
A la “une” del Monde del dimecres 4 de gener hi ha una notícia sobre la febre –recent- dels blogs entre els joves francesos : “Les Français saisis par la frénésie des blogs”.
Pel que fa a les dades : 82% de la francosfera és dels més joves de 25 anys i el 54% dels blogers són dones: blogueres o blogaires.
Durant els darrers mesos s’han creat entre 6 i 7 milions de blogs, més de la meitat dels quals ho han fet al serviblog Skyblog, que és una ramificació d’una ràdio per a joves anomenada Skyrock.
Això converteix la blogosfera francesa, amb uns 10 milions de blogs, en la primera o segona d’Europa (es veu que s’ho disputen amb la Gran Bretanya per uns centenars de milers de blogs més o menys) i, per tant, la segona o tercera del món, darrera de la dels Estats Units.
A mi, el que de veritat em sorprèn és la permanent capacitat dels francesos per no deixar escapar cap bon tren, la seva capacitat d’adaptació als canvis importants.
Tal com va passar amb les webs i ara amb els blogs, són capaços de saltar sempre al capdavant de les classificacions en molt poc temps.
A Pointblog.com, un servidor de blogs que es defineix com a revista dels blogs, hi ha tot una sèrie de referències a l’explosió del fenòmen blog arreu del món, just en un moment on esclata arreu una multiplicitat de noves tecnologies : els podcasts, els àudioblogs i els videoblogs, la telefonia per internet, la televisió digital terrestre (TDT) i la llista no acaba…
A l’edició electrònica de Le Monde, acabo ara de trobar un altre article sobre els blogs. Està clar que ningú no se n’escaparà, ni se sentir-ne a parlar ni potser, d’encetar-ne un.
Blogosphère, mode d’emploi Olivier Zilbertin . Article paru dans l’édition du 12.01.06Segons ells, la netiqueta dels blogs inclou entre moltes altres coses respectar
a. No esborrar els comentaris dels lectors
b. Reconèixer els errors quan s’han comès (¿?)
c. Assenyalar clarament les modifications que s’efectuin al blog.
Francament ho trobo massa demanar. Jo vaig anomenar el meu blog Dipofilopersiflex. -flex hi és per “flexible”. És a dir que em reservo el dret inalienable d’escriure el que vulgui i de poder canviar d’opinió quan vulgui, al cap d’una estona si s’escau.
Que em diguin que estaria bé que en doni compte… em sembla bé. Però jo no penso pas fer-ho per obligació moral. Em remeto a les Actes Globals de tot plegat, que són a can Échelon. Ens podem estalviar algunes redundàncies ;-)De tot plegat n’haurem de seguir parlant per força, perquè aquesta és una nova revolució global als media, un nou pas de rosca sobre tots els mitjans de comunicació tradicionals amb aquesta nova evolució d’Internet. Premsa, ràdio, televisió, publicitat & consum … segueixen evolucionant, necessàriament, d’una manera substancial i irreversible.
No fa gaire em vaig descarregar Itunes i ara hi vaig afegint subscripcions de serveis de podcast interessants. Vaig d’emoció en emoció i ho alterno amb la lectura excitant a estones de l’Houellebecq en paper…
El llegir ens fa perdre l’escriure. L’escriure ens fa perdre el llegir. I escoltar i badar potser ens farà perdre l’escriure i el llegir … Déus nos en guardin !
Falta temps, -necesitaríem milers d’hores-, per seguir-ho tot mínimament…
Tanmateix, trobo excitant poder ser testimoni de tot aquest immens canvi tecnològic i a la vegada sentir-m’hi una mica implicat, ser-ne partícep, una mica com si estés ballant uns passos de polka mentre sona la música d’una gran orquestra…
[@more@]