Daily Archives: 1 juliol 2006

Escriure, escriptors, escriptura. Més maneres de dir-ho.


Suplement Llibres de El Periódico.
Dijous 29 de juny de
2006. Pàgina XV.

“Als que
comencen”,
es el títol de l’article-columna escrit per Enrique de Hériz on assegura que cada vegada se li acosta més
gent per demanar-li consell [sobre com esdevenir, ells també, escriptors
professionals] .

Contesta amb
un gest de modèstia dient que:

“Hi ha pocs consells per donar i són tan bàsics que si un
s’atreveix a enunciar-los passa fàcilment per babau”.


Per sort nostra,
tot seguit es dedica a fer el babau i comença així:

“El primer: Tira per la finestra tots ls teves idees
preconcebudes sobre la literatura. L’escriptor en potència acostuma a entregar
massa temps a la recerca dúna cosa que mereixi el segell aprovador del món
literari; massa poc en canvi a furgar dins de si mateix i assegurar-se que té
una cosa a dir.”


No us podeu perdre l’últim
consell de tots:

“Potser per això lúnic consell vàlid i verdaderament
necessari s’expressari ens els següents termes: “Asegura’t que necessites
fer-ho”

Queda encara la torna. Una torna deliciosa, feta de la més subtil ironia i de la més
ufanosa de les gràcies:

“Si tens algun
missatge per donar-li a algú, no escriguis una novel·la; envia-li un e-mail”

Costa
molt millorar un article com aquest …
però si m’atrevís jo també , per un moment a fer el babau,
i a afegir a la llista de l’Enrique un altre consell bàsic aquest
fóra:

“Per ser escriptor, primer
blogueja a dojo! Cada
dia un post al blog
. És aquesta activitat el que remou a fons la llengua, afina mica en mica
l’expressió, i el que fa brollar – tot escrivint- les petites o grans idees de les que estan
fetes les obres gruixudes”

I sigui com sigui, això de l’escriure, del ser escriptor i de l’escriptura està també força ben explicat, em sembla, a l’entrada escriure/escriptor/escriptura del Dicofilopersiflex.

__________

Post Scriptum (que anirà també al Dico…)

Deia Jueves 10 agosto 2006. pg. 60. Kultura

____citació textual ________

"Los talleres literarios quieren desbancar a las musas en las que se inspoiraban los escritores"

Los profesores de los cursos de escritura que se imparten aseguran que escribir es , ante todo, practicar.

Efe. Madrid.

El MITO romántico del escritor sólo inspirado por sus musas se reseiente ante la proliferación de talleres literarios, que se ofrecen para pulir esa parte de la vocación que no es innata, pues desde estos curos aseguran que escribir es, ante todo, practicar. Esa fue la opción elegida por nuevos talentos como Marta Sanz, finalista del premio nadal 2006 por "Susana y los viejos", Paula Izqueirdo , Esther Bendahan o José Machado, ganador del Premio "Lengua de trapo" 2003 por "Grillo", todos los cuales hicieron desfilar susplumas por la Escuela de Letras"

(…)

"A escribir se puede aprender ssolo, medinate la técnica del ensayo y el error; nuestro papel es acelerar el proceso" explica a Efe Elisa velasco, jefa de estudiosa de la Escuerla de Letras, donde se ofrece un curso de Creación Literaria y lectura Crítica de 140 horas lectivas al precio de 2.690 euros. "

(…)

"Antonio Gómez Rufo, ganador del Premio Fernando lara 2005 por ‘El secreto del rey cautivo’ , tutela de forma gratuita a unos ocho alumnos cada año en la creación de una novela.
‘Cuando empecé me hubiera gustado que me echara una mano, y no conteoría, sino con práctica, porque sólo así se aprende.’ indica este escritor, que considera que ‘el 50% del talento no es innato, sino fruto de obligarse a sentarte delante de un folio todos los días’ "

_____ fi de la citació ________

[@more@]

2 Comments

D’Artagnan i J. M. Coetzee

Vaig llegir
amb atenció tot el suplement LLIBRES de El Periódico del dijous 29 de juny.
Força sucós.


Comença amb una mica d’intriga amb
La máscara de hierro : La verdadera historia de
D’Artagnan y los tres Mosqueteros
, assaig del que es
diu que dona la clau per associar D’Artagnan a
la Màscara de Ferro.


Curiosament la moral de la història és que fou castigat a una tortura permanent
tan greu per saber massa.. Concretament per saber que Lluís XIV era fill del cardenal Jules Mazarin i no de Lluis XIII [que era homosexual (?) l’interrogant és meu]…
Ves a saber… si non é vero é ben trovato … i endavant que fa baixada.

He sentit dir
que la història es repeteix a les Espanyes en això: hi ha tancat en algun lloc
un home amb màscara de ferro per haver-se atrevit a revelar l’origen de la
sabiduria del savi d’Hortaleza.
Alguns diuen que, intel·ligentment, va aconseguir que Espanya es deixés guanyar per la
sel·leció francesa perquè així tot el món visqui confïat, i en el proper
mundial 2010, nyaka , “a por ellos,
ohé!

Més val no
voler saber-ho tot, ni de bon tros!, però de futbol, encara menys, res de res, i
fugir-ne com de la pesta blanca, la pesta negra, la pesta groga, o la pesta
blaugrana.

Més endavant,
pàgina VII, hi ha la crítica d’una
novel·la: ens parlen d’una al·legoria, probablement dura de pair, Una llavor
bategant
, de John Maxwell
Coetzee
que , tal com suggereix el crític, Enrique de Hériz, promet
un gran plaer al qui aguanta que fa fort l’aridesa, la desolació i la situació
límit que proposa l’autor al lector. Per llegir segons què s’ha de tenir caràcter.

“(…)
Com en gairebé tots el seus llibres, la clau és la
reduccció, es tracta de portar la vida fins a l’extrem: però un extrem
d’urgència, de nuesa total. I després, mostrar que, darrere d’aquest despietat
tractament quirúrgic, segueix quedant un cor mínim però viu, que per sota de
qualsevol drama, continua bategant.

[Tot porta a ]
administrar una lliçó vital y moral demolidora: n’hi ha prou amb una
llavor. Una llavor i una gota d’aigua.”
(…)
(Enrique de Hériz)

Tot i que em
fa basarda a l’estiu, quan ja passo prou sed i calor, capbussar-me en un
univers de terròs sec, calor
insuportable i grau zero d’herba
verda, m’estic proposant deixar-me
seduir per aquest crític que m’agrada com escriu. Crec que ho faré. Això sí, ja he decidit que me’l llegiré a la platja.

Així, quan ja no pugui aguantar
més d’impregnar-me -realment i
metafòtica- de sol, sequera, i solipcisme, aniré a banyar-me allà on l’aigua m’arribi el coll o em cobreixi, que és tant com poder-me venjar de tot plegat.

[@more@]

Comentaris tancats a D’Artagnan i J. M. Coetzee