En tinc tot un feix sobre la taula

Avui, juntament amb La Vanguardia del diumenge (sisplau, no em classifiqueu! ;-) m’he regalat Le Monde Diplomatique del gener 2007. Nº634.
El dinar familiar primer i feines de tarda vespre després m’han impedit d’assaborir cap de les dues publicacions, ni tampoc el suplement Nº 240 Cultura de LV, ni el El Temps nª 1178 de la biblioteca del centre que tinc sobre la taula. I l’altre dia vaig renovar el préstec d’un Bolaño i d’un Ricardo Reyes perquè necessito més temps per acabar-me’ls. I a més, un lavabo hi ha El Sol dels Scorta i a un altre Mis putas tristes de Gabo G. Márquez.

“No farem res de bo si seguim a aquest ritme de poca lectura patètic”, ” em dic a mi mateix, però és que el temps passa –fuig!- i no dona per a tot … Cal assumir que cadascú l’inverteix, gasta o malgasta com pot o com vol o com li toca … Ni ha que fan –fem- el que podem. Hi sóc a temps encara de fer un curs per accelerar et rtime lector tot seguint entenent el que llegeixo?

Si hi ha una idea terapèutica és aquesta: “Del perdut treu-ne el que puguis”. Jo miro de fer-me-la meva sempre que me’n passa alguna, i com que em consola, em consolo. Si, té la seva gràcia veure que llegiré l’actualitat de fa tres setmanes quan ja començarà a fer un mes que es va publicar i ja han passat tots de coses que modifiquen aquelles notícies.
El Temps del 9.1, un especial sobre el tema Basc: Pau impossible ? Mig número sencer
LV. 240. Cultura : ¿Qué hay detrás del gigante ? [Google], pg 6-7
Monde Diplomatique: Menaces sur l’information ( I. Ramonet, portada) ; Les bénéficiaires inattendus du miracle Internet, pgs 22-23 ; Pour la survie de la diversité culture. Éloge de la petite édition, pg, 24. (Li ho diré al Llibreter) + pg. 25 dos articles més: un sobre un assaig sobre Voltaire! i un altre sobre dos llibres sobre els “Think Tanks “.
Amb tot això ja en tinc fins … bé ja veurem!…Això sí, podria dir que ja tinc ganes de tornar a anar a seure allà on fins i tot el rei hi va a peu per acabar-me el llibret del Gabo, que m’hauria hagut de durar només una asseguda al wc i potser el temps de prendre’m un te perfumat amb fruits de la passió, però que veig que haurà de ser en dos temps. És gener. No cal córrer.

[@more@]



This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

One Response to En tinc tot un feix sobre la taula

  1. Arare says:

    Tant que em van agradar “Cien años de soledad” (un dels llibres, junt amb qualsevol de la Rodoreda, que m’enduria a l’illa deserta aquella) “El amor en los tiempos del cólera”, “Los funerales de la mamá grande” “El náufrago” i “El coronel no tiene quien le escriba” i “Crónica de una muerte anunciada”… i amb el de les putes tristes no vaig passar de la quarta pàgina. Ho sento, però penso que Gabo, amb aquest de les putes tristes, es va equivocar. Digue’m agosarada per pensar-ho!

Comments are closed.