Daily Archives: 23 gener 2006

L’acord sobre l’Estatut vist des de casa 1/3

Avui m’en vaig a dormir sabent que he après no una, sinó unes quantes coses més.

La primera … que allò del "Por donde menos lo esperas salta la liebre, dice el refrán” és veritat! I no és només una metàfora. José Luis R. Zapatero i Artur Mas han demostrat que són uns mags talentosos, capaços de fer sortir el conill sense (que es vegi el) truc.

màgia

Artur Mas, ara per ara, té la millor cara de póquer del país. Amb la mateixa faç invariable igual t’amenaça amb trencar l’acord, i diu que més val dir que NO que no às signar un mal Estatut … que se’n va (beneït i/o enviat per en Jordi Pujol) i el signa unilateralment.
Ves i digues-li tonto!!! Més llest que la gana és aquest Artur!
L’ instint de supervivència personal mou muntanyes… però val a dir que les tàctiques i les estratègies són de manual elemental. Són a l’Art de la Guerra de Sun Tzu i al Príncep de Maquiavel. Només calia aplicar-les.

Sovint, la lògica filosófica i la lògica de pagès les tenim sempre a la punta dels dits, però no sempre sabem implementar-les correctament.
Els de *Clarividència i Unificacació sí que ho han sabut fer. Cal reconèixer que han sigut excel·lents quadradors del cercle. Per tant, cal treure’s el barret !
Què deia la lògica en aquest cas? Deia que si se signava un Estatut sense ells, adéu bous i esquelles, adéu Clarividència, adéu Unificació, adéu coalició, adéu remenar les cireres. I això mai . Això és totalment irrenunciable. Això mai!
Per tant s’imposava un cop d’efecte, cop de pal de paller i de samaler: Jo negocio, tu em salves, jo et salvo, nosaltres ens salvem, vosaltres us salveu i elles i ells se salven. I tots contents… menys la caverna del PP …
S
i a sobre ho fem "dando primero, que da dos veces"… doncs els dem pel sac a tots, que es queden amb cara de i babau i de babarota. La victòria és encara més saborosa.

La pilota passa neta per entre les cames del Tripartit! Però és el triomf i el gol de Quadripartit. Cronistes de tot el món, veniu, mireu i apunteu-vos la jugada!

Els del PSC i PSOE poden estar tots contents perquè "el currar se va a acabar" … Feia dies que no dormíem, oi? Camacho, Montilla i Rubalcaba. Aneu a dormir, homes, aneu i dormiu una setmana sencera. I que us posin les medalles de quadracerces. Us les heu guanyades ben a pols. Barret!

Joan Saura, gràcies per mantenir sempre l’oiptimisme i contagiarnos-el permanentment. Equip sencer d’IC -Verds i virtuosos quadracercles, barret!

ERC té motius per estar més que exhultant. Mai tants deurem tant a tan pocs tan llestos (la frase i el copirait són meus). I amb les mans netes! Sembla cosa d’una altra galàxia, però no. Es ben real…
Carod, Puigcercós, Ridao, equip sencer… medalla de quadracercles d’or. Barret. Seguiu negociant i paseu el rascle tant com pugueu, que tot és poc. I no us emprenyeu massa amb CiU … si pot ser… ;o) Era o caixa o faixa. Han triat faixa: estava cantat.

Pero compte: tenim un principi d’acord, que no pas la resta ni res més! Tenir-ho al sac i ben lligat serà encara cosa de suor i llàgrimes. Esperem que no corri ni una sola gota de sang, i que les llàgrimes només siguin d’alegria.

El PP, recalcitrant i “empecinado” en vestir-se de torero, parlar un llenguatge del segle XIX o una mena d’idioma neofranquista, fa veure que plora desconsoladament la pèrdua de l’Imperi. Per dins potser es frega les mans pensant que, amb una mica de sort, si sap encarrilar bé la ràbia i l’odi i l’enveja d’alguns electors, pot tornar a reintroduir el Jose Mari i el Rajoy a la Moncloa a les properes eleccions. I qui sap si ja dissenyen estratègies d’invasió?

Si el ministre Bono aconsegueix que els tancs es quedin al pàrking, els avions als hangars i fragates, destructors i portaavions no es moguin del port on són, llavors la Història d’aquesta Espanya pot anar encara millor del que ha anat des del novembre del 1975. Senyor Bono, sisplau, impedeixi que cap eixalabrat no ho espatlli tot.

També me’n vaig a dormit convençut que caldria que algú escrivís la crònica d’aquests mesos històrics. Qui serà el primer a fer-ne literatura? Assaig, novel·la o tragicomèdia?
Ah, qui tingués la gràcia d’en Belbel, d’en Bozzo, d’en Boadella, d’en Rovira o d’en Benet i Jornet … em venen ganes d’escriure una obreta teatral i atènyer la glòria !…

M’ iImagino un monòleg bilingüe : "El Monòleg de la mosca a la paret".
Un personatge disfressat de mosca enganxada a la paret, testimoni mut d’una proesa extraordinària, l’acord sobre l’Estatut, explica fil per randa i de manera vesemblant què van anar dient tots i cada un dels artífecs de l’acord. Podria ser una evacuacuió per ordre alfabètic o potser, millor, a la Houellebecq, amb desordre ordenat:

” Le début peut avoir lieu en n’importe quel point de la temporalité, de même que le premier regard peut se porter en n’importe quel point de l’espace d’un tableau; l’important est que , peu à peu, l’ensemble ressurgisse.”(La possibilité d’une île. Fayard. Pg. 27-28)

Alternativament, podria ser una mena de desfilada de *monolegadors a l’estil Buenafuente. En comptes d’encadenar acudits, els principals personatges de la història anirien encadenant llurs respectives versions de l’acord: passat , present i futur de la divina criatura.
Què va cedir cadascú a canvi de què. I com valora cadascú el paper – trabetes, punyalades, traicions, mentides, secrets, insults, facècies i altres misèries necessàries – dels altres col·legues.

Èxit assegurat a tota Espanya i part de l’estranger a condició de fer un càsting com cal. Qui faria de què, actors secundaris inclosos?
En Josep Ma. Pou, s’hauria de deixar de de conyes. Això de la cabra és massa fàcil. Algú ha de fer de Puigcercós.
Tenim en Toni Albà que podria fer de Fregoli … interpretar 5 o 6 personatges de cop, un darrera l’altre, Artur Mas inclòs.
En Piqué potser aceptaria de seguir interpretant el seu paper, el paper estripat de sempre, sense despentinar-se ni haver d’estudiar-ne cap paràgraf. Magnífic actor.
El paper més difícil d’interpretar fóra el d’en Federico J. Losantos en el rol de destroyer. Però potser si l’obra la muntés en Boadella, en Fede li faria descompte i actuaria encantat.

Jo ja intueixo que jo no seré capaç de versionar-ho, però no descarto d’imaginar i proposar algún sketch.
Això sí, me’n vaig a dormir amb la tranquilitat de qui sap que, a més d’aprendre alguna cosa més, avui he esbossat camins per còrrer als dramaturgs valents, atrevits, assedegats de fortuna i glòria que aconsegueixin shakespearitzar la gesta història de l’acord de l’Estatut.

[@more@]

5 Comments