
11.10.2006.
Ahir dimarts 10 d’octubre, al programa de TV3 La Nit al Dia, Mònica Terribas feia una entrevista -en diferit per exigències del guió, em va semblar entendre- amb Josep-Lluís Carod-Rovira. Josep-Lluís Carod-Rovira reconeixia que a ERC es van equivocar en moltes coses, durant l’etapa del Tripartit, però que ara ja n’han après!
Ja ho veurem d’aquí a ben poques setmanes.Que ningú s’escarrassi massa a voler ridiculitzar-los. No, a mi em sembla que ERC és una força que puja perquè té un discurs creatiu i en positiu, i proposa pactes i polítiques engrescadores d’alt grau de concreció amb qui sigui -perquè són polítiques per al bé de Catalunya, independentment del color polític del Govern de torn, mentre que d’altres candidats han de fer papers de "la puta i la ramoneta política” en campanya electoral.
Poc abans havia vist el video de l’entrevista d’en Vicent Partal a Artur Mas. A l’Artur se’l veu una mica forçat per les circumstàncies, una mica neguitós per mirar de dir el màxim en poca estona, i de voler parlar serisament de tots els temes seriosos … Jo li valoro les ganes i la seriositat que hi posa. Fóra un bon President de la Generalitat, suposo. Però el mateix fan en Josep–Lluís Carod-Rovira i en Joan Saura, i el mateix fa en Josep Montilla. I no crec que sigui decent el tot retreure-li a aquest que no parli un català de Ripoll o de Vilafranca. Si fos President de la Generalitat segurament n’aprendria un gabadal en pocs mesos i acabaria sabent-ne tant o més que els que li retreuen aquesta mancança. Montilla té un llarg currículum, que és el que de vegades la gent demana: fets i proves, no només paraules: “boig conegut”, mentre que d’altres tenen el hàndicap d’aparèixer només com a “savis per conèixer” … ;-)
Saps que et diré, amic, que mentre he anat pensant en tot això, igual que li va passar a en en Martin Luther King .. “I’ve got a dream …
Sí, he somiat que m’agradaria veure fet realitat un “improbable” ideal. Em nego a pensar que sigui impossible del tot: un pacte a quatre, un Quadripartit que treballés amb la hipòtesi d’un cicle allargassat de dues legislatures, -sense tocar la legislació electoral general- amb dos anys de President de la Generalitat per a cada un dels 4 candidats vàlids, per ordre de nombre de vots , deixant el PP a la Caverna on hiverna…
I durant els altres anys de no presidència, que els altres tres ara candidats estessin al capdavant d’alguna conselleria de les gruixudes, amb les màximes responsabilitats, obligats a matar-se per complir i fer complir totes i cadascuna de les promeses electorals que estan fent ara, i de les que tenen ben estudiades tant el com com el quan i el quant.
Que anessin preparant-se per a actuar com a Presidents durant el bienni corresponent. Això fóra demostrar que són gent al servei del país i no amb només ambició de poder excloent i partidista. Sí, decididament aquesta fóra una solució que hauríem d’aconseguir fer realitat els electors amb les nostres vots. Llàstima que no tinguem la fórmula per aconseguir-ho. Però potser … potser si fem córrer la idea de proposta … encara fórem a temps que la societat civil s’organitzés per aconseguir el país de Xauxa que en sortiria. I més ara, que sembla que en Pedro Solbes acabarà publicant les balances fiscals i totes les Espanyes quedaran retratades veient que encara en han de pagar el doble del que ara ens retornen.
Catalunya podria ser així pionera en creativitat política i aplicar una política de segle XXII ja ara, a principis del XXI. Algú s’atreveix a rebatre’m seriosament, amb arguments seriosos, proves i números a la mà, que sigui possible atànyer la felicitat total amb la implementació de la meva proposta patafísica? :-)
[@more@]
Un bonic somni, si…
:)*
jo ja fa temps que em vaig despertar…
Prova-ho. Necessitem gent com tu, que, a part de somiar, vulgui dur a terme els seus somnis.
Com era allò? Sortiran flors de sota les llambordes… aix!
Bona nit, Sani, m’alegra que encara quedin persones com tu (i t’ho dic des d’un escepticisme prou seriós com per que em creguis)
Mil i escaig de petons mariners (nocturns i alevosos, això si, que mira quina hora és)