Montaigne en català

Us he de dir que veure reunits al Pere, l’”Arare”, la Xurri (que conec via Montse) i d’altres que no conec al voltant del tema de la traducció de Montaigne al català em fa força gràcia i vull afegir-hi la meva.
Sobre tot perquè vistes les tones de llibres nous que hi ha i que desembarquen cada dia a les llibreries, triar en Montaigne té força mèrit. Però val a dir que em sembla una bona elecció.

ME 

A Montaigne (1533-1592) l'associo amb Josep Pla, salvant moltes distàncies de tota mena, però sí tenen punts en comú. No crec que fos molt surrealista dir que Pla fou el SuperMontaigne català. I mira, potser us farà gràcia llegir què diu Pla d’en Montaigne, si no ho heu llegit ja.
He anar a obrir el Diccionari Pla de literatura (edició de Valentí Puig. Edicions Destino, 2000. pg. 532-533) que aporta 7 referències dins de l’obra completa de Pla:
Això sí, la primera és l’única que em sembla realment interessant:

“No em canso de llegir els Assaigs de Montaigne. Hi passo hores i hores de la nit, al llit. Em fan un efecte plàcid, sedant, em donen un repòs deliciós. Trobo Montaigne d’una gràcia gairebé ininterrompuda, ple de continuades, inesgotables sorpreses.

Una d’aquestes sorpreses prové, em sembla, del fet que Montaigne té una idea molt precisa de la insignificant posició que té l’home sobre la terra (OC1, 145 [138-139]

Jo vaig llegir els Essais “per necessitat”, a principis dels 70 -fa mil anys- per poder passar les oposicions, en una magnífica edició: L'Intégrale de la casa Seuil, un volum que conté les obres completes i que encara conservo en perfecte estat. Després l'he obert unes quantes vegades, però la veritat és que no he gaudit de la relectura tranquila i reposada d’una lectura que en el seu moment em va semblar extraordinària. Com tants altres llibres que omplen prestatges, n’hi ha que esperen el moment de la consulta o de la relectura … però aquesta no arriba. Les novetats empenyen els clàssics…
Ara després d'haver llegit el teu post, Pere, M*, l'he despenjat.
He vist que a l'index del final, pàgina 623, s'hi indica que de la pàgina 601 a la 622 hi ha l'index dels Assaigs i cites-clau de l'obra.

Només he hagut de mirar la pàgina anterior i veure , encara que la lletra és força petita, això que recopio aquí mateix:

          "A mesure que la possession du vivre est plus courte,
          il me la faut rendre plus profonde et plus pleine".

No sé com ho haurà traduït el traductor, però el que s'entén és que “a mesura que s’escurça el que ens queda de vida, més val intentar disfrutar-la i viure-la com més plenament, millor”, oi ? En català lightcol·loquial “Cal viure a tope” … ;-)

Consell genial, més arrodonit que « Carpe diem » però que acaba suggerint el mateix… Encara que ben mirat està bé que ens ho diguin de les mil maneres possibles, es tracta de fer-ne cas!
Decididament, Pere, M*, has triat bé! Crec que et semblarà un llibre que omple sempre d'optimisme i de ganes de viure i de fer-ho sàviament.

Això sí, cada cop que parlo de felicitat i d'optimisme, invariablement recordo que l’Adriana, una noia argentina que vaig conèixer à Bélgica a principis dels 70, repetia molt sovint aquesta frase: "Vivir se puede, però no te dejan !!!" I ens fèiem un fart de riure…

I amb el temps he anat deduint que tota la gràcia de la vida és aconseguir (sigui com sigui i al preu que sigui) que el "però" de l'Adriana no malmeti l'objetiu que es fixava per a ell -i ens deixà recomanat per a nosaltres- en Miquel Eyquem de Montaigne.

PS.
Això va començar sent un comentari que et deixava al teu blog, Pere, M*!
Després vaig recordar que havia imaginat tenir un post actualitzable que servís de registre dels comentaris deixats a d’altres blogs …
Però finalment, he decidit que no, que aquella era una idea esbojarrada. I que més valia que cada comentari el pengés també al meu blog i així ho tindria tot al mateix farcell… al cap i a la fi un cop de copia i enganxa és cosa de molt poca estona. Bé aquesta no deixa de ser una decisió provisional com tantes d'altres.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

2 Responses to Montaigne en català

  1. Arare says:

    “A mesure que la possession du vivre est plus courte, il me la faut rendre plus profonde et plus pleine”.

    No digus més: me’ls compro!

    Mil gràcies i mil petons.

  2. pere says:

    Gràcies per la cita, Sani. Ja ho veus de tant en tant cal anar mé enllà de les novetats que ens envolten i sovint ens mortifiquen en veure la inutilitat de la despesa. No cal dir que si tu t’afegeixes a l’opinió de Pla encara agafaré amb més ganes la lectura de Montaigne, tot i que no sigui en la versió original, que em costaria molt. De totes maneres, després de fullejar el llibre i passar-m’ho força bé, em sembla que faré el que tu mateix suggereixes: esperar el moment en què en pugui fer una lectura tranquil·la i reposada; no voldria que la precipitació em fes gaudir menys del contingut, perquè ara mateix, com deia la teva amiga, trobo que el “però” em molestaria una mica.
    Ens llegim.

Comments are closed.