Michelle Bachellet, presidenta de Xile

Feia dies que anàvem sentint que Michelle Bachellet podia guanyar les eleccions generals a Xile.
La televisió ens va pasar unes imatges d’un discurs seu opn ella declarava que confiava en la victòria i que tots els diners junts de la dreta no podríen vèncer la voluntat majoritària de tot el poble.
Sonava bé i diferent d’altres declaracions banals.

mb

Ara m’he emocionat sabent que Bachellet ha estat elegida presidenta de Xile.

Per a mi, com potser per a molt d’altres, aquest fet històric és també com un judici popular que condemna Augusto Pinochet pels seus crims que encara han quedat impunes.

He sentit dir que aquesta eleccció és el preu que paguen els EEUU i Kissinger per netejar la seva consciència d’haver sigut cocriminals amb Pinochet contra el poble xilè.

Encara no hi ha ningú que hagi pogut retreure a Michelle Bachellet la més mínima taca o aspecte negatiu.

Curiosament hi ha una unanimitat total a l’hora de cantar les virtuds de Bachellet: excel·lència, intel·ligència i pulcritud físiques i morals. No és poc però es necessita tot i més per a fer bona política..

A l’Avui del dilluns 16 de gener, Alfred Bosch li dedicava el seu article De tu a tu:

“Bachellet, socialista xilena. . Presideixes la pulcritud. Ma Belle"

Et felicito, Alfred!

Un panegíric que contagia d’emoció i d’ il·lusió a totes les persones de bé que veuen en Bachellet una metáfora de l’esperança, la justícia i la democràcia que ajudaran a esborrar una mica la imatge de negror, de crim, de tortura i de maldat associades a la figura d’Augusto Pinochet i els seus sequaços.

Tan de bó que tingui èxit en el seu mandat i contribueixi a crear un Xile més just i més pròsper. La nostra enhorabona a Michelle i a tots els xilens!

_________

Enllaços: Premsa xilena

[@more@]t

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

One Response to Michelle Bachellet, presidenta de Xile

  1. Perejoan says:

    …un Xile més just, més pròsper i menys masclista. Ho dic per uns comentaris que vaig escoltar d’uns electors que deien «que una mujer no… tal i tal»
    Tinc entès que els homes i les dones encara voten en urnes separades.
    Ara que, a qui hem de donar lliçons, nosaltres?

Comments are closed.