Daily Archives: 21 octubre 2006

D’Ormesson i Barnes

Via la
propaganda de la FNAC em vaig assabentar l’altre dia que Jean D’Ormesson havia
tret un nou llibre amb un títol
prometedor: La Création du monde.

La création du monde


[Si voleu llegir la resta de l’article]

[@more@]

La fitxa de
la FNAC el presenta així:

“Quatre amis
passent huit jours de vacances dans une île de Méditerranée. L’un d’entre eux a
apporté un manuscrit envoyé par un certain Simon Laquedem. Sa lecture provoque
dans leur groupe des réactions contradictoires. Un ange annonce à Simon qu’il est
le nouvel Abraham, le nouveau Moïse, le nouveau Mahomet et que Dieu insiste
pour lui parler. Dieu lui apparaît et lui raconte avec simplicité et clarté,
parfois avec gaieté, les origines de l’univers, le big-bang, l’espace et le
temps, l’eau, l’air, la lumière, la vie si tragiquement passagère des hommes,
leur pensée et leur histoire, les dramaturgies du savoir, de l’ambition, de
l’amour et du sexe. Entre Bible et bande dessinée, entre texte sacré et
canular, cette odyssée allègre de l’esprit universel remplacera avantageusement
toutes les bibliothèques imaginaires et réelles.”

D’Ormesson ja
ha fet vàries vegades aquest assaig d’encabir en un llibre tot un gran pany de
paret històric. El cas més clar és La Gloire de l’Empire, però també en
d’altres, com en Au plaisir de Dieu i en el molt més recent Une fête en larmes. D’Ormesson sempre
fa un repàs de tot el seu segle XX, que és el seu terreny de joc preferit, amb
una gràcia i una capacitat de síntesi extraordinària.

El fet que
ara, segons que ens diu la fitxa, vingui amb tota una enciclopèdia sota el
braç m’emociona i em fa venir salivera
pensar en el plaer que trauré d’aquesta nova lectura.

Ja m’ha
proporcionat el primer plaer el fet que en el meu cap, associés Création du monde amb
el llibre de Barnes The
History of the World in 10 ½ chapters
que tenia en algun lloc de la
biblioteca.

El vaig
buscar. el vaig despenjar i vaig recordar que només n’havia llegit dos o tres
capítols.

Una
googlada em va donar això: Julian
Barnes. A History of the World in Ten ½ Chapters
.
Rating: 7 . Good, but with some
major flaws. Worth a read.

Va ser tota
una troballa descobrir aquest crític literari , Steven
Wu
, que té
criticades un bon nombre d’obres …i
ho vaig aprofitar per apuntar-me ben apuntades les que ell té valorades amb un 10/10.
Pot anar bé per premiar-se un mateix o per regalar-ne algun a algú que s’ho mereixi, oi?

Com no podia
ser d’altra manera, ara m’estic llegint el mig capítol que fa el 10 i mig, i que, curiosament, no va al final del llibre
sinó després del capítol 8 i és tot un petit tractat sobre l’amor… segons en
Julian Barnes.

“The worst is the chapter-long "half chapter," a
self-indulgent soliloquy on love.”

Tant li fot que no sigui el millor del llibre. A mi m’anirà
bé treure’n idees i poder així desencallar o més ben dit encetar d’una vegada i
per totes el meu esquema sobre l’Amor, penjat al Dicofilopersiflex des de fa gairebé 10 anys, i que segueix esperant que m’hi posi de
valent.

Ara potser ho faré.
Potser. Gràcies doncs Jean d’Ormesson, gràcies Julian Barnes pel doble plaer que
em proporcioneu: l’un amb les vostres obres, que són una mena de col·lecció de
posts de categoria; l’altre aconseguint que segueixi tenint ganes d’escriure la meva petita
"enciclopèdia" personal.

_________

Comentaris tancats a D’Ormesson i Barnes

Manual de supervivència de l’elector (5/X): Debats …

19.10.2006

DEBAT GENERAL AMB ELS CINC
CANDIDATS A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT, A TV3.

Moderador Josep Cuní.

Una data que l’Artur Mas no
oblidarà fàcilment.

O bé guanya les eleccions per
majoria absoluta i es podrà pixar a sobre dels altres Quatre, i
a sobre de més de mitja Catalunya o bé s’en va de pet a empassar-se el gripau
al "Racó per pensar" de la Supernanny , allà on van
a parar, castigats, els crios malcriats que s’han portat malament i s’hi han de quedar una estona
reflexionant sobre el comportament passat i fer propòsits de millora de cara al
futur.

En
Saura li ha recordat que no val a fer trampes comparant Catalunya amb Suècia. I
retraient-li que vulgui eliminar pura i simplement l’impost de
successions que equivaldria a renunciar a recaptar gairebé tot el plus que ha
de venir de Madrid com a compensació.

També,
i sobre tot, li ha retret que amb la seva actitud, insistint en voler que sigui
president el líder del partit més votat, incumpleix la lletra i l’esprit de
l’Estatut. Ha posat exemples clars: Algunes comunitats com Galícia i alguns
països com Suècia.
La indecència del DVD és justament aquesta i en Mas ha insistit en la seva dèria. Les enquestes li donaran una sorpresa el dia 1 de novembre.
Si Saura l’hagués tractat de trampós o d’alguna cosa més gruixuda, en Mas s’ho haguera hagut d’empassar i
callar.
Ha evitat
l’insult però es llegia a l’aire.

En J.L. Carod ha reblat el clau
insistint en el mateix argument. L’Estatut deixa clar com s’han elegir els
Presidents de la Generalitat. Les coses són com són i no com Mas voldria que
fossin. Bona resposta a una pregunta capciosa del candidat Artur Mas que volia
que els demés es mullessin i retratessin.
J.L. Carod és fotogènic perquè sap què es diu, sap d’on ve i sap on vol anar, i fóra un bon President. Tot el que diu és coherent i assenyat.

L’unic que ha fet el patètic
ha estat l’Artur Mas!

En José Montilla li ha dit que,
amb la seva anada a cal notari, ha fet el ridícul, perquè ha demostrat que ni ell
matexi es creu el que diu. "Cap altre candidat ha hagut d’anar-hi, a cal
notari. Vostè hi ha anat perquè no té credibilitat. No se sap que pensa i no
sempre cumpleix el que diu. I, a més, un dia diu una cosa i un altre dia
una altra."

En Piqué li ha dit textualment
al Mas "A vostè el perd la sobèrbia".
I li ha llençat una maledicció: "Vostè no pot ser President de la
Generalitat perquè s’ha posat en contra de tothom i ha insultat centenars de
milers de votats del PP, partit que durant 9 anys ha donar menjar a CiU amb el seu suport".
Li ho ha dit molt emprenyat i assegurant que amb la sobreactuació d’anada al
notari, ha insultat a tots els militants del PP.

Mas no ha respectat el seus
torns de paraula en els moments clau i li ha vingut d’un pèl que en Josep
Cuní no l’amonestés seriosament (i li digués que deixés de fer el
maleducat com en Piqué, que anava tallant la paraula als altres candidats, segur de que, per
lleig que fos el que fes, no l’afectarà electoralment, (ja que no ve d’un pam més de
merda).

Cap de les citacions no
és textual, sinó només aproximada.
Però totes volen
reflectir l’esprit de les intervencions. Dixo clar pertant que és la meva lectura del debat.

Del debat n’he tret el
reforçament de la meva idea que els catalans, inclosos els votants de CiU, han d’oblidar Mas i el seu equip, pel
fet d’haver triat de jugar a la divisió i posicionar-se clarament contra
tothom.

Cal que els elector enviïn CiU i Mas al "Racó per
pensar" fins que no millorin substancialment, canviant l’estratègia de
confrontació amb tothom per la del pacte i la suma de voluntats per
millorar el país. Deixar-los a l’oposició fins que no canivïn l’actitut
partidista i d’hipòcrites salvapàtries per la d’un govern de
coalició amb totes les forces possibles.

Que els déus ens guardin
de salvapàtries de qualsevol calanya!
Però si a sobre no són ni salvapàtries de bona fe, sinó que tot plegat només és
una "pose" electoral, el "tot o res" …
llavors l’actitud de Convergència és tan patètica i ridícula que fins i tot
recorda una mica l’enrocament del PP.

Només ens falta llegir la
versió ubuesca que en parirà en Sostres, Catilino major de Convergència. Ja
t’hi pots esmerçar força Salvador, però em temo que és inútil i ho tens
perdut. Ho sento. Si la vols encertar, sigues tu el primer a llençar la
consigna que cal canviar de tàctiques i estratègies.

Ja us hi podeu anar posant
fulles Convergents.
Us he equivocat objectivament, de totes totes.
M
és Tripartit
pregunteu? Doncs sí. Justament cal per a Catalunya un govern
Tripartit o Quadripartit. Un nou pacte de forces polítiques
encara més decent i més eficaç, que eviti els errors
gruixuts del passat recent, però que segueixi multiplicant els encerts
de la seva política progressista.

Catalunya té una gran
oportunitat per demostrar a tothom que entre tots es pot fer molta
feina ben feta. Això és el que objectivament cal al país. Fins i tot
l’honorable Jordi Pujol pot estar enfadat amb el Mas i la seva
estratègia equivocada, ell que sempre va predicar -i suposo que no ha canviat
d’idea- que el que cal és sumar i no restar , i encara molt menys, dividir!

Eleccions al Parlament de Catalunya

_______________

D’altres punts de vista :


Saül Gordillo : Bloc sense fulls

Lluís Mauri : El Periódico.cat

RP: Perejoan Carrascla

Pere. Saragatona

*******************************

[@more@]

4 Comments