Concert de Lluís Llach.

Benvolgut Lluís,

Te’n diran tantes coses i tan immenses que no aspiro a més que a deixar
un testimoni més entre mil d’altres del meu agraiment per tota l’ emoció
que vas fer vessar ahir al vespre, des de Verges, a tota Catalunya.

La màgia de les imatges de televisó ens van mostrar metafòricament tot
un país emocionat, amb els ulls una mica plorosos de melangia i felicitat,
la plana major política del govern del país, artistes i una munió de gent anònima cantant amb tu les teves cançons, que són gairebé totes una mena d’himnes nacionals.

Veure’t tan serè i tan íntegre dalt de l’escenari, tan artista i tan planer
de principi a final del teu històric recital et va acabar de construir una merescuda llegenda de grandesa immortal.

Entre tot el que vaig sentir i el que vaig pensar durant el teu concert, hi havia
la idea que de la gravació que se’n va fer, potser no estaria malament
subtitular-la en castellà i via ABC, La Razón,  i El País, i alguns altres,
repartir-la per tota Espanya, per allò de la pedagogia que cal fer del qué és Catalunya dins l’Espanya jacobina.
Un concert com aquest té més força il·lustrativa i definitòria que cent discursos mediàtics.

Gràcies per l’emoció artística que ens vas regalar. Per les gotes de sava patriótica que vas inocular a tot un país i pel testimoni que deixes, tot un munt d’ADN viu per a les noves generacions, que tindran un referent on trobar model d’art, de compromís polític i de solidaritat. Sincerament, Lluís, felicitats.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 D’altres punts de vista…

[@more@]



This entry was posted in Arts & Cultures, Català & Catalunya, Celebrem-ho, Músiques and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

6 Responses to Concert de Lluís Llach.

  1. Alexandre says:

    No hi ha res a comentar: emoció, sentiments, sensacions, passió, tendresa, estimació, aprenentatge, país, germanor, veritat, crítica, nuesa, pau, testimoniatge, agraïment…

  2. Cada dia que passa tinc més clar per què aquest país nostre no té cap mena de futur.

  3. Arare says:

    Immens Llach!
    Jo el vaig veure per la tele (a falta de poder anar al concert)

  4. Sani says:

    He penjat un comentari que després s’ha esborrat i no he pogut recuperar.
    Contestava el teu comentari, Toni, dient sobre tot que m’ha estranyat llegir una crònica tan agre … Toni, vols dir?
    M’hauria agradat que haguéssim fet un bisbe, però no ha pogut ser. Res a veure.
    Ni la música, ni l’Ariadna ni en Montilla, ni els càmeres de TV3 …Tot tan patètic, Toni?
    Jo el vaig veure un bon tros per televisió assegut al sofà, al costat de la meva dona, i em vaig emocionar, com em va semblar que s’emocionava tanta gent allà present.
    Si això fos un defecte, només puc constatar la meva imperfecció. No hi va inoculada l’emoció a la poesia? I ho dic pensant que no s’ha de confondre-ho amb nyonyeria o carrincloneria, i menys encara amb claudicació.

    Torno al tema per dir que som el que mengem, el que llegim, el que escrivim, i les músiques que ens agraden ( malhauradament també la tele que ens fan veure) … i per sobre de tot, més el que fem que no pas el que pensem o diem …
    En la valoració d’aquest concert veig que des-convergim de totes totes…
    Què hi farem !… Ja ens tornarem a retrobar. Cuida’t. Una abraçada.

  5. Arare says:

    És que jo sóc carrinclona perquè m’emociono amb les coses que algun dia m’han fet vibrar.

  6. violette says:

    Doncs ja veus, un post de nena-fan, això és el que m’ha sortit a mi. I després de llegir el post d’en Toni Ibañez he pensat que si mai arribés a detestar algun cantant no em faria la mala sang que s’ha fet ell, tinc tantes coses a fer…

    una abraçada, Sani

Comments are closed.