Educació. Reflexions
Benvolgut Ferran,
Et felicito per ser capaç de sacsejar amb els teus postsla consciència adormida d’un munt de gent del món de l’educació a casa nostra.
No entenc com és que els teus posts no desencadenen muntanyes de reaccions. És mal síntoma de com està el pati.
Acabaves el post British Culture demanant reflexió …
La meva reflexió com veuràs, és força dura … però també força seriosa.
Abans que res, però, vaig a resoldre immediatament, per la part que em toca, el problema de la presència de l’expressió "cultura catalana" a Google, afegint dos o tres metatags a dues pàgines webs que mantinc des de fa uns anys. Espero que aviat xuclin l’actualització… Ja te’n diré alguna cosa.
Passo al meus comentaris. He de dir-te que bàsicament estic d’acord amb la majoria de les idees que hi exposes, però també crec que paga la pena matisar alguns punts.
Penso que les comparacions són navalles de doble fulla …i que sovint en fem amb elements no comparables, és a dir, fem una mica massa trampa en un camp que en deixa fer, però que fora completament rebutjat en un terreny mínimament científic.
Hi ha qui compara Finlàndia i Espanya o d’altres països escandinaus amb Catalunya, en aspectes que no es poden comparar.
I el mateix val per a escoles com les que cites , aquella Woodlands Junior School, on a la portada ja surten nens tocant el violí i uniformats com els de les escoles privades i elitistes de la zona alta de Barcelona, a la pagina d’entrada de la web …
Hi ha llocs que parlen d’excel·lència quan aquí, en més d’un cas, hem de parlar de supervivència …
Resulta que a dos centres de Vilanova i la Geltrú hi ha hagut durant més d'un mes o gairebé dos mesos (desembre finals de febrer) la manca de professors de català perquè resulta que no hi ha professors substituts que puguin ser enviats als centres per a cobrir baixes de diversos tipus …(malaltia, embaràs, etc.)
Ens acaben de comunicar fa molt poc que ha estat rebutjat la demanda d’un pla de rehabilitació integral del nostre centre i ara, en els propers anys, veurem si aproven plans parcials de rehabilitació de les instal·lacions. M’explico?
El que sí hi ha a alguns centres de la Secundària pública són professors que tenen com a feina “normal “obrir les portes als alumnes (guàrdies de pati) a la mitja hora de l’esbarjo i vigilar qui surt i qui entra, (i només una reacció airada va evitar que ens veiessim obligats a haver d'obrir i tancar els WCs dels alumnes i tot. Passa això a cap altre país de l’Europa modélica a la que hauríem dimitar?
No! Només passa allà on els directors i equips directius assumeixen el rol de gestionar els Centres com si es tractés d'una comuna "okupa" en la què entre tots ho farem tot. No com una empresa amb càrrecs i jerarquies i
control de qualitat. Això sí, quan interessa es compara sí que es demana als centres que funcionin com a empreses.
La manipulació comparativa i la demagògia retòrica és tot un art.
Saps què passa, que la degradació de l’estatus dels professors és de tal magnitud que no m'estranyaria que a més de fer de conserge en hores d'esbarjo, i d'anar a substituir inexorablement als professors absents en hores de guàrdia, un dia d'aquest no demanessin que per “fer escola” els professors s'encarreguin també d'escombrar les classes, fregar els passadissos i anar a buidar les papereres, i si cal eixugar algun cul de nen de 12 anys, també.
En alguns casos les condicions de treball deuen dependre de la tradició del Centre i en d’altres de les direccions dels centres i del grau d’organització i de capacitat de reivindicació dels professorats dels centres, però globalment la degradació de la condició del professor és un fet alarmant. Algú disposa de les estadístiques de les baixes per enfermetats, depressions, i problemes diversos durant els darreres 10 anys, i estadísitiques serioses sobre nombres d’agressions i conflictes greus?
Hem posat massa èmfasi, Ferran, en el nen client del que tu parles, els drets del nen, i el dret de les famílies, i s’han eliminats totes les referències a les obligacions i als deures i s’han eliminat els referents a les sancions i les pors a les sancions que malhauradament però necessaària fan funcionar també les societats complexes on hi ha “el factor humà”, i d’aquí han sortit la majoria dels problemes que patim.
No es pot pensar que els centres escolars són prats de flors i violes … sinó un lloc on a més del que s’ensenya i com s’ensenya … hi ha tota l’olla de conflictes personals de joves preadolescents i adolescents …d’una generació poc acostumada a la disciplina i al respecte.
Es pensable o imaginable a Finlàndia o a Dinamarca el nivell d’absentisme que es pateix a l’Estat espanyol?
I com funciona a Europa el sistema del control d’assistència?
Saps que a França, des del Collège al Lycée hi ha tot una "Vie scolaire" impressionant: un sistema administratiu que no és professorat docent que s’encarrega de gestionar–ho…
Ni a Espanya ni a Catalunya, que jo sàpiga, d’això no se n’ha parlat gaire o mai. Hi ha hagut mai un càlcul del que suposaria econòmicament intentar implementar-ho mica en mica, començant pels centres més conflictius i anar-ho extenent arreu?
Jo em pregunto sempre què estem comparant quan comparem!
I com és que massa sovint oblidem de comparar aspectes fonamentals.
Quant al tema del control de l’absentisme i de la gestió dels conflictes, em sembla que el tema de fons no és si es fa amb paperets segle XIX, PDA , càmeres o chips electrònics, sinó quines mesures s’apliquen amb posterioritat a les constatacions dels fets.
Sembla que la consigna és relativitzar el problemes, i empassar-se cadascú els seus els seus gripaus. Així està de degradada la professió d'educador. Mai no he sentit cap debat ni cap acord sobre cap mesura destinada a retornar-los, d’alguna manera, ni que fos simbòlica, la dignitat perduda …
Segurament la generalització de les TIC ens el curriculums canviarà
Fonamentalment la manera d’ensenyar dels professor i la d’aprendre dels alumnes, la motivació, la racionalitat, la implicació personal… però mentrestant …
També calen mesures per al present immediat …
El repartiment de les vacances i ritmes trimestrals és kafkià i pedagògicament nefast al meu entendre.
A un collège francès de Mérignac, ens van assegurar molt seriosament que allà no hi havia baixes per enfermetat. Mai! Ningú! O bé alguna petita excepció escadussera, etc…
L'explicació és senzilla: Tenen establerts 15 dies d'aturada per cada dos mesos i mig de feina… I això resulta terapèutic. I pedagògicament més eficaç que els sistemes espanyol i català.
Xavier Antich, en un article publicat recentment a La Vanguardia, titulat A modo de balance posa de manifest que el rosari de temes és molt ampli i que cal tractar-lo tot in extenso, i tot al mateix temps, perquè si no, el fet d’oblidar dos o tres factors claus pot invalidad completament grandiosos esforços esmerçats en reformar-ne d’altres igualment necessaris.
Xavier Antich escrivia això :
“CARRERA DOCENTE.
España vive en este aspecto un retraso secular.(…)
Existen modelos de referencia sobre los que se debe reflexionar: frente a las 6.400 horas de formación para el profesorado de Primaria en Finlandia, España apenas bordea las 2000. Frente a las 1400 que debe cumplir un profesor de secundaria, España se contenta con 130." (…)L'article continua tractant aspectes com:
Métodos de Enseñanza
Racionalidad de los horarios
Implicación familiar
Formación de adultos
Educación infantil
Doble RedI acaba amb ..
“HAY MÁS PROBLEMAS y con ellos más retos : el tratamiento de la diversidad, la enseñanza eficaz de las lenguas extranjeras, la integración de las nuevas tecnologías de la información en los procesos educativos, el aprendizaje de la cultura visual, la rehabilitación de la cultura del esfuerzo, la discusión a fondo de la democracia interna y participativa en los centros .
El panorama, sin ser apocalíptico, es desolador. Y sin embargo,ni las administraciones han puesto en marcha dispositivos de extrema urgencia ni ello ha provocado todavía el necesario debate social. Cuando ambas cosas sucedan, quizás sea demasiado tarde.”Bé, crec que milers de professors signarien a sota, a costat de la signatura de l'autor …
La nostra estimada Catalunya que (el Marià també sembla que hi està d'acord) ja no és una pàtria ni pobra ni bruta però segueix sent una mica dissortada i més patètica del que caldria …
Això ! Reflexionen, i demanem que hi hagi un debat ampli i que el disseny del pla global de l’administració aconsegueixi desenvolupar equilibradament un màxim d’aspectes de l’esquema global.
[@more@]