Aquest cap de setmana he fet una collita cultural considerable.
Des de bon divendres ja vaig començar a "replegar" teca intel·lectual, com qui caçaria bolets. Em fa gràcia el verb perquè el del Penedès, collim raïm i fruita, i cacem conills i perdius, però mai cacem ni collim bolets…
El Damià em va deixar, perquè en disfrutés, una barreja exquisida: el Supertramp de la taronjada servida en un platet; un Cesaria Evora que no tinc: Cabo Verde; un Villa-Lobos: les Bachianas Brasileiras cantades per Victòria de los Ángeles i …un Buena Vista Social Club del 1997! Divendres a la tarda, després de dinar em vaig regalar el Buena Vista … i em dosificaré els altres tres com si fossin xocolata negra amb cacao al 75%
El Catalonia Today de la setmana inclou :
– Un article sobre el proper Ramadà a Catalunya
– Un article d’Alex Leff sobre–contra la tortura “Breaking the silence” de lectura impescindible.
Le Monde del dissabte inclou:
– Reproducció del text del diari Le Figaro del 19 de setembre, del professor de filosofia Robert Redeker, amenaçat de mort pels islamistes.
– Un article d’Ariel Dorfman sobre la tortura i contra la política de Bush: “ L’homme qui ne cessait de trembler”. Impressionant. Un al·legat contra la tortura que caldrà tenir molt present.
– La radicalització de l’extrema dreta a Àustria
– Article sobre Bordeaux. Estan deixant una Burdeus meravellosa. I jo que hi vaig estar el mes d’abril en puc donar fe.
The Independent del dissabte 30 de setembre:
– Com que el diumenge 1 d’octubre el diari celebra el seu 20è aniversari, al mig (pg. 18-19) hi han inclòs una sèrie de 7 articlets recordant l’estat de la cultura, l’economia, la societat, la moda, la televisió, la política i la tecnologia l’octubre del 1986.– Un semi-acudit a la pàgina 28. “Parisians are urged to love London”. Una campanya publicitària que segons ells empastifa tot París, convida les parelles franceses a agafar l’ Eurostar i plantar-se a London en tres hores per només 100€ (&69) anar i tornar. Gairebé a preu de “rodalies”, oi?Ho fan amb un póster que mostra un esmorzar “British” amb un ramat de mongetes en forma d’espermatozous nedant en direcció al rovell d’un ou-ferrat, metàfora de l’òvulós Londres (semema dels rings inclosos).
La foto que incloem aquí ens l’ha enviada directament des de París i per encàrreg l’amic i mestre JPQ. Gràcies. Te’n dec una !
“Boasting that the delights in store include ‘tête-à-têtes over a plate of beans’ or ‘sweet nothings shared in the shadow of a sound system’, the campaign advocates romance British-style”.
– Em queda per mirar amb atenció l’editorial i les pàgines 36-37. Letters to the Editor i dos articles d’opinió. La resta, 40 a 63, faramalla.
El Periódico d’avui diumenge 1 d’octubre :
– Una entrevista de Núria Navarro amb la directora de Microsoft Espanya, Rosa María García, premi al millor directiu del 2005. Amb un missatge d’ètica, d’optimisme i de positivitat contagiosa que el fan lectura necessària i imprescindible.
-Un article genial sobre el 150 aniversari de Mme Bovary de G Flaubert. Gracies! En parlarem amb calma.
-Una part del Quadern del diumenge, dedicat a “Suissa, el paradís blindat.”, pgs. 1 a 5). Si la caritat ben entesa comença per un mateix, els suïssos són els mamífers més caritatius del món.
Impressionant la quantitat d’herba fresca que he pogut pasturar d’una tongada … per anar-la digerint i comentant durant tota la setmana que ve. Una mina. Ho deixo aquí apuntat com a punt de referència.
Avui, el més important de tot ha estat una banyada “infinita” per la tarda, a les aigües de Segur de Calafell. Potser el darrer bany de la temporada a la platja? He imaginat un poema semblant al que vaig escriure a principis d’estiu …
La placidesa de llavors era ara un immens brogit, una mar brava i potent que se’n reia, de les meves braçades; collarets de peixets aferrats a la cresta d’onades transparents, mirades a contrellum d’un sol afeblit que m’acaronava la cara …Gairebé tota la mar per a mi. Plaer infinit. Potser ni els déus han disfrutat tant com jo aquesta tarda. Espero que no m’ho facin pagar car. ;-)
[@more@]
Uix, dius tantes coses i totes tan sucoses que s’han d’anar prenent a poc a poc. Deixa’m començar pel principi:
+ A casa meva ni collim ni cacem bolets: en busquem (encara que no sempre en trobem)O sigui «Anem a buscar bolets».
+ Supertramp (Breakfast in America) el millor Supertramp, per mi!!! tot i que els tinc tots!!! escolta’l bé, que és una delícia.
+ Bacchiana brasileira nº 5 cantada per Victòria dels Àngels és una petita joia que ningú s’hauria de perdre. Escoltar-la mentre et menges una presa de xocolata (res de 70% de cacau, del 99%!!) amb un cafè ristretto és gairebé d’orgasme!
De tot lo altre ja en parlarem, que se m’acumula la feina!
petonets dosificats!
La presència (més aviat la no-presència) de la religió en l’ensenyament obligatori és, per ara, una batalla perduda i sembla que el debat no s’enceta mai amb prou força. Més aviat hem anat enrera…