D’Ormesson i Barnes

Via la
propaganda de la FNAC em vaig assabentar l’altre dia que Jean D’Ormesson havia
tret un nou llibre amb un títol
prometedor: La Création du monde.

La création du monde


[Si voleu llegir la resta de l’article]

[@more@]

La fitxa de
la FNAC el presenta així:

“Quatre amis
passent huit jours de vacances dans une île de Méditerranée. L’un d’entre eux a
apporté un manuscrit envoyé par un certain Simon Laquedem. Sa lecture provoque
dans leur groupe des réactions contradictoires. Un ange annonce à Simon qu’il est
le nouvel Abraham, le nouveau Moïse, le nouveau Mahomet et que Dieu insiste
pour lui parler. Dieu lui apparaît et lui raconte avec simplicité et clarté,
parfois avec gaieté, les origines de l’univers, le big-bang, l’espace et le
temps, l’eau, l’air, la lumière, la vie si tragiquement passagère des hommes,
leur pensée et leur histoire, les dramaturgies du savoir, de l’ambition, de
l’amour et du sexe. Entre Bible et bande dessinée, entre texte sacré et
canular, cette odyssée allègre de l’esprit universel remplacera avantageusement
toutes les bibliothèques imaginaires et réelles.”

D’Ormesson ja
ha fet vàries vegades aquest assaig d’encabir en un llibre tot un gran pany de
paret històric. El cas més clar és La Gloire de l’Empire, però també en
d’altres, com en Au plaisir de Dieu i en el molt més recent Une fête en larmes. D’Ormesson sempre
fa un repàs de tot el seu segle XX, que és el seu terreny de joc preferit, amb
una gràcia i una capacitat de síntesi extraordinària.

El fet que
ara, segons que ens diu la fitxa, vingui amb tota una enciclopèdia sota el
braç m’emociona i em fa venir salivera
pensar en el plaer que trauré d’aquesta nova lectura.

Ja m’ha
proporcionat el primer plaer el fet que en el meu cap, associés Création du monde amb
el llibre de Barnes The
History of the World in 10 ½ chapters
que tenia en algun lloc de la
biblioteca.

El vaig
buscar. el vaig despenjar i vaig recordar que només n’havia llegit dos o tres
capítols.

Una
googlada em va donar això: Julian
Barnes. A History of the World in Ten ½ Chapters
.
Rating: 7 . Good, but with some
major flaws. Worth a read.

Va ser tota
una troballa descobrir aquest crític literari , Steven
Wu
, que té
criticades un bon nombre d’obres …i
ho vaig aprofitar per apuntar-me ben apuntades les que ell té valorades amb un 10/10.
Pot anar bé per premiar-se un mateix o per regalar-ne algun a algú que s’ho mereixi, oi?

Com no podia
ser d’altra manera, ara m’estic llegint el mig capítol que fa el 10 i mig, i que, curiosament, no va al final del llibre
sinó després del capítol 8 i és tot un petit tractat sobre l’amor… segons en
Julian Barnes.

“The worst is the chapter-long "half chapter," a
self-indulgent soliloquy on love.”

Tant li fot que no sigui el millor del llibre. A mi m’anirà
bé treure’n idees i poder així desencallar o més ben dit encetar d’una vegada i
per totes el meu esquema sobre l’Amor, penjat al Dicofilopersiflex des de fa gairebé 10 anys, i que segueix esperant que m’hi posi de
valent.

Ara potser ho faré.
Potser. Gràcies doncs Jean d’Ormesson, gràcies Julian Barnes pel doble plaer que
em proporcioneu: l’un amb les vostres obres, que són una mena de col·lecció de
posts de categoria; l’altre aconseguint que segueixi tenint ganes d’escriure la meva petita
"enciclopèdia" personal.

_________



This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Comments are closed.