Daily Archives: 5 març 2007

Marcel Proust, Julien Gracq, Enrique Vila-Matas … i jo ;-)

A l’apartat Dietario Voluble, (El País, diumenge 4 de març 2007, pg. 40)
Enrique Vila-Matas, escriu set idees, talment set miniposts, sota el títol genèric de “El estado de las cosas “.
Em semblen totes set força interessants i ben triades, però és la número 2 la que atreu més poderosament la meva atenció.
Vila-Matas escriu que ha llegit un passatge on Julien Gracq explica la seva fascinació per un passatge de Proust on aquest descriu el passeig de Gilberte pels Camps Elisis.
I afegeix de quina manera Gracq descriu la perfecció d’aquell passatge de Proust:

“Es perfecto. No hay nada que añadir: he aquí una cuenta saldada en toda regla con la cración y Dios pagado con una moneda que tintinea con tanta solidez como una moneda de oro sobre la mesa del cajero”.

Tot això per afegir tot seguit que:

“Lo que a mi me parece que en realidad es perfecto es el comentario de Gracq”.

A mi, el que em sembla euforitzant és que un autor com EV-M parli amb aquest respecte i aquesta eufòria del fet que un escriptor quedi embadalit per la perfecció d’un tros de texte d’un altre escriptor.

No puc pas dir que el comentari de Vila-Matas sobre el comentari que fa Gracq sobre Proust sigui perfecte, però sí que puc dir que em sembla encisador. Per això em deixo caure en la temptació de continuar aquesta cadena de citacions… perquè la felicitat que Vila-Matas treu d’aquesta experiència lectora (lectívora) és contagiosa.

“Breve arrebato de alegría y de fiesta leve, gracias tan sólo a unos pocos destellos de sol y lectura. Como si hubiera iniciado una segunda vida.”

Llegir i escriure. No cal gaire més per ser feliç durant uns instants.

********************



Posted in Celebrem-ho, Lllegir i Escriure. Escriptura. | Tagged , , , , , , | 3 Comments

Collage de citations

Hi ha tot un món a crear, i no precisament surrealista, amb la conjunció d'elements escriptòrics significatius. En la seva elementalitat, el collage de citations és o pot ser una font de creació potent i vàlida.

collage d'idees 

Em ve de gust praticar-ho avui amb dos textos que tinc ara mateix a costat del teclat. 
Un és un llibre que vaig despenjar fa uns dies de la prestatgeria  i el vaig despertar del món dels adormits.

Jean Guenot. ÉCRIRE. Guide pratique de l'écrivain avec des exercices. [Publicat per] Chez Jean Guenot.  85, rue des Tennerolles 92210 Saint Cloud.

A dins hi diu : Paris 26 de febrer de 1990. Va ser pels Carnavals d'aquell any. 527 pàgines de teca fina en 30 capítols que acaben, cada un d'ells, amb tot un seguit de propostes escriptòriques, anomenades exercicis. Mai no sabrem on hagués jo pogut arribar si des del març del 90 m'hagués aplicat a fer tots els exercicis allà  proposats i me n'hagués sortit. 

 El primer capítol, titolat L'auteur et l'écrivain comença així: 

 "On commence à écrire par vanité, on continue par orgeuil ;  on arrête lorsqu'on renonce à une certaine image de soi. Tout écrivain est d'abord un auteur, avant même d'écrire ; il le reste parfois après. "(…)

Tenia pensat escriure sobre aquest llibre però amb relació als exercicies 
que proposa.

L'altre és un article de El País d'avui diumenge 4 de març.  

Avui ha tocat comprar El País i hem estat de sort perquè a dins hi hem trobat el suplement Domingo amb un llarg article de Juan Luis Cebrián sobre Gabriel García Márquez per celebrar que
el proper dimarts Gabo fa 80 anys. Ochenta años de soledad .
Un article antològic que recomano a tots els que estimen la literatura del colombià.   
De la muntanya d'informació que conté l'article, inclosa la idea de solitud, i la del paper fonamental de la seva dona, Mercedes Barcha, la Gaba,  he retingut unes frases especials de Cebrián que lligaven amb l'afirmació 
de Guenot.

Cebrián escriu:

"Un escritor es, según se mire, alguien también muy poderoso. 
No en función de la cantidad de gente que le lee, sino porque es capaz,
 como los políticos, de transformar el mundo . Y hacerlo sólo a base de adoptar un punto de vista diferente."

Se m'ha acudit lligar, "collagear" les dues citacions perquè ambues em van
produir la mateixa fiblada en llegir-les. 
Vaig pensar que casant l'una amb l'altra potser podria obtenir, per fusió més que per simple adjunció,  un nou element definitori de l'escriptor. Nova definició que hauria de servir, per la seva banda, per collagear-se amb d'altres definicions parcials fins a obtenir el retrat més acurat possible
d'aquesta quasientelèquia multifacètica que anomenem  "escriptor".

 ___________________

[@more@]



Comentaris tancats a Collage de citations