Recordant l’Ovidi

 En el desè seu aniversari de la seva mort, jo puc aportar una petita anècdota inèdita, que valgui el que valgui vull deixar escrita aquí.

Cap a mitjans del 80 potser a finals dels 80, sense que ho pugui precisar massa, tenia al cap la idea de fer una "tesi doctoral" sobre Léo Ferré, que mai no vaig dur ni a la fase d’esborrany. El fet és però que vaig recollir sobre Léo ferré molta informació. Sabent que havia cantat acompanyat de Toti Soler  i que entre ells hi havia una certa amistat, vaig anar a entrevistar tant a en Toti Soler com a Ovidi Montllor per preguntar-los què em podien dir ells de Ferré.

Van ser dues entrevistes per separat. Primer amb en Toti, i després amb l’Ovidi. Va ser en Toti qui em va donar el telèfon de l’Ovidi . Vam quedar de trobar-nos a casa seva. L’entrevista va durar molt poc, menys de mitja hora i no en vaig treure gran cosa més que una idea: per a l’Ovidi, en Léo era musicalment tan perillós que calia mantenir-se’n allunyat  per evitar de ser devorat per la seva força i per evitar de perdre la pròpia personalitat. 
Això puc afirmar jo que em va dir l’Ovidi confidencialment en aquella única ocasió. Vam parlar de poques coses… vaig tenir al impressió que aquella entrevista ni li agradava ni li interessava hi tenia massa res a dir. Va ser un pur tràmit resolt molt educadament per ell en un dia de primavera …

M’agrada, m’emociona l’Ovidi que canta Salvat Papaseit… Poema sense acabar Quin doll d’aigua a la font , meravellós poema, marevellosa cançó …

M’agrada l’Ovidi que canta Homenatge a Teresa  i  m’agrada la seva imatge d’un home mai prou aprofitat, mai prou ben tractat, però d’ home bó, íntegre,  i que sabia el què volia.

M’emociona escoltar-lo cantar el seu poema Perquè vull

Perquè vull.

Lletra : Ovidi Montllor
Música : Y. Belmonte

Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d’ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d’encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d’estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m’agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.

Tot un manifest i una gran lliço. Un record, per ara i per sempre, Ovidi.

Enllaços. 
Crònica d’un temps   
Ovidi Montllor
Poemes i cançons d’Ovidi Montllor

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

One Response to Recordant l’Ovidi

  1. isnel says:

    Mai no l’havia llegit, el Perquè vull, només l’havia escoltat. Que fort, com passem pel món sense adonar-nos de tantes i tantes coses que ens farien pensar, potser canviar, fins i tot ser més fidels i més feliços…
    Gràcies, Sani.

Comments are closed.