, insults i rimes
Remor poc més que remor
Gairebé res comparat amb
Tot allò que tinc ara: l’àlber

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

One Response to Esporgar l’àlber

  1. daTo says:

    Ei, gràcies per enllaçar amb el meu blog de disseny, materiagris.bitacoras.com

    El vostre sembla força interessant … va bé, llegir una mica entre disseny i disseny. El visitaré sovint..

    Us he posat als meus links.

    Salut

Comments are closed.