Daily Archives: 10 novembre 2006

En ocasió de la mort de Markus Wolf

 

Markus Wolf

Aquí hi ha l’article mitjançant el qual m’he assabentat del fet.

Aquí un enllaç a allò  que jo havia escrit sobre Markus Wolf  temps enrere : Sani’s struff en la matèria.  

Aquí el que en diu The Independent , i aquí  l’article del The Guardian

 Hi ha coses que  les fas quan toca fer-les o ja no les fas. Vaig prometre’m que mirari de tancar  l’assumpte Wolf just en assabentar-me de la seva mort, però reconcentrat en d’altres afers ho vaig aparcar massa ben aparcat i m’he trobat després  que  les esdeveniments que no s’aturen converteixen alguns passats recents en passats remots, i aquests, en passats nostàlgics, que com en les riuades, es veuen destrossats i arrossegats cap al mar amb una força inusitada. Estava a punt de deixar-ho, però no em puc estar d’acabar el que havia començat.

No he vist que en les necròlògiques dels diaris hi aparegui res que no sigui el fred record del cap de l’espionatge de l’ex RDA, com a executor creatiu i eficient de la seva tasca. Ja estava tot dit des de principis dels 90. I ara ja només calia enterrar-lo.

 A mi m’hauria agradat muntar un dossier informatiu lligant Markus Wolf amb John Le Carré, amb el mur de Berlín, amb els milions de documents de la STASSI i amb 1984 de G. Orwell. Però hi ha somnis que no estan al meu abast fer realitat. Em queda l’esperança que els alemanys ho facin per mi i, qui sap si alguna nit, Pedro Erquícia ens ho presentarà a la segona cadena a espectadors "como usted".   

Una vegada mort Markus Wolf, és com si s’hagués acabat encara una mica més, i per sempre, l’antiga RDA i  amb ell desaparegués una de les icones  representatives d’aquell règim ignominiós i orwelià. Perquè crec que ja sé d’on surt la meva fascinació per la seva figura: com en l’obra 1984,  és una barreja d’admiració per la seva extraordinària eficàcia en la seva professió d’espia, que sempre he tingut mitificada,  i d’odi i de por com que la experimentava Winston Smith davant del temible O’Brien.  La impossible complicitat entre un funcionari del “Ministeri de la Veritat” condemnat a patir les malifetes del cap suprem del Ministeri de l’engany, la mentida, la falsedat i la traïció a qualsevol preu. Una mena síndrome d’Estocolm desdibuixada …

 

_______________________

 

Enllaços

 

Març 2010. He trobat aquest foto de M.W. així com el seu obituari al Times on line

 

[@more@]

1 Comment