El meu padrí Sadurní Mir Riba

Avui deixo escrit aquí al meu dietari un tema seriós, molt personal i íntim però que vull compartir amb tothom que ho vulgui llegir.
És un d’aquells fets extraordinàris que vénen a trasbalsar la vida ordinària i que d’alguna manera tanquen cercles vitals i marquen fites 
en la vida de les persones. Per a mi, aquest n’és un de molt especial.

El Registre Civil de Sant Sadurní d’Anoia, a demanda meva, m’ha enviat una còpia de l’acta de naixement del meu padrí Sadurní Mir Riba.
La meva àvia paterna, en quedar vidua quan el meu pare era encara infant, es casà amb aquell home en segones núpcies. Ell, que era nét de dos Sadurnís em va posar de nom … Sadurní.

He tingut tota la vida a la memòria molts i molt clars alguns dels detalls de la seva mort, però no recordava en absolut quina edat tenia jo 
ni quina edat tenia ell quan morí, i molt menys quin dia i mes de l'any…

En aquest full a doble cara que m’envien hi figuren unes dades que em fan reviure tot un pany de vida passada, molt enrere, molt enllà.

 

Fólio 184 Acta de Nacimiento

En S. Saturnino de Noya
á las tres de la tarde del dia veinte
de octubre de 1881
ante D. Pedro Carbó y Font Juez municipal, y D. Ignacio Gual
Secretario, compareció D. Miguel Mir y Sanfí,
natural de la presente, término municipal de
su nombre provincia de Barcelona mayor de edad ,
de estado casado su ejercicio labrador
domiciliado en la presente, calle de Monsterrat
según acredita por cédula personal que exhibe, expedida
__________________________________________

presentando con objeto que se le inscriba en el registro civil, un niño;
y al efecto como a padre del mismo declaró:
Que dicho niño nació en la casa del declarante
el día diez y nueve de octubre a las tres de la tarde
Que es hijo legítimo natural del declarante ___ provincia de _______________
Y de Antonia Ribas y Notó natural de la presente,
témino municipal de su nombre ,
provincia de Barcelona dedicada á las ocupaciones
propias de su sexo y domiciliada en el de su marido (sic).

Que es nieto, por línea paterna, de D. Saturnino
Mir y Costa natural de la presente y vecino de la misma
___________________________

Y de Da.  Magdalena Sanfí natural de
vecina de la presente
y por línea materna de D. Saturnino Riba Montal natural y
vecino de la presente
y de Da Mariangela Notó y Arbos natural y domiciliada en esta.

_______________________

Y que al expresado niño se le pone
el nombre de
Saturnino Jaime [Mir Riba]

Todo lo cual presenciaron como testigos D. José
Gual Vila, viudo vecino de la presente
Y D. Salvador Jorba Casas
cerragero (sic) de la propia vecindad.

Leida integramente esta acta, é invitadas las personas que
deben suscribirla á que la leyeran por sí mismas, si así lo creían
conveniente, se estampó en ella el sello del Juzgado municipal,
y la firmaron el Sr. Juez y los testigos hacién
dolo uno de ellos por el declarante
que no sabe
y de todo ello, como Secretario, certifico.

[ Signatures de]
Pedro Carbó José Gual
Salbador Jorba (sic)
i Ignacio Gual

En el mateix full, al marge esquerre, de cinc o sis centímetres, hi ha escrit el següent:

Número 911
Saturnino Mir y Riba

El inscrito en esta acta (sic), falleció ayer en esta
San Sadurní de Noya, 20 de enero de 1963

Tota la meva vida m’ha “perseguit” obsessivament una imatge: La de tota la família i jo mateix caminant darrera del cotxe de morts que duia, a dins,  la caixa del meu padrí, des de l’església fins al cementiri.
Durant aquells vint minuts o mitja hora, he recordat sempre haver quedat com hipnotitzat repassant mentalment detalls de la seva vida i la seva mort, i a la vegada haver anat repetint i repetint sense parar les tres inicials del seu nom … SMR. Sadurní Mir Riba. SMR, SMR, SMR …
Les lletres que jo llegia clavades a la caixa, a dos metres davant meu, darrera el vidre …

Era la primera persona de la meva família que se’m moria i per a mi va ser tota una experiència vital molt forta.
De tot en va quedar la imatge d’un home extraordinàriament bo i estimat per tothom, padrí excel·lent durant 11 anys i un home que, al final de la seva vida, seia a un balancí a l’entrada e casa, sobre un cup, just davant d’on hi havia la premsa de premsar raïms.
Un petó cada vegada que sortia de casa i el veia allà assegut, calmadament i pausada … Jo li tenia una gran devoció i vaig
Sentit un gran dol quan ens va deixar i crec recordar que vaig tenir la mala consciència de pensar que els mesos
no li havia fet prou cas i potser alguna vegada fins i tot havia sortit de casa amb presses , deixant –lo assegut a ala taula o
al balancí sense fer-li el petó acostumat. …

SMR, SMR , SMR..
He pensat més d’una vegada en escriure una novel·la on algú llegeix, durant uns instants, les meves inicials SGR, SGR, SGR … mentre no arriba l’hora d’anar al crematori. i mentre jo, ja fora de joc, lluny de la vida, li explico, tanmateix, vívidament,  tot el munt de coses que no sap ni sabria mai si jo no les li expliqués…

Ja va sent hora de que comenci a explicar-ho, no sigui cas que, deixant-ho per molt més enllà, per naps o per cols ja no hi sigui a temps.

____________

[@more@]



This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

One Response to El meu padrí Sadurní Mir Riba

  1. Arare says:

    I per què no l’escrius?
    :)

    No em va funcionar el micro… però ja el tinc arreglat, ok?

    ptns

Comments are closed.