Poema del meu mal a la cama

POEMA
DEL MEU MAL A LA CAMA


No sé
com va entrar ni com on va anar a covar

Vaig
notar això sí, un dolor que m’escruixia
Des del peu fins al genoll, erisipèlic, virulent

Permanent, extrany, horriblement malèfic

Sentí dins meu el mos d’uns
ullals ferotges

Després lliscà cama avall ,
com escapant de ma galta
Rosegada, despullada , buida
de carn i de vida
Deixant-m’hi el seu verí malaltívol, mortal

Vaig aconseguir estirar el seu cos llefiscós i fètid
El vaig llençar Lluny amb totes les meves forces

Desaparegué covardament dins
d’una escletxa invisible

Deixà en ma retina la imatge
d’un rèptil verinós i fugisser


La natura i les cures
hipocràtiques han fet miracle
He tardat setmanes antibioticat, la cama envenada
Enfortint-me en el silenci, el dolor i l’esperança
M’acaronaren mans d’àngels, delicades, eficients.

Surto demà, torno a casa, el
mal ja vençut, vull creure

Deixo enrera la por, em
carrego d’energia i vida

Deixo enrera mals, dolors , tremolors i ràbia

Surto al sol, al mar, al
vent de la felicitat somiada

SGR
17 dejuliol de 2006

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

One Response to Poema del meu mal a la cama

  1. Arare_ says:

    Ostres! T’ha picat una serp? buf buf… espero que ja estiguis bé!
    petonets des del meu mar.

Comments are closed.