Manual de supervivència de l’elector (5/X): Debats …

19.10.2006

DEBAT GENERAL AMB ELS CINC
CANDIDATS A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT, A TV3.

Moderador Josep Cuní.

Una data que l’Artur Mas no
oblidarà fàcilment.

O bé guanya les eleccions per
majoria absoluta i es podrà pixar a sobre dels altres Quatre, i
a sobre de més de mitja Catalunya o bé s’en va de pet a empassar-se el gripau
al "Racó per pensar" de la Supernanny , allà on van
a parar, castigats, els crios malcriats que s’han portat malament i s’hi han de quedar una estona
reflexionant sobre el comportament passat i fer propòsits de millora de cara al
futur.

En
Saura li ha recordat que no val a fer trampes comparant Catalunya amb Suècia. I
retraient-li que vulgui eliminar pura i simplement l’impost de
successions que equivaldria a renunciar a recaptar gairebé tot el plus que ha
de venir de Madrid com a compensació.

També,
i sobre tot, li ha retret que amb la seva actitud, insistint en voler que sigui
president el líder del partit més votat, incumpleix la lletra i l’esprit de
l’Estatut. Ha posat exemples clars: Algunes comunitats com Galícia i alguns
països com Suècia.
La indecència del DVD és justament aquesta i en Mas ha insistit en la seva dèria. Les enquestes li donaran una sorpresa el dia 1 de novembre.
Si Saura l’hagués tractat de trampós o d’alguna cosa més gruixuda, en Mas s’ho haguera hagut d’empassar i
callar.
Ha evitat
l’insult però es llegia a l’aire.

En J.L. Carod ha reblat el clau
insistint en el mateix argument. L’Estatut deixa clar com s’han elegir els
Presidents de la Generalitat. Les coses són com són i no com Mas voldria que
fossin. Bona resposta a una pregunta capciosa del candidat Artur Mas que volia
que els demés es mullessin i retratessin.
J.L. Carod és fotogènic perquè sap què es diu, sap d’on ve i sap on vol anar, i fóra un bon President. Tot el que diu és coherent i assenyat.

L’unic que ha fet el patètic
ha estat l’Artur Mas!

En José Montilla li ha dit que,
amb la seva anada a cal notari, ha fet el ridícul, perquè ha demostrat que ni ell
matexi es creu el que diu. "Cap altre candidat ha hagut d’anar-hi, a cal
notari. Vostè hi ha anat perquè no té credibilitat. No se sap que pensa i no
sempre cumpleix el que diu. I, a més, un dia diu una cosa i un altre dia
una altra."

En Piqué li ha dit textualment
al Mas "A vostè el perd la sobèrbia".
I li ha llençat una maledicció: "Vostè no pot ser President de la
Generalitat perquè s’ha posat en contra de tothom i ha insultat centenars de
milers de votats del PP, partit que durant 9 anys ha donar menjar a CiU amb el seu suport".
Li ho ha dit molt emprenyat i assegurant que amb la sobreactuació d’anada al
notari, ha insultat a tots els militants del PP.

Mas no ha respectat el seus
torns de paraula en els moments clau i li ha vingut d’un pèl que en Josep
Cuní no l’amonestés seriosament (i li digués que deixés de fer el
maleducat com en Piqué, que anava tallant la paraula als altres candidats, segur de que, per
lleig que fos el que fes, no l’afectarà electoralment, (ja que no ve d’un pam més de
merda).

Cap de les citacions no
és textual, sinó només aproximada.
Però totes volen
reflectir l’esprit de les intervencions. Dixo clar pertant que és la meva lectura del debat.

Del debat n’he tret el
reforçament de la meva idea que els catalans, inclosos els votants de CiU, han d’oblidar Mas i el seu equip, pel
fet d’haver triat de jugar a la divisió i posicionar-se clarament contra
tothom.

Cal que els elector enviïn CiU i Mas al "Racó per
pensar" fins que no millorin substancialment, canviant l’estratègia de
confrontació amb tothom per la del pacte i la suma de voluntats per
millorar el país. Deixar-los a l’oposició fins que no canivïn l’actitut
partidista i d’hipòcrites salvapàtries per la d’un govern de
coalició amb totes les forces possibles.

Que els déus ens guardin
de salvapàtries de qualsevol calanya!
Però si a sobre no són ni salvapàtries de bona fe, sinó que tot plegat només és
una "pose" electoral, el "tot o res" …
llavors l’actitud de Convergència és tan patètica i ridícula que fins i tot
recorda una mica l’enrocament del PP.

Només ens falta llegir la
versió ubuesca que en parirà en Sostres, Catilino major de Convergència. Ja
t’hi pots esmerçar força Salvador, però em temo que és inútil i ho tens
perdut. Ho sento. Si la vols encertar, sigues tu el primer a llençar la
consigna que cal canviar de tàctiques i estratègies.

Ja us hi podeu anar posant
fulles Convergents.
Us he equivocat objectivament, de totes totes.
M
és Tripartit
pregunteu? Doncs sí. Justament cal per a Catalunya un govern
Tripartit o Quadripartit. Un nou pacte de forces polítiques
encara més decent i més eficaç, que eviti els errors
gruixuts del passat recent, però que segueixi multiplicant els encerts
de la seva política progressista.

Catalunya té una gran
oportunitat per demostrar a tothom que entre tots es pot fer molta
feina ben feta. Això és el que objectivament cal al país. Fins i tot
l’honorable Jordi Pujol pot estar enfadat amb el Mas i la seva
estratègia equivocada, ell que sempre va predicar -i suposo que no ha canviat
d’idea- que el que cal és sumar i no restar , i encara molt menys, dividir!

Eleccions al Parlament de Catalunya

_______________

D’altres punts de vista :


Saül Gordillo : Bloc sense fulls

Lluís Mauri : El Periódico.cat

RP: Perejoan Carrascla

Pere. Saragatona

*******************************

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

4 Responses to Manual de supervivència de l’elector (5/X): Debats …

  1. Arare_ says:

    buf, si que ho tens clar, company! jo no ho veig per enlloc, això del tripartit, o el quatripartit! Continuo molt confosa, ja veus, a mi no m’agrada en Mas, però tampoc en Montilla, en Carod em va decebre el segon dia d’haver-lo votat i en Saura, que vols que et digui. El PP ben lluny. I del pallasso no n’he sentit a cantar més ni gall ni gallina. On és el Boadella?

    Total que a mi em sembla que cal que TOTS vagin al racó de pensar, el més fotut és que no tenim res més que el que hi ha (no hay más cera que la que arde) i això si que em dol perquè aniré a les urnes amb un cap com un timbal.

    Petonets,

  2. Sani says:

    No, mira, com tanta gent , tinc clar què no vull, i bastant clar què voldria, però segur que els resultats del dia 1 de novembre sorprendran més d’un.
    Em desagradaria profundament que guanyés un sol partit. Les majories absolutes s’acaben convertint en màquines de foment de corrupció i d’accions poc democràtiques, independentment de l’horadesa dels seus líders polítics. Per això les majories absolutes em provoquen una certa repel·lència.
    Però sobreviure consisteix a adaptar-se a la jungla, sigui la que sigui. I em vaig preparant per acceptar que la meva opció pugui ser una de les perdedores, tot i el meu optimisme. ;-)

  3. Arare_ says:

    La veritable intel·ligència és saber adaptar-se a l’entorn (no sé qui ho va dir, em sembla que Margaret Mead, però tu saps que és veritat, com a pedagog que ets).

    Una cosa, ara m’aprofitaré del teu optimisme per invitar-te (només si et ve de gust) a jugar. Al meu post d’ara mateix hi ha un meme d’aquests que circulen «por ahí» que no té res a veure amb política. M’agradaria que hi participéssis però si no et fa gràcia fer-ho al blog perquè el teu és un blog seriós, llavors et demano que ho facis en privat i m’ho enviïs per email. M’agraden molt les músiques que escoltes i seria força interessant!
    Apa!
    bonanittttttttttt (i bona hora)

  4. Anònim says:

    Aviat sabrem si els Catalans accepten de votar majoritàriamentun Partit que té com a líder un xulo de merda, arrogant i embustero, hipòcrita i mentider.
    Si és que sí, jo em donaré de baixa de sentir-me Català fins que la situació no canviï. Ja t’aviso, pallasso! Mal rayo lo parta.

Comments are closed.