L’Amor segons el Julian Barnes de l’any 1989
Julian Barnes comença el seu mig capítol de la seva History of the World in Ten1/2 Chapters descrivint la seva dona al llit , adormida; i quan l’acaba el capítol, vint i una pàgines més enllà, ella encara dorm i ell es posa al llit esperant que li vingui la son.
El capítol começa així:
"Our nights are different. She falls asleep like some yielding to the gentle tug of a warm tide, and floats with confidence till morning. I fall asleep more grudgingly, thashing at the waves , either reluctant to let a good day depart or still bitching about a bad one"
I acaba així :
"We must believe in it or we are lost. We may not obtain it, or we may obtain it and find it renders us unhappy; we must still believe in it (..) just as we must believe in free will and objective truth. And when love fails, we should blame the histoiry of the world. (…)
She gives a gentler, lesser sigh. I sense the map of her body beside me in the dark. I turn on my side, make a parallel zigzag, and wait for sleep. "
Sembla un exemple típic i clàssic de bucle narratiu ben tancat..
però hi ha un "però". Aquest embolcall embolica un potipoti
considerable, fet d’exemples i comentaris heteròclits enganxats els uns
amb els altres.
La crítica que li feia Steven Wu sembla
més que encertada. Barnes no sembla tenir massa res nou a dir i explica
cosetes tretes d’aquí i d’allà que va ajuntant sembla una mica tal com raja.
En una d’aquestes incrustacions, Barnes comenta la crítica que W. H. Auden feia a un vers d’E. M. Foster: "We must love one another or die". Què fóra més acurat escriure: "or die" o bé "and die"?
Tota la gràcia està en el "o bé", perquè dir "i" és massa obvi. Així dons caldria dir "Hem d’estimar o morir", perquè no estimar és una mica com morir…
Barnes ho encadena amb una nova afirmació: l’efecte primari de l’amor és l’energia vital que aporta a qui el viu. Quan hom estima, i mentre estima, hom té la impressió de tenir la força per canviar el món. I en això es distingeix de la simple relació sexual, que només aconseguix desenvolupar l’ego personal.
Ho tindrem en compte a l’hora de fer les nostres digressions, sobre l’Amor, quan les fem.
Aquella referència a Wystan Hugh Auden ha coïncidit en el temps amb la lectura al The Independent del dissabte passat que l’any que ve es cumplirà el seu centenari, i és una bona ocasió per a llegir i escoltar algun dels seus poemes …