Poema del meu mal a la cama
POEMA
DEL MEU MAL A LA CAMA
No sé
com va entrar ni com on va anar a covar
Vaig
notar això sí, un dolor que m’escruixia
Des del peu fins al genoll, erisipèlic, virulent
Permanent, extrany, horriblement malèfic
ullals ferotges
Després lliscà cama avall ,
com escapant de ma galta
Rosegada, despullada , buida
de carn i de vida
Deixant-m’hi el seu verí malaltívol, mortal
Vaig aconseguir estirar el seu cos llefiscós i fètid
El vaig llençar Lluny amb totes les meves forces
Desaparegué covardament dins
d’una escletxa invisible
Deixà en ma retina la imatge
d’un rèptil verinós i fugisser
hipocràtiques han fet miracle
He tardat setmanes antibioticat, la cama envenada
Enfortint-me en el silenci, el dolor i l’esperança
M’acaronaren mans d’àngels, delicades, eficients.
Surto demà, torno a casa, el
mal ja vençut, vull creure
Deixo enrera la por, em
carrego d’energia i vida
Deixo enrera mals, dolors , tremolors i ràbia
Surto al sol, al mar, al
vent de la felicitat somiada
SGR
17 dejuliol de 2006
[@more@]