Publicitats

Havíem ja manifestat en un altre post que la seducció i la fascinació que exerceixen sobre nosaltres els anuncis publicitaris només es veuen enterbolides per un factor col·lateral.
A nosaltres ens encanta la creativitat però ens molesta de la publicitat justament allò que a ella li és essencial: el fet que arreu ens ens la inocul·lin (valgui la paraula) una vegada i una altra i una altra, i mil vegades fins a malmetre’ns les neurones del cervell.

Diu la sabiduria popular que tots els mals fan massa. El gran problema doncs és saber i fixar quan comença aquest “massa” que ens perjudica per poder parar l’epidèmia a temps.No sé qui ens ho dirà, no sé qui ho establirà per a defensar els ciutadans com a consumidors dels terribles i perniciosos efectes de la pol·lució publicitària, de la qual es parla massa poc perquè tots en patim massa.

Aquí, de fet, jo només volia proposar als responsables de WolfsZorrowagen, de millorar un dels seus anuncis. Fer-lo més efectiu encara, si cap.

Recordeu de quin anunci us parlo, oi? No pot ser que no l’hagueu vist. Impossible. Ja anem per la segona o tercera temporada.

Tothom l’ha vist entre 300 i 1500 vegades. És aquell en què els dos nens, innocents criatures, asseguts a unes escales exteriors d’una casa, juguen a conduir un cotxe imaginari i a anar agafant velocitat, un canviant de marxes i un altre sense canviar-les …

Jo crec que ja fóra hora que gravessin la segona part de la història o, si ja la tenen gravada, ens ensenyessin l’anunci sencer i ens mostrin, per al nostre delit, el final lògic i sensat de l’anunci, amb tota la seva “moralina”…

Sí, què li passa al rosset d’ulls verdblaus que se li va posant la velocitat al cap i se li inflen les galtes i els ulls i es posa vermell tirant cap a morat ? … Com voleu que acabi aquest anunci tan premiat?

Crec que la millor solució possible fóra que els de la Conselleria d’Interior es decidissin a reciclar-lo per posar-li un final com cal: al nen li acaben explotant els ulls i cap …i li surt tot, tot i tot, en un pet explosiu meravellós que empastifa el vidre de la càmara, és a dir la nostra pantalla … i apa, un altre premi a la creativitat i al sentit de l’humor a la Pulp Fiction …

I una veu en off … per exemple aquella ja tan nostrada d’aquella senyora que porta dos o tres anys posant veu seriosa, convincent i assenyada a tots els missatges “amb missatge” de la publicitat catalana … que digui … “Si no canvies de marxa i segueixes fent el borde … acabaràs fet un esquitx de merda” … Ah! de fons , la musica que vulgueu … por seguir sent aquell ruuuuuunnnnnn rruunnnnn inaguantable o el rap del canvi de marxes automàtic.

Això sí que fóra un bon anunci … i a més potser fins i tot fóra eficaç sobre una franja de consumidors objectius ja una mica tocats de la closca.

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

One Response to Publicitats

  1. pere says:

    Em molesten extraordinàriament els sorolls i mai no he pogut veure del tot l’anunci dels nens -m’agafen ganes d’eliminar-los- que, per altra banda, ha estat denunciat per l’Asociación de Usuarios de la Comunicación:(http://popcorn.euniceproductions.com/archives/2005/06/10/la-asociacion-de-usuarios-de-la-comunicacion-denuncia-el-ultimo-anuncio-de-volkswagen-golf/) .
    En canvi, trobo molt bo, en tots els aspectes, l’anunci del Golf en què una mare troba que el seu fill grassonet s’ha aprimat durant el temps que ha passat amb la seva germana.

Comments are closed.