Retòrica aplicada.

Retòrica aplicada.

Aquests dies, els alumnes de Segon de Batxillerat que estudien francès com a segona llengua estrangera optativa estan aprenent per a què serveix la nominalització.

Ens serveix per revisar i desenvolupar el vocabulari, associant els verbs amb els seus noms coresponents, i veient-ne exemples en frases “reals” extretes de textos electrònics presents a Internet.

Alguns dels exercicis proposats obliguen a reflexionar sobre els matisos semàntics que representa la nominalització d’una frase verbal per a transformar-la, per exemple, en un títol d’article de premsa. Fins aquí, res nou. El que s’ha fet sempre, oi ?

Però vet aquí que un article publicat per la MENA (Metula News Agency) el 4 de novembre sobre l’esclat de violència que es pateix en determinades zones de la perifèria de Paris i altres grans ciutats franceses ens ofereix una prova palpable i extraordinària que la llengua no és cap broma ni el seu ús no es mai neutre.

Stéphane Juffa coneix perfectament el sentit dels recursos retòrics de la premsa francesa, que segueix amb atenció, vigilant-ne l’expressió des de la seva agència d’ informació, autoanomenada com de “reinformació”.

S’hi pot llegir això:

_________citació _________

« Banlieue : mèche ou étincelle ? «
par Stéphane Juffa
© Metula News Agency

« La gêne des media généralistes français pour décrire les péripéties de la rébellion qui dévaste leur banlieue fait peine à voir. Dans l’édition électronique du Monde, le récit des événements de la nuit dernière s’illustre particulièrement par une revue de la presse étrangère [voir], qui s’en donne d’ailleurs à cœur joie pour décrire ce que les journalistes français ne savent plus commenter. »
(…)
C’est que les media français ont repris pour parler de ces évènements les directives conçues par Marius Schattner et l’AFP pour relater l’Intifada palestinienne.
(…)
"Des poubelles qui brûlent et des voitures qui flambent", c’est la fête au passif, à l’impersonnel, comme dans la directive interne qui régit les dépêche de l’AFP…
au Proche-Orient : "La tournure « un kamikaze s’est donné la mort tuant 18 personnes dans un bus bondé » est à proscrire. Il faut lui préférer « un attentat suicide a tué 18 personnes (…) dans un bus bondé »".

A Paris, (…) les attentats tueurs deviennent de nouvelles violences se sont produites et 400 voitures ont été incendiées…
Les émeutiers, comme chez nous, se transforment en jeunes, ce qui excuse déjà à moitié les dégâts qu’ils causent.

Est-ce la peur panique de l’islam qui dicte l’usage du passif, qui fait qu’on ne nomme pas les responsables de ces pogromes, qu’on ne montre pas leurs visages, qu’on ne fait entendre ni leurs revendications, ni leurs menaces, ni leurs "Allah Houakbar !" qui se veulent triomphants ?

______fi de la citació _________

Queda clar que nominalitzant, eliminant verb i subjecte, podem aconseguir un efecte semàntic determinat, però de vegades és just el contrari del que caldria o fóra desitjable.
I el mateix passa quan la utilització de la forma passiva és un recurs amb caracterísitques i efectes similars als de la nominalització.

A l’altre extrem de la balança hi ha l’expressió explícita dels subjectes de la revolta i dels incendis. El Ministre de l’Interior es va decidir a titllar-los de "racaille", és a dir la xusma, l’escòria i va dir que els netejaria "au karcher" marca de bombes d’aigua a pressió per netejar-ho tot que ha esdevingut així una eina sinònim de "neteja a fons i total" .
El seu parlar mediàtic tal com ho pensa i ho diu en la intimitat el fa la diana de crítiques i d’insults arreu.

I és que a França, com arreu del món, dels polítics se n’esperen eufemismes, i si m’apureu, poesia, però mai hipèrboles ni argots irectes ni conceptes clars. Hi ha premi per qui sàpiga trobar i aplicar l’equilibri impossible.

Anirem seguint la situació per veure com evoluciona i amb el desig que en surtin propostes que tornin a fer de França una nació capdevantera en legislació i aplicació dels drets humans i d’acolliment d’immigrants. N’estic convençut.

Quedem-nos amb una idea, citació -segons MENA- d’unes paraules d’Albert Camus … que si no fos vera fóra almenys "ben trovata:

"Mal nommer les choses ajoute au malheur du monde" (A. Camus)"Expressar malament les coses, afegeix encara més desgràcia a les desgràcies del món". (traducció aproximada i totalment personal)

Dit això, m’agrada pensar que el contrari és igualment cert i que, per tant: Dir les coses ben dites pot aportar una mica de pau i de felicitat a aquest món on ja hi ha prou desgràcia. Que algú li ho digui urgentment al Nico Sarkozy !

Val la pena doncs fer-ne un lema i un objectiu de la vida.

________

Què diu una part de la premsa de la situació actual?

CNN

Libération : les violences gagnent la province

NObs : 897 véhicules brûlés, la province touchée

La Tribune (Algérie) : Le gouvernement français ne trouve toujours pas la parade

La Tribune de Génève : Violences en France: 607 véhicules brûlés et 70 interpellations

Le Devoir (Montréal): Huitième nuit d’émeutes en France

La libre Belgique : Les violences se poursuivent en Ile-de-France et gagnent la province

Avui + (diumenge 6 .11.2005). Sarkozy defensa la mà dura contra una revolta que s’estén

The Brussels Journal : The fall of France

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

3 Responses to Retòrica aplicada.

  1. [TdQ] says:

    Amic Sani, veig que hem coincidit en la preocupació per la situation à la France… Tu has tirat + de medias oficials i jo me n’he anat al la blogosphère… Bona complementareïtat. Vilaweb aquí està badant… ¿No saben francès?

  2. [TdQ] says:

    Aquí, amb l’Estatutet ja en tenim prou, ja veus, la barretina posada i que s’enfonsi el món.

  3. Concepció says:

    Magnífica anàlisi! Que la situació a França mitllori.
    Al nostre país «ja podem posar la barba en remull»…

Comments are closed.